Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder : ecologia : especulació i okupació
La màfia del ciment es fa forta al sud dels Països Catalans
26 jun 2006
Els plans urbanístics projectats a les comarques alacantines preveuen instal·lar-hi més de 2 milions de nous habitants durant els propers anys.

http://lafabrica.milnou.net/?template=interior&categoria=18&id_article=1


El gris és el color que li espera a les comarques del sud dels Països Catalans en un futur ben pròxim. El gris del ciment i dels grans complexes urbanístics. El gris de la mediocritat dels polítics. El gris, en definitiva, dels pensaments de constructors i promotors. Amb la concreció de nombrosos PAI i l’actual redacció de nous PGOU a diverses poblacions, els especuladors esperen construir en els propers 10 anys un total de 700.000 nous habitatges a les comarques de l’Alacantí (100.000), el Baix Segura (225.0000), la Marina (135.000), el Baix Vinalopó (100.000), les Valls del Vinalopó-Alt Vinalopó (85.000) i l’Alcoià (15.000
Diversos col·lectius ecologistes i entitats veïnals ja han denunciat aquesta desmesura, no només per la seua insostenibilitat, sinó també pel model socioeconòmic implícit. Per a Sergi Lloret, veí de Finestrat, poble de la Marina que disposarà en breu de 5’2 milions de m2 per a construir, “la revalorització de la terra provoca que vendre-la done molts diners; açò fa que la gent venga la terra, normalment erma. Gent que ha sigut treballadora tota la vida passa a ser suposadament milionària de la nit al dia, creant-se uns nous rics autòctons, amb cap motivació per res i amb una desvalorització total de qualsevol cosa al vore que tot s'aconsegueixen sense fer un brot�. Però el treball ideològic és anterior a la concreció especuladora, ja que a poc a poc “ens estan fent creure que per a viure calen milions de coses materials quan és mentida, s'encarreguen de desvaloritzar tot allò relacionat amb el camp i l'horta per poder continuar ampliant els projectes especulatius�.


A curt termini, els Ajuntaments veuen com els seus pressupostos municipals augmenten exponencialment gràcies a les taxes i impostos sobre les obres. Llavors es realitzen espectaculars inversions al poble (grans instal·lacions esportives, espectacles musicals de primer ordre, augment dels serveis socials...) que a mitjà termini resulten insostenibles, ja que com afirma Lloret “a mitjà termini ens trobem que els Ajuntaments comencen a quedar-se més endeutats perquè per a mantenir el nivell d'inversions (bones o dolentes) al qual s'havia arribat necessiten continuar gastant els mateixos diners més tot el que ha de mantenir en infraestructures (l'aigua, la llum, la brossa) que s’han anat construint en urbanitzacions a kilòmetres del poble. Aleshores s'acaba entrant en una dinàmica on cal construir més per a poder mantenir tot el que s'ha construït, a més del ritme de vida que es porta�.

http://lafabrica.milnou.net/?template=interior&categoria=18&id_article=1


.
Un model insostenible

Els 700.000 habitatges projectats al sud dels Països Catalans suposaran l’arribada de 2.100.000 nous habitants, duplicant l’actual població d’aquestes comarques. Així mateix, un estudi de l’associació Amics de les Zones Humides del Sud d’Alacant preveu unes necessitats d’aigua per a aquests habitatges i per als 25 nous camps de golf projectats de 200 hm3 a l’any. Una aigua que no existeix, i d’aquí la insistència del Partido Popular en el transvasament de l’Ebre. D’altra banda, l’estudi indica que es generarien unes necessitats energètiques i uns residus (1 milió de tones a l’any) que no es poden assumir.

Ni la manca de recursos fonamentals com l’aigua o l’energia, ni les pressions dels col·lectius ecologistes i veïnals, ni les reprimendes dels organismes europeus semblen aturar els constructors. De fet, ni la pròpia evolució del mercat immobiliari ha portat a un replantejament del model de desenvolupament urbanístic, i és que en el primer trimestre del 2006 només s’han venut el 50% de les promocions tretes al mercat en les comarques del sud dels Països Catalans.

La Unió Europea alerta i denuncia l’especulació
Enmig d’aquesta disbauxa cimentera, la pròpia Unió Europea ha intentat prendre cartes en l’assumpte. La Comissió Europea denunciava que tant la Generalitat Valenciana com diferents Ajuntaments havien aprovat en el darrer any un total de 1.000 nous PAIs, xifra reduïda per les administracions valencianes a 69. Paral·lelament, la Comissió Europea, ha obert ja dos expedients d’infracció per l’incompliment de diverses directives europees, un per l’antiga Llei Reguladora d’Activitats Urbanístiques (LRAU, aprovada quan encara el PSOE governava la Generalitat Valenciana), i un altre per l’actual Llei Urbanística Valenciana (aprovada tot just fa quinze mesos). La polèmica s’ha endut per davant el conseller d’Urbanisme Rafael Blasco, desplaçat a Sanitat i Consum, i l’haurà de gestionar Esteban González Pons, que en les poques setmanes que porta al càrrec ha desplegat una intensa campanya propagandística en favor d’un urbanisme “verd� i d’una consciència ecològica en el departament que ara dirigeix . González Pons carregà com a Portaveu del Govern valencià contra el FC Barcelona per l’acte del Correllengua 2005 celebrat al Camp Nou i contra el Tribunal Suprem de Justícia espanyol pel recent reconeixement de la unitat de la llengua catalana.

Ara bé, poc importa en la política urbanitzadora dels Ajuntaments quin és el partit que els encapçala. Si bé en la major part dels casos es tracta d’institucions governades pel Partido Popular, tant el PSOE com el Bloc Nacionalista Valencià han impulsat bona part d’aquests projectes. Finestrat, Pego, Elx, Tibi, Elda, Orxeta o Callosa d’En Sarrià són un bon exemple.







La Llei Urbanística Valenciana. Feta la llei, feta la trampa

Enmig de les pressions de la Unió Europea, atiades pels col·lectius cívics i amanides amb oportuns reportatges emesos per una televisió alemanya i pel programa Documentos TV, induïren la Generalitat Valenciana a canviar l’antiga Llei Reguladora d’Activitats Urbanístiques (LRAU, aprovada pel PSOE quan encara governava a la Generalitat) per la Llei Urbanística Valenciana (LUV), segons la qual se suposava que l’arbitrarietat i els abusos urbanístics es reduirien. Res més lluny de la veritat. Sergi Lloret ens explica que amb la LUV els constructors estan obligats a cedir per a ús públic Xm2 per tants m2 construïts, amb la qual cosa “molts constructors estan comprant terrenys en serres protegides on en teoria no es pot construir. Açò està provocant que la terra en estos llocs estiga revaloritzant-se molt amb el que té això de negatiu, ja que per exemple són terrenys que podria adquirir un Ajuntament per poder-los protegir més encara. De l'altra manera, al revaloritzar-se tant, sols les poden comprar constructors grans i usen estes terres a canvi que els deixen fer nous PAIs. En definitiva trobem la paradoxa que ells compren la terra que van a cedir a l'Ajuntament més barata que a llocs on no està protegit però a la vegada fan que es revaloritze la terra a llocs protegits, ja que són ells els que posen el preu�.

Primer la LRAU, i ara la LUV, a més a més, generen una sèrie de tràmits burocràtics que dificulten l’oposició ciutadana. Amb el desenvolupament urbanític tan ràpid, ens explica Llorca “es crea una informació tan gran i tan especialitzada en tan poc temps que ens trobem que la gent de base ni arribem ni estem capacitats per a poder desxifrar-la tota. La informació és poder i qui està dalt té preferència perquè sap com menejar-se; en canvi, gent com nosaltres no tenim ni idea de com funciona res, a nivell de lleis, de burocràcia administrativa... amb l’afegit que és desgast de temps i energia que a més no saps si servirà per a res perquè entre tu i els de dalt hi ha un univers�.





Polítics i constructors, de la mà. La corrupcció toca a la porta

En Alacant, el passat 13 de juny el constructor Enrique Ortiz va enviar treballadors de la seua empresa Inusa a rebentar el Ple de l’Ajuntament que aprovà el Pla Rabassa. Alertat per la possibilitat que es produïren protestes de col·lectius contraris a l’esmentat Pla, que preveu la construcció de 15.000 habitatges a la zona de les Llacunes de Rabassa i que ha suscitat l’oposició d’entitats de la ciutat, Ortiz convocà mig centenar de treballadors que es manifestaren a favor del Pla, provocant la interrupció del Ple i el desallotjament del nombrós públic present. Es dóna la casualitat que si bé les persones contràries al Pla Rabassa van ser escorcollades per la Policia Local i les pancartes que hi portaven confiscades, els lacais d’Ortiz pogueren mostrar fins a una trentena de pancartes amb total normalitat.

Així mateix, el creixement urbanístic al sud dels Països Catalans ha anat acompanyat de pràctiques mafioses per part de polítics i empresaris, que només en alguns casos estan sent investigades per la Fiscalia Anticorrupció. En l’actualitat José Manuel Medina, alcalde d’Oriola, ciutat que preveu la construcció de 67.000 nous habitatges, està implicat en irregularitats en la concessió del servei de recollida de residus i imputat per les sospitoses relacions que manté amb constructors de la comarca que li han cedit cotxes de gran cilindrada i xalets de luxe. Pedro �ngel Hernández Mateo, alcalde de Torrevella, la Marbella dels Països Catalans, està immers en un procés per prevaricació gràcies al magnífic negoci que li va suposar la requalificació d’uns terrenys que havia comprat per un valor irrisori temps abans. El també dirigent del Partido Popular i alcalde d’Alacant Luis Díaz Alperi, després d’haver sortejat l’escàndol de Mercalicante, societat municipal de la qual és el màxim responsable i que va “extraviar� 6 milions d’euros, ha estat imputat per haver canviat les condicions en la concessió de la contrucció del pàrquing de l’Avinguda d’Òscar Esplà en favor del seu amic Enrique Ortiz. Per damunt de tots, destaca la figura d’Eduardo Zaplana, implicat en una trama en la qual es van emetre factures a Terra Mítica per treballs no realitzats i que pugen a l’esfereïdora xifra de 10 milions d’euros.
Mira també:
http://lafabrica.milnou.net/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La màfia del ciment es fa forta al sud dels Països Catalans
26 jun 2006
I els angelets viuen en aquets oasis que deu ens ha donat al nord dels mafiosos
Re: La màfia del ciment es fa forta al sud dels Països Catalans
26 jun 2006
Bé, la màfia del ciment també existeix a Eivissa de la mà del ex-ministre Matutes.
www.novolemautopista.tk
Re: La màfia del ciment es fa forta al sud dels Països Catalans
26 jun 2006
i aviat arribarà també a còrsega... puagh!
Re: La màfia del ciment es fa forta al sud dels Països Catalans
26 jun 2006
I al nord també. Si algú no s´ho creu que visiti Santa Perpétua de la Mogoda, gobernada des de fa anys i panys per una majoria absoluta d´IC-V (ecologistas da dabó), que no han deixat un bri de verd.
Sindicato Sindicat