|
|
|
Notícies :: sense clasificar |
|
Número 10 de la Directa
|
|
per directa
Correu-e: directa ARROBA setmanaridirecta.inf (no verificat!)
Telèfon: 935 270 982 |
21 jun 2006
|
|
Arriva als punts de venda i a les subscriptores el nou número. Obrim amb un repàs de la història de la destrucció del Delta del Llobregat, més endavant analitzem els resultats del referèndum de l'Estatut, a la secció de Roda el Món ens expliquen des de Palestina, com es viu el dia a dia de la gent del carrer i tanquem amb una entrevista al Subcomandante Marcos que ofereix la seva opinió sobre la transcendència dels fets d'Atenco. |
|
Número 10. 21 de juny
Tema de portada:
Menys del 30% de la població catalana aprova el nou Estatut
Foto de portada:
La Chiapas “rebelde� s’abraça a la Barcelona rebel
Altres temes d’actualitat:
Els tres nois empresonats el 4 de febrer en vaga de fam
La destrucció del Delta del riu Llobregat es consolida
Destacats de dalt:
Roda el món //Viure cada dia a Palestina
Què es cou // Okupació Rural
Expressions // La Terra Teatre
Catalunya // Llegeixen el 20,76% de no en clau sobiranista
Els moviments socials per l’autodeterminació qüestionen la solidesa de la reforma de l’Estatut
L’elevada abstenció, de més del 50%, hauria invalidat el referèndum en països com Ità lia o Sèrbia, i és inferior al mÃnim que va exigir la UE per l’autodeterminació de Montenegro
Roger PalÃ
/redaccio ARROBA setmanaridirecta.info/
Ni sà ni no. L'abstenció ha estat la gran triomfadora del referèndum sobre la reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Malgrat els discursos triomfalistes del bloc del sÃ, un 50,59% de catalans amb dret a vot van decidir el passat diumenge no exercir-lo. Una abstenció gairebé deu punts major que en el referèndum de l'Estatut de 1979 (40,7%) i gairebé de 14 punts respecte el 37,46% de les darreres eleccions autonòmiques.
Les forces polÃtiques que defensaven el sà –CiU, PSC i ICV–, malgrat tot, han fet una lectura en clau triomfalista. CiU considera que el sà suposa la victòria del nacionalisme sobre l'espanyolisme, i el PSC, com ha dit el mateix Maragall, que l'Estatut obre una etapa en que "Catalunya se sentirà més còmoda i compresa en l'Espanya plural que avança". ERC ha assumit la derrota del no, malgrat ha destacat la poca participació i ha reiterat, en boca de Josep LluÃs Carod-Rovira, "que no farem bo un Estatut aprovat que ens continua semblant insuficient". Per la seva banda, el president del PP a Catalunya, Josep Piqué, ha destacat que la baixa participació demostra que els impulsors de l'Estatut "han fracassat polÃticament".
Debat dels moviments socials
En el moment de tancar aquesta edició de Directa, les dues campanyes dels moviments socials contra l'Estatut -Tenim el Dret de Decidir i Diguem No- estaven pendents de realitzar assemblees de valoració dels resultats del referèndum. Tot i això, Carles Riera, un dels portaveus de Diguem No, assenyala a tÃtol personal que "l'elevada l'abstenció demostra que l'Estatut posat a referèndum és, a parer de la ciutadania, una eina polÃtica i jurÃdica poc rellevant, ja que si fos percebuda com una novetat hagués mobilizat molt més vot, tant a favor com en contra".
Per Riera, això és conseqüència "d'una fatiga davant de tot el procés i davant de la classe polÃtica que l'ha gestionat". Riera considera que "una part" d'aquesta abstenció són ciutadans crÃtics amb l'Estatut que no han volgut refrendar el text però tampoc han volgut coincidir amb el PP. Mònica Sabata, portaveu de la Plataforma pel Dret de Decidir, expressa la seva opinió en el bitllet adjunt a aquest article.
El vot de la por
Aixà mateix, les plataformes autodeterministes assenyalen la importà ncia que ha tingut l'anomenat "vot de la por" . Com explica Carles Riera, el resultat electoral ha estat marcat per "l’agressivitat de la campanya del sÃ". "Ha estat un xantatge moral al no sobiranista que s'ha pogut dur a terme grà cies a l'ampli consens dels partits majoritaris, que veien perillar el seu statu quo" si s'imposava el no en clau nacional.
En aquest context, Riera creu que el resultat del no (20,76%) no és gens menyspreable. "Demostra que hi ha una proporció rellevant de ciutadans que consideren que l'Estatut no suposa cap solució per a la qüestió nacional".
Reflexió del sobiranisme
Tot i això, si parlem estrictament de la batalla entre el si i el no, el primer ha guanyat de manera clara, amb un 73,9% dels vots, i això ha de moure a la reflexió autocrÃtica al moviment sobiranista català . El no en clau nacional no ha quallat. Quins són els motius d'aquesta manca de suport? Malgrat les veus que apunten que la victòria del sà és conseqüència del denominat "seny" català i de l'arrelament de la polÃtica del "peix al cove", des de l'independentisme es destaca que la campanya electoral ha posat de manifest la poca solidesa de l'estructura medià tica de suport al sobiranisme. L'artilleria medià tica de l'anomenada "psoevergència" ha estat aclaparadora. Ha situat el debat en clau espanyola, i l'espantall del PP, que en altres ocasions ha estat d'utilitat a ERC per atraure vots, aquà no l'ha beneficiat.
La papereta republicana
De l'altra, ERC haurà de posar a debat quin ha estat el seu paper en tot aquest procés. La indefinició fins a l'últim moment i la seva participació en el regateig estatutari per finalment decantar-se pel no forçada per les bases li ha passat factura entre el seu electorat. Tot i això, Carles Riera, de la campanya Diguem No, considera que ERC "ha exagerat la magnitud de la seva derrota. D'aquest discurs es deriva que sembla que els republicans no vulguin representar aquest no sobiranista, i se'n dedueix la voluntat de reconstruir un model de governabilitat i entrar de nou en una via autonomista". Qui gestionarà aquest no, doncs? "Si no hi ha cap partit que ho vulgui fer ho haurà de fer la societat civil".
A Ità lia no s’hauria aprovat
Amb les dades de participació a la mà , és rellevant recordar que en estats de la Unió Europea com Ità lia, on la llei electoral preveu uns mÃnims de participació en els referèndums populars per tal de donar-los validesa, la reforma de l'Estatut no s'hauria aprovat. A tall d'exemple, el referèndum sobre la llei de reproducció assitida del juny de 2005: la crida de la dreta catòlica a l'abstenció va suposar una baixissima participació (sobre el 25%) i el projecte no va ser aprovat. En altres països de l'est d'Europa com Sèrbia la llei també estableix mÃnims de participació per tal de validar reformes polÃtiques. O per citar un cas que toca més aprop, el recent referèndum d'autodeterminació de Montenegro, en què la UE exigia una participació de més del 50% per validar-lo. |
|
Re: Número 10 de la Directa
|
|
per indirecte |
21 jun 2006
|
"Menys del 30% de la població catalana aprova el nou estatut"
Joder, podrieu haver posat algo diferent, no? Això ja ho diu l'ABC i LA RAZÓN. Per què utilitzeu la mateixa semàntica manipuladora que ells? |
|
Re: Número 10 de la Directa
|
|
per Guspira roja |
21 jun 2006
|
"A Italia no s'haria aprovat ....bla, bla, bla"
Si donem legitimitat a que la llei estableix mínims de participació per tal de validar reformes polítiques mitjançant plebiscit popular (vaja! un dels pocs mecanismes de democracia directa que estableis els sistema de delegació parlamentaria).
Al final el que estem legitiman es que els polítics fagin el que els hi doni la gana. |
|
Re: Número 10 de la Directa
|
|
per liberados no |
22 jun 2006
|
VISCA LA REBEL-LIA SUBENCIONADA
el col-lectiu zapatista de bcn,els que han organitzat aquest concert per treure diners per a chiapes i atenco te un tio alliberat osigui una persona a sou, de una subvençió ,a sou del col-lectiu de solidaritat amb la rebelió zapatista.
QUIN MORRO que teniu,
lA BARCELONA REBEL I SUBENCIoNADA per la generalitat (a sou de ongs) no tes a veure amb la rebel-lia de mexic. |
|
Re: Número 10 de la Directa
|
|
per Des del Priorat |
22 jun 2006
|
Hi ha imbècils il·lustrats i d'altres que ni caligrafia saben. Els segons escriuen, a cops, a Indymedia, però no invaliden el projecet, ja que el que diuen acostumen a ser vents... del cul.
Visca la Directa i el Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista! |
|
Re: Número 10 de la Directa
|
|
per correcció |
22 jun 2006
|
|
només una puntualització... arriba s'escriu amb b, no amb v.... |
|
Re: Número 10 de la Directa
|
|
per Des del baix llobregat |
22 jun 2006
|
Aquesta informaçió no es cap novetat, les subencions que reben molts col-lectius "rebels" i els seus contactes amb el poder pseudo-esquerranos.
rebel-lia subencionada |
