Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder : pobles i cultures vs poder i estats
La campanya pel Nou Estatut degenera en el surrealisme
15 jun 2006
La política del «peix al cove» és assumida, 27 anys després del text de 1979, per la classe dirigent, que es mostra incapaç d’engrescar el país i no ha assolit ni tan sols la gestió de l’aeroport del Prat
PEP MARTÃ? - Barcelona


Diumenge vinent acabarà un nou episodi del llarg serial dâaquesta legislatura estranya. La campanya del referèndum de lâEstatut ha avançat en un clima de surrealisme. El jutge ha impedit al Govern de la Generalitat de demanar que la gent anés a votar. Cada força política ha demanat als seus que votessin «sí» o «no» perquè seria la manera de fer mal als seus adversaris. Hi ha catalanistes pel «sí» i catalanistes pel «no», espanyolistes pel «sí» i espanyolistes pel «no». Però, sobretot, hi ha molta, moltíssima indiferència. La decisió dâIberia de restringir al màxim les seves operacions al Prat ha mostrat ben a la clara la fragilitat catalana pel que fa a les grans infraestructures.
⢠La gent guapa vota «sí». Un tret que sobta en aquesta campanya és la gran quantitat de noms de la gent guapa catalana que sâhan decantat, gairebé sense excepcions, per un «sí» contundent. Segurament arrossegats pel carisma de Rosa Cullell, directora general del Liceu i capdavantera de la plataforma «Estatut, jo sí», es poden veure els noms de Santiago Dexeus, lâempresària Adela Subirana, presidenta del Grup 7; Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Miró; Lola Mitjans, vicepresidenta del MACBA; Teresa Gimpera, Colita, Bernadetta Tagliablue, etc. Alts càrrecs de les grans caixes catalanes i de les seves fundacions també sâhan alineat amb el vot favorable. Ãs el cas de Narcís Serra, president de Caixa Catalunya; dâAlex Susanna, president de la Fundació Caixa Catalunya, i de Lluís Reverter, secretari general de la Fundació La Caixa.
⢠Crónicas marcianas, pel «sí». El periodista Xavier Sardà també diu que sí al nou Estatut. Ell i tota la seva família, amb la seva germana Rosa Maria Sardà, i els tres antics integrants del grup La Trinca, ara puixants empresaris de la productora Gestmusic. La presència de figures del teatre i de lâespectacle és molt gran a la plataforma âEstatut jo, síâ?, amb lâactriu Mònica Randall, la cantant Marina Rossell, Jordi LP, Moncho, Leslie, Justo Molinero i Albert Monterde, director dâart de la revista Lecturas.
⢠Lâespanyolització de la campanya. La política catalana ha mostrat durant la campanya pel referèndum el seu caràcter subsidiari de lâespanyola. Dâuna banda, les batusses entre el PSOE i el PP entorn del tema de la pau al País Basc i, de lâaltra, lâobsessió dels socialistes a presentar el «no» com un èxit del PP ha generat una dinàmica esperpèntica. La campanya del PSC diu si fa no fa que sâhi ha de votar «sí» perquè això consolidarà Rodríguez Zapatero en la presidència del Govern, ara que intenta assolir la pau a Euskadi. Però una victòria de ZP el 18-J és una garantia per a Catalunya? Només la histèria del PP pot explicar les contradiccions que pateixen alguns sobiranistes. Però els mateixos que diuen, sense raó, que el més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol dâesquerres, poden ara dubtar i decantar-se pel «sí»? La histèria de la dreta espanyola és un argument de pes?
⢠El triomf del pujolisme. Un tret curiós de la campanya ha estat igualment el triomf argumental del pujolisme. Això sâha reflectit en la frase dâuna dona que apareix en un espot del PSC: «Más vale pájaro en mano que ciento volando» . Ãs el peix al cove en versió castellana. El missatge ha estat repetit sense pietat aquests dies: o això o res. CiU ha jugat a fons a favor dâaquest text posat a referèndum. Però la coalició nacionalista ha de tenir molt clar que des del moment que fa una aposta pragmàtica pel «sí» ja tindrà molt difícil amb vista al futur de recórrer al discurs victimista enfront Madrid. I mentre ZP sigui a la presidència del Govern, com podrà justificar una línia de fermesa reivindicativa si ha pactat en el que ja sâanomena en els cercles sobiranistes com «els afusellaments de La Moncloa»?
Dos anys i mig després de la seva sortida de la presidència, Jordi Pujol no deu poder evitar un cert somriure en comprovar que no solament CiU, sinó molt especialment el PSC, recorre a la tàctica del «peix al cove» per justificar la seva política, la mateixa que ha dut al marasme la política catalana durant dècades. El pujolisme governant va crear el mite dâun país sempre vindicatiu enfront les pressions del Govern central. La posició de la cúpula convergent deixa al descobert molts anys de retòrica. Tot el soroll dels darrers mesos era per això? El cinisme dâalguns dirigents de CiU arriba al màxim quan insinuen que el Prat el gestionarà la Generalitat... quan CiU torni a ser clau per fer majoria al Congrés.
⢠La fal·làcia constituent. Un observador de fora que aterrés ara a Catalunya no es creuria que el país estigués immers en un procés constituent. Realment Catalunya té davant un referèndum sobre el seu futur? Lâensopiment de la campanya del referèndum, la migrada capacitat de mobilització dels partits i la pobresa espaordidora del discurs polític haurien de despertar el que quedés del nervi patriòtic català.
Un element distorsionador de la campanya és el fet que coincideix amb una situació de provisionalitat política, amb un Govern en crisi, minoritari, liderat pel cap del partit que va quedar segon en representació parlamentària. A més, el president de la Generalitat ha dâafrontar aquest moment obertament qüestionat en el si del seu partit, amb un primer secretari del PSC, José Montilla, que es postula com a possible successor. Tot plegat sembla una mica massa per afrontar un debat serè sobre la Constitució catalana.

http://www.eltriangle.info/ct/Cos/EdicioPortada:QuartaNoticiaPortada#10858



Més informació al setmanari EL TRIANGLE.
Mira també:
http://www.eltriangle.info/
http://www.eltriangle.info/

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa