Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Comentari :: altres temes
Els tres enganys de l'abstenció
per Antoni Ferret 23 jun 2006
Ara, aquests dies, «toca» fer comentaris d'aquest estil:
«Una abstenció del 50 per 100 és un fracàs tan gran de tota la classe política i dels partits, que caldria que fessin una profunda reflexió i es replantegessin la seva actuació. És evident que una abstenció tan alta indica un grau notable de rebuig o protesta a una polítiqueria allunyada de les necessitats populars.»

Les persones que tal cosa diuen demostren un grau alt i encomiable d'inquietud i de responsabilitat. I tenen raó en «bona part». Però alerta!, que aquest discurs amaga 3 enganys.

Primer engany. No és una abstenció del 50 per 100. És a dir: no és aquest percentatge el que ha de cridar l'atenció. La del 50 és una abstenció 10 punts més alta que la «corrent» en qualssevol referèndum i eleccions, sobretot no estatals. No diré «normal», perquè la normal hauria de ser 0. Però una abstenció del 40 per 100 és molt corrent. Per exemple en el referèndum de 1979 I diguem que aquesta és doble que la mínima, ja que del 80 de participació no es passa mai (les primeres eleccions de 1977 tingueren un 79, el màxim).

Segon engany. Aquesta abstenció «extra» del 10 per 100 seria motivada per una actitud de protesta... No ho sabem, si no es fa una enquesta (que valdria la pena fer). Una part segur que sí. N'estic segur. Però hi pot haver, i segur que hi ha, altres causes. Per exemple, pensar que «no val la pena votar perquè ja és segur que s'aprovarà».

Tercer engany. Aquesta actitud dels electors hauria de fer replantejar als polítics tota la seva actuació. No! És a dir, que se la replantegin sí, constantment. Que se la replantegin davant la gent que viu al carrer, davant l'alt grau de precarietat, davant el problema de l'habitatge... Però no especialment davant l'abstenció extra de protesta d'un 6 o un 7 per 100. Sobretot per això: seria tant com prendre els electors com a punt de referència «solvent». I molts no ho són. Si fossin solvents, d'altra manera es votaria, sempre, altres governs tindríem i d'altra manera ens anirien les coses. Perquè els mals governs vénen dels mals votants. Molts dels electors no poden ser un punt de referència per replantejar-se les coses «en funció de l'actuació d'ells».

Que ens ho replantegem sí, però no ara per l'actuació d'un sector desconegut de l'electorat, sinó sempre per les necessitats socials, ecològiques, d'educació, etc.

Antoni Ferret
http://llengcat.com/aferret

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Els tres enganys de l'abstenció
per Grenouille 23 jun 2006
1.- Que l'abstenció hauria de ser 0 vol dir rebutjar una opció perfectament vàlida i una eina de pressió directament proporcional al seu grau. No ets ningu per dir el que hauria de ser normal i el que no, per a que ho entenguis, és com si digués que el normal a catalunya seria que guanyés CIU, mira, porque yo lo valgo y soy así de chulo...

2.- Si bé el nivell de protesta no arriba a que es convoquin manifestacions tipus: que se vayan tod@s, SI que és un indicatiu de la importància relativa de les persones que trepitgen Catalunya (censats amb papers i pedrigrí). No ho neguis, una alta abstenció indica que la penya passa de politics perque ja no se'ls creu ningú i el seu espectacle per cridar l'atenció arriba a nivells puerils.

3.- Des que tinc conciència mai els polítics han ajudat a l'emancipació del poble o classe obrera, MAI, la història postfranquista és una història d'enganys, traicions, contradiccions i repressió democràtica, i encara avui es preten que reaccionin?, per a mi el millor que poden fer és continuar aquest penós espectacle i donar peu, potser, a que la classe treballadora recuperi la seva consciència perduda i arribi a l'autogestió.
Re: Els tres enganys de l'abstenció
per Grenouille 23 jun 2006
Al segon punt vull dir: Si bé el nivell de protesta no arriba a que es convoquin manifestacions tipus: que se vayan tod@s, SI que és un indicatiu de la importància relativa de les persones que trepitgen Catalunya (censats amb papers i pedrigrí) cap a un estatut que no se sap quantes mentides té i quants articles s'incompliràn.
Re: Els tres enganys de l'abstenció
per pablo 24 jun 2006
molt pesats
Re: Els tres enganys de l'abstenció
per doctor
xrodrig@yahoo.es 		24 jun 2006
Mira Grenouille, crec que ets massa jovenent per entendre el que és el procés d'emancipació en el segle XXI. Estas als nuvols i al mon de les grans parrafades. Aterrissa, si pots, e intenta analitzar bé la realitat que t'envolta.
Re: Els tres enganys de l'abstenció
per Libero 24 jun 2006
Per això jo vaig votar en blanc: per a què no manipulessin la meva abstenció, ni em fiquin al sac "dels què no diuen res".
Re: Els tres enganys de l'abstenció
per gmt 24 jun 2006
Doncs mira, jo no necessito dir res amb el meu vot o amb la meva abstencio. El que vull dir ho dic al carrer amb la gent que tambe fa el mateix, amb els col.lectius on participo, amb el meu sindicat, amb la meva accio diaria i no cada cuatre anys o quan m´ho diuen que puc fer-ho.
Ara ressulta que "ser massa jovenet" es el mateix que ignorant o somniatruites. Doncs vaja. Jo puc dir que esser massa "democratic" i votar a les esquerres a les dretes o en blanc es de manipulats, de credols i de tontaines.
Re: Els tres enganys de l'abstenció
per Un 24 jun 2006
Tote sles opcions són lícites. PErò vaja començo a estar un xic cansat d'algunes abstencions actives que no fan ni un acte ni pengen un cartell.

Abstenció activa vol dir no votar però fer campanya pro abstenció, i sobretot no sentir-se feliç quan la gent es queda a casa o va a ala platja per comptes de votar!

El passotisme no és abstenicó activa, i a cATALUNYA NO HI HA NINGÚ QUE HAGI FET CAMPANYA PER L'ABSTENCIÓ, jo l'haguera secundat, però els del NO s'han mogut, mentre que els de l'abstenció eren a casa. Si em pregunten que he fet es ben clar!
Re: Els tres enganys de l'abstenció
per Un 24 jun 2006
Tote sles opcions són lícites. PErò vaja començo a estar un xic cansat d'algunes abstencions actives que no fan ni un acte ni pengen un cartell.

Abstenció activa vol dir no votar però fer campanya pro abstenció, i sobretot no sentir-se feliç quan la gent es queda a casa o va a ala platja per comptes de votar!

El passotisme no és abstenicó activa, i a cATALUNYA NO HI HA NINGÚ QUE HAGI FET CAMPANYA PER L'ABSTENCIÓ, jo l'haguera secundat, però els del NO s'han mogut, mentre que els de l'abstenció eren a casa. Si em pregunten que he fet es ben clar!
L'abstenció no és dogma de fe.
per Kronstadt 21 24 jun 2006
Al meu parer alguns companys/es llibertaris confoneu les coses i haveu convertit l’abstenció en un dogma de fe.

En unes eleccions estem cedint la nostra sobirania als polítics per que'ns governin en el nostre nom.

En canvi en un referèndum estem exercint (malgrat que de forma limitada) la nostra sobirania individual sobre alguna qüestió que'ns afecta (l’ingrés a l'OTAN, la constitució Europea, L'estatut malanomenat d'autonomia, etc.).

No és gaire encertat confondre eleccions amb referèndums i utilitzar la frase “cada quatre anys� en aquest context, com fa el company "gmt".

Aquest últims acostumen, per perillosos, a ser convocats només de forma excepcional per la nostra classe política. I només quan preveuen guanyar per amplia majoria com a forma de donar un bany popular a les seves polítiques. Fins i tot, com va ser en el cas de la constitució europea; s’han realitza't juridicament no vinculants. Reservant-se el govern el dret de interpretar a la seva conveniència, la voluntat popular.

El pensament llibertari no es un dogma de fe, l'abstenció és només l’opció estratègica tradicional a la que ha recorregut majoritàriament el anarquisme, donada l’experiència històrica que tenim amb aquest camp. I fins i tot, i hi ha alguna corrent del nostre moviment que ha renunciat a ella en alguns casos concrets, com és el cas del “municipalisme llibertari�.

Potser en els casos en que estem aprovant paquets de lleis, com els dos darrers referèndums, es difícil visualitzar com ens afecten les mesures plantejades. Però en el cas d’una única llei concreta? com podria ser posats el cas, la despenalització total de l’avortament? Davant la possibilitat de que l’Estat deixes d’usar el seu monopoli de la violència contra les dones en aquesta situació? S’atreviria el moviment a demanar l’abstenció amb els mateixos arguments?
Sindicato Sindicat