DIVENDRES 23
BENVINGUDA I PRESENTACIÓ DE LA CARAVANA
18h a la Makabra (Tànger 46). Presentació de la Co-investigació sobre
les fronteres internes dis el marc dels encontres Fadaiat 2006: 20-25 juny
Per la llibertat de moviment del coneixement i les persones:
[2]www.fadaiat.net
DISSABTE 24 JUNY
MANIFESTACIÓ: 18h Plaça Universitat. La Caravana recorre la ciutat
per denunciar les fronteres internes.
CONCERT: 21h al costat del CIE de la Verneda. Amb Costo Rico,
Tambolàs, Tejemaneje, Luve, Asanf, The Platform i la col.laboració
especial d'Obrint Pas
DIUMENGE 25 JUNY
ASSEMBLEA PÚBLICA: 12h Rambla del Raval : la caravana
continua ... pròxima parada?
¿Perquè ara? ¿Perquè a Barcelona?
En Novembre de 2005, diverses xarxes activistes europees van
realitzar a Ceuta (ciutat espanyola fronterera situada en el nord
d'Àfrica) la primera Caravana Europea contra la Tanca de la Mort i per
la Llibertat de Moviment, empesos pels assassinats a trets a mans de
la policia marroquina i espanyola de diversos migrants que intentaven
creuar la tanca que separa el Marroc de la Unió Europea. Van ser dos
intensos dies de mobilització en els quals combinàrem accions de
denúncia amb moments d'intercanvi d'experiències amb els migrants que
es trobaven retinguts en el CETI (Centre d'Estada Temporal de
l'Immigrant) a través d'assemblees públiques.
Però la frontera no està només a Ceuta. La frontera ja no és
un lloc geogràfic, una línia que separa un país d'un altre. Millor
dit: ja no és només un límit geogràfic, sinó un dispositiu de control
que determina qui té drets i qui no, a quin preu i en quin moment.
Podem constatar avui un procés que va en dos sentits: al mateix temps
que la Unió Europea exterioritza la gestió de les seves fronteres cap
a tercers països (El Marroc, Líbia, Turquia...), el règim de frontera
es fa cada vegada més palès en les metròpolis europees amb el
desplegament d'estratègies de control dirigides als migrants: 'check
points' i detencions arbitràries en estacions de tren, oficines de
correus i altres espais públics, proliferació de Centres
d'Internament, la constant amenaça d'expulsió, la subordinació del
dret d'estar a un treball assalariat formal... Barcelona no és una
excepció; plenament inserida en les dinàmiques econòmiques de
producció trans-metropolitana, no és aliena al desenvolupament de les
polítiques de contenció que neguen el dret a l'existència de milions
de persones. És, a més, una ciutat en la qual no només la població
migrant és nombrosa, sinó que ha estat escenari durant els últims anys
d'intenses lluites i processos d'auto-organització de la migració de
la península.
Però a més a més, aquest any concorren a Barcelona dos fets
que no podem passar per alt: d'una banda, l'ajuntament ha aprovat
recentment una polèmica ordenança municipal inspirada en les
polítiques de Tolerància Zero, que criminalitza la pobresa a través de
la sanció de comportaments com la venda ambulant, el treball sexual,
la mendicitat, altre tipus de treballs informals (netejadors de vidres
dels semàfors, venedors de cervesa de carrer ...) i la resta
d'activitats que són definides com "utilització abusiva de l'espai
públic" -entre les quals destaquen les activitats polítiques i espais
d'organització dels migrants: reunions al carrer, repartiment de
pamflets, enganxar cartells, pancartes en les balconades, etc.-
Evidentment, aquesta norma suposa un front més de la guerra
quotidiana contra la migració en la qual els migrants estan sent els
més afectats. D'altra banda , a Barcelona s'inaugura aquest any un nou
Centre d'Internament que serà el més gran d'Espanya, que substituirà a
l'actual (La Verneda) i ampliarà la seva capacitat en nombre de
places. El CIE de la Verneda ha estat reiteradament denunciat tant per
institucions internacionals de defensa de drets humans com pels
moviments socials més diversos, la qual cosa ha provocat que
l'obertura del nou centre sigui presentada per l'administració com
"una millora" en les condicions d'internament dels migrants.
La Caravana.
La caravana es planteja com un pas més en la construcció i
reforç de l'espai europeu per la llibertat de moviment i tancament
dels centres d'internament És una parada més d'un itinerari que va
passar per Ceuta el passat novembre i que té per objectiu la denúncia
de les polítiques europees sobre migració, de la traducció d'aquestes
en l'augment gradual dels dispositius de control - i de l'expulsió de
la comunitat migrant- des de l'interior de les ciutats. La caravana és
un esdeveniment aglutinant que pretén connectar a les diverses xarxes
activistes que l'any passat van participar en la jornada de
mobilització del 2 d'abril amb les xarxes de migrants auto-organizats
presents a Barcelona. Proposem Barcelona, finalment, com un mirall en
el qual es reflecteixen les esmentades dinàmiques, però esperem que
tingui ressò i continuïtat en altres ciutats europees. A més, aquest
any es traslladarà a Barcelona l'esdeveniment Fadaiat
([3]fadaiat.net), que proposa un espai de treball comú per la
llibertat de moviment i la llibertat de coneixement. Durant una
setmana funcionarà com a lloc de reflexió, intercanvi d'experiències i
de centre de mitjans connectat amb la Caravana.
Volem que, del 23 al 25 de Juny, Barcelona sigui travessada
per totes per a senyalitzar les fronteres interiors, fer assemblees
conjuntes de precàries, migrants i autòctons. Volem també convocar una
manifestació europea amb tres reivindicacions principals:
Regularització sense condicions de tots el migrants que es troben ja a
Europa, llibertat de moviment, tancament dels centres d'internament i
fi de la exteriorització del règim de fronteres
A més exigirem a l'Ajuntament de Barcelona una sèrie de mesures
concretes:
1. CIES:
Declaració solemne, per part del Ple Municipal, de Barcelona com a
"Ciutat Lliure de Centres d'Internament"
2. 'Check-points':
Eliminació dels controls policials realitzats per la Brigada
Provincial de Extranjería y Documentación (UCRIF) en els transports
públics de la ciutat.
3. Padró municipal:
- Manteniment dels 70000 estrangers que han estat baixa no
voluntaria l'any actual en el padró municipal, sense cap requisit més
que els ciutadans nacionals (això és, no subjecte a renovació anual).
- Manteniment dels criteris utilitzats durant el procés de
regularització extraordinària de 2005 pel que fa a l'arrelament social
i a l'anomenat 'padró per omissió'. És a dir:
- Admisió de cualsevol prova d'estància per l'emissió del
certificat d'arrelament.
- No exigència de contracte laboral per part de l'Ajuntament per la
expedició del certificat d'arrelament.
4. Drets civils:
Reconeixement per part de l'Ajuntament de la condició de
ciutadà de ple dret de tots els habitants de la ciutat i, en aquest
sentit, reconeixement de les organitzacions d'immigrants com
interlocutors legítims per discutir els assumtes municipales de la
seua incumbència.
Us esperem!!
|