|
|
|
|
|
Notícies :: guerra |
|
Dos niños y un adolescente murieron el martes en un ataque aéreo israelà en el norte de Gaza
|
|
per Palestina lliure
Correu-e: golem ARROBA ulisesvaliente.com (no verificat!) |
21 jun 2006
|
|
Las víctimas mortales son Mohammad Jamal Roqa, de 5 años, Sania al-Charif, una niña de 6 años, y un adolescente de 16 años, Bilal Al Hissi. |
Dos niños y un adolescente murieron el martes en un ataque aéreo israelí en el norte de Gaza
GAZA (AFP) - Dos niños y un adolescente murieron el martes en un ataque aéreo israelí en el norte de Gaza, luego que el presidente palestino Mahmud Abas considerara a los grupos radicales responsables de eventuales represalias israelíes al lanzamiento de misiles caseros contra su territorio.
Además de los tres muertos, en el ataque, que se produjo entre la ciudad de Gaza y Jabalia, 14 personas resultaron heridas, entre ellas cinco niños, según fuentes palestinas.
Las víctimas mortales son Mohammad Jamal Roqa, de 5 años, Sania al-Charif, una niña de 6 años, y un adolescente de 16 años, Bilal Al Hissi.
Entre los cinco niños heridos, de entre tres meses y 12 años, tres lo fueron de gravedad.
En un comunicado, la presidencia palestina "condenó de nuevo este crimen ocurrido en el momento en el que la dirección palestina despliega sus esfuerzos para preservar la tregua", y "exhortó a la comunidad internacional a adoptar sus responsabilidades para detener la escalada israelí".
Por medio de su portavoz, el ejército israelí confirmó "un ataque contra un vehículo que transportaba a miembros de las Brigadas de Mártires de al Aqsa (grupo armado vinculado al Fatah del presidente Abas) implicados en la organización de atentados contra Israel".
Los dos miembros de las Brigadas que iban a bordo del vehículo atacado lograron huir, según fuentes palestinas.
Con estas nuevas muertes ascienden a 5.113 el número de fallecidos desde el comienzo de la segunda Intifada, en septiembre de 2000, en su mayoría palestinos, según un balance establecido por la AFP. |
Mira també:
http://www.afp.com/espanol/news/stories/060620221540.eclhg74f.html
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Hi ha alguna cosa cosa que no va bé
|
|
per intifada |
21 jun 2006
|
El consell de redacció de la revista basca Boltxe Kolektiboa denuncia la nova massacre perpetrada per l'exèrcit israelià a Gaza i denuncia la passivitat dels estats i la població occidental. L'article també reivindica l'internacionalisme com a forma de solidaritat entre els pobles en lluita.
És trist que no sigui notÃcia que hi hagi hagut una nova massacre en Palestina. El divendres, de manera totalment premeditada i utilitzant armament de guerra contra població civil desarmada i que no suposava cap amenaça contra “la integritatâ€? de les fragates de guerra sionistes, l'exèrcit israelià va obrir foc contra un lloc on només hi havia això, civils. Resultat: l'únic que podia ser, dotze persones assassinades i desenes de ferides, encara que el nombre és el menys important, perquè, tal com va ser l'acció, els morts podrien haver estat perfectament sis o vint-i-sis.
Les raons per fer aquesta acció són les de sempre, que per ridÃcules no mereixen la pena ni repetir-les aquÃ. Les reaccions dels governs “democrà ticsâ€? també han estat les de sempre, emparar a l'assassÃ, i per motius vergonyants, per motius únicament econòmics. Però no oblidem que aquests mateixos governs són els que s'atreveixen a qüestionar l'opinió d'un poble i de qualificar-lo de terrorista després d'unes eleccions tergiversades per la ingerència d'estats que directament (el sionista) o indirectament (tots els occidentals) van utilitzar tots els mitjans al seu abast per alterar el possible (i finalment definitiu) resultat amb l'objectiu que els seus testaferros continuessin manipulant les mÃnimes quotes de poder que té l'ANP.
Però de tot aquest tema el més sagnant no és l'actitud d'aquests estats, sinó l'actitud de la seva ciutadania que, amb la seva passivitat, valida aquestes estratègies de guerra. Ens sentim satisfets amb les tÃpiques condemnes buides de contingut i de compromÃs, únicament per dir que no estem d'acord amb l'acció de l'exèrcit israelià , deixant implÃcit en aquesta condemnada que no pensem fer res, perquè amb els nostres problemes diaris ja tenim prou preocupacions.
Ha descendit tant la consciència de la ciutadania dels estats d'occident que davant aquest tipus d'accions els governs no se senten ni mÃnimament pressionats com per a haver d'anar un pas més enllà en les seves condemnes? Què ha passat amb els partits polÃtics anomenats antigament d'esquerres i de la consciència internacionalista? On són les organitzacions que representen els pobles sense estat d'Europa i perquè no treuen els seus militants al carrer en defensa de les persones que pateixen dia sà i dia també aquest tipus de genocidi?
La mobilització ciutadana no va ser directament la causant que les tropes nord-americanes deixessin el Vietnam, però quan les autoritats ianquis van haver de prendre la decisió, l'opinió pública, les manifestacions multitudinà ries... hi van tenir un pes molt important.
Israel no s'aturarà perquè sÃ. L'haurien d'obligar els governs occidentals. I les intencions d'aquests governs ja hem vist quines són. Correspon doncs als i les ciutadanes dels estats obligar-los a fer aquest primer pas en la denúncia de les matances, perquè després d'aquest primer pas en puguin venir d'altres.
Hem de treballar en la recuperació del llegat més important de Lenin, l'internacionalisme, el llegat de la solidaritat entre els pobles i les persones oprimides. Perquè si el capitalisme aconsegueix derrotar aquesta solidaritat, el camà que li queda serà molt més fà cil. Si els pobles han de lluitar aïllats de la resta, seran fà cilment eliminables, ja que no seran una massa conscient i lluitadora que defensarà les seves germanes i germans allà on calgui.
Si el capitalisme ha aconseguit trencar aquest vincle de solidaritat és que la victòria del neoliberalisme al segle XX ha estat molt més aclaparadora del que pensà vem i els problemes per poder derrotar la bèstia són d'una mida immensament més gran del que les nostres forces poden afrontar, en una lluita on, actualment, la diferència de forces entre el conjunt del capitalisme i els pobles oprimits és abismal.
És clar que amb aquesta situació el futur del poble palestà és molt fosc. Però no oblidem la resta de pobles, el poble kurd, el tamil, les nacions originà ries de tots els continents, però també el poble basc, català , bretó, serbi o lituà , situats en el cor d'Europa... i pensem i tinguem clar que l'única alternativa que ens ofereix el capitalisme és la integració dins la bèstia o l'eliminació. És clar que individualment la lluita no té futur, només l'organització i la unió ens farà fortes i ens donarà força per vèncer la bèstia negra, és a dir, al capitalisme genocida.
I què fem a Euskal Herria? Estem immersos en un procés que s'ha obert i que pot dur-nos a una nova situació, en la qual es reconeguin els nostres drets, fonamentalment el nostre dret a decidir, la nostra territorialitat, la tornada dels exiliats i dels presos i preses, etc. Per què no estem al carrer defensant el poble palestà que lluita pel mateix que nosaltres, pel seu dret a decidir, pel seu dret a tenir un Estat independent, per la seva territorialitat, per la tornada dels refugiats, etc.? No podem quedar-nos mirant-nos el melic tancats en els nostres propis problemes, hem d'expressar la nostra solidaritat internacionalista amb el poble palestÃ. No podem quedar-nos mirant tranquil·lament com es massacra tot un poble, hem de reaccionar, sortir al carrer i expressar la nostra solidaritat de mil maneres possibles.
Una de les formes de lluita podria ser fer un boicot actiu als productes d'Israel. No podem acceptar sense fer res que un Estat terrorista que està assassinant tot un poble enviï els seus productes a Europa, a Euskal Herria i tots nosaltres i nosaltres els comprem alegrement. No podem fer-nos còmplices del desenvolupament econòmic de l'Estat feixista d'Israel.
Podeu trobar una llista d'aquests productes a la següent adreça: www.nodo50.org/csca/palestina/campanya_boicot-2002.html
Boltxe Kolektiboa
12 / 06 / 2006 |
|
|
