|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Article d'opinió: Maragall plega
|
|
|
per Martí Aviñoá |
22 jun 2006
|
|
MARAGALL NO REPETIRÀ COM A CANDIDAT DEL PSC A LA PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT |
Entre ahir i avui s'ha confirmat la noticia que s'havia extès com a rumor a través dels mitjans en els últims dies, Maragall anuncia formalment que no es tornarà a presentar com a candidat del PSC a la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Aquesta és, sense cap mena de dubte, una mala noticia per a la política catalana. També ho és per al PSC i per a la política espanyola. No aprovo, ni de bon tros, el global de la gestió de Pasqual Maragall al capdavant del Govern de la Generalitat, no obstant em sembla que quan ens preguntem o valorem la seva renuncia cal anar més enllà i reflexionar sobre més fets sense reduïr el debat al sol fet de la persona de Pasqual Maragall, el polític Pasqual Maragall o la seva gestió. La seva renúncia és, en primer lloc, el punt i final a un PSC, a una determinada manera de fer, de pensar i de liderar el PSC, suposa el final d'una linia molt determinada del PSC que acaba amb Pasqual Maragall i que deixa el PSC en mans de qui l'ha estat controlant en els últims anys. Pasqual Maragall, juntament amb Obiols, Serra i alguns altres és un representant del PSC dels anys 60 i 70 caracteritzat per una linia que podriem definir com de "Catalanisme Marxista". La seva renúncia a liderar el PSC és el punt i final a aquesta linia i per tant deixa les mans lliures a una linia liberal, reformista menys renovadora i poc catalanista que és la que representa el Sr.José Montilla.
Pasqual Maragall és, ens agradi o no, membre d'una familia a qui ningú pot negar la seva vinculació al catalanisme, a la cultura catalanista des d'una òptica progressista. El cognom Maragall és un cognom vinculat al catalanisme més clar i més compromès, des de l'òptica cultural. Per tant amb la renúncia de Maragall desapareix també un exponent clarissim de catalanisme cultural, social i polític. Com ahir afirmava Carod-Rovira en una entrevista al programa de Televisió de Catalunya "La Nit al Dia", amb la renúncia de Maragall el PSC passa de liderar el catalanisme d'esquerres a liderar l'esquerra a Catalunya...i no és ben bé el mateix. Pasqual Maragall és un catalanista convençut, es va creure el càrrec i la responsabilitat de president de tots els catalans i de totes les catalanes des del primer moment, era un lider del catalanisme polític d'esquerres. Montilla és un personatge gris, massa gris que en el millor dels casos, liderarà una certa esquerra a Catalunya, però en cap cas Montilla se sentirà còmode en la responsabilitat d'assumir el lideratge del catalanisme d'esquerres. Aquest fet obre la porta a ERC a l'hora de prendre el relleu de liderar el catalanisme d'esquerres i escalfa encara més l'enfrontament amb CiU per l'espai polític i l'electorat nacionalistes.
Pasqual Maragall és un polític que disenteix. Això ha quedat sempre clar. Maragall marxa a Roma en el seu moment per un enfrontament clarissim amb el seu partit en temes com l'elecció de Clos com a nou alcalde de Barcelona. Maragall mai ha tingut bones relacions amb el PSC i tampoc amb el PSOE ni amb Zapatero. Maragall podria tenir entre els seus motius per a la renúncia, el sentir-se excessivament qüestionat i frenat pel seu partit, un partit que no l'ha deixat operar i un partit que segurament té alguna cosa a veure amb l'expulsió d'ERC del Govern Tripartit.
Maragall és un polític cansat. Això ho vem poder veure en les imatges de la compareixença on va fer pública la seva intenció de no tornar-se a presentar a la reelecció com a President de la Generalitat. És un home que no ha aconseguit pràcticament cap de les fites que es va marcar quan va decidir acceptar l'oferta del seu partit per a ser el candidat a la Generalitat. Maragall volia fer possible l'alternança a política a Catalunya i qui va fer possible que això fos cert va ser ERC. Maragall volia situar el PSC com a primer partit del país i (a les dades em remeto) va aconseguir més vots però menys escons que CiU. Per tant torna a ser ERC qui situa el PSC al capdavant dels partits a Catalunya.
Maragall volia fer un canvi estatutari. S'ha fet, un estatut radicalment retallat i votat per un 49% dels catalans i catalanes amb dret a vot i recolzat per un ínfim 74% dins d'aquest 49%. Maragall és, per tant, un polític que ha fracassat en tot el que va intentar des de que va assumir el lideratge del PSC, és un polític que marxa cansat, fracassat i més recolzat pel poble de Catalunya que pel seu pròpi partit que és molt possible que l'hagi anat paulatinament convidant a abandonar el càrrec.
No oblidem tampoc que el fet de situar Montilla al capdavant del PSC és un intent de frenar un PSC entès en clau Federal, Republicana i catalanista. Montilla és un home pròxim a Zapatero i a la linia més oficialista del PSOE. Per tant situant-lo al capdavant, el PSOE manté el PSC controlat i frenat.
I per últim penso que no hem d'oblidar que pot ser cert que Zapatero prefereixi reeditar l'oasi català situant al capdavant de la Generalitat un govern de CiU perque és un govern menys molest i amb menys aspiracions de progrés social i nacional. És molt possible que Zapatero hagi decidit sacrificar Maragall i el Govern Tripartit amb l'objectiu de consolidar-se ell, la seva candidatura i la seva continuitat. Alerta...Zapatero i el seu PSOE no són amics de la catalunya sobiranista, Federal i progresista.
Venen temps molt lletjos per Catalunya i poques formacions ens poden evitar el que s'ha dissenyat des de la Moncloa.
Martí Aviñoá
22/06/06 |
This work is in the public domain |
|
Re: Article d'opinió: Maragall plega
|
|
per uno de un poco lejos |
22 jun 2006
|
No soy de catalunya, pero la verdas este articulo apesta, primero dice que no aprueba pra nada su gestion, pero que maragall es un marxista catalista asi como lo es Serra )joderrrr), no si al final Fraga sera un centrista (recordemos que apoya la negociacion con ETA) y ZP (un extremista de izquierda).
Muerte al progresismo politico, todos son liberales, y la caixa es quien manda en catalunya, vale un argumento simplista, pero mucho mas real que l oque nos comenta el señor o señora MArti Avinyoá |
