Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió : immigració : mitjans i manipulació
Article-provocació de Barril
28 jun 2006
LA VIDA SERIOSAMENT


UNA COSA és jugar-se la vida i una altra de ben diferent jugar a herois. La diferència és que en certs llocs disparen i en altres llocs detenen. La tragèdia no es pot imitar amb la frivolitat.

Joan Barril

La vida i la mort, el risc i la resistència, depenen en última instància del llindar de conformitat que tenim davant d'una injustícia. Depèn d'on naixem, d'on vivim o del temps en què ens ha tocat viure que les nostres possibilitats de morir siguin diferents. Vegem-ho.
Fa anys, quan el conflicte de l'Ulster estava encara en l'aire, vaig veure com un diumenge l'església catòlica del poble estava envoltada per uns tipus corpulents que defensaven la cerimònia davant l'eventual atac dels unionistes. Vaig pensar que, si hagués viscut a l'Ulster, jo hauria estat catòlic, la meva vida hauria valgut menys i potser hauria acceptat fins i tot una vaga de fam. Ahir la premsa ens donava noves notícies sobre el conflicte de Palestina. Vaig pensar també que, si hagués nascut a Gaza, amb una família trencada per una guerra ancestral i amb una educació de carrer basada en el llançament de pedra al tanc, també m'hauria implicat en la defensa suïcida del meu poble i probablement hauria mort en el combat.
Una pàgina més enllà, el drama de l'Iraq em recorda que no fa falta ni tan sols ser un lluitador de res per morir mentre comprem mig quilo d'olives en un mercat de Bagdad. Si hagués nascut a Darfur, probablement no hauria arribat als 10 anys, i si el meu país fos Sierra Leone seria víctima o botxí de la por armada.
Naixem on naixem i no s'hi pot fer res. Es podia haver nascut a Espanya fa 70 anys, però les mitges Espanyes es van matar mútuament. Es podia haver nascut a Espanya sota una dictadura i la lluita per la llibertat a vegades va deixar algunes víctimes. Avui la protesta davant de la injustícia continua sent un valor, però aquest valor es pot expressar de moltes maneres. I l'ordre democràtic també pot ser defensat amb una policia democràtica. Aquest cap de setmana es va assaltar una instal.lació pública destinada a una causa que ens cou. Es van trencar màquines i es va detenir els seus autors.
Llegeixo que els assaltants protesten perquè una vegada detinguts van ser lligats i mantinguts un parell d'hores al sol. Un altre dia serà millor okupar en un dia ennuvolat. Perquè la causa de la immigració és una causa noble que perd la seva noblesa per culpa dels mètodes.
Quan ens hem donat una policia democràtica ha estat perquè defensés els drets de tothom. Una policia democràtica és una policia que no actua amb arbitrarietat. I si algun uniformat se salta les regles, al carrer. Però no podem creure que una policia democràtica és una policia gilipolles que fa de comparsa d'aldarulls intencionats que intenten forçar unes lleis afortunadament garantistes. Tenim una policia que no portarà ningú a la mort ni a l'abús, però a la qual hem donat instruccions per evitar robatoris, saquejos, assalts i destrosses. Tantes causes de risc que hi ha al món, i aquest heroic món de l'assalt fi ve aquí a sentir-se víctima de dues hores al sol.
És fàcil provocar en països que entenen la provocació com una entremaliadura. És fàcil dir feixistes als que, entre la manifestació i l'assalt, prefereixen la mani. És fàcil. Massa fàcil

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Article-provocació de Barril
28 jun 2006
aquest tiu cada dia compra més números de la loteria...
Re: Article-provocació de Barril
28 jun 2006
és curiós com es pot cobrar per escriure i opinar des del despatx sense enterar-te de res si no és a partir del recull de premsa que t'arriba cada dia. Estaria bé que algun palestí li preguntés: "dius que en cas d'haver nascut aquí series un màrtir, què fas allà on has nascut tu?" I el Barril només podria dir "opino i em paguen".
Re: Article-provocació de Barril
28 jun 2006
SOLIDARIS

Llegint la contraportada de'n Joan Barril sobre l'acció d'ocupació del centre d'internament d'immigrants de la Zona Franca em ve al cap el pensament de com diferent és la realitat segons el pis des del que es mira.



¿Com pot pensar que uns joves, que s'arrisquen a ser detinguts, fitxats, retinguts a comisaria o encausats no es prenen la vida seriosament?. Fer una acció solidària, planejada amb cura de rellotger, i executada amb rigor en suport d'aquella gent que és assetjada, abocada a la fam o condemnada a la patera per un primer mon que viu d'explotar-los, és quelcom molt més digne del que fem la majoria. Inclòs el Sr. Barril.



Pensar també que hi ha una policia democràtica també és signe d'estar ben aposentat socialment. La policia sempre és la policia: un cos destinat a preservar l'ordre i reprimir els que en dissenteixen. ¿Trindria el mateix pensament el senyor Barril de la policia de maig del 68, de la que assetjava els manifestants de Seattle o, més aprop, de la que va assaltar-nos a la manifestació del Banc Mundial de fa uns pocs anys?.



Sovint aquesta democràcia, controlada per uns pocs, tal vegada els de sempre, esdevé una llosa que impedeix al món expressar els seus sentiments i neguits.

És llavors quan donem la benvuinguda a aires frescos com els que porten aquests nois i nòies solidàries.

Centre Social de Sants
Re: Article-provocació de Barril
28 jun 2006
És d'El Periódico d'ahir.

A mi el que més m'amoïna és com des de les institucions i la premsa s'està orquestrant una campanya gens dissimulada de legitimació i dignificació dels cossos policials "democràtics". Es nota que aquesta gent fa anys que no tracta personalment amb agents dels cossos de seguretat, suposo que surten al carrer per comprar el pà i anar al cinema o al teatre com a molt. Tot molt cívic. Tot molt fals. I dic això perquè no vull pensar que el Barril per exemple no és un mentider a consciència sino un ingenu amb certes ordres de la mà que el dona de menjar.

"Una policia democràtica és una policia que no actua amb arbitrarietat"---->Llavors la nostra no ho és.

"I si algun uniformat se salta les regles, al carrer"---->Em sembla que confon la sèrie "El Comisario" o "Policías" amb la realitat, o que s'ha cregut que el reglament intern s'aplica i que no hi ha corporativisme per part dels cossos policials.

"Però no podem creure que una policia democràtica és una policia gilipolles que fa de comparsa d'aldarulls intencionats que intenten forçar unes lleis afortunadament garantistes"---->Aquesta part de les lleis afortunadament garantistes és la meva preferida. Garantistes de privilegis, monopolis i no alteració de l'estatus quo, puntualitzo.

"Tenim una policia que no portarà ningú a la mort ni a l'abús"---->A la mort rarament, perquè aquí sí que es juguen la feina (cas Roquetas o el noi de Cadis apart, que la Guàrdia Civil és un cos militar i no civil), però a l'abús constantment, molts policies disfruten de la seva feina i més que disfrutarien si no fos per les lleis afortunadament garantistes.

En resum, que aquest home no és periodista, és un propagandista que s'ha llegit massa fulletons informatius de l'Ajuntament i se'ls ha acabat per creure. O és que fa segles que no surt al carrer.
Re: Article-provocació de Barril
28 jun 2006
sr. barril,
jo no m'he donat cap policia, ni me la penso donar. entre altres coses, perquè només estan per garantir els drets d'alguns ('els que manen', per simplificar) i perquè ja han portat molta gent a la mort i a l'abús, i ho segueixen fent. segurament a tu et paguen ('els que manen') per negar-ho.

que t'enfotis de com ho van passar els detinguts i detingudes demostra que tu no has lluitat en ta vida, ni saps què és patir la repressió. segurament t'ompliràs la boca de la transició i tal, però com tots els pseudo-esquerranosos d'aleshores, has acabat lloant les glòries del sistema. que vas córrer davant dels grisos? pobre de tu que no ho fessis, era el mínim que es podia esperar!! però això no justifica ara cap apoltronament, i menys de les dimensions del teu.

no conec les persones detingudes, però puc posar la mà al foc que no només van 'assaltar' el CIE, sinó que constantment es manifesten, fan reunions i assemblees, etc., saps el significat d'aquestes paraules o la democràcia representativa ja t'ha provocat l'amnèsia necessària per viure tranquil·lament del i pel sistema?

aquí també hi ha motius per lluitar. potser tu no tens problemes, entre altres coses perquè no ets immigrat. però és que n'hi ha que, tot i no ser-ho, també en tenim. com per exemple el de l'habitatge. a mi cada mes m'arriba un lladre silenciós que em roba 500€ per tenir un sostre, i ningú s'escandalitza ni veig que detinguin a immobiliàries i altres especuladors. i això que ho fan a cara descoberta i deixant el nom i tot! la feina és meva per arribar a final de mes. clar que tu potser només et preocupes pel teu equip de lliga, el cotxe que et compraràs, o on aniràs de vacances. no com d'altres que amb prou feines (valgui la redundància) troben una feina, o poden sobreviure amb el que tenen.

vaja, que per tu, 'rajar' de qui lluita (potser se't mengen els remordiments?) no és fàcil, massa fàcil, és que és el teu deure i la teva obligació com a intel·lectual de la burgesia pseudo-esquerranosa, que per això et paguen.

jugar-se la vida, al nivell que sigui, per millorar les condicions de vida dels/es més desfavorits és un gest lloable; si no ho enténs així és que tens por a perdre algun privilegi.
Re: Article-provocació de Barril
28 jun 2006
El que deu passar és que els nois i noies que van fer l'acció al CIE, van assaltar molt més que una tanca, van 'assaltar' les nostres consciències petitburgeses i benestants, deixant-nos veure clar que al cap i a la fi amb la nostra passivitat som còmplices d'injustícies com aquestes.

Fa temps vaig llegir una frase que em va agradar molt, i amb ella vull acabar:

'Visca els i les que lluiten'
Re: Article-provocació de Barril
28 jun 2006
a veure si aquest paio es dedica només a fer el programa de la tele, allà com a mínim no es dedica a transgiversar fets, elogiar els cossos policials, i criticar sempre desde la moderació, la prudència, etc... als qui lluiten.
Re: Article-provocació de Barril
28 jun 2006
té molta raó, els qui protesaven eren uns nens de papà
Re: Article-provocació de Barril
28 jun 2006
Suposo que tu ho deus saber o és dels típics gilipolles com el Barril que generalitzen sense tenir ni punyetera idea. Fills de papa o acabarb dient que tot és massa fàcil. No deu ser tan difícil cobrar una morterada per vomitar la primera tonteria que et passa pel cap diariament disfressada de gran literatura.

El que més fastic de tot fa són aquests aires de superintel·lectual que opina del que sigui perque ha rebut les informacions de les agències en el moment en que es disposa a esmorzar el seu cafetó i ves a saber quina dieta superinnovadora. El superenterat i llest que escrigui el que escrigui, aprofitant que formalment no ho fa gens malament, senta catedra, i està tan per sobre del bé i del mal que des del seu despatxet pot dir qui és bo i qui és dolent.

La típica trajectòria de burgesot acomodat que enlloc de queixar-se del que hauriem de queixar-nos planteja en forma agradable el que des dels poders benpensants volen sentir, i tot això reben palmadetes a l'esquena dels que volen confondre realitat amb la informació que res porta. Millor parlar de les formes que del contingut, de l'estètica que de l'ètica, i de les cortines de l'infanta que de la gana i la miseria.

Quin fastic, actualment és un dels paradigmes més exemplars d'aquesta desinformació simpàtica i del que mai ningú hauria de convertir-se. Un pic i una pala i ja veuriem com se li acaben les tonteries i començava de nou a tocar de peus a terra. Tanta prepotència només produeix repugnància. I el més repugnant potser és això:

"Perquè la causa de la immigració és una causa noble que perd la seva noblesa per culpa dels mètodes"

Oi, si, quanta noblesa esperen tenir els que s'estan jugant la vida per sortir de la miseria. És que haurieu de fer cas al gran Barril i començar a pensar en causes imaginatives i superenrotllades, entrar en l'espectacle per la porta gran, que les pateres són molt cutres i això del mur de Melilla ja no impressiona als que ens hem emmurallat el cap amb subnormalitats. A partir d'ara veniu amb iots i música de fanfarria que llavors potser els hi feu més gràcia i el mètode és més simpàtic.

Un Barril de merda pura
Re: Article-provocació de Barril
28 jun 2006
Aquest personatge, tan agraït amb qui l'està mantenint, no s'hi posa per menys de 10.000 euros. És tot un exemple de compromís...amb l'estabilitat del seu compte corrent.
Re: Article-provocació de Barril
28 jun 2006
la transició va ser enrealitat una transmissió. Per això, els que "lluitaven contra en franco" ara ens envien els "grisos" a que ens estovin.

què us esperàveu d´en Barril?.
Re: Article-provocació de Barril
28 jun 2006
Ara mateix aquest paio té dos programes a la tele, no sé si encara té un a la ràdio, i, a més, fa articles. Per alguna cosa deu ser. És un intel·lectual orgànic (PSC).

Estaria bé que deixés algun dels seus espais perquè poguessin aparèixer d'altres veus. A la tele és que sempre veiem els mateixos.
Re: Article-provocació de Barril
10 jul 2006
JO em moro de riure, si voleu ajudar els immigrants doneu-los un lloc per viure en comptes d'assaltar centres, que fàcil es assaltar centres, pero ningu els vol a casa.... el millor es que aneu de "associació professional que lliuta per una causa justa".

El que dic, menys paraules (assalts) i mes accions (portar-los a casa vostra, per exemple)

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

Sindicat