DIVENDRES 23

BENVINGUDA I PRESENTACIÓ DE LA CARAVANA
18h a la Makabra (Tànger 46). Presentació de la Co-investigació sobre les fronteres internes dis el marc dels encontres Fadaiat 2006: 20-25 juny Per la llibertat de moviment del coneixement i les persones: [2]www.fadaiat.net

DISSABTE 24 JUNY

MANIFESTACIÓ: 18h Plaça Universitat. La Caravana recorre la ciutat per denunciar les fronteres internes.

CONCERT: 21h al costat del CIE de la Verneda. Amb Costo Rico, Tambolàs, Tejemaneje, Luve, Asanf, The Platform i la col.laboració especial d'Obrint Pas

DIUMENGE 25 JUNY

ASSEMBLEA PÚBLICA: 12h Rambla del Raval : la caravana continua ... pròxima parada? ¿Perquè ara? ¿Perquè a Barcelona?

En Novembre de 2005, diverses xarxes activistes europees van realitzar a Ceuta (ciutat espanyola fronterera situada en el nord d'Àfrica) la primera Caravana Europea contra la Tanca de la Mort i per la Llibertat de Moviment, empesos pels assassinats a trets a mans de la policia marroquina i espanyola de diversos migrants que intentaven creuar la tanca que separa el Marroc de la Unió Europea. Van ser dos intensos dies de mobilització en els quals combinàrem accions de denúncia amb moments d'intercanvi d'experiències amb els migrants que es trobaven retinguts en el CETI (Centre d'Estada Temporal de l'Immigrant) a través d'assemblees públiques.

Però la frontera no està només a Ceuta. La frontera ja no és un lloc geogràfic, una línia que separa un país d'un altre. Millor dit: ja no és només un límit geogràfic, sinó un dispositiu de control que determina qui té drets i qui no, a quin preu i en quin moment. Podem constatar avui un procés que va en dos sentits: al mateix temps que la Unió Europea exterioritza la gestió de les seves fronteres cap a tercers països (El Marroc, Líbia, Turquia...), el règim de frontera es fa cada vegada més palès en les metròpolis europees amb el desplegament d'estratègies de control dirigides als migrants: 'check points' i detencions arbitràries en estacions de tren, oficines de correus i altres espais públics, proliferació de Centres d'Internament, la constant amenaça d'expulsió, la subordinació del dret d'estar a un treball assalariat formal... Barcelona no és una excepció; plenament inserida en les dinàmiques econòmiques de producció trans-metropolitana, no és aliena al desenvolupament de les polítiques de contenció que neguen el dret a l'existència de milions de persones. És, a més, una ciutat en la qual no només la població migrant és nombrosa, sinó que ha estat escenari durant els últims anys d'intenses lluites i processos d'auto-organització de la migració de la península.

Però a més a més, aquest any concorren a Barcelona dos fets que no podem passar per alt: d'una banda, l'ajuntament ha aprovat recentment una polèmica ordenança municipal inspirada en les polítiques de Tolerància Zero, que criminalitza la pobresa a través de la sanció de comportaments com la venda ambulant, el treball sexual, la mendicitat, altre tipus de treballs informals (netejadors de vidres dels semàfors, venedors de cervesa de carrer ...) i la resta d'activitats que són definides com "utilització abusiva de l'espai públic" -entre les quals destaquen les activitats polítiques i espais d'organització dels migrants: reunions al carrer, repartiment de pamflets, enganxar cartells, pancartes en les balconades, etc.- Evidentment, aquesta norma suposa un front més de la guerra quotidiana contra la migració en la qual els migrants estan sent els més afectats. D'altra banda , a Barcelona s'inaugura aquest any un nou Centre d'Internament que serà el més gran d'Espanya, que substituirà a l'actual (La Verneda) i ampliarà la seva capacitat en nombre de places. El CIE de la Verneda ha estat reiteradament denunciat tant per institucions internacionals de defensa de drets humans com pels moviments socials més diversos, la qual cosa ha provocat que l'obertura del nou centre sigui presentada per l'administració com "una millora" en les condicions d'internament dels migrants.

La Caravana.

La caravana es planteja com un pas més en la construcció i reforç de l'espai europeu per la llibertat de moviment i tancament dels centres d'internament És una parada més d'un itinerari que va passar per Ceuta el passat novembre i que té per objectiu la denúncia de les polítiques europees sobre migració, de la traducció d'aquestes en l'augment gradual dels dispositius de control - i de l'expulsió de la comunitat migrant- des de l'interior de les ciutats. La caravana és un esdeveniment aglutinant que pretén connectar a les diverses xarxes activistes que l'any passat van participar en la jornada de mobilització del 2 d'abril amb les xarxes de migrants auto-organizats presents a Barcelona. Proposem Barcelona, finalment, com un mirall en el qual es reflecteixen les esmentades dinàmiques, però esperem que tingui ressò i continuïtat en altres ciutats europees. A més, aquest any es traslladarà a Barcelona l'esdeveniment Fadaiat ([3]fadaiat.net), que proposa un espai de treball comú per la llibertat de moviment i la llibertat de coneixement. Durant una setmana funcionarà com a lloc de reflexió, intercanvi d'experiències i de centre de mitjans connectat amb la Caravana.

Volem que, del 23 al 25 de Juny, Barcelona sigui travessada per totes per a senyalitzar les fronteres interiors, fer assemblees conjuntes de precàries, migrants i autòctons. Volem també convocar una manifestació europea amb tres reivindicacions principals: Regularització sense condicions de tots el migrants que es troben ja a Europa, llibertat de moviment, tancament dels centres d'internament i fi de la exteriorització del règim de fronteres

A més exigirem a l'Ajuntament de Barcelona una sèrie de mesures concretes: 1. CIES: Declaració solemne, per part del Ple Municipal, de Barcelona com a "Ciutat Lliure de Centres d'Internament"
2. 'Check-points': Eliminació dels controls policials realitzats per la Brigada Provincial de Extranjería y Documentación (UCRIF) en els transports públics de la ciutat.
3. Padró municipal: - Manteniment dels 70000 estrangers que han estat baixa no voluntaria l'any actual en el padró municipal, sense cap requisit més que els ciutadans nacionals (això és, no subjecte a renovació anual).
- Manteniment dels criteris utilitzats durant el procés de regularització extraordinària de 2005 pel que fa a l'arrelament social i a l'anomenat 'padró per omissió'. És a dir:
- Admisió de cualsevol prova d'estància per l'emissió del certificat d'arrelament.
- No exigència de contracte laboral per part de l'Ajuntament per la expedició del certificat d'arrelament.
4. Drets civils:
Reconeixement per part de l'Ajuntament de la condició de ciutadà de ple dret de tots els habitants de la ciutat i, en aquest sentit, reconeixement de les organitzacions d'immigrants com interlocutors legítims per discutir els assumtes municipales de la seua incumbència.

Us esperem!!