Marc Peris: Crònica d'una detenció il·legal ..mallorca..

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494


Notícies :: criminalització i repressió
Marc Peris: Crònica d'una detenció il·legal ..mallorca..
per una	24 jun 2006
notícia extreta de www.lavanc.org Aquesta crònica no és una de les meues columnes habituals, malauradament. Abans de que es parle per mi, vull relatar els fets que m'ocorregueren el passat 21 de juny, perquè considere que vaig patir un abús policial, i que aquest podria haver-ho rebut qualsevol catalanoparlant.
El passat 21 de juny, sÃ©ia en una terrassa de la PlaÃ§a d'en Coll, a Ciutat de Mallorca, parlant amb dos amics i la propietÃ ria del local, una dona major que ens estava contant una caiguda que havia tingut feia unes setmanes, i que l'havia tingut en l'hospital per trencament de cadera. Encara no havÃÂem pogut demanar res, quan s'apropen dos agents de la Policia Nacional, i ens demanen el DNI, accedint nosaltres immediatament. Jo els vaig preguntar, en CatalÃ , quina era la causa de la identificaciÃ³, al que ells responeren: "No te entiendo" i "Habla en EspaÃ±ol que no te entiendo", mostrant a partir d'aleshores una actitud molt hostil. Les formes varen fer posar-se nerviosa la propietÃ ria, que els preguntÃ si tambÃ© volien el seu. Un dels policies li responguÃ©: "No, el suyo no hace falta", perÃ² l'altre diguÃ©: "SÃ, traigalo, es su obligaciÃ³n", la dona entrÃ al local, i tot seguit eixÃÂ amb ell. La dona, esverada els diguÃ©: "Ya me detuvÃsteis el aÃ±o pasado, i repetia espantada: "Me vais a detener?". Un dels policies, que tocava constantment un clauer amb la bandera espanyola ben visible, li diguÃ© que aixÃ² no era un DNI, que era una fotocÃ²pia en color plastificada, davant del qual la dona s'esverÃ considerablement i reiterÃ la pregunta de si l'anaven a detindre, a la qual el policia contestÃ "Podemos detenerla". Davant aquesta situaciÃ³, els vaig dir que em pareixia molt fort, que aquesta dona estava al seu local i que no havia fet res. En aquest moment, desprÃ©s de dir-me "TÃº te callas que no hablo contigo", la situaciÃ³ es desencadenÃ . M'ordenaren que treiÃ©s el que duia a les butxaques, i jo ho vaig deixar damunt la taula. Cridant-me em digueren que me n'anÃ©s amb ells a part, a un banc de pedra que hi ha a la plaÃ§a, la qual estava plena de gent un poc extranyada en aquells moments. Quan estava amb ells, a part, em digueren textualment "Como sigas haciÃ©ndote el chulo te vamos a dar de hostias", mentre un d'ells em xafava el peu (anava amb sandÃ lies), amb la seua bota. En aquest moments jo ja estava prou esverat, amb aixÃ² vull remarcar que ni em passÃ pel cap resistir-me a res, ja que temia per la meua integritat fÃÂsica. La gent a la plaÃ§a no parava de mirar estranyada, i supose que era aixÃ² el que feia que els nervis del policia anaren en augment. Em va dir que posÃ©s les mans damunt el banc, cosa que jo vaig fer. Ell malgrat tot m'ho repetia constantment, com veiÃ© un testimoni que hi era a vora, jo li deia estranyat i esmaperdut "perÃ² si tinc les mans damunt del banc!". ProcedÃÂ a luxar-me un braÃ§ i girar-me'l, i a emmanillar-me. En aquests moments, la gent de la plaÃ§a, freqÃ¼entada per turistes i veÃ¯ns del barri, comenÃ§Ã a exclamar i preguntar que passava, aixÃÂ com tambÃ© ho feia la propietÃ ria de l'establiment, que deia "ell no ha fet res, mos detindran a tots!" visiblement alterada davant la situaciÃ³. En aquests moments els vaig dir que no estava conforme amb com s'havia procedit amb la identificaciÃ³, i que em digueren els nÃºmeros de placa. AixÃ² els va acabar d'emprenyar pel que sembla, malgrat ser un deure seu, i un avantatge quan no hi ha res que amagar. Em digueren que ja els apuntaven desprÃ©s, jo els vaig demanar si me'ls podien donar en aquell moment. La seua actitud empitjorÃ , i em digueren que m'anaven a detenir, jo els vaig preguntar per quÃ¨, i per quÃ¨ m'havien emmanillat si jo no m'havia resistit. Es negaren a dir-me el motiu de la detenciÃ³, argÃ¼int que ja m'ho dirien a comissaria. Al poc temps, i davant la perplexitat de la gent que hi havia a la plaÃ§a, arribÃ un cotxe de la policia nacional (els dos agents anaven en moto), i el mÃ©s exaltat mâ��introduÃ dins el cotxe colpejant-me amb forÃ§a el cap contra el marc de la porta. DesprÃ©s li diguÃ©: â��llÃ©valo a jefatura, que ahora nos encargamos nosotrosâ�?. No cal descriure lâ��efecte que em produÃ¯ren aquestes paraules; els vaig demanar als dos policies de dins el cotxe si podien estar presents ells o el meu advocat mentre mâ��interrogaven, al qual em respongueren â��te interrogarÃ¡n ellosâ�? i desprÃ©s â��Que te calles ya pesaoâ�?, aixÃ com â��Mira, es que nosotros tambiÃ©n somos policÃas, Â¿sabes?â�?. Dins la sala dâ��interrogatori, jo no les tenia totes amb mi, per com havien anat els esdeveniments. Temia que vingueren els dos policies i mâ��apallissaren. Un altre que entrÃ a la sala, en voreâ��m la cara em diguÃ©: â��Tranquilo que aquÃ no golpeamos a nadieâ�?. Jo tota lâ��estona mirava una taca de sang a la paret. Una estona desprÃ©s, entrÃ el policia que mâ��havia agredit, jo no li volia mostrar la meua evident preocupaciÃ³. Un altre agent desconegut a la porta em feia el senyal de silenci amb el dit a la boca. El primer comenÃ§Ã a insultar-me, dient que era un â��mierdaâ�?, i que â��la escoria como tu no se merece vivirâ�?, me diguÃ©: â��Ahora no eres tan chulito de mierda, ahora que no estan tus amigosâ�?. Jo per dissimular la meua angoixa, somreia per lâ��absurd i lâ��infantil de la situaciÃ³, lâ��agent mâ��amenaÃ§Ã : â��No te rÃas que te meto una palizaâ�?, i â��No te rÃas que te vuelo la cabezaâ�?. DesprÃ©s dâ��una estona entrÃ un altre agent que em diguÃ©: â��mira, no te lo pregunto como policia, sino como persona (literalment), Â¿crees que tu detenciÃ³n ha sido correcta o que ha habido irregularidades?â�?. Jo li vaig contar molt breument el que havia passat, i ell posÃ una expressiÃ³ facial que no vaig poder identificar. Poc desprÃ©s, entrÃ mÃ©s tranquil el policia que mâ��havia detingut (pel que he sabut desprÃ©s, hi havia una vintena de persones fora, incloent gent de lâ��Obra Cultural Balear i del PSM telefonant al delegat de Govern. Em va demanar si volia un advocat, i jo li vaig dir que sÃ, mentre intentava recordar el nom del meu advocat em diguÃ© que com no ho sabia mâ��assignava un dâ��ofici. Fent cas omÃs de la meua demanda, se nâ��anÃ . A la fi lâ��advocada que jo havia triat entrÃ , i vaig poder anar al bany (no mâ��ho havien permÃ¨s) desprÃ©s de quatre hores de detenciÃ³. Em comunicaren que es faria un judici immediat, al dia segÃ¼ent a les 11 de matÃ. Fora Mentre jo hi era a dins, tambÃ© es produÃ¯ren alguns incidents amb la gent que era fora. Pel que es veu, a la meua companya no la telefonaren malgrat que jo havia demanat que ho feren, i li digueren que jo no havia demanat per ella. No els deien si jo hi era a dins detingut, ni la causa de la detenciÃ³. Lâ��actitud hostil dels policies que eren a vora, i dels que mâ��havien detinguts prosseguÃ, arribant a amenaÃ§ar una de les persones, apuntant-los amb la porra â��Como no te calles te meto tambiÃ©n dentroâ�?. Una funcionÃ ria, visiblement alterada, cridÃ â��AquÃ no se habla en catalÃ¡n, hablad en castellanoâ�?. El judici. El judici fou completament kafkiÃ . No servÃÂ de res aportar dos testimonis, o que els policies es contradiren constantment. Ells declararen primer, i comenÃ§aren afirmant que se mâ��havien adreÃ§at en â��mallorquÃâ�?, que jo mâ��havia resistit a donar el DNI (desprÃ©s lâ��altre policia diguÃ© que el vaig lliurar immediatament), que jo mâ��havia resistit â��dando manotazosâ�?, i que â��aguantamos el chaparrÃ³n como pudimosâ�?. A mÃ©s dâ��aquestes mentides, sâ��inventaren que jo els havia dit â��policia fascista, sois la policia de Franco, policia represoraâ�? i â��Conozco al director de la policia, saldrÃ© antes que vosotrosâ�?. Evidentment, aquestes frases no eixiren de la meua boca. Encara que les haguera pensat, la por a ser colpejat mâ��haguera fet callar. No conec ni sÃ© qui Ã©s el director de la policia a Mallorca, si ho haguÃ©s sabut no haguÃ©s patit aquests abusos. Tot el judici fou un muntatge, fent-me perdre tota confianÃ§a en el sistema judicial, si Ã©s que encara en tenia alguna. La jutge feu callar la meua advocada en diverses ocasions, i quan parlava ella, o jo, la cara de disgust era evident, quan no xerrava directament amb qui tenia al costat. SÃ© que tota aquesta histÃ²ria pot costar de creure, perÃ² Ã©s la pura realitat. Mai mâ��atreviria a afirmar-lo amb aquesta rotunditat si no fos perquÃ¨ ho vaig patir en primera persona, i aixÃ mâ��ho ratificaren nombrosos testimonis que hi eren aleshores. La impunitat amb quÃ¨ patim aquests abusos ha dâ��acabar, i per aixÃ² pense dur endavant una denÃºncia pÃºblica. Un servidor estÃ fart que cada vegada que sâ��adreÃ§a a un policia, de qualsevol cos, en catalÃ , la resposta siga la mateixa, arribant fins i tot en casos com aquest a conseqÃ¼Ã¨ncies molt pitjors. Crec, sincerament, que si els haguÃ©s parlat en espanyol, no mâ��hagueren detingut, i que amb la impunitat de la que gaudeixen, com he pogut comprovar, tots els catalanoparlants podem ser-ne vÃctimes. Marc Peris i CarratalÃ . Ciutat de Mallorca. Juny del 2006. NOTA DE LA REDACCIÃ� DE L'AVANÃ� Marc Peris Ã©s colÂ·laborador habitual de L'AvanÃ§ amb la seua columna "des de l'illa" en la que repassa l'actualitat valenciana des de la perspectiva dels que sÃ³n fora. Vinculat de fa temps amb el projecte, la seua solvÃ¨ncia, la seua sinceritat i la seua personalitat entranyable fa que aquesta RedacciÃ³ s'indigne mÃ©s encara davant de fets com el que ha narrat, del tot intolerables en una societat que ens venen com a lliure. Tot el nostre suport, Marc
Mira també: http://www.lavanc.org
This work is in the public domain

Comentaris

Re: Marc Peris: Crònica d'una detenció il·legal ..mallorca..
per una	24 jun 2006
en qualsevol lloc normal del món això té un nom: RACISME

Re: Marc Peris: Crònica d'una detenció il·legal ..mallorca..
per Maria Antònia	25 jun 2006
Acab de llegir l'escrit d'en Marc. Ara mateix ni tenc paraules per descriure tot el que sent. Tot el meu suport a n'en Marc. Sé que és molt trist que hagis patit això, però aquests fets ens hauríen de fer obrir els ulls!

Re: Marc Peris: Crònica d'una detenció il·legal ..mallorca..
per yuups	26 jun 2006
A mi també em van portar a comissaria per parlar en català a Barcelona. No va haver-hi detenció i per tant judici, però si que em van retenir il·legalment a dins el cotxe i a la comissaria. Aviat en farà 2 anys. Prou impunitat policial als Països Catalans. Parlar la nostra llengua no és cap delicte. Salut!!