Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: antifeixisme
La dissolució de la guàrdia civil
per Francesc Arnau i Arias	06 jul 2006
Aquest últim cap de setmana de maig s´ha commemorat a Vic el quinzè aniversari de l´atac d´ETA amb bomba contra la caserna de la Guàrdia Civil. La caserna va desaparèixer totalment i en el seu lloc, encara ara, hi ha només un solar buit que des de fa ja uns quants anys és utilitzat com a parking gratuït pel veïnat.
LA DISOLUCIÓ DE LA GUARDIA CIVIL ======================= Aquest últim cap de setmana de maig s´ha commemorat a Vic el quinzé anniversari de l´atac d´ETA amb bomba contra la caserna de la Guardia Civil. La caserna va desaparéixer totalment i en el seu lloc, encara ara, hi ha només un solar buit que des de fa ja uns quants anys és utilitzat com a parking gratuit pel veïnat. Precisament ara hi ha polèmica, perquè el Pla d´Acció Urbanística Municipal de Vic ha catalogat l´espai com edificable i l´Ajuntamenr ja ha previst construir-hi habitatges. Però l´Associació de Víctimes del Terrorisme ha fet saber que no desitja que l´antiga caserna es converteixi en un bloc de pisos; en canvi sí que els agradaria veure-hi algun equipament social. Hi ha víctimes que, pel sol fet de ser-ho, es creuen amb dret a decidir-ho tot, tant a nivell polític com a qualsevol altre nivell. LES "CASAS CUARTEL".--------------------- La premsa comarcal d´Osona --amb el setmanari "El 9 Nou" al capdavant-- ha donat cobertura a tota plana a aquesta commemoració. I les seves informacions s´han caracteritzat per una submissió total al que és i representa la Guardia Civil Espanyola. I per un seguidisme servil de la interncionalitat política de l´acte públic del diumenge 28-5-06, en el solar buit. No cal dir que les cróniques tracten, encara, als militants d´ETA unicament com terroristes. Expliquen que Yon Erezuma Uriarte, Joan Carles Monteagudo i Povo (ex -Terra Lliure) i Juan José Zubieta Zubeldia haurien introduit el cotxe a la caserna, malgrat la presència de nens que hi jugaven en el pati... Ara, als periodistes del Sistema, no els interessa recordar que en 1991 ja feia anys que la ETA --al declarar com objectius militars les casernes de la Guardia Civil-- havia advertit de la imperiosa necessitat de fer-ne sortir les families. Però els responsables polítics de l´existència i funcionament de les "Casas Cuartel" --fidels hereders del Duque de Ahumada-- han preferit sempre seguir utilitzant les esposes i els fills dels guardies com veritables escuts humans d´aquesta policia militar. En definitiva, és una tàctica molt antiga que, amb l´episodi del general Moscardó a l´Alcázar de Toledo, va servir fins i tot per adornar la mitología franquista en torn a la Guerra Civil de 1936-39. LA TIPICA REVENJA MILITAR.------------------------------ l´Alcalde de l´Ajuntament de Vic, Jacint Codina de CiU, no va ser-hi present en la cel.lebració de l´aniversari. Per a mi, és un gest que l´honora. Sobretot tenint en compte que en 1991, a l´hora dels fets, va realitzar unes declaracions públiques en les que deia textualment que se´n alegrava de la mort d´Erezuma i Monteagudo. Ho va dir en acabar els funerals oficials per les víctimes de la bomba, en plena Plaça Major de Vic, després que els guardiacivils presents haguessin apujat exageradament el volum dels seus transmisors, de manera que tothom poguès compartir la seva satisfacció per la revenja consumada... Entre les ànsies militars apareix molt sovint la revenja. Vegeu l´últim episodi que el Pentàgon ens ha permés conéixer sobre l´Irak: el passat mes de novembre, vint-i-quatre ciutadans civils foren arrencats de les seves cases de la localitat de Haditha (nord-est de Bagdad) i massacrades pels marines nord-americans, com a represalia per la mort d´un militar seu arrel d´un cotxe bomba. Ara les cóniques oficials recorden que els militants d´ETA foren localitzats, vint-i-quatre hores després de la bomba, a Lliçà d´Amunt (Vallès Oriental) i gràcies a les pistes facil.litades per un pagès, però no diuen res d´aquella noia a la que la Guardia Civil va estar torturant de manera salvatge, tota aquella nit, fins que no va deixar anar l´adreça exacta i completa del xalet de la urbanització de Lliçà. DISPARAR AL FETXE.-------------------------- En Xavier Vinader, en una memorable crónica histórica, publicada anys després en el setmanari "El Temps", va revelar certs detalls que a ell li havien arribat per boca del propi responsable militar de l´operatiu de Lliçà, el qual naturalment va mantenir l´anonimat: que tenian ordres de disparar a matar contra aquells dos nois, que una manera segura de matar-los és disparar al fetxe... els varen fusellar, condemnats a mort d´antuvi i sensa judici... Recordo perfectament la cara que feia el jutge d´instrucció de Granollers quan, davant meu, els advocats i metges bascos li plantejaven la necessitat d´investigar els fets de Lliçà i els que varen succeir en el quiròfan de la Policlínica del Vallès, per on els guardies entraven i sortien com volien, malgrat les advertències i requeriments dels metges de guardia, que havien intentat inutilment salvar la vida de l´Erezuma... els fets de l´ambulància, que el va treslladar encara amb vida fins a l´Hospital Clínic de Barcelona, on ja va ingressar en forma de cadàver plè d´hematomes... Recordo com la premsa de Granollers explicava les amenaces telefòniques de bomba, que es varen rebre en el Jutjat aquells dies: que si seguien investigant els fets de Lliçà d´Amunt l´edifici del Jutjat volaria cpm la caserna de Vic i amb els funcionaris dintre. Erroniament aquells guardiacivils de l´escamot de Lliçà havian pensat que, amb la mort de l´Erezuma i el Monteagudo s´havia acabat el problema per a ells. 50.000.- NENS MOREN CADA DIA.--------------------------- I és que es comença per no comprendre una idea i s´acaba per matar al seu autor. En aquest sentit no sé ni tant sols si podem estar segurs de que la majoria de guardiacivils comprengui no ja les idees dels seus adversaris sino la seva propia, la que la seva Institució defensa. Una Institució militar que té un himne que diu: "...viva España, viva el Rey, viva el Orden y la Ley, viva la Guardia Civil...!" I aixó en mig d´un ordre mundial que, segosn l´ONU, permet cada dia la mort de 50.000.- nens , per falta de menjar i medicines... L´ALTO EL FOC D´ETA.------------------------------------ Per això, en uns moments en que la ETA ja ha declarat l´Alto el Foc Permanent, és molt procedent desracar que ja fa molts anys que els seus fundadors estan dient i repetint que promouran la disolució de la organització armada basca d´alliberament nacional, en el mateix precís moment que deixi de ser necessària. Davant meu també ho va dir el Senyor Julen Madariaga, a Donosti, l´any 1988, en la commemoració de l´anniversari dels primers deu anys d´existència de les Gestores Pro-Amnistia. I precisament per això mateix, ara em sembla molt necessàri anar pensant en la disolució de la Guardia Civil. L´AFLICCIÓ DE LA CONSELLERA TURA.------------------------------- Però actes com el de Vic --i tractaments informatius com el de la premsa comarcal d´Osona-- venen a afegir foscor a la ja de per sí confosa i vergonyant política parlamentària catalana, que ha provocat de manera incomprensible la irrupció d´una intempestiva i joveníssima colla de números de la Guardia Civil en pràctques, enviats des de Madrid, amb l´excusa d´aturar la inoportuna i sospitosa plaga d´atracaments a urbanitzacions residencials. I tot aixó, per a major vergonya, aflicció i descrédit de la Consellera Tura, la qual --ara ja ho sabem-- té amics en el sector de la seguretat privada, que es dediquen a vendre entre altres coses, aparells d´alarma per instal.lar a les urbanitzacions. (Signat: Francesc Arnau i Arias.------------------------------------------31-5-06.------------
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more