|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Valoració de Corrent Roja del referèndum de l'Estatut: Parlen d'éxit rotund, però ha resultat un fiasco
|
|
per Corrent Roja
Correu-e: correntroja ARROBA telefonica.net (no verificat!) |
21 jun 2006
|
|
L’Estatut neix esquifit. Zapatero, Maragall i Mas diuen que aportarà progrés al país i un llarg període d’estabilitat a les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol. Però el pobre suport rebut deixa ben clar que no satisfà les aspiracions socials i nacionals del poble català. |
|
Comunicat de Corrent Roja sobre el referèndum de l’Estatut de Catalunya
PARLEN D’ÈXIT ROTUND, PERÒ HA RESULTAT UN FIASCO
1.- Amb expressions com “victòria rotundaâ€? i “inapel•lableâ€?, els governants i dirigents partidaris del sà –de Zapatero a Montilla i de Maragall a Mas-- ens volen convèncer que l’Estatut ha rebut un amplÃssim suport del poble català . Però no és veritat: l’Estatut ha estat aprovat amb l’abstenció de més de la meitat del cens i els vots favorables (el 74%) només representen el 36% de l’electorat. Després d’un llarg procés estatutari de més de dos anys i d’una campanya aclaparadora a favor del sÃ, aquest resultat només es pot qualificar de fracà s. El vot del sà ha estat, a més a més, un vot resignat i en molts casos crÃtic, més motivat pel desig de castigar al PP, el partit dels hereus del franquisme, que no pas per l’entusiasme per l’Estatut i pels seus advocats.
2.- La manca d’identificació popular amb l’Estatut s’ha expressat sobretot a través de l’abstenció. Aquest ha estat la resposta d’una majoria social que ha vist com es negociava a la seva esquena un Estatut que mai ha considerat com una eina per millorar les seves condicions de vida. No és casual que l’abstenció més elevada hagi estat entre el jovent i en el cinturó industrial de Barcelona, de composició majorità riament obrera.
3.- Aquest Estatut representa la renovació del pacte territorial entre l’Estat espanyol i la burgesia catalana, un pacte basat -no cal dir-ho- en la negació del dret de Catalunya a l’autodeterminació. Zapatero necessitava renovar els pactes de la Transició amb la burgesia catalana, fortament deteriorats en l’última època d’Aznar. I la burgesia catalana reclamava amb insistència un lloc més confortable dins del capitalisme espanyol. El nou Estatut pactat (que desnaturalitza el ja descafeïnat projecte estatutari aprovat pel Parlament el 30 de setembre) és una nova versió de l’Estatut de 1979, amb un cert increment competencial i la promesa d’un millor finançament. Representa, com l’anterior, una burla a les aspiracions nacionals catalanes i a les reivindicacions de la Catalunya treballadora.
4.- Zapatero ha renovat, com volia, l’aliança amb la burgesia catalana i Mas, com representant polÃtic d’aquesta, ja pot encarar amb el vent a favor el retorn al govern de la Generalitat. El cost ha estat, però, molt elevat: la deslegitimació popular de l’operació. Només cal comparar el suport electoral de l’actual Estatut (el 36% de l’electorat) amb el de l’Estatut de 1979 (el 52%).
5.- Els resultats del referèndum tampoc han afavorit gens al PP, que ha sortit ben escaldat de la campanya estatutà ria i en particular del referèndum. La seva fugida oprobiosa del mercat de Collblanch, a L’Hospitalet, expressa millor que mil paraules el profund rebuig popular que s’han guanyat a pols els hereus de Franco, reduïts a una força residual a Catalunya. De la mateixa manera, han mostrat davant tot l’estat el carà cter obertament reaccionari de la seva polÃtica.
6.- ERC surt mal parada del referèndum. Movent-se en la contradicció entre seguir sent un partit de govern “assenyat i responsable� i la pressió de les seves bases, el resultat final del No ha mostrat la falta de convicció dels seus principals dirigents. En comptes d’articular el fort moviment autodeterminista contrari a l’Estatut, que es va manifestar el 18 de febrer, la direcció d’ERC ha intentat monopolitzar-lo electoralment. Ara, si és que pot, la direcció d’ERC intentarà oblidar el més rà pidament possible aquest desagradable episodi i tornar a postular-se com a integrant d’un futur govern social-liberal de la Generalitat, compromès amb la gestió del nou Estatut.
7.- L’esquerra anticapitalista i partidà ria del dret d’autodeterminació, encara dèbil, no ha sabut marcar distà ncies respecte a ERC, ni definir amb claredat una polÃtica que vinculés les reivindicacions nacionals amb les reivindicacions de la joventut i de la classe treballadora i que deixés clar que la llibertat nacional catalana no cap dins la Constitució monà rquica.
8.- L’Estatut neix esquifit. Zapatero, Maragall i Mas diuen que aportarà progrés al paÃs i un llarg perÃode d’estabilitat a les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol. Però el pobre suport rebut deixa ben clar que no satisfà les aspiracions socials i nacionals del poble català : ni les de les sector populars catalanistes, ni les de la joventut i la classe treballadora. Si l’Estatut hagués plantejat reivindicacions com la jornada de 35 hores setmanals sense reducció salarial, el Salari MÃnim net de 1.000 euros, la pensió mÃnima de 600 euros, la garantia d’ocupació o prestació d’atur equivalent a un salari mÃnim digne, el dret a l’habitatge digne amb un cost mà xim del 20% del salari… les cues per anar votar haurien estat notÃcia arreu. El desenvolupament i la gestió del nou Estatut serà a costa d’aquestes aspiracions socials i nacionals. Cal, doncs, continuar impulsant un moviment que, des de la vinculació a les lluites socials i pels drets democrà tics, pugui anar avançant com alternativa, republicana i de classe, a les polÃtiques social-liberals i contrà ries als drets nacionals.
AUTODETERMINACIÓ, REPÚBLICA, SOCIALISME
Barcelona, 20 de juny de 2006
correntroja ARROBA telefonica.net www.corrienteroja.net |
This work is in the public domain |
