Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat : mitjans i manipulació
El tendenciós Arcadi
18 jun 2006
âQuè ens expliquen? Com interpretar la informacióâ?
Terricabras i diversos autors.
En el llibre recentment publicat âQuè ens expliquen? Com interpretar la informacióâ? hi ha un recull dâopinions sobre el món del periodisme i la informació escrites per diversos autors i recopilats per J.M. Terricabras. Hi podem trobar un bon ventall de punts de vista referents a la moral i la ètica del periodista, la manipulació de la informació, la frivolitat dâalguns mitjans o la privacitat de les vides públiques...
Però el més clar exemple de la manca dâescrúpols i de vergonya lâhe trobat en el mateix llibre, en lâarticle dâArcadi Espada, a la pàgina 46, apartat 8, diu:

    âEl periodisme digital no existeix. Almenys a Espanya. Almenys com un periodisme netament diferenciat del tradicional. Els principals mitjans digitals dâinformació són els principals mitjans tradicionals dâinformació. Amb dues excepcions: Libertad Digital, que és, fonamentalment i per utilitzar termes convencionals, un diari dâopinió i anàlisi, i Periodista Digital que, de moment, i malgrat els seus creixents esforços, és tan sols un utilíssim resum diari dâarticles i una imponent base de links.â? (el ressaltat és meu)

Realment a tota la xarxa només hi troba, el senyor Arcadi, precisament aquests dos âdiarisâ???
Bé, com que no sóc bon escriptor ni crític agut, aquí deixo la ressenya, i dir que el llibre, independentment dâaquesta afirmació, es pot llegir i es interessant.

www.guinarda.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: El tendenciós Arcadi
18 jun 2006
A veure, al seu moment aquest bon senyor Arcadi (tant admirat últimament...) va escriure un llibre que es deia "Contra Catalunya". I que va tenir un discret éxit entre cert sector de l'esquerra no exactament nacionalista (que no vol dir necessàriament ni espanyolista ni no-independentista, però això és un altre debat...).

Doncs el llibre començava molt bé, posant a parir els mites del nacionalisme català majoritari (en aquella època particularment patètica parlem de CiU). Però a mesura que te el lector se l'anava llegint se li anava glaçant el somriure a la boca: poc a poc el lector se n'adona que en realitat totes les acusacions que recíprocament li feien els nacionalistes al sr. Arcadi, doncs són certes.

...I quan el lector estava per finalitzar el llibre, se n'adonà que realment el llibre és allò de que se li acusava.

Això no té res a veure amb reconéixer que el sr. Arcadi té parts de raó en segons quines denúncies que fa (com per exemple els exabruptes dits per un diputat del pnv en un congrés nacionalista mallorquí: <i>"els no-nacionalistes no tenen dret a viure"</i>) i en algunes coses que ha dit, o bé evidentment que tenen tot el dret del món a exposar els seus (equivocats) punts de vista sobre la qüestió.

Però que el seu victimisme producte d'accions de protesta qüestionables no ens amagui el veritable caràcter polític d'aquest senyor.
Sindicat