Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: sense clasificar
Número 10 de la Directa
per directa Correu-e: directa ARROBA setmanaridirecta.inf (no verificat!) Telèfon: 935 270 982	21 jun 2006
Arriva als punts de venda i a les subscriptores el nou número. Obrim amb un repàs de la història de la destrucció del Delta del Llobregat, més endavant analitzem els resultats del referèndum de l'Estatut, a la secció de Roda el Món ens expliquen des de Palestina, com es viu el dia a dia de la gent del carrer i tanquem amb una entrevista al Subcomandante Marcos que ofereix la seva opinió sobre la transcendència dels fets d'Atenco.
Número 10. 21 de juny Tema de portada: Menys del 30% de la població catalana aprova el nou Estatut Foto de portada: La Chiapas “rebelde� s’abraça a la Barcelona rebel Altres temes d’actualitat: Els tres nois empresonats el 4 de febrer en vaga de fam La destrucció del Delta del riu Llobregat es consolida Destacats de dalt: Roda el món //Viure cada dia a Palestina Què es cou // Okupació Rural Expressions // La Terra Teatre Catalunya // Llegeixen el 20,76% de no en clau sobiranista Els moviments socials per l’autodeterminació qüestionen la solidesa de la reforma de l’Estatut L’elevada abstenció, de més del 50%, hauria invalidat el referèndum en països com Itàlia o Sèrbia, i és inferior al mínim que va exigir la UE per l’autodeterminació de Montenegro Roger Palà /redaccio ARROBA setmanaridirecta.info/ Ni sí ni no. L'abstenció ha estat la gran triomfadora del referèndum sobre la reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Malgrat els discursos triomfalistes del bloc del sí, un 50,59% de catalans amb dret a vot van decidir el passat diumenge no exercir-lo. Una abstenció gairebé deu punts major que en el referèndum de l'Estatut de 1979 (40,7%) i gairebé de 14 punts respecte el 37,46% de les darreres eleccions autonòmiques. Les forces polítiques que defensaven el sí –CiU, PSC i ICV–, malgrat tot, han fet una lectura en clau triomfalista. CiU considera que el sí suposa la victòria del nacionalisme sobre l'espanyolisme, i el PSC, com ha dit el mateix Maragall, que l'Estatut obre una etapa en que "Catalunya se sentirà més còmoda i compresa en l'Espanya plural que avança". ERC ha assumit la derrota del no, malgrat ha destacat la poca participació i ha reiterat, en boca de Josep Lluís Carod-Rovira, "que no farem bo un Estatut aprovat que ens continua semblant insuficient". Per la seva banda, el president del PP a Catalunya, Josep Piqué, ha destacat que la baixa participació demostra que els impulsors de l'Estatut "han fracassat políticament". Debat dels moviments socials En el moment de tancar aquesta edició de Directa, les dues campanyes dels moviments socials contra l'Estatut -Tenim el Dret de Decidir i Diguem No- estaven pendents de realitzar assemblees de valoració dels resultats del referèndum. Tot i això, Carles Riera, un dels portaveus de Diguem No, assenyala a títol personal que "l'elevada l'abstenció demostra que l'Estatut posat a referèndum és, a parer de la ciutadania, una eina política i jurídica poc rellevant, ja que si fos percebuda com una novetat hagués mobilizat molt més vot, tant a favor com en contra". Per Riera, això és conseqüència "d'una fatiga davant de tot el procés i davant de la classe política que l'ha gestionat". Riera considera que "una part" d'aquesta abstenció són ciutadans crítics amb l'Estatut que no han volgut refrendar el text però tampoc han volgut coincidir amb el PP. Mònica Sabata, portaveu de la Plataforma pel Dret de Decidir, expressa la seva opinió en el bitllet adjunt a aquest article. El vot de la por Així mateix, les plataformes autodeterministes assenyalen la importància que ha tingut l'anomenat "vot de la por" . Com explica Carles Riera, el resultat electoral ha estat marcat per "l’agressivitat de la campanya del sí". "Ha estat un xantatge moral al no sobiranista que s'ha pogut dur a terme gràcies a l'ampli consens dels partits majoritaris, que veien perillar el seu statu quo" si s'imposava el no en clau nacional. En aquest context, Riera creu que el resultat del no (20,76%) no és gens menyspreable. "Demostra que hi ha una proporció rellevant de ciutadans que consideren que l'Estatut no suposa cap solució per a la qüestió nacional". Reflexió del sobiranisme Tot i això, si parlem estrictament de la batalla entre el si i el no, el primer ha guanyat de manera clara, amb un 73,9% dels vots, i això ha de moure a la reflexió autocrítica al moviment sobiranista català. El no en clau nacional no ha quallat. Quins són els motius d'aquesta manca de suport? Malgrat les veus que apunten que la victòria del sí és conseqüència del denominat "seny" català i de l'arrelament de la política del "peix al cove", des de l'independentisme es destaca que la campanya electoral ha posat de manifest la poca solidesa de l'estructura mediàtica de suport al sobiranisme. L'artilleria mediàtica de l'anomenada "psoevergència" ha estat aclaparadora. Ha situat el debat en clau espanyola, i l'espantall del PP, que en altres ocasions ha estat d'utilitat a ERC per atraure vots, aquí no l'ha beneficiat. La papereta republicana De l'altra, ERC haurà de posar a debat quin ha estat el seu paper en tot aquest procés. La indefinició fins a l'últim moment i la seva participació en el regateig estatutari per finalment decantar-se pel no forçada per les bases li ha passat factura entre el seu electorat. Tot i això, Carles Riera, de la campanya Diguem No, considera que ERC "ha exagerat la magnitud de la seva derrota. D'aquest discurs es deriva que sembla que els republicans no vulguin representar aquest no sobiranista, i se'n dedueix la voluntat de reconstruir un model de governabilitat i entrar de nou en una via autonomista". Qui gestionarà aquest no, doncs? "Si no hi ha cap partit que ho vulgui fer ho haurà de fer la societat civil". A Itàlia no s’hauria aprovat Amb les dades de participació a la mà, és rellevant recordar que en estats de la Unió Europea com Itàlia, on la llei electoral preveu uns mínims de participació en els referèndums populars per tal de donar-los validesa, la reforma de l'Estatut no s'hauria aprovat. A tall d'exemple, el referèndum sobre la llei de reproducció assitida del juny de 2005: la crida de la dreta catòlica a l'abstenció va suposar una baixissima participació (sobre el 25%) i el projecte no va ser aprovat. En altres països de l'est d'Europa com Sèrbia la llei també estableix mínims de participació per tal de validar reformes polítiques. O per citar un cas que toca més aprop, el recent referèndum d'autodeterminació de Montenegro, en què la UE exigia una participació de més del 50% per validar-lo.

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more