Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
01 02 03 04 05 06 07
08 09 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31        

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
Vers el federalisme
19 jun 2006
Siguem clars: a mi m'interessa un Estat federal (o entre federal i confederal). És la fórmula que pot combinar un alt nivell de competències catalanes amb una unitat d'Espanya acceptada. Aquest estatut no és federal, però s'hi acosta més, i permet pensar que en un futur, i amb una correlació de forces més favorable, s'hi pugui arribar.

L'estatut permet avançar en coses significatives: des d'afers importants com la sobirania judicial (resolució de les causes a Catalunya) o el control de la Inspecció de Treball, fins a qüestions tan quotidianes com els trens de rodalies o el permís de treball per als immigrants, passant per la plenitud de drets dels català (deure de conèixer-lo i dret d'usar-lo, com el castellà). Cal ser savi i saber aprofitar aquest pas endavant.

Ara bé, siguem honestos: jo entenc molt bé que les persones independentistes ho trobin un procés massa llarg. Per a ells, ho és. I comprenc que votin «no». Però jo el que vull és una Espanya federal.

Antoni Ferret. Barcelona

This work is in the public domain

Comentaris

Vers el federalisme llibertari
19 jun 2006
Federalisme si. Però desde l'arrel.

Partint de la federació de les unitats més petites a les grans (individu, poble, barri, ciutat, comarca...) un federalisme que exerceixin l’autogestió i la democràcia directa als Països Catalans, federats a la seva vegada amb la resta de pobles lliures del mon.

Al federalisme imposat nosaltres oposem el federalisme associatiu, llibertari i radical.

En definitiva; no pot haver autèntic federalisme sense socialisme.
Re: Vers el federalisme
19 jun 2006
El federalisme per a ser tal caldria en primer lloc un procès d'autodeterminació per a cada nació , aleshores seria un procès realment democràtic .

El problema és que la Meseta no accepta la sobirania catalana per decidir que vol fer amb el seu futur . No ens accepten com a subjecte polític .
Re: Vers el federalisme
20 jun 2006
Tanto nacionalismo os ha podrido el cerebro. A Abel, decirle qie lo que no es democrático de ningún modo es la idea de nación, que es un fantasma colectivo por encima de los individuos realmente existentes.
Al anti-imperialista libertario, aún siendo bastante próximo al ideario federalista original, comentarle sólo que se nota la contaminación ambiental de nacionalismo y socialismo: el primero es incompatible con el auténtico federalismo y el segundo sólo sería aceptable desde premisas voluntarias, tipo falansterio o comuna hippie (o convento ursulino, ya que estamos).
Y a Antoni, recordarle que los principios fundamentales de la teoría federal son dos: el orígen de la soberanía y la limitación del poder. Según la doctrina federalista, el soberano es el individuo, que mediante una serie de pactos sinalagmáticos, conmutativos y bilaterales, cede ciertos poderes a instituciones comunes para el gobierno de la vida pública. Eso implica que siempre hay ciertas materias fuera del alcance del gobierno y del legislador, como todos los derechos individuales, y que esos poderes cedidos han de estar repartidos entre los diferentes níveles de la federación.
Este estatuto no es federal, sino de hecho, confederal, al proponer una soberanía catalana (que no del individuo); que mantiene una relación bilateral con España (en la que Cataluña mantiene una representación a través del Congreso, dandose la paradoja de que la Generalitat negociará con un socio en el que se encuentra también representada), y que es lo opuesto a una cooperación multilateral propia del modelo federal; que priva a los catalanes del derecho a recurrir al Tribunal Supremo (que es eso lo que significa que las causas se resuelvan en Catalunya); que crea un sistema de gobierno de los jueces para Catalunya (miedo me da pensar en ver un día un juez elegido a propuesta de ERC), a pesar de que ni siquiera tenemos suficientes jueces catalanes para cubrir todas las plazas (y va a ser dificil que vengan en el futuro de otras partes); que se otorga competencias absurdas en imigración, pese a no tener frontera alguna (y mucho me temo que si algún día hay un servicio catalán de inmigración haga palidecer a los patrulleros tejanos. ¿O te pensabas que los nacionalistas quieren esa competencia para facilitarle las cosas a los inmigrantes?); y por último, lo de la equiparación de idiomas es una filfa: en realidad estamos hace añis en un sistema monolingüe en catalán que busca descaradamente la diglosia del castellanoparlante.
Pero lo que más me mata es que es un tocho de más de doscientos artículos redactados en una jerga leguleya insufrible... Mira que la constitución española era mala, pero esto es un ladrillo para dar de comer a generaciones de abogados y que no va a resolver ni un problema real... Al revés, los creará.
Un dato: frente a siete artículos dedicados a derechos lingUísticos, sólo hay uno dedicado al derecho a la vivienda: y dice lo mismo que ya dice la constitución y no se cumple.

Ahí te han dao...
Re: Vers el federalisme
20 jun 2006
ESCOLTA pi, TU ETS DEL BUFFET DEL pp QUE PRESENTARÀ UN RECURS AL TRIBUNAL ESPANYOL, OI QUE SI ? eXPLICA´NS ELS MOTIUS DEL RECURS DE RAJOY PP PI, AL TRIBUNAL CONSTIUCIONAL

GRÀCIES
Re: Vers el federalisme
21 jun 2006
no tots els detalls que anomena en PI són completament certs al meu entendre (sobretot lo del monolingüisme), però pel que fa a la reflexió sobre la naturalesa i els objectius d'aquest nou estatut, com ell diu, "da en el clavo"...
No hi ha pacte federalisme sense autodeterminació personal i col·lectiva!
21 jun 2006
PAÃ?SOS, REGIONS, NACIONALITAT

-La CNT és federalista per excelâ¢lència i internacionalista per convicció i origen. El federalisme no és desunió ni tribalització, sinó unió, acord, pacte, sobre la base del mutu consentiment i la llibertat. Quan a mitjan segle passat certs progressistes van defensar la unitat italiana -que culminaria en la fundació de l'Estat unitari italià-, Proudhon defensà la fórmula federalista de l'Estat. De l'Estat unitari va sortir poc després l'expansió nacionalista i, tot seguit, imperialista, amb les consegüents hecatombes bèlâ¢liques. Després de la segona guerra mundial, en minvar la pressió nacionalista-imperialista, van començar a aparèixer nocions oblidades com ara descentralització, regió, municipi, administració local, federalisme, democràcia, etc. Totes aquestes nocions reunides a les concrecions econòmiques i igualitàries del socialisme, van contribuir a llançar el boum del nostre temps, la idea dâautogestió. L'autogestió és una noció que lâAnarquisme està portant a tots els sectors que es proclamen socialistes. Però lâautogestió és autogovern i l'autogovern de la societat no és res més que la societat comunista llibertària cap a la qual tendeix la CNT. Si la societat, però, sâautogoverna a tots els nivells transcendint del pla purament local per abastar plans regionals i nacionals, només podrà fer-ho mitjançant la federació, és a dir, el pacte o acord lliure entre iguals.

Això té relació amb els problemes plantejats en el país, a nivell d'Estat espanyol, per gairebé quaranta anys de dictadura centralista en què les regions han estat oprimides i llurs peculiaritats ignorades. La reacció normal ha estat un reforçament del sentiment dâètnia, de poble, a cada una de les regions espanyoles algunes de les quals es defineixen com a nacionalitats. El problema es presenta vigorós en regions com Euskadi, Galícia, País Valencià, Catalunya i d'altres. La qüestió demana un tractament clar. La CNT expressa categòricament el seu reconeixement de les ètnies, dels pobles, per què tant el món com la societat revelen arreu la diversitat i la diversificació. Aquest reconeixement és el que portà precisament els anarco-sindicalistes a manifestar el seu federalisme, però la diversitat no té perquè restar closa en ella mateixa, sinó que sâha de potenciar i magnificar en el pacte lliure amb altres diversitats o varietats i conviure totes harmònicament. Per això existeix la federació.

La CNT ha d'examinar atentament el problema i afirmar que, de qualsevol manera, bo i partint del fet irrenunciable de lâètnia, o caràcter, o peculiaritat de tots els pobles, no considera progressiva la possibilitat que l'afany autonòmic culmini en la creació de nous estats. Des del punt de vista del federalisme llibertari de la CNT, no és cap solució el que allí on abans hi havia un estat central, sorgeixin diversos estats regionals amb les mateixes característiques que l'antic estat central. Això fóra allò que es diu regionalisme descendent, i els nous estats tindrien els mateixos defectes essencials que el vell estat unitari, amb l'agreujant de controlar d'una manera més directa i fèrria els nous súbdits, és a dir, les ètnies desitjoses de llibertat i possibilitats d'autoexpressió. La CNT manté un criteri clar sobre aquests problemes, i no caurà en possibles paranys propiciats per les burgesies locals els polítics professionals que pretenen frenar la lluita de classes i ocupar noves parcelâ¢les de poder. En el moment en què es comença a superar el concepte d'Estat nacional no es lògic d'afavorir tampoc l'aparició de petits Estats nacionals, si no de superar qualsevol Estat, no importa el seu volum o la seva localització geogràfica. El que importa als pobles és llur facultat d'autodeterminació des de la base. Ãs la comuna ciutadana el lloc on resideix el poder dâautodeterminació i dâautogovern del poble. Però per tal que això no sigui cantonalisme, cal que la comuna busqui la complementació i la Solidaritat amb altres comunes mitjançant el pacte lliure, és a dir, mitjançant el federalisme, alhora que de passada es fa innecessari l'aparició d'instàncies unitàries intermèdies que intentarien governar des de la regió tot allò que abans es governava des del centre. Aquest és el concepte de comuna i de regió peculiar a la CNT. Això no obstant, i encara manifestant quina és la solució al problema de la convivència general dels pobles, la CNT no sâoposarà a què, en virtut d'aquest moviment de reacció contra quaranta anys de dictadura des del vèrtex, puguin els pobles o les ètnies dâatorgar-se una configuració jurídica i autonòmica pròpia en el sentit assenyalat, deixant constància alhora dels greus defectes i inconvenients remarcats.

Igual que amb la ilâ¢lusió electoralista propiciada per tant anys de dictadura, els partits nacionalistes gaudiran algun temps del prestigi que els va donar el fet dâésser objectes de repressió. Quan els treballadors hauran fet llur experiència, promouran llurs pròpies solucions llibertaries, antiautoritàries i federalistes. Per aquestes solucions lluitarà la CNT.

*Que es la CNT?; Textos de formació llibertària, núm. 2 (Maig 1977)
Re: Vers el federalisme
21 jun 2006
JA HO DEIA AIXÒ L, AZNAR, QUE ELS CATALANS EREAM IGUAL QUE UNA TRIBU. NO SÉ QUE ES PENSA EL QUE VA ESCRIURE EL TEXT CNT; SI EL POBLE CATALÀ ÉS UNA ETNIA SIOUX QUE ESTEM EN UNA MENA DE RESERVA ALS PIRINEUS...

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more