|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: @rtivisme : criminalització i repressió : immigració |
|
Comunicat de suport amb els detinguts en el CIE de Barcelona
|
|
|
per Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT |
28 jun 2006
|
|
|
Dimecres, 28 de juny del 2006 (2:47:51)
La CGT manifesta la seva solidaritat amb els 59 detinguts a Barcelona durant el desenvolupament d'una acció pacífica contra el nou centre d'internament d'estrangers de Zona Franca de Barcelona.
Aquesta acció s'emmarca en les mobilitzacions de la II Caravana Europea per la Llibertat de Moviment (la I caravana europea es va desenvolupar a Ceuta per a denunciar la mort de diverses persones migrants en creuar la tanca fronterera amb El Marroc) durant els mesos setembre i octubre del 2005.
Prop de les 10.30h , més de 100 persones de diferents països d'Europa es concentraven davant de les portes de què serà nou Centre d'Internament per a Estrangers (CIE), actualment en construcció a la Zona Franca. S'ha entrat pacíficament al recinte i s'han desplegat pancartes denunciant l'ús que tindrà aquest centre.
El nou Centre d'Internament, que serà el més gran d'Espanya, substituirà a l'actual (La Verneda) i ampliarà la seva capacitat en nombre de places. El CIE de la Verneda ha sigut reiteradament denunciat tant per institucions internacionals de defensa de drets humans com pels moviments socials més diversos, la qual cosa ha provocat que l'obertura del nou centre sigui presentada per l'administració com una “millora" en les condicions d'internament dels migrants.
Durant l'acció, ha fet acte de presència la policia, i després d'haver-hi negociat una sortida pacífica del recinte, han començat a agredir els periodistes, amenaçar amb gossos als participants fins i tot destrossant una càmera de televisió d'un dels mitjans que cobria l'acció. Els fets han conclòs amb múltiples agressions i amb la detenció de tots els concentrats, incloent dos periodistes, un d'Europa Press i un altre de TVE.
Els detinguts es troben en aquests moments a la comissaria de la Verneda on en aquests moments s'ha realitzat una concentració de suport que posteriorment es va traslladar a una manifestació de solidaritat amb els detinguts i contra la política de fronteres de la Comunitat Europea.
Considerem l'actuació policial desmesurada i violenta davant un acte totalment pacífic i legítim en defensa de tots els drets per a les persones migrants.
Recolzem la convocatòria d'aquesta manifestació pacífica pel tancament dels centres d'internament, la llibertat de moviment i la regularització sense condicions dels ciutadans migrants a Europa així com la posterior concentració davant el Centre d'Internament de la Verneda en solidaritat amb els detinguts.
Exigim la immediata posada en llibertat de tots els detinguts i una investigació de l'actuació policial, absolutament desmesurada i violenta.
Signat: Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT |
This work is in the public domain |
|
Re: Comunicat de suport amb els detinguts en el CIE de Barcelona
|
|
per Joan Barril, articulista del poder |
28 jun 2006
|
LA VIDA SERIOSAMENT
UNA COSA és jugar-se la vida i una altra de ben diferent jugar a herois. La diferència és que en certs llocs disparen i en altres llocs detenen. La tragèdia no es pot imitar amb la frivolitat.
Joan Barril
La vida i la mort, el risc i la resistència, depenen en última instància del llindar de conformitat que tenim davant d'una injustícia. Depèn d'on naixem, d'on vivim o del temps en què ens ha tocat viure que les nostres possibilitats de morir siguin diferents. Vegem-ho.
Fa anys, quan el conflicte de l'Ulster estava encara en l'aire, vaig veure com un diumenge l'església catòlica del poble estava envoltada per uns tipus corpulents que defensaven la cerimònia davant l'eventual atac dels unionistes. Vaig pensar que, si hagués viscut a l'Ulster, jo hauria estat catòlic, la meva vida hauria valgut menys i potser hauria acceptat fins i tot una vaga de fam. Ahir la premsa ens donava noves notícies sobre el conflicte de Palestina. Vaig pensar també que, si hagués nascut a Gaza, amb una família trencada per una guerra ancestral i amb una educació de carrer basada en el llançament de pedra al tanc, també m'hauria implicat en la defensa suïcida del meu poble i probablement hauria mort en el combat.
Una pàgina més enllà, el drama de l'Iraq em recorda que no fa falta ni tan sols ser un lluitador de res per morir mentre comprem mig quilo d'olives en un mercat de Bagdad. Si hagués nascut a Darfur, probablement no hauria arribat als 10 anys, i si el meu país fos Sierra Leone seria víctima o botxí de la por armada.
Naixem on naixem i no s'hi pot fer res. Es podia haver nascut a Espanya fa 70 anys, però les mitges Espanyes es van matar mútuament. Es podia haver nascut a Espanya sota una dictadura i la lluita per la llibertat a vegades va deixar algunes víctimes. Avui la protesta davant de la injustícia continua sent un valor, però aquest valor es pot expressar de moltes maneres. I l'ordre democràtic també pot ser defensat amb una policia democràtica. Aquest cap de setmana es va assaltar una instal.lació pública destinada a una causa que ens cou. Es van trencar màquines i es va detenir els seus autors.
Llegeixo que els assaltants protesten perquè una vegada detinguts van ser lligats i mantinguts un parell d'hores al sol. Un altre dia serà millor okupar en un dia ennuvolat. Perquè la causa de la immigració és una causa noble que perd la seva noblesa per culpa dels mètodes.
Quan ens hem donat una policia democràtica ha estat perquè defensés els drets de tothom. Una policia democràtica és una policia que no actua amb arbitrarietat. I si algun uniformat se salta les regles, al carrer. Però no podem creure que una policia democràtica és una policia gilipolles que fa de comparsa d'aldarulls intencionats que intenten forçar unes lleis afortunadament garantistes. Tenim una policia que no portarà ningú a la mort ni a l'abús, però a la qual hem donat instruccions per evitar robatoris, saquejos, assalts i destrosses. Tantes causes de risc que hi ha al món, i aquest heroic món de l'assalt fi ve aquí a sentir-se víctima de dues hores al sol.
És fàcil provocar en països que entenen la provocació com una entremaliadura. És fàcil dir feixistes als que, entre la manifestació i l'assalt, prefereixen la mani. És fàcil. Massa fàcil |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
