Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió
Marc Peris: crònica d'una detenció il·legal
per Marc Peris 23 jun 2006
Crònica de la detenció il·legal d'un col·laborador habitual del quinzenal valencià L'Avanç a Palma de Mallorca per part de la policia nacional pel fet de parlar català.
El passat 21 de juny, seia en una terrassa de la Plaça d’en Coll, a Ciutat de Mallorca, parlant amb dos amics i la propietària del local, una dona major que ens estava contant una caiguda que havia tingut feia unes setmanes, i que l’havia tingut en l’hospital per trencament de cadera. Encara no havíem pogut demanar res, quan s’apropen dos agents de la Policia Nacional, i ens demanen el DNI, accedint nosaltres immediatament. Jo els vaig preguntar, en Català, quina era la causa de la identificació, al que ells responeren: “No te entiendo� i “Habla en Español que no te entiendo�, mostrant a partir d’aleshores una actitud molt hostil. Les formes varen fer posar-se nerviosa la propietària, que els preguntà si també volien el seu. Un dels policies li respongué: “No, el suyo no hace falta�, però l’altre digué: “Si, tráigalo, es su obligación�, la dona entrà al local, i tot seguit eixí amb ell. La dona, esverada els digué: “Ya me detuvísteis el año pasado, i repetia asustada: “Me vais a detener?�. Un dels policies, que tocava constantment un clauer amb la bandera espanyola ben visible, li digué que això no era un DNI, que era una fotocòpia en color plastificada, davant del qual la dona s’esverà considerablement i reiterà la pregunta de si l’anaven a detindre, al qual el policia contestà “Podemos detenerla�. Davant aquesta situació, els vaig dir que em pareixia molt fort, que aquesta dona estava al seu local i que no s’havia fet res. En aquest moment, després de dir-me “Tu te callas que no hablo contigo�, la situació es desencadenà. M’ordrenaren que treiés el que duia a les butxaques, i jo ho vaig deixar damunt la taula. Cridant-me em digueren que me n’anés amb ells a part, a un banc de pedra que hi ha a la plaça, la qual estava plena de gent un poc extranyada en aquells moments. Quan estava amb ells a part em digueren textualment “Como sigas haciéndote el chulo te vamos a dar de óstias�, mentre un d’ells em xafava el peu ( anava amb sandàlies ), amb la seua bota. En aquest moments jo ja estava prou esverat, amb el qual vull remarcar que ni em passà pel cap resitir-me a res, ja que temia per la meua integritat física. La gent a la plaça no parava de mirar extranyada, i supose nque era açò el que feia que els nervis del policia anaren en augment. Em va dir que posés les mans damunt el banc, cosa que jo vaig fer. Ell malgrat tot m’ho repetia constantment, com veié un testimoni que hi era a vora, jo li deia extranyat i esmaperdut “però si tinc les mans damunt del banc!�. Procedí a luxar-me un braç i girar-me’l, i a emmanillar-me. En aquests moments, la gent de la plaça, freqüentada per turistes i veïns del barri, començà a exclamar i preguntar que passava, així com també ho feia la propietària de l’establiment, que deia “ell no ha fet res, mos detendran a tots!� visiblement alterada davant la situació. En aquests moments els vaig dir que no estava conforme amb com s’havia procedit amb la identificació, i que em digueren els números de placa. Açò els va acabar d’emprenyar pel que sembla, malgrat ser un deure seu, i un avantatge quan no hi ha res que amagar. Em digueren que ja els apuntaven després, jo els vaig demanar si me’ls podien donar en aquell moment. La seua actitud empitjorà, i em digueren que m’anaven a detindre, jo els vaig preguntar perquè, i perquè m’havien emmanillat si jo no m’havia resistit. Es negaren a dir-me el motiu de la detenció, argüint que ja m’ho dirien a comissaria. Al poc temps, i davant la perplexitat de la gent que hi havia a la plaça, arribà un cotxe de la policia nacional ( els dos agents anaven en moto ), i el més exhaltat m’introduí dins el cotxe colpejant-me amb força el cap contra el marc de la porta. Després li digué: “llévalo a jefatura, que ahí nos encargamos nosotros�. No cal descriure l’efecte que em produïren aquestes paraules; els vaig demanar als dos policies de dins el cotxe si podien estar presents ells o el meu advocat mentre m’interrogaven, al qual em responeren “te interrogarán ellos� i després “Que te calles ya pesao�, així com “Mira, es que nosotros también somos policias, sabes?�
Dins la sala d’interrogatori, jo no les tenia totes amb mi, per com havien anat els esdeveniments. Temia que vingueren els dos policies i m’apallissaren. Un altre que entrà a la sala, en vore’m la cara em digué: “Tranquilo que aquí no golpeamos a nadie�. Jo tota l’estona mirava una taca de sang a la paret. Una estona després, entrà el policia que m’havia agredit, jo no li volia mostrar la meua evident preocupació. Un altre agent desconegut a la porta em feia el senyal de silenci amb el dit a la boca�. El primer començà a insultar-me, dient que era un “mierda�, i que “la escoria como tu no se merece vivir�, me digué: “Ahora no eres tan chulito de mierda, ahora que no estan tus amigos�. Jo per dissimular la meua angoixa, somreia per l’absurd i l’infantil de la situació, l’agent m’amenaçà: “No te rias que te meto una paliza�, i “ No te rias que te vuelo la cabeza�. Després d’una estona entrà un altre agent que em digué: “mira, no te lo pregunto como policia, sino como persona ( literalment ), crees que tu detención ha sido correcta o que ha habido irregularidades?� Jo li vaig contar molt breument el que havia passat, i ell posà una expressió facial que no vaig poder identificar. Poc després, entrà més tranquil el policia que m’havia detés ( pel que he sabut després, hi havia una vintena de persones fora, incloguent gent de l’Obra Cultural Balear i del PSM telefonant al delegat de govern�. Em va demanar si volia un advocat, i jo li vaig dir que si, mentre intentava recordar el nom del meu advocat em digué que com no ho sabia m’assignava un d’ofici. Fent cas omís de la meua demanda, se n’anà. A la fi l’advocada que jo havia triat entrà, i vaig poder anar al bany ( no m’ho havien permés ) després de quatre hores de detenció. Em comunicaren que es faria un judici immediat, al dia següent a les 11 de matí.
Fora
Mentre jo hi era a dins, també es produïren alguns incidents amb la gent que era fora. Pel que es veu, a la meua companya no la telefonaren malgrat que jo havia demanat que ho feren, i li digueren que jo no havia demanat per ella. No els deien si jo hi era a dins detingut, ni la causa de la detenció. L’actitut hostil dels policies que eren a vora, i dels que m’havien detinguts proseguí, arribant a amenaçar a una de les persones, apuntant-los amb la porra “Como no te calles te meto también dentro�. Una funcionària, visiblement alterada, cridà “ Aquí no se habla en catalán, hablad en castellano�.
El judici.
El judici fou completament alluïnant. No serví de res aportar dos testimonis, o que els policies es contradeien constantment. Ells declararen primer, i començaren afirmant que se m’havien adreçat en “mallorquín�, que jo m’havia resistit a donar el DNI ( després l’altre policia digué que el vaig entregar immediatament ), que jo m’havia resistit “dando manotazos�, i que “aguantamos el chaparrón como pudimos�. A més d’aquestes mentides, s’inventaren que jo els havia dit “policia fascista, sois la policia de Franco, policia represora� i “Conozco al director de la policia, saldré antes que vosotros�. Evidentment, aquestes frases no eixiren de la meua boca. Encara que les haguera pensat, la por a ser colpejat m’haguera fet callar. No conec ni sé qui és el director de la policia a Mallorca, si ho hagués sabut no hagués patit aquests abusos. Tot el judici fou un muntatge, fent-me perdre tota confiança en el sistema judicial, si és que encara en tenia alguna. La jutge feu callar la meua advocada en diverses ocasions, i quan parlava ella, o jo, la cara de disgust era evident, quan no xerrava directament amb qui tenia al costat.
Sé que tota aquesta història pot costar de creure, però és la pura realitat. Mai m’atreviria a afirmar-lo amb aquesta rotunditat si no fos perquè ho vaig patir en primera persona, i així m’ho ratificaren nombrosos testimonis que hi eren aleshores. La impunitat amb que patim aquests abusos ha d’acabar, i per això pense dur endavant una denúncia pública. Un servidor està fart que cada vegada que s’adreça a un policia, de qualsevol cos, en català, la resposta siga la mateixa, arribant inclús en casos com aquest a conseqüències molt pitjors. Crec sincerament que si els hagués parlat en espanyol, no m’hagueren detés, i que amb la impunitat de la que gaudeixen, com he pogut comprovar, tots els catalanoparlants podem ser-ne víctimes.

Marc Peris i Carratalà. Ciutat de Mallorca. Juny del 2006.
www.lavanc.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Marc Peris: crònica d'una detenció il·legal
per j 23 jun 2006
PROU IMPUNITAT POLICIAL!
Tot el suport des de Barcelona.
Re: Marc Peris: crònica d'una detenció il·legal
per que se'n vagin 23 jun 2006
que se'n tornin a almansa!
Re: Marc Peris: crònica d'una detenció il·legal
per fulanito 24 jun 2006
i de que et van acusar al juí, Marc?
un abraç des de Barcelona
Re: Marc Peris: crònica d'una detenció il·legal
per xx 24 jun 2006
solidaritat des de Vilafranca del Penedès!
Re: Marc Peris: crònica d'una detenció il·legal
per AA*AA 25 jun 2006
Resistència a l'autoritat.
Sindicato Sindicat