|
|
|
Notícies :: educació i societat : mitjans i manipulació |
|
El tendenciós Arcadi
|
|
|
per guinarda |
18 jun 2006
|
“Què ens expliquen? Com interpretar la informació�
Terricabras i diversos autors. |
En el llibre recentment publicat “Què ens expliquen? Com interpretar la informació� hi ha un recull d’opinions sobre el món del periodisme i la informació escrites per diversos autors i recopilats per J.M. Terricabras. Hi podem trobar un bon ventall de punts de vista referents a la moral i la ètica del periodista, la manipulació de la informació, la frivolitat d’alguns mitjans o la privacitat de les vides públiques...
Però el més clar exemple de la manca d’escrúpols i de vergonya l’he trobat en el mateix llibre, en l’article d’Arcadi Espada, a la pà gina 46, apartat 8, diu:
“El periodisme digital no existeix. Almenys a Espanya. Almenys com un periodisme netament diferenciat del tradicional. Els principals mitjans digitals d’informació són els principals mitjans tradicionals d’informació. Amb dues excepcions: Libertad Digital, que és, fonamentalment i per utilitzar termes convencionals, un diari d’opinió i anà lisi, i Periodista Digital que, de moment, i malgrat els seus creixents esforços, és tan sols un utilÃssim resum diari d’articles i una imponent base de links.â€? (el ressaltat és meu)
Realment a tota la xarxa només hi troba, el senyor Arcadi, precisament aquests dos “diaris�??
Bé, com que no sóc bon escriptor ni crÃtic agut, aquà deixo la ressenya, i dir que el llibre, independentment d’aquesta afirmació, es pot llegir i es interessant.
www.guinarda.com |
This work is in the public domain |
|
Re: El tendenciós Arcadi
|
|
per xavi-sd |
18 jun 2006
|
A veure, al seu moment aquest bon senyor Arcadi (tant admirat últimament...) va escriure un llibre que es deia "Contra Catalunya". I que va tenir un discret éxit entre cert sector de l'esquerra no exactament nacionalista (que no vol dir necessàriament ni espanyolista ni no-independentista, però això és un altre debat...).
Doncs el llibre començava molt bé, posant a parir els mites del nacionalisme català majoritari (en aquella època particularment patètica parlem de CiU). Però a mesura que te el lector se l'anava llegint se li anava glaçant el somriure a la boca: poc a poc el lector se n'adona que en realitat totes les acusacions que recíprocament li feien els nacionalistes al sr. Arcadi, doncs són certes.
...I quan el lector estava per finalitzar el llibre, se n'adonà que realment el llibre és allò de que se li acusava.
Això no té res a veure amb reconéixer que el sr. Arcadi té parts de raó en segons quines denúncies que fa (com per exemple els exabruptes dits per un diputat del pnv en un congrés nacionalista mallorquí: <i>"els no-nacionalistes no tenen dret a viure"</i>) i en algunes coses que ha dit, o bé evidentment que tenen tot el dret del món a exposar els seus (equivocats) punts de vista sobre la qüestió.
Però que el seu victimisme producte d'accions de protesta qüestionables no ens amagui el veritable caràcter polític d'aquest senyor. |
