Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
01 02 03 04 05 06 07
08 09 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31        

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: amèrica llatina
La Otra Campaña, vents rebels que venen de Mèxic
19 jun 2006
La Otra Campaña, vents rebels que venen de Mèxic.

En els temps que corren sembla que paraules com revolució, anticapitalisme, esquerra,... siguin coses del passat. Els moviments socials que lluiten contra el sistema imperant cada cop es veuen mes forçats a contentar-se en petites lluites, necessàries però aïllades. Amb aquestes lluites es generen espais de resistència que tenen lâobjectiu de que no es perdi la dignitat dels que no estem disposats a renunciar a un món amb justícia, però sembla que ja fa temps que sâha perdut lâesperança de poder canviar aquest sistema. Que la unió fa la força és un fet irrefutable, però al llarg de la historia han estat les divisions i els sectarismes els que han marcat els diferents fracassos de les lluites contra el poder. En aquest context, la "Otra Campaña" representa un nou intent dâunir forces contra un enemic comú, que en aquest cas torna a ser el capitalisme. Es podria veure que és un intent més de tants altres, però això seria caure en el reduccionisme. En la proposta de la Otra hi ha aspectes que aprenen dâantics moviments dâesquerra però molts altres que trenquen radicalment amb les antigues formes de fer política, pel que la iniciativa representa una reinvenció de la lluita contra el sistema.

La Otra Campaña és una iniciativa que neix del Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN) i per emmarcar la proposta cal recuperar alguns elements històrics dâaquest grup armat. Com a tal, el EZLN neix cap al novembre del 83, quan 6 persones convençudes de la tradicional lluita guerrillera dels 70 es llencen a la selva de Chiapas per a crear una guerrilla marxista. El grup creix a partir dâun llarg procés dâorganització en silenci. Al llarg de deu anys es van recorrent comunitats, escoltant i aprenent de la llarga resistència indígena, transformant les influencies marxistes al incorporar la cosmovisió indígena, tret diferenciador que caracteritza al EZLN. Ãs a principis del 94 quan el grup surt a la llum pública declarant la guerra al govern mexicà. Després de dues setmanes de guerra oberta, la societat civil força a que sâarribi a un alto al foc i a partir de llavors el EZLN aposta per la paraula per sobre de les armes. A partir dâaquell moment, el govern inicia una estratègia de doble llenguatge, combinant una aparent intenció de diàleg amb una intensa ofensiva de lâexèrcit mexicà, a la que el EZLN resisteix. Lâestratègia política i mediàtica del EZLN porta a que en el 96 sâarribi als acords de San Andrés, els quals el govern va signar però mai ha reconegut constitucionalment. El punt central dâaquests acords és el reconeixement dels drets i cultura indígenes per a que aquests es puguin organitzar amb autonomia. A partir de la signatura, molts dels esforços del EZLN es centren a que el govern compleixi aquests acords, a través de diferents e innovadores mobilitzacions. Lâany 2001 el govern modifica articles constitucionals referents als pobles indígenes ignorant els acords de San Andrés; a partir dâaquest moment el EZLN abandona la via de la legalitat per la de la legitimitat. Ãs al 2003 quan sâanuncia la formació de les Juntas de Buen Gobierno que bàsicament consisteixen en aplicar unilateralment els acords de San Andrés. Al llarg de tots aquests anys, a les comunitats del EZLN sâha anat construint un procés dâautonomia que els ha portat a tenir escoles, clíniques, processos de producció, fonts de generació dâenergia, ... tot pensat i organitzat des de les comunitats, en funció de les seves necessitats. Tot i que aquest procés dâautonomia ha dignificat i millorat les condicions de vida, el EZLN proclama que sols no poden aconseguir el seu objectiu, que és acabar amb els sistema que oprimeix als pobles indígenes i a la resta de la Humanitat. En aquest punt és quan es plantegen un canvi dâestratègia: la Otra Campaña.

La proposta de la Otra forma part del pla dâacció exposat a la Sexta declaración de la Selva Lacandona, llençada per el EZLN el juliol del 2005. En aquesta declaració es fa una crida a crear un moviment dâesquerra i anticapitalista, civil i pacífic. El primer pas dâaquest moviment es definir un pla nacional de lluita que permeti donar la volta al país, per acabar construint una nova constitució. Per a aconseguir aquest objectiu sâanuncia que diferents delegacions del EZLN recorreran tot el país per a escoltar i aprendre dels problemes i les lluites de la gent humil i senzilla, amb lâobjectiu dâarticular el procés organitzatiu, que es planteja a llarg termini. Dâalguna manera es tracta de repetir el procés del EZLN a la selva entre el 84 i el 94, però ara dâuna forma pública i a escala nacional. Així, a principis del 2006 surt la primera delegació encapçalada per el subcomandante Marcos (delegado zero), amb lâobjectiu de reunir-se amb tothom qui ho demani, amb la condició que sigui gent de baix i a lâesquerra.

La proposta és escoltar-se, reconèixer a lâaltre, articular-se i organitzar-se, per a arribar a acords que permetin construir una organització real i conscient de la gent que vol canviar les coses des de baix, a lâesquerra i contra el capitalisme. El repte és ben gran, sobretot tenint en compte que el sistema sempre busca aïllar i dividir i sovint és fàcil caure en jocs de protagonismes i de lluites internes de poder. Lâobjectiu es desenvolupar una nova forma de fer política, des de baix i per baix, que no tingui res a veure amb la classe política tradicional.

En la Otra es defineixen uns mínims punts de consens a partir dels quals començar a construir. Els punts són ser dâesquerra i anticapitalista, amb totes les seves conseqüències, no només de paraula. Els posicionaments polítics que van més enllà dâaquests punts es consensuaran en el camí, escoltant i tenint en compte a tots i totes les adherents, sense excloure cap veu, per petita que sigui. El que la proposta sigui civil i pacifica no és perquè es pensi que la lluita armada no és legítima (no oblidem la E del EZLN), sinó perquè la via de les armes exclou a tots aquells que no les tenen, que són la majoria.

La Otra representa el procés de construcció dâuna unió de lluites i resistències on cadascú veu a lâaltre com un company de lluita, sense haver de renunciar a les seves formes ni reivindicacions. Una unió on es dona més importància al escoltar que al convèncer. Una unió en la que no hi ha homogeneïtat ni hegemonia. On des del moment que un es posa a la pell de lâaltre entén el sofriment aliè com a propi. La complicitat, el companyerisme, la igualtat, la ràbia, la resistència, la lleialtat, el qüestionament de lâordre existent de les coses,..., són ponts que ens descobreixen un enemic comú. Ja no es tracta de solidaritat amb... sinó del compromís colâ¢lectiu dâacabar amb un dolor que ens uneix, un dolor que te moltes cares però un mateix origen: el sistema capitalista.

Ãs en aquesta lògica que cal entendre les mobilitzacions que sâestan produint després de que el govern reprimís amb brutalitat a membres de la Otra en la població de San Salvador Atenco. En aquest acte de repressió, la policia va detenir ilâ¢legal i arbitràriament a més de 200 persones, va matar a dos joves, de 14 i 20 anys, van violar a la majoria de les dones detingudes, van colpejar a tota la població sense cap distinció, van saquejar i destrossar infinitat de cases, en definitiva, van aplicar el terrorisme dâestat buscant atemorir a la gent per a que no sâorganitzi. La resposta de la població ha estat la contrària: més que aturar, aquests fets han accelerat el procés de construcció de la Otra i és que des del moment en que un grup o persona sâadhereix a aquesta iniciativa, adquireix un compromís: si agredeixen a una, ens agredeixen a totes.

La Otra Campaña és la proposta que fa el EZLN a nivell nacional, però a la Sexta declaración també es llencen propostes a nivell internacional. Es proposa que a tot arreu, la gent oprimida sâorganitzi en la lògica que planteja la Sexta. Amb la finalitat de compartir diferents formes de lluita i resistència, i per a acordar mecanismes dâorganització i coordinació a nivell internacional, el EZLN convoca a una trobada intercontinental. En la declaració, el EZLN manifesta que establirà relacions de recolzament i ajuda amb els grups que arreu resisteixen al capitalisme ja que està clar que els problemes que aquest genera ens afecten a totes, per molt que ens vulguin fer creure que a Europa gaudim de benestar. Per això, la Sexta es marca com objectiu derrocar a aquest enemic comú.

Lâestat i el poder capitalista són conceptes que portem interioritzats i aquesta és una de les grans armes que te el sistema. El viure immersos en una dinàmica plenament capitalista ens ha fet desconèixer les implicacions que això ens comporta, fins al punt de creure que no hi ha cap altre alternativa. Sovint es cau en el âes que jo sol no puc fer resâ?, però si ens traiem les pors i comencem a reconèixer als que ja estan tan farts com nosaltres, veurem que som molts i que el canvi és possible. Si tenim clar que no volem aquest sistema, no ens queda una altra sortida que crear noves alternatives que ens portin a acabar amb el capitalisme.

Lâenemic és molt poderós, és cert, i tenim molt en contra nostra, però el que tenim a favor és el deure amb nosaltres mateixos de no deixar-nos convèncer de que les coses no es poden canviar. La clau està en fins a quin punt estem disposades a aguantar; i hem de pensar que el que guanyem o perdem és la nostra vida. Potser alguns diran: "doncs la meva vida, tot i que no és el que jo voldria, no està tan malament..." i potser tenen raó o potser no volen adonar-se de les injustícies pròpies i alienes que seâns obliga a tragar cada dia; en qualsevol cas, hi ha molts milions que ni que vulguin, poden caure en el conformisme. Ãs en aquests milions on hi ha lâesperança del canvi, la urgència del canvi, la necessitat del canvi. Són aquells que no tenen por a perdre res perquè no tenen res a perdre, ni tan sols la vida. Són aquelles que diuen: "ya basta, ya no. Ahora vamos por ustedes"... La resta, o ens convencem que tenim molt poc a perdre i molt a guanyar, o ens ho seguirem mirant des de les nostres lluites aïllades, tot i que això sí, necessàries, sempre necessàries. Però llavors, quan ho deixaran de ser?


La sexta delcaración de la Selva Lacandona es pot trobar a : http://enlacezapatista.ezln.org.mx/especiales/2/

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more