Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
L'ambigua relació entre el PSUC i l'espanyolisme.
17 jun 2006
L'espanyolisme es en moltes ocasions una qüestió d'actituds. Exemple; en ocasió (pel que vaig poder observar) del 14 d'Abril, el PSUCviu, va reivindicar la REPUBLICA ESPANYOLA, exhibint públicament la bandera espanyola republicana en un context que no indica pas una senyal d'internacionalisme. Oblidant en la seva propaganda (tan federalistes ells), que a la mateixa data del 14 d’Abril, era declarada també (i posteriorment abolida) la República Catalana dins de la república federal espanyola.
11s PSUC.jpg
- La realitat d’un partit històric amb 69 anys com el PSUC amb aquest tema és força complexa. I un anàlisis d’un tema tan espinós com l’espanyolisme indirecte d’aquest partit, despatxat així, amb unes poques línies no pot caure sinó en el subjectivisme.

Intentant fer un esbós aproximatiu a la qüestió. Tenim d'una banda que el PSUC (nascut precisament fruit de la unió dels socialistes-reformistes catalanistes de la USC i els independentistes del PCP, amb les sucursals al principat de PSOE i PCE), fou l’únic partit d’àmbit nacional (no estatal) reconegut pel Komitern dirigit des del Moscou d'Stalin.

I per l'altre tenim que l'antic secretari general del PSUC, en Joan Comorera, va pagar amb la vida la constatació del espanyolisme del PSUC, en ser delatat pels seus camarades a les autoritats feixistes, com a represàlia per el cel mostrat per aquest últim per a preservar la independència del PSUC respecte al PC Espanyol.

Durant el període feixista post-38, el PSUC (sempre sucursal d'una cosa, Moscou, o el PCE pel cas), va perdre l'autonomia orgànica enfront al PCE, convertint-se en una mer apèndix de la direcció de Madrid.

Ja durant la reforma del feixisme, es quan dins al si del PSUC, (el PARTIT per antonomàsia de la Transició) cobraren força veus sensibles al fet nacional català. Per la seva banda el PCE en virtut dels acords aconseguits amb les autoritats feixistes-reformistes. Renunciava entre moltes altres coses, a la reivindicació formal al dret a l'autodeterminació dels pobles, proclamant públicament de la boca de Carrillo, la unitat del estat espanyol, i exhibint públicament l’odiada bandera monàrquica i “rojigualda�, a les seves seus.

L'espanyolisme es en moltes ocasions una qüestió d'actituds. Exemple; en ocasió (pel que vaig poder observar) del 14 d'Abril, el PSUCviu, va reivindicar la REPUBLICA ESPANYOLA, exhibint públicament la bandera espanyola republicana en un context que no indica pas una senyal d'internacionalisme. Oblidant en la seva propaganda (tan federalistes ells), que a la mateixa data del 14 d’Abril, era declarada també (i posteriorment abolida) la República Catalana dins de la república federal espanyola.





Que la prudència no ens fagi traïdors!
NO A L'ESTATUT DE LA MONCLOA!
Autodeterminació.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: L'ambigua relació entre el PSUC i l'espanyolisme.
17 jun 2006
No sé ben bé on vols arribar, però per fer un anàlisi cal més informació...

I que consti que no milito al psucviu sinó al PCC...
Re: L'ambigua relació entre el PSUC i l'espanyolisme.
17 jun 2006
Company "comunista català":

En article en qüestió, no pretenc atacar en particular al PSUC viu, sino més aviat un toc d’atenció sobre determinades actituds que es donen al si dels Psuqueros. I de pas aprofitar per fer una petita aproximació històrica (com tu dius per fer una anàlisis fa falta aportar mes informació) a aspectes al meu parer em semblen interessants per comprendre moltes coses.

Si parlava en concret del PSUC viu es per que aprofitava per donar un exemple pràctic a peu de carrer; donat que no puc recórrer al PCC, a conseqüència del seu mes que baix perfil activista enfront del institucional.

Un bon exemple del que m’estic referint el tindríem amb aquest extracte d’una resolució del PSUC viu:
“Catalunya no es defensa només pactant el marc Estatutari sino propiciant el sentiment de dignitat i autoestima de la població i d’identitat entre aquesta i els seus representants polítics.� http://www.psuc.org/modules.php?name=News&file=article&sid=1010

Promoure la identificació de la població amb els seus representants polítics? M’esteu demanat que em senti identificat amb un fill de l’oligarquia catalana com es Maragall?

De veritat un Govern encapçalat per un partit com el P�S�C-P�SO�E, el mateix que ha aprovat en la seva linea de reformes neoliberals i progressiva desregulació del mercat laboral (com l’ultima Reforma) pot ser qualificat d’esquerres?

De veritat un Govern encapçalat per un partit com el PSC-PSOE, que va aprovar la LOAPA i ens nega sistemàticament el dret d’Autodeterminació es pot qualificar de catalanista? Bandejar el marc català de relacions laborals es catalanista i d'esquerres? Son els gossos de la Tura bordant en català el que el PSC entén per catalanisme?

I de ecologista millor ni parlar, per que d’això IC s’en porta la palma.

Per aquells que ho desconeguin els diré que actualment el que era l’antic PSUC es troba dividit en almenys 3 partits diferents, i reagrupat a la seva vegada dins EUiA.

Els tres partits que se’n reclamen hereus, esmentats políticament de dreta a esquerra serien; el PCC, el PSUCviu, i el PCPC (aquest últim escissió a la seva vegada del moderat PCC).

De menjar a part li hauríem de donar als d’IC (l’antic sector més eurocomunista [eufemisme de socialdemocrata]); formació electoral que no considero hereva tot i tenir la propietat legal de les sigles, en tan quan, va renunciar a la seva antiga identitat Psuquera; per adoptar una nova d’�eco-socialista�, mes acorde amb el seu nou look verd, pogre i liberal, en defensa (no gaire aferrissada per cert) del estat del benestar i poca cosa mes (van votar favorablament a reformes neoliberals com el tractat de Maastrich, la reforma laboral del 98, i un llarg etc...).

Referent al referèndum de l’Estatut de la Moncloa; el PCC en la seva política de seguidisme d’IC juntament amb el PSUC viu, es manifesten (sense contemplar altres possibilitats com el vot en blanc) directament pel SI; donant la seva signatura a un Estatut que es qualificat acríticament en la propaganda signada per EUiA ni mes ni menys que d’Esquerres, Catalanista i Ecologista. Mentre que el minúscul PCPC molt més coherent respecte a la qüestió nacional i la defensa del dret d’autodeterminació si mostra en contrari.


Que la prudència no ens fagi traïdors!
NO A L'ESTATUT DE LA MONCLOA!
Autodeterminació.
Re: L'ambigua relació entre el PSUC i l'espanyolisme.
17 jun 2006
Seràs el que vulguis, però està clar que ara ets a la mateixa barqueta que el PSUC, el viu i el mort.

Ara i per sempre. Sou i sereu Iniciativa, l'experiència d'anar solets us va deixar clar que no teniu independència.

Iniciativa o mort!
Re: L'ambigua relació entre el PSUC i l'espanyolisme.
17 jun 2006
En article en qüestió, no pretenc atacar en particular al PSUC viu, sino més aviat un toc d’atenció sobre determinades actituds que es donen al si del camp dels Psuqueros. I de pas aprofitar per fer una petita aproximació històrica a aspectes que al meu parer em semblen interessants per comprendre moltes coses.

Si parlava en concret del PSUC viu es per que aprofitava per donar un exemple pràctic a peu de carrer; donat que no puc recórrer al PCC, a conseqüència del seu mes que baix perfil activista enfront del institucional.

Com tu “Jordi" molt be dius �Las políticas reales de izquierda, los ideales revolucionarios, las acciones de clase, son olvidadas “ Un bon exemple del que m’estic referint el tindríem amb aquest extracte d’una resolució del PSUC viu:

“Catalunya no es defensa només pactant el marc Estatutari sino propiciant el sentiment de dignitat i autoestima de la població i d’identitat entre aquesta i els seus representants polítics.� http://www.psuc.org/modules.php?name=News&file=article&sid=1010

Promoure la identificació de la població amb els seus representants polítics? M’esteu demanat que em senti identificat amb un fill de l’oligarquia catalana com es Maragall?

De veritat un Govern encapçalat per un partit com el P�S�C-P�SO�E, el mateix que ha aprovat l’ultima Reforma Laboral (en la seva linea de reformes neoliberals i progressiva desregulació del mercat laboral) pot ser qualificat d’esquerres?

De veritat un Govern encapçalat per un partit com el PSC-PSOE, el mateix de la LOAPA i que ens nega sistemàticament el dret d’Autodeterminació, es pot qualificar a si mateix de catalanista? Bandejar el marc català de relacions laborals es catalanista i d'esquerres? Son els gossos de la Tura bordant en català el que el PSC entén per catalanisme?

I de ecologista millor ni parlar, per que d’això, IC"V" s’en porta la palma.


Per aquells que ho desconeguin els diré que actualment el que era l’antic PSUC es troba dividit en almenys 3 partits diferents, i reagrupat a la seva vegada dins EUiA.

Els tres partits que se’n reclamen hereus, esmentats políticament de dreta a esquerra, serien: el PCC, el PSUCviu, i el PCPC (aquest últim escissió a la seva vegada del moderat PCC).

De menjar a part li hauríem de donar als d’IC (l’antic sector més "eurocomunista" [eufemisme de socialdemocrata]); formació electoral que no considero hereva (tot i tenir la propietat legal de les sigles), en tan en quan, va renunciar a la seva antiga identitat Psuquera, per adoptar una nova d’�eco-socialista�. Mes acorde amb el seu nou look verd, pogre i liberal, i en defensa (no gaire aferrissada per cert) del estat del benestar i poca cosa mes (van votar favorablament a reformes neoliberals com el tractat de Maastrich, la reforma laboral del 98, i un llarg etc...).

Referent al referèndum de l’Estatut de la Moncloa; el PCC en la seva política de subordinació a IC (l'eco dels socialistes), juntament amb el PSUC viu, es manifesten (sense contemplar altres possibilitats com el vot en blanc) directament pel SI; donant la seva signatura a un Estatut que es qualificat acríticament en la propaganda signada per EUiA, ni mes ni menys que d’Esquerres, Catalanista i Ecologista. Mentre que el minúscul PCPC molt més coherent respecte a la qüestió nacional i la defensa del dret d’autodeterminació aposta clarament pel NO.


Que la prudència no ens fagi traïdors!
NO A L'ESTATUT DE LA MONCLOA!
Autodeterminació.
Re: L'ambigua relació entre el PSUC i l'espanyolisme.
18 jun 2006
Curiós. Tot l'espectre polític a l'esquerra del PSUC viu i el PCC esta pel NO a l'estatut.

Incloent’hi els altres partits que són dins d'EUiA com el POR, i Revolta Global. I d'altres que han passat per EUiA com el PCPC, el PRT, o Corrent Roja.

No serà que els arguments que doneu són forçats?

No serà que la vostre posició esta condicionada a mantenir els vostres espais de poder al tripartit?
Sindicat Terrassa