|
|
|
Notícies :: laboral |
|
La Reforma Laboral és precarietat: concentració dimarts 20-J, 10'45 hores, Pg de Grà cia - Aragó, Barcelona
|
|
per Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat - CUSC
Correu-e: xarxacontratancaments ARROBA moviments.net (no verificat!) |
17 jun 2006
|
|
La XCTP i la CUSC convoquen una concentració de denúncia de les Reformes Laboral i de les pensions dimarts 20-J, coincidint amb la ja històrica data del 20 de juny (vagues generals dels anys 1985 i 2002). Es farà la presentació d'un manifest signat per més de 300 sindicalistes catalans i una acció directa a prop del lloc de la convocatòria. |
|
Països Catalans - Laboral
La Reforma Laboral és precarietat: concentració dimarts 20-J, 10'45 hores, Pg de Grà cia - Aragó
La XCTP i la CUSC convoquen una concentració de denúncia de les Reformes Laboral i de les pensions dimarts 20-J, coincidint amb la ja històrica data del 20 de juny (vagues generals dels anys 1985 i 2002). Es farà la presentació d'un manifest signat per més de 300 sindicalistes catalans i una acció directa a prop del lloc de la convocatòria.
Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat - CUSC (Kaos. Laboral) [17.06.2006 21:21]
ampliar
LA REFORMA LABORAL ÉS PRECARIETAT
PENSIONS PÚBLIQUES S�
REDUCCIÓ DE QUOTES A LA PATRONAL NO
CONCENTRACIÓ
dimarts 20 de juny a les 10:45 hores
Passeig de Grà cia, cantonada Aragó (costat muntanya, Besòs)
XARXA CONTRA ELS TANCAMENTS I LA PRECARIETAT
COORDINADORA UNITÀRIA DE SINDICATS DE CLASSE: IAC (CATAC, CTS, USTEC, FTC), COBAS, SF, SU, CTA
NO A LA NOVA REFORMA LABORAL
El 9 de maig, la patronal, el govern i els dirigents de CCOO i UGT van signar la nova reforma laboral. Les negociacions han durat més d'un any i han estat portades a terme d'esquena a l'afiliació i als treballadors/es, als quals en cap moment s'ha informat ni demanat opinió.
La nova reforma és presentada com el gran remei contra la precarietat. S'usen els mateixos arguments que en la reforma de 1997, ara aprofundida. Llavors es va abaratir el cost de l'acomiadament improcedent de 45 dies a 33 i es va subvencionar massivament la patronal. Es va dir que aixà es reduiria la temporalitat del 33 % al 15 %. Han passat nou anys i la temporalitat afecta el 34 % dels assalariats/es. La patronal, no obstant això, s'ha embutxacat una milionada en bonificacions (17.000 milions des de 1998), quatre de cada 10 contractes indefinits són amb acomiadament barat i els salaris reals de 2006 són els mateixos que en 1997, contrastant amb els espectaculars beneficis empresarials.
La nova reforma és més del mateix: generalitza l'abaratiment de l'acomiadament, ja que estén el contracte indefinit d'acomiadament barat (33 dies per any) a tots els contractes temporals que els empresaris vulguin convertir en indefinits d'aquà al 31 de desembre. Rebran per això un premi de 800 euros anuals durant tres anys. D'això en diuen "pla de xoc" contra la temporalitat.
La reforma augmenta les bonificacions als empresaris i dóna satisfacció a una de les seves reivindicacions més volgudes: la rebaixa, amb carà cter general, de les cotitzacions patronals a la Seguretat Social, que no són sinó salari indirecte destinat a finançar les prestacions socials. AixÃ, van a transvasar una enorme suma de diners dels treballadors/es als empresaris, que el govern calcula en 4.200 milions/any. I mentre els empresaris incrementen beneficis es va buidant la caixa. I quan arribin mal dades, ens diran que "les cotitzacions no arriben" i, com en anteriors reformes, que cal retallar les prestacions de pensiones i atur. Però quan hi ha ‘superà vit’, com és ara el cas, en lloc de restaurar les prestacions retallades, transfereixen els diners a la patronal.
Se'ns diu que posaran lÃmit a la contractació temporal "obligant" els empresaris a contractar de manera indefinida els treballadors/es que, en un perÃode de 30 mesos, hagin estat treballant durant més de dos anys, ‘en el mateix lloc de treball’, amb dos o més contractes temporals. Però això, no només legitima sense cap lÃmit la temporalitat durant 24 mesos, sinó que ho deixa tot al caprici de la patronal. Mentrestant, es mantenen en vigor tots els contractes temporals (amb l'excepció del d'inserció, que la patronal no usava). L'assumpte és més greu encara quan els sindicats signants reconeixen que més de la meitat dels contractes precaris en vigor (en realitat bastant més) incorren en frau de llei. Pot afirmar-se sense por de dubtes que continuarà sense impediments la contractació temporal abusiva.
Un dels principals arguments de la recent revolta dels estudiants i treballadors francesos era precisament que no volien que se'ls apliqués el model laboral espanyol, pres com a exemple pel govern Villepin. AquÃ, en canvi, s'aprofundeix de nou en aquest model precari, mentre el ministre Caldera anuncia "reformes laborals successives".
La nova reforma laboral és un nou pas enrere, al qual ens oposem obertament. L'única reforma và lida serà aquella que posi fi a totes les modalitats de contractació precà ria i que restableixi el principi de causalitat i estabilitat. Cridem els treballadors i treballadores afiliats a CCOO i UGT que exigeixin dels seus sindicats la retirada de la signatura, i al conjunt de la classe treballadora a pronunciar-se contra aquesta reforma laboral i a mobilitzar-se en favor de l'ocupació estable i digna. Per a assolir-lo cal comptar amb els afiliats/es i amb els treballadors/es, amb la seva mobilització. Com a França.
LA REFORMA DE LES PENSIONS
UN COP DE TORCA MÉS AL DRET DE JUBILACIÓ I A LES PENSIONS PÚBLIQUES
El 30 de maig el govern central, la patronal i els dirigents de CCOO i UGT van firmar un acord de Reforma de les Pensions, que es tramitarà com a llei. L’acord no és tan bèstia com pretenia la patronal, però continua avançant en nous retalls, en lÃnia amb les reformes anteriors: Algunes millores parcials i secundà ries (com l'accés a la pensió de viduïtat per a les parelles de fet o que el temps de baixa per accident no es mengi el subsidi d'atur…) amb prou feines dissimulen el carà cter regressiu de l'acord.
AUGMENT DEL TEMPS COTITZAT PER TENIR DRET A UNA PENSIÓ
En l'actualitat s'exigeixen 15 anys de cotització per tenir dret a pensió, però a la prà ctica es redueixen a 12'87 anys, ja que les pagues extraordinà ries compten com a perÃode cotitzat. A partir de l'acord, s'exigiran 15 anys sencers de cotització. Aquest ajust s'anirà aplicant progressivament en cinc anys. Afectarà a tres de cada 100 treballadors, sobretot autònoms, treballadors agraris i de la llar. Entre els treballadors del Règim General es veurà afectat un l'1%.
MODIFICACIÓ EN LA JUBILACIÓ PARCIAL I EN LA JUBILACIÓ ANTICIPADA
Actualment qualsevol treballador de 60 anys que hagi cotitzat més de 15 anys, pot jubilar-se parcialment i treballar només un 15% de la jornada laboral, si és substituït per un treballador amb contracte de relleu. Amb l’acord, el treballador sortint haurà de tenir 61 anys i 30 anys cotitzats i haurà de treballar al menys el 25% de la jornada.
En matèria de jubilació anticipada, les penalitzacions a aplicar a la pensió seran del 7,5% per cada any anticipat en lloc del 8% actual.
S'ESTIMULA EL RETARD EN L'EDAT DE JUBILACIÓ
Als treballadors que decideixin continuar treballant després dels 65 anys, se'ls recompensarà amb un augment del 2% de la pensió per cada any d’ajornament. Si han cotitzat més de 40 anys, l’increment serà d'un 3%. El lÃmit mà xim de pensió estaria en 600 euros per sobre de la pensió mà xima.
NOVES REBAIXES DE COTITZACIONS A LA PATRONAL
Mentre s’afirma que les pensions són financerament “insostenibles�, l’acord rebaixa considerablement les cotitzacions patronals a la Seguretat Social (la quota per Desocupació i la del FOGASA) A més, la S.S. finançarà als empresaris el 40% de les cotitzacions dels treballadors que tinguin 59 anys i cinc d’antiguitat. I continuarà cofinançant les cotitzacions dels treballadors entre 60 i 64.
VIDUÃ?TAT I PARELLES DE FET
A partir de l’acord, les noves vÃdues i vidus hauran d'acreditar dos anys de convivència mÃnima. La pensió de viduïtat s'amplia a parelles de fet. Però a canvi, hauran de provar una convivència "estable i notòriaâ€? durant un perÃode superior als dos anys i demostrar dependència econòmica del company en més d'un 50% si hi ha fills i, si no n'hi ha, en més del 75%.
DIPUTATS I SENADORS/ES PREDIQUEN AMB L'EXEMPLE
Contrastant amb les retallades que voten pels demés, diputats i senadors/es van acordar el passat abril que si ells compleixen 11 anys de mandat, tindran garantida la pensió mà xima (2.232 euros). I si, pel que fos, no compleixin els 11 anys, rebran un complement fins arribar a la pensió mà xima. Qui deia que les pensions eren insostenibles?
XARXA CONTRA ELS TANCAMENTS I LA PRECARIETAT
COORDINADORA UNITÀRIA DE SINDICATS DE CLASSE : IAC (CATAC, CTS, USTEC, FTC), COBAS, SF, SU, CTA
xarxacontratancaments ARROBA moviments.net
http://www.moviments.net/xarxacontratancaments/ |
This work is in the public domain |
