Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: especulació i okupació
Editorial Avui sobre fets violents a Gràcia
01 jul 2006
editorial
Okupes: la degeneració d'un ideal

La catalana és una societat propensa a simpatitzar amb les causes solidàries. Aquesta afirmació defuig el tòpic perquè es pot contrastar amb la realitat a través de la feina que despleguen les organitzacions de voluntariat o de l'afiliació als centenars d'ONG que han anat apareixent durant els darrers anys. La solidaritat, a més, s'expressa internacionalment, i és fàcil trobar catalans arreu del món ajudant i fins i tot dirigint associacions de tota mena. Sovint, aquesta vocació desperta les crítiques d'aquells que voldrien un país "que toqués més de peus a terra" i que dediqués molt més temps als propis problemes. Però, sigui com sigui, hi és i es pot detectar també en una simpatia general de la població cap a moviments reivindicatius i fins i tot alternatius. Això explica que les primeres mostres del fenomen okupa fossin rebudes a Catalunya amb curiositat i, fins i tot, complicitat.

Però els anys han anat passant i la realitat ha demostrat que una part significativa d'aquest fenomen juvenil amaga en realitat una lluita antisistema que té molt més a veure amb la revolta radical que amb la protesta alternativa. És cert que alguns casals okupes han estat capaços d'integrar els joves de l'entorn en activitats culturals i socials diverses, però la majoria d'aquests centres viuen una dinàmica pròpia aliena al barri, que sovint degenera en molèsties i enfrontaments amb els veïns. La simpatia inicial, per tant, ha anat cedint el pas a la prevenció cada vegada que un nou grup de joves ocupen una propietat abandonada.

Aquest era el cas del grup que s'havia instal·lat en una casa al carrer de Santa Àgata de Gràcia. Els veïns havien anat denunciant, cada vegada amb més insistència, tots els excessos que perpetraven. L'últim excés ha consistit en un acte de vandalisme urbà que ha despertat la polèmica i la indignació a Barcelona. Avisats per una ordre que els obligava a desallotjar la propietat on vivien, el grup d'okupes del carrer de Santa Àgata van decidir desplegar la "resposta" abans que arribés l'"agressió". La nit anterior al termini determinat per l'autoritat judicial van desplegar un autèntica ràtzia urbana consistent a muntar barricades, calar foc als contenidors, bloquejar l'entrada dels agents dels Mossos d'Esquadra amb tota mena de paranys i destrossar els elements del mobiliari urbà o dels establiments privats inclosos dins el perímetre d'acció que havien delimitat.

Després de la revolta, els Mossos d'Esquadra van poder entrar a l'edifici, on van trobar còctels Molotov, puntes de coet, filferros i elements diversos perquè la "resposta" okupa fos ben eficaç...

És evident que els Mossos d'Esquadra ni van preveure la violència que generaria l'ordre de desnonament ni van arribar amb la velocitat necessària per evitar la batalla campal. Els arguments que ha utilitzat la consellera Montserrat Tura per justificar l'error són lamentables. Ningú demana que hi hagi un policia a cada cantonada, només que actuïn amb eficiència i professionalitat. Ara, dit això, el que cal demanar a les administracions i a tota la societat és que deixin de mirar-se com a integrants d'un moviment alternatiu simpàtic aquells elements que només practiquen l'exclusió i el corporativisme violent.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Editorial Avui sobre fets violents a Gràcia
01 jul 2006
Sembla que aquests periodistes no recorden el desallotjament del Cinema Princesa...
Article de Pilar Rahola
01 jul 2006
LA SEDUCCIÓ OKUPA

• El fenomen antisistema ha crescut amb la mateixa intensitat amb què ho fa la seva impunitat

   
Click here to find out more!

   

PILAR Rahola
Periodista


Se'ns en ha anat de les mans. I escric aquesta afirmació des del nosaltres progressista que ens defineix a molts. Per descomptat, Mafalda té múltiples colors i en l'àmplia complicitat de l'esquerra caben matisos diversos i fins i tot contradictoris. Però, més enllà de les divergències, la majoria de l'esquerra ha convergit, durant força anys, en una simpatia més o menys reconeguda cap al moviment okupa, i això ha comportat una notable permissivitat. Fins i tot ara, en aquests temps en què la violència s'ha convertit en el titular recurrent del moviment, a molts dirigents de l'esquerra encara els costa plantejar una crítica frontal.
Dijous, a Els matins de TV-3, el mateix Joan Saura, alhora que rebutjava els actes violents de Gràcia, feia una pirueta dialèctica per intentar salvar els mobles del naufragi okupa, assegurant que havia nascut amb bones intencions, que lluitava contra l'especulació i altres maldats immobiliàries, i que molts okupes feien activitats beneficioses per a la societat.
La seva incomoditat en la crítica era palpable. A prop seu, el regidor de Gràcia i membre d'ERC, Ricard Martínez, repetia l'esquema amb notable automatisme, "hi ha moltes cases okupes", "la majoria no creen problemes", etcètera, redundant en una concepció benèvola que, amb més o menys intensitat, ha impregnat tot l'espectre progressista.
No obstant, vista la deriva del fenomen, ¿aquesta simpatia global no ha acabat resultant, a la llarga, altament perniciosa? ¿No seria ja hora de fer una anàlisi autocrítica, en el si de l'esquerra, per la complicitat demostrada amb el fenomen? Perquè si una cosa queda clara és que aquest error, en cas de ser-ho, és un error d'esquerres. Reinventant Goya, també les bones intencions poden crear monstres. I més quan aquestes bones intencions les porten a terme els fills d'aquells pares a qui se'ls va quedar penjada l'ànima d'alguna barricada del 68.
¿No hi ha una mica d'això en la nostra tendra mirada cap als okupes? ¿No és la mirada del revolucionari frustrat que vam ser en un temps remot, quan somiàvem amb utopies llunyanes? "Sota les llambordes hi ha la platja", deia el mític lema parisenc, i darrere dels okupes, alguns progres reciclats de jaqueta Toni Miró descobrien la seva perduda adolescència. Els ecosostenibles d'ICV s'entendrien amb el discurs antiespeculatiu del moviment, i els republicans d'ERC se sentien paternalistes amb les pues independentistes que bategaven dins de les cases ocupades.

CADA FAM�LIA de l'esquerra ha tingut el seu okupa bo i l'ha adoptat com si fos aquell fill díscol i pur que qualsevol patriarca voldria tenir. Potser, en alguns casos, el terme família ni tan sols resulta metafòric... I així han anat passant els anys, permetent que creixessin les ales d'un fenomen antisistema, amb la mateixa intensitat amb què anava creixent la seva impunitat. La deriva violenta, donat aquest context, era previsible. No obstant, ¿el pitjor del moviment okupa és aquesta deriva?
Evidentment, no és menor, si recordem la pesada nit de dijous viscuda al barri de Gràcia, o els diferents episodis de violència amb la policia, el més greu dels quals manté un jove policia, pare de dos fills, en estat de coma.
Però encara em sembla més greu el paternalisme, l'empatia, la commiseració amb què es contempla el fenomen, fins al punt que un aspirant a Quico, el progre em raonava així la revolta de Gràcia: "Com que eren pocs per enfrontar-se a la policia, s'han volgut acomiadar amb soroll". ¡Fantàstic! Milers de ciutadans sense llum, barricades cremant, una nit d'infern i tot perquè els nens mimats fessin una sonora enrabiada pública. Sort que eren pocs, que si no ens hauríem llevat amb violència física.
Anem al nucli dur de la bèstia. Primer, ¿creiem en la validesa del concepte ordre democràtic? Ho pregunto perquè aquest és un valor al.lèrgic per a segons quines pells de l'esquerra, parlamentàries elles però sempre enyorades de la seva vella pell extraparlamentària.
Històricament, l'esquerra no s'avé especialment amb els conceptes d'ordre i autoritat, potser perquè es va forjar en la lluita contra un ordre que no era democrà- tic. Però ja va sent hora d'entendre que la convivència ciutadana requereix que es respecti aquest ordre, que la propietat privada és un dret fonamental i que els fins de les grans idees transgressores no poden justificar els mitjans coercitius i il.legals.
No siguem més ingenus del que aspirem a ser: la lluita contra l'especulació no depèn de quatre nens de casa bona, avorrits fins al capdamunt, amb un plat calent a taula i una densa empanada mental, es dediquin a ocupar cases. Cases que, molt sovint, es converteixen en màquines de soroll, en antres de brutícia i en escola d'incivisme. I deixem estar, de moment, l'espinós tema de les drogues... ¿Que n'hi ha que són model d'activisme ciutadà i renoven l'esperit del foc de camp joliu? Doncs que es dediquin a muntar oenagés i salvar el món, en lloc d'anar ocupant cases.

SE'NS EN ha anat de les mans. A la judicatura, tan ambigua en el seu ser o no ser, que no sap quin és el ser de la llei en aquest cas. A la progressia social, que ha permès, ha callat, ha entès i fins i tot ha justificat l'ocupació. I, sobretot, a una classe política d'esquerres que se sent tan avergonyida d'haver renunciat a totes les seves utopies que confon el gamberrisme amb la rebel.lia, la violència amb la protesta i l'antisistema de torn amb el jove contestatari que ell un dia va ser. No. En democràcia, progressisme no és menyspreu prepotent i violent a l'ordre legal. En democràcia, progressisme és respectar l'ordre.
Re: Editorial Avui sobre fets violents a Gràcia
01 jul 2006
Hiprogresia Stop!, La senyora Pilar Rahola que va de hippy crescudeta suposadament progresista. Es dedica a insultar i a cridar a la cacera de bruixes contra els okupes,a defensar el genocidi contra els Palestins. etc..
Ens queixem del Losantos i tenim el llop a casa nostra
Re: Editorial Avui sobre fets violents a Gràcia
01 jul 2006
tothom opina, sobretot la classe dirigent i els intel-lectuals de fireta i cròniques marcianes. Tothom parla i cap diu la veritat, ja sigui perquè no la coneix o menteix deliberadament.

Cada casa okupa és un món. I les accions de gràcia són molt minoritàries.

No entro en valorar els fets en sí, donaria per a un debat etern, però si que vull valorar declaracions com les d´en clos, on afirma que en les cases okupes es actes per financiar els violents... i tant! senyor batlle, i a més, li diré un secret: el 0,7 % de les kafetes va al-qaeda.

O declaracions com el senyor regidor, jordi hereu, antic cap de la guàrdia pretoriana, on malgrat està imputat per delicte urbanístic, coaccions,... (declara el 5 de juliol), "garla" com un rossinyol, criminalitzant a tot*s els/les okupes. Qui no?! amb la seva autoritat moral i de respecte pels demés i els drets humans!.

I ni què dir de la rahola, persona que com les altres 3 citades, ja fa molt de temps que ha perdut qualsevol credibilitat d´independència i rigor intel-lectual. Potser, li agradaria fer com el seu estimat primer ministre israelià i enviar els tancs a les cases okupes, per evitar que es finanïir el terrorisme... curiosament, en això, coincidiren amb l´alcalde... i és que els trepes s´atrauen.

I per acabar: la Tura, el veritable candidat del psc -Montilla, serà com obiols, l´etern perdedor-, que ja fa temps que actua com si fos la candidata del partit, perdó: de la familia. Resulta que no en té prou amb que els mossos, els cos que ella dirigeix: no la soporten, sobretot els alts comandaments:

Per què van trigar tant en actuar els mossos?, doncs és molt probable, que per fer-li la punyeta a la tura. Per què no va fer res la UNOC? això ja és més difícil de saber: va ser intencionat?; Rebien ordres de no fer res per manipular l´opinió pública -la famosa consigna interna de les 000...-; No van fer res, perquè no volen merders i també tenen problemes amb l´ajuntament?, tenien por?...

Ja ha començat el bodevil de l´estiu: a tot els mass media, cada dia, a totes hores: "El vandalisme Okupa". Corrin, tonto l´últim trepa que no diu la seva als mass merda.

I mentrestant: els reyna, els gaspart, els núñez, els sanahuja,... rient-se de tot*s nosaltres des del círculo equestre, del club de tennis o del club de polo... o perquè no?, des del riviera.

Sincerament, que vagin a cagar.
Re: Editorial Avui sobre fets violents a Gràcia
01 jul 2006
Vaja, vaja... Doncs sí que tenim la pell fina. A la que determinats personatges suposadament progressistes fan una mínima crítica cap al moviment okupa o cap els antisistema, surt la infanteria a proclamar la tradicional cantinela del feixisme amb pell de bè, i que sou els pobres màrtirs heròics que ressisteixen sota la onada de repressió liberal-capitalista...

Doncs mireu, i això va pels que tant els agrada lo de passar-se la llei pel forro i els drets de la resta de la gent pels collons, però ai!! que quan el més mínim dels meus drets resulti erosionat exigiré l'aplicació de l'ordre constitucional, de la legislació internacional/nacional/autonòmica/local fins a la última coma, que llavors sí que m'agrada que s'apliqui... Que això ho facin criatures de tres anys, des de la seva tirania malcriada encara que innocent i disculpable (precissament pq només tenen tres anys)... i no individus que ja saben bé el que fan o deixen de fer.

I ara, endavant amb els posts de resposta, on se'm titllarà de burgès de merda-feixista-dretà, que si no tinc ni puta idea, que si blablabla... Doncs mira, suposo que tindré el mateix dret que tu a expressar-me. Oh i que frustat-podrit d'idees-ingenuu-etc-etc que sóc, oi? És que n'hi han alguns per aquí de tant previsibles, que gan llàstima...
Re: Editorial Avui sobre fets violents a Gràcia
01 jul 2006
I payaso? no as pensat que tu podriam dir?? o sabelotodo??? saps que fem dels listos al meu poble?? els penjem del kampanar!!:D:D
Re: Editorial Avui sobre fets violents a Gràcia
01 jul 2006
I payaso? no as pensat que tu podriam dir?? o sabelotodo??? saps que fem dels listos al meu poble?? els penjem del kampanar!!:D:D
No tots els policies són violents; jo n'he vist algun que no
02 jul 2006
Intenten preparar el terreny per a impulsar actuacions policials més violentes.

En realitat el què estan fent és dir: els okupes són massa violents, i els policies massa tous; doncs la balança està desequilibrada.
Re: Editorial Avui sobre fets violents a Gràcia
02 jul 2006
Sí, la tàctica seva està clara, i podem dir moltes coses per deslegitimar-los: que si la violencia estructura és incomparable amb cremar contenedors, que si l'especulació, etc...
Però quedar-se amb això és fàcil. El que m'agradaria però és que tinguèssim més capacitat d'autocrítica.
Preguntes com, No els ho posem massa fàcil? No s'està perjudicant d'altres estratègies, especialment les que coincideixen en el temps (casa de vaga de fam st pere més baix)?
Son compatibles les estratègies que tracten de construir alternatives amb aquestes accions més destructives?
Una mica més de reflexió pública (pq a casa de cadascú ja sabem que n'hi ha) sobre el tema no estaria de menys, si no volem seguir sent els de sempre i cada vegada amb més repressió...
Re: Editorial Avui sobre fets violents a Gràcia
02 jul 2006
Són realment lamentables aquestes acusacions gratuites sobre un moviment tan heterogeni com l'okupació. Generalitzar d'aquesta forma sempre és simplista, però en alguns casos la generalització es ben entesa quan interess. En canvi quan quatre txavals destrossen aparadors en la celebració del Barça, ningú comença a titllar a tots els afeccionats del Barça de trencaaparadors, l'únic que es pot fer per entendre el que passa en aquestes coses és parlar inclús d'okupes o el comodí més al ús que hi hagi per desprestigiar el que sigui que és, segons la moda d'aquests dies i anys, relacionar-ho amb "joves d'estètica okupa" sino okupes directament.

Possiblement la realitat d'aquesta diferència entre diferents okupes és el que més els descoloca, i alguns no entenen que als seus pobles, barris, de tant en tant surtin personatges que resulta que no tenen cua ni bayes ni fan olor a sofre, i a sobre, es permeten la gran gossadia de participar en diverses activitats del barri o d'organitzar-ne activitats on participen persones que mai dirien que en participen.

Ser okupa mai ha estat una cosa fàcil, sobretot per tots aquells que creuen en l'okupació com un mitjà de transformació necessari per la realitat que patim. L'etiqueta la portem tots per endavant, i no seria ni la primera ni l'última vegada que algú es sorpren amb algun : "ah, però tu ets okupa" i quan comença a fer el vaderetro se li creuen els cables i no enten, que amb aquella persona que ha estat treballant durant setmanes en algun projecte no li hagi fotut d'hosties a la mínima que s'ha donat l'esquena, o s'hagi començat a drogar en els descansos de les assemblees o no li hagi demanant diners tocant una flauta o no hagi cremat el local de l'associació on treballaven. És sorprenent veure com alguns et diuen allò de "pensava que els okupes..." i tu li podries contestar igual d'absurdament "doncs pensava que els conductors atropellaveu gent sistemàticament" o "pensava que els de pel canòs utilitzeu grecian2000" o qualsevol tonteria a l'estil. Hi ha molts prejudicis tant d'una banda com d'una altra, però aquests es trenquen sempre quan hi ha coneixement i tracte amb diferents realitats que tenim estigmatitzades. Grans enigmes del present, donar-nos compte quan treballem amb algú que s'autodenomina okupa descobrir que pot ser tan canviant com el moviment en el que es troba. I gran enigma quan treballem amb algú d'aquells que per ser de tal oenegé és tal o per ser de tal col·lectiu vota tal i fa tal.

Amb els de la Fera els hi ha passat que ara resulta que durant tots aquests anys l'únic que han estat fent ha sigut preparar-se i conscienciar-se per cremar containers, i demà ens diran que tots els containers cremats de Barcelona responen a aquests cursets accelerats que allà se'n feien setmanalment. I les festes de Gràcia ja tenen noms i cognoms. La fera ferotge. A la Fera s'han fet un munt d'activitats i cap dels dies ha aparegut cap periodista per donar constància de res. Segurament, com a tots els centres socials hi ha hagut encerts i errades, equivocacions i contradiccions, i com li passa a tothom només es treuen a la llum aquells veïns que des del principi, sense donar cap oportunitat ja estaven rajant abans de començar i no la d'aquells veïns que han entès el que significava la Fera i un centre social i inclús han participat en activitats. Aquests no interessen. Com no interessa parlar del contingut del que s'ha fet a la Fera sino de la mascleta d'un dia amb la que van decidir respondre al seu desallotjament, una opció que ells han escollit i que suposo que ho han fet assumint i valorant el que significava. Per la meva part una opció tan valida com una altra entenent que significa un desallotjament i quines respostes es barregen en uns moments d'alta tensió i de defensa d'un atac i no al contrari com pretenen fer veure.

Crec que molta gent està cabant-li la tomba a l'okupació i és precissament perque no tenen arguments per deslegitimar-la fora dels típics tòpics. Hi ha cases okupades que són llocs simplement per montar farres i no respectar als veïns, efectivament existeixen, hi ha personatges que els hi encanta anar de superokupis per la vida, hi ha molts que ni t'imaginaries que treballen diàriament al centre social del seu barri, per dir-ho ressumidament, hi ha de tot i per tant es pot dir de tot, però manquen a la veritat quan es passent tots per l'adreçador de l'estereotip de l'okupa que interessa en cada cas, tant els que denigren com els que glorifiquen, perque si algun estereotip hauria de tenir l'okupació és la seva hetereogeneitat.

No crec que des del moviment s'hagi de fer unb judici sobre quines són o no les bones maneres de l'okupa i allò que s'hauria de desterrar, ni crec que hauria de funcionar de forma centralitzada dictant normes de dalt abaix, no crec que s'hagi de separar l'okupa bo i el dolent per les respostes a un desallotjament. Possiblement si que ho podriem fer per l'utilització que en facin d'un espai okupat i realment no donar cobertura a aquells llocs que es demostra clarament que de centre social no tenen res i són simples tapaderes per fer negocis per alguns trencant qualsevol principi de l'okupació. Perque crec que la gent que treballa en centres socials en les seves assemblees ja tenen clar el que els interessa i el que no els interessa. Ni podem dir és que em perjudiques quan fas alguna cosa perque jo també sóc okupa. Aquesta simplificació de l'okupa deixem-la pels analistes de saló com la senyora Rahola que ara ens ve a dir que el més "progressisme és respectar l'ordre", no se si en aquest salt al buit li ha patinat alguna neurona. Però aquesta dona ha dit ja tantes tonteries que sense que li caigui la cara de vergonya pot firmar una sentència com aquesta.

"progressisme és defensar l'ordre"

a l'alçada de les d'Orwell al 1984:

"La guerra és la pau"
"La llibertat es l'esclavitut"
"La ignorància és la força"
Re: Editorial Avui sobre fets violents a Gràcia
02 jul 2006
Des de Terrassa estem amb La Fera!!!

mort a l'Estat.

madero bueno, madero muerto
Re: Editorial Avui sobre fets violents a Gràcia
02 jul 2006
Violent, jo no sóc violent
Re: Editorial Avui sobre fets violents a Gràcia
03 jul 2006
És veritat que no es pot generalitzar en cap cas, tampoc en aquest. Si es molesten els veïns a les hores de dormir, o no, amb un soroll excessiu, si es practica la destrucció, s'ha de fer la crítica contra «aquella» actuació, no contra el moviment okupa.
Tant el moviment okupa, com tota persona honesta, entesa l'expressió en el bon sentit, no sols han de ser alternatius sinó que és lògic que siguin «antisistema», ja que el sistema s'ho guanya sobradament amb les seves arbitrariatats i crueltats.
En relació a la senyora Rahola (i amb frustració), jo accepto les normes democràtiques, però no aquestes que tenim, perquè no ho són. Ja que no hi té pas tothom les mateixes oportunitats, sinó que jugem amb cartes marcades i amb una opinió manipulada per sistema. Alerta amb els conceptes!
Re: Editorial Avui sobre fets violents a Gràcia
03 jul 2006
progressita aquesta dona, on anirem a parar!! -es que m'agafa un riure-; a part de tota la seva trajectoria televisiva -es que fa tanta pena, m'agafa tanta vergonya aliena!- es pot recordar per exemple, com, per sort per l'ERC d'en Colom, van estar a temps d'esmenar la cagada que, durant una de les vagues mes importants que hi ha hagut, la del 24-G del 94, contra les ETT, la tia aquesta va dir que no anava amb ells, que era una cosa espanyola. Per sort per ells, en Colom va girar cap un altre canto, per no fer el ridicul. Ser convergent de mena es una cosa que es porta a la sang.

Ah, i l'Avui. Sempre m'he preguntat com la Clara-Simo o en Riera o altres s'atreveixen a compartir un mitja amb paios com en Quinta o en Salvador Sostres, si un es nazi i fatxa, l'altra es que es tant barroerament racista, d'un masclisme que no he vist mai escrit en paper, unes perles que en tinc unes ganes de posar-los una denuncia per repetides actituds contraries a la dignitat humana, d'apologia del racisme i el masclisme... de la mateixa mena que el de l'Europa...
I tant tranquils. I els anomenats no se que hi tenen a l'estomac.
Sindicato Sindicat