Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: guerra
Àgata a la pluja
04 jul 2006
Uri Avnery.jpg
âISRAEL ha declarat la guerra al poble palestí! El poble palestí respondrà de la mateixa manera! La rebelâ¢lió palestina continuarà! Els combatents palestins són ferms en el servei a la nació! Avall l'ocupació nazi-sionista! Fora els bruts infidels de terra Santa! Rafah destruït serà reconstruït novament per nosaltres! Llarga vida a la revolució palestina! Llarga vida a l'Estat de Palestina!"

Un pamflet de Hamàs imprès la setmana passada? No exactament. Amb els canvis apropiats, aquest pamflet es va publicar el 2 de juliol de 1946 - fa seixanta anys â per lâHaganah, després del âDissabte Negreâ?.

Llavors, a continuació dâuna arriscada acció dâescamots del Palmakh (âtropes de xocâ? del Haganah) que va volar diversos ponts, el govern britànic de Palestina va decidir dur a terme un pla ben preparat prèviament. Va ser anomenat el codi âÃgataâ?. El 29 de juny de 1946, setze mil soldats britànics es van desplegar per fora dels pobles i kibutz jueus per confiscar armes i documents, i arrestar als líders de la comunitat jueva. El govern britànic va afirmar la seva determinació per acabar amb el terrorisme. A Jerusalem, els soldats van ocupar lâoficina principal de lâAgència Juevaâ?, el govern jueu de fet, âlâestat dins de lâestatâ?â?, i va confiscar molts documents que establien clarament les seves íntimes connexions amb la âcaserna terroristaâ?; - el comandament conjunt Haganah, lâIrgun i el Grup Stern que van treballar estretament junts en aquell moment.

Els soldats van irrompre a les cases dels líders polítics de la comunitat jueva i van arrestar a la majoria de âministresâ? de lâAgència Jueva. Els líders van ser empresonats a Latrun. Ara bé, els comandants de les organitzacions clandestines van decidir continuar lluitant per a demostrar als britànics que lâarrest dels líders no els hi havia imposat el silenci.

El âDissabte Negreâ? va ser una fita en la lluita contra els britànics. En un any, van decidir abandonar el país.

La similitud entre "l'Ãgataâ britànica i la israeliana "Pluja dâestiuâ? és notable. Això demostra que cada règim de lâocupació està condemnat a repetir les accions dels seus predecessors, inclús quan aquestes sâhagin demostrat desesperades. Això no vol dir que tots els ocupants són necis; només que la lògica de l'ocupació els condemna a fer coses ximples.

LâOBJECTIU de la present operació militar, aparentment, alliberar al soldat Gilad Shalit que va ser capturat per la clandestinitat palestina (composta per diverses organitzacions), en un atac que fins i tot un expert militar israelià va qualificar com una âatrevida acció de comandamentsâ?.

Si el nostre exèrcit hagués mantingut la seva més alta normativa militar, hauria revelat immediatament a tots els comandaments responsables del desastre. Fa 50 anys sâhauria fet. Però nosaltres tenim un exèrcit diferent. Ningú ha estat cessat. Els fracassats comandants només qualifiquen lâatac dâun "acte terrorista", als combatents de âterroristesâ? i al soldat capturat com âsegrestatâ?.

Lâacció demostra, per descomptat, una vella màxima militar: per a cada mitjà de defensa pot trobar-se un mitjà dâatac, i viceversa. La cerca de âseguretatâ? que rodeja la Franja de Gaza per tots els costats (excepte el mar), com la que sâestà construint ara dins de Cisjordània, pot aturar a lladres i a persones que busquen feina a Israel, però no a resolts combatents que sempre trobaran maneres de creuar-la, ja sigui per dalt o per sota.

El soldat âsegrestatâ? va servir com a pretext a una operació que es va deure haver preparat fa molt de temps. Sâha dit al públic israelià i internacional que lâobjectiu és alliberar-lo, però en la pràctica ha posat la seva vida en un risc major. Si els soldats arriben a prop dâon ell està ocultat, podria ser mort pel foc creuat â com li va passar fa alguns anys al soldat Nakhshon Waksman que va ser capturat per Hamàs. Va resultar mort en lâintercanvi de foc entre soldats i palestins. Waksman probablement estaria viu avui, si en lloc dâaquella acció hi hagués hagut un intercanvi de presoners.

La connexió entre el âsoldat segrestatâ? i lâoperació militar només existeix en el regne de la propaganda. El mateix dic del segon pretext: que lâobjectiu és acabar amb el llançament de coets qassam a la ciutat de Siderot.

Ãs cert que aquesta és, de fet, una situació intolerable. Els qassams, una arma simple i barata, causa més pànic que dany real, com els coets alemanys V disparats sobre Londres a la Segona Guerra Mundial. Terroritzen a la població i aquest és el seu objectiu. El seu propòsit és trencar el devastador assetjament que el govern israelià ha estat mantenint contra la Franja de Gaza des de la "desconnexió". Fins ara, l'exèrcit no ha proposat ni un mitjà per posar fi als coets.

Però els qassams tampoc són la causa real de l'operació "pluges d'estiu". El seu caràcter mostra que té un objectiu molt més ampli: destruir a lâelecte govern palestí (el âGovern de Hamàsâ? de la propaganda israeliana) i posar de genolls a la població palestina. Se suposa que per a fer possible al govern israelià portar a terme el pla de âConvergènciaâ?, annexionant-se Israel importants parts de Cisjordània i impedint lâestabliment dâun Estat Palestí viable.

Un objectiu està clar; que lâoperació va ser dissenyada per a aconseguir mitjans simples: dividir a la població palestina mitjançant la liquidació del seu lideratge, destrucció de la seva infraestructura i tallar els subministraments de menjar, medicines, electricitat, aigua i serveis sanitaris; per no esmentar lâocupació. El missatge als palestins: si voleu acabar amb el vostre sofriment, traieu al govern que heu elegit.

Pot això tenir Exactament el mateix èxit que lâoperació britànica?. âÃgataâ? va assolir tot el contrari.

Com tots els fracassos del nostre exèrcit durant anys, des de la batalla de Karameh el 1968, passant per quan Egipte va creuar el canal al principi de la guerra del Yom Kippur, a les dues intifades, la raó radica en lâinfinit menyspreu que els comandants militars senten pels àrabs en general i pels palestins en particular. El Shin Bet considera als palestins en forma de presoners interrogats que estan disposats a dir-ho absolutament tot sota tortura i com colâ¢laboradors menyspreables disposats a vendre als seus cosins per drogues o diners. Els comandants de lâocupació no poden ni imaginar que els palestins poguessin reaccionar com qualsevol altre poble, inclús â Déu els hi prohibeix! â com vam fer nosaltres en una situació similar. Què aquests llastimosos àrabs són com nosaltres?

Veritablement, els britànics mai es van comportar amb nosaltres com nosaltres ho fem ara amb els palestins. Però dâaltra banda, la capacitat dels palestins de patir lâopressió és molt superior a la nostra. Aquesta està basada en lâestructura familiar que fa molt més eficaç, i en l'experiència de viure durant anys en horribles destrets.

El âDissabte Negreâ? la comunitat jueva estava unida rera del seu setiat lideratge. Lâoposició de dretes i lâesquerra juntes rera de Ben-Gurion (que estava a lâestranger) i Sharett (empresonat a Latrun). Lâexperiència demostra que cada poble es comporta així quan un enemic estranger ataca als seus dirigents. Hamàs és gairebé segur que sortirà molt enfortit dâaquesta prova. Les detencions demostren al públic palestí que és una direcció combatent i fidel, no adulterada pel confort del poder; contràriament als seus predecessors, alguns dels quals van quedar tacats per la corrupció.

El pretext per a lâoperació â lâalliberament del soldat capturat â únicament endurirà lâactitud dels palestins. Cap problema és més important per a ells que lâalliberament dels presoners palestins; un assumpte que implica directament a deu mil extenses famílies palestines a cada ciutat, barri i poble. Aquestes famílies estan disposades a sofrir quelcom que asseguri el seu alliberament.

LA SEGONA víctima de lâoperació és el âPla de la Convergènciaâ? que sâha tornat ridícul. Als ulls de lâisraelià corrent, tot sembla dâaquesta manera: Hem deixat gaza, i ara estem tornant. Desmantellem els assentaments dâallà, i hem obtingut a canvi els qassams sobre Siderot. Sharon va fracassar, per la qual cosa Olmert fallarà doblement.

Això és veritat, però no per raons obvies. La retirada de Gaza no ha portat seguretat, perquè es va portar a terme sense diàleg ni acord amb els palestins. No ha portat la pau mes a prop, perquè es va aparellar amb una oberta intenció dâannexionar-se grans parts de Cisjordània. I, no menys important, és veritat que deixem completament la Franja de gaza, però lâhem obstruït i aïllat del món. Tot això és encara més veritat per a la "convergència" d'Olmert.

Les âpluges dâestiuâ? poden haver-la esborrat del mapa.



Traduït de lâespanyol al català per Ãlex Tarradellas, membre de Tlaxcala (www.tlaxcala.es), la xarxa de traductors per la diversitat lingüística.
Aquesta traducció és copyleft.
Mira també:
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=33979
http://www.avnery-news.co.il/english/

This work is in the public domain
Sindicat