|
|
|
|
|
Notícies :: amèrica llatina |
|
La Otra Campaña, vents rebels que venen de Mèxic
|
|
|
per La otra |
19 jun 2006
|
|
|
La Otra Campaña, vents rebels que venen de Mèxic.
En els temps que corren sembla que paraules com revolució, anticapitalisme, esquerra,... siguin coses del passat. Els moviments socials que lluiten contra el sistema imperant cada cop es veuen mes forçats a contentar-se en petites lluites, necessà ries però aïllades. Amb aquestes lluites es generen espais de resistència que tenen l’objectiu de que no es perdi la dignitat dels que no estem disposats a renunciar a un món amb justÃcia, però sembla que ja fa temps que s’ha perdut l’esperança de poder canviar aquest sistema. Que la unió fa la força és un fet irrefutable, però al llarg de la historia han estat les divisions i els sectarismes els que han marcat els diferents fracassos de les lluites contra el poder. En aquest context, la "Otra Campaña" representa un nou intent d’unir forces contra un enemic comú, que en aquest cas torna a ser el capitalisme. Es podria veure que és un intent més de tants altres, però això seria caure en el reduccionisme. En la proposta de la Otra hi ha aspectes que aprenen d’antics moviments d’esquerra però molts altres que trenquen radicalment amb les antigues formes de fer polÃtica, pel que la iniciativa representa una reinvenció de la lluita contra el sistema.
La Otra Campaña és una iniciativa que neix del Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN) i per emmarcar la proposta cal recuperar alguns elements històrics d’aquest grup armat. Com a tal, el EZLN neix cap al novembre del 83, quan 6 persones convençudes de la tradicional lluita guerrillera dels 70 es llencen a la selva de Chiapas per a crear una guerrilla marxista. El grup creix a partir d’un llarg procés d’organització en silenci. Al llarg de deu anys es van recorrent comunitats, escoltant i aprenent de la llarga resistència indÃgena, transformant les influencies marxistes al incorporar la cosmovisió indÃgena, tret diferenciador que caracteritza al EZLN. És a principis del 94 quan el grup surt a la llum pública declarant la guerra al govern mexicà . Després de dues setmanes de guerra oberta, la societat civil força a que s’arribi a un alto al foc i a partir de llavors el EZLN aposta per la paraula per sobre de les armes. A partir d’aquell moment, el govern inicia una estratègia de doble llenguatge, combinant una aparent intenció de dià leg amb una intensa ofensiva de l’exèrcit mexicà , a la que el EZLN resisteix. L’estratègia polÃtica i medià tica del EZLN porta a que en el 96 s’arribi als acords de San Andrés, els quals el govern va signar però mai ha reconegut constitucionalment. El punt central d’aquests acords és el reconeixement dels drets i cultura indÃgenes per a que aquests es puguin organitzar amb autonomia. A partir de la signatura, molts dels esforços del EZLN es centren a que el govern compleixi aquests acords, a través de diferents e innovadores mobilitzacions. L’any 2001 el govern modifica articles constitucionals referents als pobles indÃgenes ignorant els acords de San Andrés; a partir d’aquest moment el EZLN abandona la via de la legalitat per la de la legitimitat. És al 2003 quan s’anuncia la formació de les Juntas de Buen Gobierno que bà sicament consisteixen en aplicar unilateralment els acords de San Andrés. Al llarg de tots aquests anys, a les comunitats del EZLN s’ha anat construint un procés d’autonomia que els ha portat a tenir escoles, clÃniques, processos de producció, fonts de generació d’energia, ... tot pensat i organitzat des de les comunitats, en funció de les seves necessitats. Tot i que aquest procés d’autonomia ha dignificat i millorat les condicions de vida, el EZLN proclama que sols no poden aconseguir el seu objectiu, que és acabar amb els sistema que oprimeix als pobles indÃgenes i a la resta de la Humanitat. En aquest punt és quan es plantegen un canvi d’estratègia: la Otra Campaña.
La proposta de la Otra forma part del pla d’acció exposat a la Sexta declaración de la Selva Lacandona, llençada per el EZLN el juliol del 2005. En aquesta declaració es fa una crida a crear un moviment d’esquerra i anticapitalista, civil i pacÃfic. El primer pas d’aquest moviment es definir un pla nacional de lluita que permeti donar la volta al paÃs, per acabar construint una nova constitució. Per a aconseguir aquest objectiu s’anuncia que diferents delegacions del EZLN recorreran tot el paÃs per a escoltar i aprendre dels problemes i les lluites de la gent humil i senzilla, amb l’objectiu d’articular el procés organitzatiu, que es planteja a llarg termini. D’alguna manera es tracta de repetir el procés del EZLN a la selva entre el 84 i el 94, però ara d’una forma pública i a escala nacional. AixÃ, a principis del 2006 surt la primera delegació encapçalada per el subcomandante Marcos (delegado zero), amb l’objectiu de reunir-se amb tothom qui ho demani, amb la condició que sigui gent de baix i a l’esquerra.
La proposta és escoltar-se, reconèixer a l’altre, articular-se i organitzar-se, per a arribar a acords que permetin construir una organització real i conscient de la gent que vol canviar les coses des de baix, a l’esquerra i contra el capitalisme. El repte és ben gran, sobretot tenint en compte que el sistema sempre busca aïllar i dividir i sovint és fà cil caure en jocs de protagonismes i de lluites internes de poder. L’objectiu es desenvolupar una nova forma de fer polÃtica, des de baix i per baix, que no tingui res a veure amb la classe polÃtica tradicional.
En la Otra es defineixen uns mÃnims punts de consens a partir dels quals començar a construir. Els punts són ser d’esquerra i anticapitalista, amb totes les seves conseqüències, no només de paraula. Els posicionaments polÃtics que van més enllà d’aquests punts es consensuaran en el camÃ, escoltant i tenint en compte a tots i totes les adherents, sense excloure cap veu, per petita que sigui. El que la proposta sigui civil i pacifica no és perquè es pensi que la lluita armada no és legÃtima (no oblidem la E del EZLN), sinó perquè la via de les armes exclou a tots aquells que no les tenen, que són la majoria.
La Otra representa el procés de construcció d’una unió de lluites i resistències on cadascú veu a l’altre com un company de lluita, sense haver de renunciar a les seves formes ni reivindicacions. Una unió on es dona més importà ncia al escoltar que al convèncer. Una unió en la que no hi ha homogeneïtat ni hegemonia. On des del moment que un es posa a la pell de l’altre entén el sofriment aliè com a propi. La complicitat, el companyerisme, la igualtat, la rà bia, la resistència, la lleialtat, el qüestionament de l’ordre existent de les coses,..., són ponts que ens descobreixen un enemic comú. Ja no es tracta de solidaritat amb... sinó del compromÃs col•lectiu d’acabar amb un dolor que ens uneix, un dolor que te moltes cares però un mateix origen: el sistema capitalista.
És en aquesta lògica que cal entendre les mobilitzacions que s’estan produint després de que el govern reprimÃs amb brutalitat a membres de la Otra en la població de San Salvador Atenco. En aquest acte de repressió, la policia va detenir il•legal i arbitrà riament a més de 200 persones, va matar a dos joves, de 14 i 20 anys, van violar a la majoria de les dones detingudes, van colpejar a tota la població sense cap distinció, van saquejar i destrossar infinitat de cases, en definitiva, van aplicar el terrorisme d’estat buscant atemorir a la gent per a que no s’organitzi. La resposta de la població ha estat la contrà ria: més que aturar, aquests fets han accelerat el procés de construcció de la Otra i és que des del moment en que un grup o persona s’adhereix a aquesta iniciativa, adquireix un compromÃs: si agredeixen a una, ens agredeixen a totes.
La Otra Campaña és la proposta que fa el EZLN a nivell nacional, però a la Sexta declaración també es llencen propostes a nivell internacional. Es proposa que a tot arreu, la gent oprimida s’organitzi en la lògica que planteja la Sexta. Amb la finalitat de compartir diferents formes de lluita i resistència, i per a acordar mecanismes d’organització i coordinació a nivell internacional, el EZLN convoca a una trobada intercontinental. En la declaració, el EZLN manifesta que establirà relacions de recolzament i ajuda amb els grups que arreu resisteixen al capitalisme ja que està clar que els problemes que aquest genera ens afecten a totes, per molt que ens vulguin fer creure que a Europa gaudim de benestar. Per això, la Sexta es marca com objectiu derrocar a aquest enemic comú.
L’estat i el poder capitalista són conceptes que portem interioritzats i aquesta és una de les grans armes que te el sistema. El viure immersos en una dinà mica plenament capitalista ens ha fet desconèixer les implicacions que això ens comporta, fins al punt de creure que no hi ha cap altre alternativa. Sovint es cau en el “es que jo sol no puc fer res�, però si ens traiem les pors i comencem a reconèixer als que ja estan tan farts com nosaltres, veurem que som molts i que el canvi és possible. Si tenim clar que no volem aquest sistema, no ens queda una altra sortida que crear noves alternatives que ens portin a acabar amb el capitalisme.
L’enemic és molt poderós, és cert, i tenim molt en contra nostra, però el que tenim a favor és el deure amb nosaltres mateixos de no deixar-nos convèncer de que les coses no es poden canviar. La clau està en fins a quin punt estem disposades a aguantar; i hem de pensar que el que guanyem o perdem és la nostra vida. Potser alguns diran: "doncs la meva vida, tot i que no és el que jo voldria, no està tan malament..." i potser tenen raó o potser no volen adonar-se de les injustÃcies pròpies i alienes que se’ns obliga a tragar cada dia; en qualsevol cas, hi ha molts milions que ni que vulguin, poden caure en el conformisme. És en aquests milions on hi ha l’esperança del canvi, la urgència del canvi, la necessitat del canvi. Són aquells que no tenen por a perdre res perquè no tenen res a perdre, ni tan sols la vida. Són aquelles que diuen: "ya basta, ya no. Ahora vamos por ustedes"... La resta, o ens convencem que tenim molt poc a perdre i molt a guanyar, o ens ho seguirem mirant des de les nostres lluites aïllades, tot i que això sÃ, necessà ries, sempre necessà ries. Però llavors, quan ho deixaran de ser?
La sexta delcaración de la Selva Lacandona es pot trobar a : http://enlacezapatista.ezln.org.mx/especiales/2/ |
This work is in the public domain |
|
|
