|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : corrupció i poder : laboral : especulació i okupació |
|
Diners, bancs i corrupció: coses que hauries de saber
|
|
|
per anticorrupció |
14 jun 2006
|
Llegeix i difón!!
Com es que cada dia ens costa més arribar a final de mes, i en canvi n'hi ha d'altres que cada dia tenen més... |
Diners, bancs i corrupció: coses que hauries de saber
1. Com els bancs tenen el privilegi de la creació de diners, enriquint-se a costa d'empobrir a la gent.
La creació de diner té tres origens:
En un primer origen els bancs centrals emeten monedes i billets que constitueixen el mitjà legal de pagament i alhora generen recursos concedint crèdits als bancs privats i als estats.
En un segon origen els bancs creen diner bancari (tb anomenat diner virtual) com a resultat de l'expansió del crèdit, és a dir, de concedir crèdits a partir dels recursos dels que hi posen dipòsits. Aquest és el diner que es visualitza a través d'anotacions en comptes corrents.
També existeix un tercer origen de creació de diner. que és a partir de l'especulació en accions i divises en el sistema financer. És el que alguns autors anomenen diner financer.
Tornant als bancs, aquesta expansió dels crèdits i de les inversions, està limitat pel coeficient de caixa. El coeficient de caixa és igual al percentatge entre les reserves del banc i el diposits entregats pels estalviadors al banc. El coeficient mÃnim legal en la zona euro és d'un 2%. Això significa que per cada 100 € que dipositim en una entitat, aquesta n'ha de mantenir 2 € como a reserves legals i té la capacitat d'invertir o concedir crédits per valor de 98 €. Es a dir que el banc pot apropiar-se del 98% dels diners que l'ingresem i usar-los lliurement encara que sigui nostre.
Seguint amb l'exemple, quan aquests 98 € són concedits en un credit, si el que els rep, aprofita per pagar els seus deutes, i aquests tornen a dispositar els diners en un banc, aquest segon banc ha de deixar a caixa un 2% dels 98 € i l'altre 98% el pot tornar a prestar i aixà paulatinament....
(exemple desenvolupat aquÃ: http://www.pangea.org/~jbardina/epddcta4.htm )
Una vegada has vist com es crea el diner bancari, vols saber qui en surt beneficiat?
en primer lloc els propis bancs cobrant interessos (ja sigui per crèdits o inversions) per uns diners que deixen que han realitat són creació seva i que per tant no es correspon a uns interessos que hagin de pagar. És a dir cada dipòsit que reb un banc el presta de mitja 10 vegades. Legalment segons el coeficient de caixa aquesta quantitat podria arribar fins a 50, però les dades ens mostren que la mitja és de 10.
En segon lloc, se'n beneficien les empreses més poderoses, que reben els crèdits més quantiosos i en les condicions més ventatjoses.
Finalment els partits polÃtics que reben crèdits en condicions molt especials, fins el punt que sovint no els tornen, com expliquem en l'apartat 3.
I perjudicats/des? Nosaltres és clar, que veiem com el poder adquisitiu dels nostres sous, baixa a causa d'aquest augment de diners en circulació.
2. Com els bancs i caixes, han provocat l'encariment de la vivenda en benefici propi.
Si fa 15 anys era impensable una hipoteca a més de 15 o 20 anys, aquesta possibilitat s'ha doblat expressament des dels bancs i caixes als 35 i 40 anys d'hipoteca actuals.
Amb aquesta acció tan simple i alhora perversa, la banca ha provocat l'encariment de les vivendes, ja que augmentant la capacitat d'endeutament de les persones, ha fet crèixer els preus que tenim capacitat de pagar.
Això ha beneficiat a la banca de la següent manera.
Amb les hipoteques ha pogut crear diner i cobrar-ne interessos, en una quantia molt alta i amb un index de morisitat mÃnim, gracies a la caracterÃstica de necessitat bà sica de la vivenda.
Amb l'augment de preus ha provocat el creixement desorbitat dels beneficis de les principals constructores i immobilià ries de l'estat, i alhora dels seus, donat que principals accionistes de la majoria d'aquestes empreses són bancs i sobretot caixes.
3. Com els partits polÃtics del status quo són privilegiats pels bancs.
El “tribunal de cuentasâ€? http://www.tcu.es publica cada any un informe sobre el finançament dels partits polÃtics.
El darrer que ha publicat és aquest:
693. Informe de Fiscalización de la Contabilidad de los Partidos PolÃticos del ejercicio 2002 10/27/2005 (apartat informes, seleccionar area de partits polÃtics i buscar)
Doncs bé si us baixeu i llegiu l'informe veureu com és clarament demostrat i denunciat per aquest organisme els privilegis que tenen els partits polÃtics, especialment els més poderosos que tenen deutes amb entitats financeres; les xifres més contundents potser són aquestes:
* Deutes vencuts (que ja haurien d'haver pagat): 38,1 milions d'euros repartits entre 8 partits.
* Deutes totals entre PP, PSOE-PSC i CIU: 84 milions d'euros.
4. Com l'estat manipula l'IPC, per empobrir els llogaters i hipotecats.
Segons les dades oficials del “Ministerio de Vivienda� Des de 1997 fins al 2005 el preu dels pisos ha pujat un 150% i en el mateix periode els salaris han pujat un 34,5 %
Com sabeu els salaris segons els convenis col·lectius han de pujar com l'IPC (index de preus al consum), que és l'instrument públic per medir la inflació.
En aquest cas, el que volem explicar i denunciar en aquest cas és com l'IPC i els salaris van per una banda i el preu de la vivenda per una altra.
Segons una investigació del Centre de polÃtica de sòl de la UPC (http://www-cpsv.upc.es/documents/PreciosViviendaIPC.pdf ) entre 1987 i 1998 el preu de la vivenda va pujar un 108,92 % mentre que el IPC només ho va fer un 18,77 %. Això és perquè entre 1993 i el 2001 la vivenda de propietat representava un 5,3 % del IPC i el lloguer un 1,4 % A partir del 2002, el govern va eliminar la vivenda de propietat del IPC i la vivenda de lloguer va passar al 2,2 % del IPC.
A més a més, comptabilitzant totes les despeses de vivenda, (afegint consums, despeses de conservació, etc, ) el concepte de vivenda, representa des del 2002 el 11,03 % del IPC. Aquest fet contrasta amb que segons el mateix estudi la vivenda representava ja el 2001 el 30% de les despeses de les economies familiars.
L'autor conclou “l'IPC Vivenda incideix a la baixa en l'index general de preus al consum produint no solament el miratge d'una inflació moderada, sino el que és pitjor: determinant de forma artificialment baixa els salaris de la població; la qual no pot, fruit d'aquesta espiral, assolir els preus immobiliaris que aquesta mateixa polÃtica ha contribuit a agravarâ€?
Agraiment a la Wikipedia.org, al centre del polÃtica de sòl de la UPC i als llibres: El cielo está enladrillado,http://www.sindominio.net/violenciaurbanistica/files/enladrillado.pdf ; El poder del diner http://www.pangea.org/~jbardina/epddctin.htm , i Dinero, créditos bancarios y ciclos económicos , http://www.jesushuertadesoto.com per les informacions i dades que n'hem pogut extreure per realitzar aquest text.
Estem constituint un grup per aprendre més coses i donar a conèixer tots aquests temes foscos, de diners, bancs i estats que ens afecten tant sense que ho sà piga molta gent. Si vols participar escriu a banca-corrupcio ARROBA moviments.net |
This work is in the public domain |
