|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
|
Els governs dels països desenvolupats cada cop dificulten més el dret d’asil.
|
|
|
per pau |
21 jun 2006
|
|
Més de 50 anys després de la proclamació, en el marc de les Nacions Unides, de la pau, la dignitat humana, els drets humans i la cooperació internacional com a valors universals, avui encara hi ha milions de persones que han hagut de fugir de casa seva. Deixen enrera família, amics, casa, feina, escola i béns. Estem parlant d’uns 9,2 milions de refugiats i d’uns 25 milions de desplaçats interns. |
Són opositors polítics, periodistes, defensors dels drets humans o persones pertanyent a minories que fugen la persecució de règims opressors. Són, també, poblacions senceres que fugen la violència de conflictes armats. Conflictes que sovint són alimentats per factors externs, com ara el comerç d’armes procedents de països més rics o la instrumentació de milícies amb objectius geopolítics i econòmics aliens als interessos de la població local.
La gran majoria dels desplaçats han trobat refugi en països pobres, ja sigui en altres regions del seu propi país o en països veïns. Malviuen en camps de refugiats o de desplaçats on les condicions de vida solen estar marcades per la superpoblació, la insalubritat, l’amenaça constant del retorn i la violència. Metges Sense Fronteres alerta que als camps, les primeres setmanes d’emergència, les taxes de mortalitat poden ser fins a 60 vegades més elevades que la mitjana de la regió.
Els sol·licitants d’asil que aconsegueixen arribar fins a Europa són una minoria i el seu periple tampoc és envejable. Cada cop hi ha més obstacles al dret universal que tenim tots els individus de sol·licitar asil. A l’Estat espanyol, l’any 2005 només es va concedir l’estatut de refugiat a un 4,12% dels sol·licitants.
En reacció a l’increment dels fluxos migratoris cap als països rics, els nostres governants han optat per impermeabilitzar encara més les fronteres. Això afecta sobretot a les persones que emigren per raons econòmiques, però, també, en surten molt perjudicades aquelles persones que volen escapar d’amenaces i persecucions. Les mesures antiterroristes, cada cop més estrictes, que s’adopten arreu del món són noves barreres per als sol·licitants d’asil. A més, creixen de manera preocupant les mostres de xenofòbia i discriminació contra aquesta població.
A més de dedicar un dia a l’any als refugiats, el que cal és incrementar els esforços per evitar que nous conflictes i noves violències segueixin posant al camí de l’exili a milions de persones. Hem de reclamar que en el nostre país es pugui exercir plenament el dret d’asil i, un cop reconegudes com a refugiats, aquestes persones gaudeixin plenament de tots els seus drets, sense cap tipus de discriminació. |
Mira també:
http://www.justiciaipau.org/noticies.ca.shtml?x=6217
|
This work is in the public domain |
