Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: mitjans i manipulació
La ideologia lingüística d'Isabel Coixet
15 jun 2006
Contrastant

El dia 1 de febrer de 2006 El Periódico de Catalunya va publicar a la secció d'espectacles una entrevista amb la directora de cinema Isabel Coixet. El títol de l'entrevista era "La llengua està per entendre'ns i comunicar-nos". Si llegim l'entrevista sencera ens adonarem que la llengua no és el tema central ni principal de l'entrevista. La directora, és cert, parla de llengua, però parla, sobretot, de cinema. Per tant, ha estat el redactor de l'article o el diari qui ha decidit que el més significatiu d'aquesta entrevista és el discurs lingüístic d'Isabel Coixet. En aquest article reproduirem els dos fragments de l'entrevista en què la directora parla de llengua i analitzarem les idees que generen i fan intel·ligible el discurs lingüístic d'Isabel Coixet.
-¿Què l'angoixa?
-Veure que no hi ha manera d'entendre'ns. ¿A què ve aquesta crispació i falta de sensibilitat amb què s'està portant el tema de l'Estatut? Tot aquest assumpte posa de relleu el més mesquí de l'ésser humà, i si ho penses, la solució és senzilla. És absurda tota l'energia malgastada en discussions que no porten enlloc.

-Doncs als Goya tenen una bona concentració d'actors, directors i empreses catalanes.
-Per mi les banderes no tenen cap valor. Les pel·lícules són bones, dolentes, avorrides, mediocres, fascinants ... Els acadèmics valoren el que més els agrada sense tenir en compte la seva procedència.

Isabel Coixet fa una afirmació falsa quan diu "Els acadèmics valoren el que més els agrada sense tenir en compte la seva procedència." En primer lloc, la selecció dels acadèmics ha estat feta tenint en compte la bandera: tots són espanyols o vinculats a la indústria cinematogràfica espanyola. En segon lloc, els acadèmics valoren el que més els agrada, és cert, però tenint en compte la seva procedència geogràfica. En efecte, és possible que hi hagi pel·lícules que agradin més a aquests acadèmics que les premiades, però que no poden valorar-les a causa de la seva procedència no espanyola. La tria de les pel·lícules que opten cada any als premis es fa tenint en compte les banderes. Tan sols poden optar als premis Goya les pel·lícules fetes sota bandera espanyola. Així, doncs, quan Coixet diu "Els acadèmics valoren el que més els agrada" vol dir "Els acadèmics espanyols valoren el que més els agrada" i quan diu que ho fan "sense tenir en compte la seva procedència" vol dir "sense tenir en compte la seva procedència regional espanyola". Coixet, per tant, reforça la jerarquia i les categories establertes per la ideologia nacional espanyola: un nivell nacional, que esdevé l'únic marc de referència possible, i un nivell regional, en el qual se situen Catalunya, el País Valencià i les Balears, entre d'altres. Quan ens situem en el nivell nacional les diferències regionals deixen de ser rellevants, es neutralitzen, i qualsevol temptativa de subvertir aquesta disposició jeràrquica situant el fet català al mateix nivell que el fet espanyol és considerada una demostració de nacionalisme localista.

Una mica més endavant llegim el següent:

-No tothom entén que pugui guanyar el Goya una pel·lícula parlada en anglès i ambientada en una plataforma petrolífera d'Irlanda. ¿Quina importància dóna a l'idioma en què roda?
-La llengua està per entendre'ns i conèixer-nos. Sóc partidària de l'educació bilingüe. S'haurien d'estudiar de la mateixa manera el català i el castellà. Els idiomes són instruments per conèixer el món, per tenir una visió més àmplia de la realitat. Com més en parlis, millor.

La primera afirmació de Coixet sobre la funció de la llengua podria ser subscrita per tothom, malgrat el seu caràcter restrictiu i incomplet. En efecte, les llengües serveixen per entendre'ns i conèixer-nos, però també serveixen per a moltes altres coses. Ara bé, cada vegada que algú fa una afirmació d'aquest tipus, és a dir, parlant de la llengua en abstracte i no de llengües concretes, obviant tots els factors socials i polítics que estableixen diferències entre les llengües, i negant les funcions de la llengua que no són les estrictament comunicatives, ens temem que es disposa a fer un discurs contra la normalització de les llengües minoritzades. En la majoria dels casos, aquesta afirmació es fa contra la pretensió d'alguns sectors socials que tot un seguit de funcions no estrictament comunicatives de les llengües, que podríem aplegar sota l'etiqueta de funcions discriminatòries, deixin de ser exercides de manera exclusiva per determinades llengües, en el nostre cas per l'espanyol i el francès. Per entendre'ns, quan algú pretén que els jutges que treballen als Països Catalans coneguin el català, la gent que afirma que les llengües serveixen "per entendre'ns i conèixer-nos" diuen que l'important és que siguin uns bons jutges i que la llengua no ha de servir per eliminar un bon jutge, sense tenir en compte que el criteri lingüístic ja ha estat utilitzat prèviament per excloure del càrrec tots els jutges que no parlen l'espanyol.

La segona afirmació d'Isabel Coixet és tan problemàtica com la que acabem de comentar: "Sóc partidària de l'educació bilingüe". Es tracta, una vegada més, d'una afirmació de caràcter general però d'aplicació restringida. En efecte, la pregunta que caldria fer a Coixet és en quin àmbit territorial s'ha de situar la seva afirmació i a quines llengües es refereix. Coixet, molt probablement, no és partidària sempre i a tot arreu de l'educació bilingüe, sinó únicament als territoris on es parla la llengua catalana: "S'haurien d'estudiar de la mateixa manera el català i el castellà". Coixet, doncs, reclama una educació en català i espanyol i no en català i àrab, quítxua i català o anglès i català, per citar tres llengües que també són presents a la societat catalana. Encara que no ho digui, el sentit comú del qual participa la directora catalana ens fa entendre que aquesta educació bilingüe en català i espanyol, la reclama per als estudiants catalans i no per als de la resta de l'Estat espanyol. Encara més, ho reclama per als estudiants catalans que viuen als Països Catalans, no per als que viuen a altres llocs del mateix Estat espanyol o d'altres estats.

Les idees que exposa Coixet en aquesta entrevista no neixen en no-res, sinó que se situen en el marc del conflicte lingüístic que té lloc als territoris catalans de l'Estat espanyol des de fa uns quants segles. En aquest context conflictiu, les opinions de Coixet s'inscriuen en un discurs, el bilingüista, que defensa una distribució jeràrquica de les llengües de l'Estat espanyol i que atorga al català la condició de llengua subordinada a l'espanyol.
Mira també:
http://www.contrastant.net/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La ideologia lingüística d'Isabel Coixet
15 jun 2006
Molt Torquemada pel mòn
Re: La ideologia lingüística d'Isabel Coixet
15 jun 2006
tens molt de temps lliure per perdre estúpidament
Quina ideologia lingüística és possible?
15 jun 2006
El crític de Contrastant que ha fet aquest article del 14-06-2006 potser no s'ha adonat que ha adquirit la mateixa actitud que redactor o diari a l'hora de reprovar assenyalant una part de les idees d'Isabel Coixet.

La santa inquisició seguia un mètode semblant a l'hora d'esforçar-se a demostrar públicament un pensament d'algú, atribuint-li molt més del què es pensa, per tal de què posteriorment la multitud demani la foguera.

Visca el català per a parlar-lo amb llibertat, i morin les inquisicions lingüístiques que es dediquen a perseguir les demés llengües.
Re: La ideologia lingüística d'Isabel Coixet
15 jun 2006
roda la pròxima en català si tan poca importància tenen els idiomes. gossa.
Re: La ideologia lingüística d'Isabel Coixet
15 jun 2006
aquest darrer comentari és la mostra real de la intromissió d'un tipus de feixisme dins Indymedia. Dir-li gossa a la Coixet per expresar-se en la llengua que li dona la gana...

Jo demano que es borri aquest comentari i que es reflexioni, autoreflexionem, per fer impossible que personatges com aquest "individu" poguin tornar a escriure en un espai que vol ser tot el contrari d'allò que s'expresa en aquest comentari.
Re: La ideologia lingüística d'Isabel Coixet
15 jun 2006
"morin les inquisicions lingüístiques que es dediquen a perseguir les demés llengües"???

Si us plau , si la senyora coixet pot rodar com li peti en la llengua impossada durant segles , que actualment és una llengua hegemònica i que a més rep el suport del ministerio .

Quina inquisició hi veuen aquí els garants del cosmopolitisme carrincló i els anacionals partidaris de les actuals fronteres ?

Segurament són els mateixos que acusen de "nacionalistes" als qui volen seleccions catalanes i callen com a putes en un convent de monges davant la histèria mediàtica que aixeca la selección .

És que amb les llengües , com en tot en aquesta vida , encara hi ha classes . I de classes en saben prou els de l'esquerra pija .
Re: La ideologia lingüística d'Isabel Coixet
15 jun 2006
[de di-* i -glòssia]

diglòssia

http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0045302

f SOCIOL /LING Terme aplicat per caracteritzar una situació sociolingüística en què un idioma o parlar és usat per a funcions formals, predominantment en l'ús escrit, enfront d'un idioma o parlar utilitzat per a funcions informals, generalment orals.
Re: La ideologia lingüística d'Isabel Coixet
15 jun 2006
jo tinc la llibertat de pensar que aquesta senyora refoça el discurs linguistic del poder, i que amb actituds com la seva fa temps que hauriem acabat parlant la lengua del imperio, the empire language i menjant el que cuinen els centres de poder de torn

alguna de les respostes son una mostra de la poca consciencia nacional que a vegades hi ha en aquest mitja, del plegament al discurs del poder d'alguns i algunes (en aquest post, perque n'hi ha d'altres que son racistes, xenofobs i plens d'odi anticatala, per mes que es disfressin de ser no se que)
Re: La ideologia lingüística d'Isabel Coixet
15 jun 2006
i el teu discurs és mostra del paranoidisme nacionalista que ens assola últimament...
Re: La ideologia lingüística d'Isabel Coixet
15 jun 2006
i el teu discurs és mostra del paranoidisme nacionalista que ens assola últimament...
Re: La ideologia lingüística d'Isabel Coixet
15 jun 2006
solo patalean, dentro de nada esto será definitivamente España, una grande y libre... y gracias a ti, camarada
Re: La ideologia lingüística d'Isabel Coixet
15 jun 2006
veo que tengo unos cuantos acolitos en estos parajes que abominan de la dictadura nazionalista dictada por cuatro payeses de pueblo que no estan a la altura de un sitio tan cosmopolita y de diseño com es Barcedrid
Re: La ideologia lingüística d'Isabel Coixet
15 jun 2006
Doncs a mi m'agrada que hi hagi gent com els de Contrastant que es dediquin a extreure el substrat ideològic de les paraules i les frases. Em fa pensar més enllà. I en aquest cas és obvi que una entrevista que podria semblar innocent i normal conté un alt nivell de, diguem-li, constitucionalisme.
Re: La ideologia lingüística d'Isabel Coixet
16 jun 2006
Joder tío

No necesito que me comentes una entrevista...
por otra parte, veo que todo aquél catalán que no sea nacionalista os toca los cojones...

sois más fachas que la ostia

lo que defiende la Coixet en esa entrevista son valores progresistas, libertad, tolerancia...

lo que tú quieres es el pensamiento único de que todos comulguemos con la castaña del nacionalismo...

pues no tío no
Re: La ideologia lingüística d'Isabel Coixet
16 jun 2006
Visca l'art, la cultura i la Llbertat.Mori la paranoia nacionalista, retrograda i inquisitorial.
Sou iguals que el nacionalistes espanyols. Tan de bo arribi aviat l'independencia per que calleu una mica i es pugui parlar del que ens peti i en la llengua que ens peti.
Re: La ideologia lingüística d'Isabel Coixet
17 jun 2006
L'argumentació sobre els acadèmics i els seus mètodes de decisió no té ni cap ni peus. Sobretot sense conèixer el funcionament d'aquesta ni molt menys el psicològic de cada persona: dir que els acadèmics escullen la pel·lícula per la bandera i ja està, és molt fàcil. Jo també puc dir moltes coses d'aquesta manera.
Recomano que llegiu Slavoj Zizek i sobretot quan parla del tema nacional (i el fetitxe).
Salut

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

Sindicat