Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: mitjans i manipulació
Setmanari de Comunicació Directa 28 de juny
28 jun 2006
Directa número 11 del 28 de juny de 2006
www.setmanaridirecta.info
portada 11.jpg
Foto i tema de portada:
Llibertat de moviments! Reportage especial sobre les detencions arran de lâocupació simbòlica de Centre dâInternament dâEstrangers. Relat en primera persona de Jesús Rodríguez, redactor de la Directa detingut quan cobria la informació de lâacció. Resum de les activitats dâaquests dies Per la lliure circulació de les Persones. Entrevista a un noi marroquí que va estar detingut al Centre dâInternament de la Verneda per manca de âpapersâ?.
Altres temes destacats:
De dalt a baix:
En la diversitat ens fem grans. La Comissió 28 de juny dedica els actes dâenguany a la gent gran gai, lèsbica i transsexual
"Així està el pati":
-El projecte de Llei de l'Habitatge s'esvaeix enmig del debat partidista. Article dâopinió a "Impressions": Apunts breus a una llei morta
-Llibertat sota fiança per Ruben, dels anarquistes del 9 de febrer
-200 sindicalistes ocupen la Tresoreria de la Seguretat Social en protesta contra la reforma laboral i de pensions


Notícia destacada: Revetlla dââhabeas corpusâ
En un rècord inèdit, el Jutjat de Guàrdia de Barcelona va admetre en només 24 hores la interposició de 61 procediments dâhabeas corpus

1 David Fernàndez
/redaccio ARROBA setmanaridirecta.info/
Tot comença amb un atac de testosterona policial dâen Ramon, cap de la Unitat dâIntervenció Policial. La policia arriba tard, malament i improvisada a lâacció de protesta pacífica contra el CIE en construcció de la Zona Franca. Des de la Jonquera arriben els efectius de la policia espanyola, des de Manresa els Mossos dâEsquadra. Els primers en arribar han estat dos membres de la policia canina, acompanyats dels respectius gossos.
En un atac nerviós i rabiüt, acabat de llevar, en Ramon ordena detenir fins a lâapuntador (âEns entren a casa i ens adonem una hora desprésâ? deu pensar). Primer els activistes. Els advocats protesten. I enfilen la gloriosa drecera de la detenció. Els periodistes intenten informar. I també acaben detinguts. Paradoxes policials, tots són traslladats als calabossos de la Verneda: del futur a lâactual Centre dâInternament. Dos dels detinguts han de guiar el cotxe patrulla dels Mossos, que sâha perdut pels carrers de La Mina.
La fugida endavant continua. Apareixen els vells coneguts Grup 6 de la Brigada Provincial dâInformació, que instruiran els atestats encapçalats per un Jordi eufòric que tornarà a demostrar que coneix la vida quotidiana dels militants amb pèls i senyals. Mentrestant, la Vanessa, flamant cap de premsa, o algun dels seus adlàters en pràctiques de guerra informativa, sâomple de glòria amb un fax per a lâantologia del disbarat policial: âassaltâ?, âviolènciaâ?, âno sâhan emprat armes de foc per responsabilitatâ?, âamics dels anarquistes que col·loquen bombes a Barcelonaâ?. Comunicat paradoxal que parla de 59 okupes detinguts per danys, mentre dues línies més avall destaca que âels danys no són ressenyablesâ?. Hores després diran que sâapugen a 85.000 euros. Fan el que els rota, és clar, ara plou i ara fa sol. Ara sí i ara no i ara mâinvento una connexió. Ãs la impunitat, que rutlla amb sinistra perfecció.
Els advocats detinguts són ben rebuts a la Verneda: âni abogados ni pollasâ?. I dos cops de propina. El comissari afirma als nous advocats personats que lâendemà sortiran en llibertat. A les 16.30 h, sâinterposen quatre habeas corpus, inicialment pels advocats, un periodista de Directa i una becària de lâOSPDH de la UB. La rebuda als jutjats és simptomàtica: âsou els okupes que veniu a posar els habeas corpus? Ja ens ha avisat la policia fa 10 minutsâ?. Feia tan sols mitja hora que sâhavia pres la decisió. El control social en lâera dels mòbils.
El jutge, però, els admet a tràmit i enfila cap a la Verneda amb el fiscal. Mala maror a comissaria. A cap policia li agrada que li qüestionin la feina. El jutge suggereix indicis i torna als jutjats on pren la decisió. Un cop presa, però, surt a sopar i només quan sâacaba el flam informa que els habeas seran denegats.
Diumenge, malgrat tot, torna a sortir el sol amb la previsió de la sortida dels detinguts després de declarar en seu policial. Però el comissari ha preparat revenja: ha decidit que no els enviarà a jutjats. Ãs a dir que, arbitràriament i impune, perllongarà âper testosteronaâ el temps de detenció. Qüestionat sobre el que havia assegurat la vigília etziba: âNo me acuerdo de nada de lo que dije ayerâ?. El forat negre de la impunitat, aquí mano jo i vostè no és ningú. Per tant, sâinterposen 59 habeas corpus més. Que són acceptats i la matinada de dilluns, a les 07.40 h, denegats.
Des de les 14.30 h els primers detinguts tornen a trepitjar el carrer. La última, passades les 20.30 h. El fiscal demana presons, mig seriosament mig en conya: no sâho creu ni ell. Però cal acatar les ordres. Lâendemà, Jordi Cocharán dâEl Periódico afirma en lâúnica pregunta de la roda de premsa: âaixò em recorda un petit Guantánamoâ?. August Gil Matamala, president de lâAssociació Internacional dâAdvocats Europeus Demòcrates acaba de dir: âés la primera vegada que és deté un legal team a Europaâ?.
Mentrestant segueix el circ de la realitat virtual, de les mentides repetides mil cops, de la âtergiversació dels fetsâ? denunciada per Arcadi Oliveras. En lâempastifada de mentides i mentiders, apareix ell, brillant, intel·ligent i cívic com sempre, i sosté: âEstem estudiant la relació entre els detinguts i els 200 âviolentsâ que tenim a Barcelonaâ?. Ãs Joan Clos, lâalcalde titella de Barcelona. Els seus assessors de premsa li han escrit un discurs prefabricat i clarificador: la guerra a la dissidència segueix oberta i ben oberta. Sense estalviar cap recurs: detencions il·legals, vexacions, amuntegaments i pixums. Ja ho va dir Henry de Montherlat: âno hi ha poder, només existeix lâabús de poderâ?. La primera part del partit ja ha acabat: amb pallissa policial. Dilluns va començar la segona: ja veurem com remuntem la ressaca repressiva de la revetlla solidària més kafkiana de Sant Joan.
Sindicat