Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat
El SEPC afirma que el nou Estatut impedeix la creació d'un model educatiu propi.
13 jun 2006
Crònica dels moviments socials · 13/06/2006

En un document públic emès aquest dilluns, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), nascut de la recent fusió de la CEPC i Alternativa Estel, fa una crida a la comunitat educativa del Principat a posicionar-se pel No en el referèndum del 18 de juny perquè, entre altres motius, el nou text estatutari "no capacita la Generalitat a l’hora de crear un model educatiu propi sense ingerències espanyoles". I és que, segons el sindicat independentista, les competències exclusives que s’atorguen no queden blindades "tal com es reclamava" i es corre el mateix risc d’invasió competencial que el ja viscut el 1979. Això deixaria el govern català sense la possibilitat de redactar lleis educatives pròpies, d’obrir i tancar centres universitaris i universitats públiques, així com d’impulsar ensenyaments universitaris oficials. Els estudiants del SEPC consideren que el país no es pot conformar en expedir títols "si no podem decidir res de la seva composició", ni en gestionar les beques pròpies "si no podem fer-ho amb els fons estatals, que són els importants", i que tampoc n’hi ha prou en opinar sobre quines universitats i ensenyaments es volen "si no podem decidir-ho nosaltres sols". El sindicat estudiantil lamenta també que l’Estatut no avanci en la normalització del català a les aules i que no fixi objectius més ambiciosos dels que ja contempla la Llei de Normalització Lingüística del 1998. A més, apunta la "contradicció entre el dret dels professors universitaris a fer les classes en castellà i la voluntat de l’extint DURSI i de la pròpia LUC d’exigir-los una acreditació en llengua catalana".

http://www.tribunacatalana.org/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: El SEPC afirma que el nou Estatut impedeix la creació d'un model educatiu propi.
13 jun 2006
Arreu dels Països Catalans, tant a lâEstat espanyol com a lâEstat francès, està en debat lâactual model regional. No obstant això, i tal com sâha vist a lâEstat francès amb lâestatut cors o a lâEstat espanyol amb la reforma estatutària del Principat de Catalunya, les limitacions de les constitucions francesa i espanyola del 1958 i del 1978 fan inviable qualsevol avenç real.

El 18 de juny els i les principatines estem cridades a participar al referèndum sobre el projecte dâEstatut dâAutonomia sortit del Congreso de los Diputados espanyol. Amb aquesta reforma, unes i altres formacions polítiques pretenien clarificar, des de diferents perspectives, els lligams que Catalunya mantenia amb lâEstat espanyol i tancar un debat que progressivament ha anat normalitzant-se a lâagenda pública. En aquest sentit, cal llegir també les reformes estatutàries endegades en paral·lel a les Illes Balears i Pitiüses així com al País Valencià i fortament dirigides pels partits dâobediència espanyola. El que ja anomenen des dâalguns espais i sense cap mena de vergonya com a Segona Transició ens suposarà una nova etapa de 20, 30 o 50 anys dâencaix dins dâun Estat que, sota un pretès vernís democràtic en el millor dels casos, no ha deixat mai dâespoliar els nostres recursos i promoure la nostra assimilació cultural.

En quant al Principat, i mercès en bona part al vergonyant espectacle ofert per part de la classe política parlamentària, finalment ens trobem davant dâun text que ha estat progressivament retallat i descafeïnat a mida que ha anat passant pels diferents tràmits político-legals i que ha servit per veure, de forma descarada, que el Parlament de Catalunya, les forces polítiques que el composen i la resta dâinstitucions principatines no són més que comparses sotmeses als dictats de la Moncloa. Avui per avui, ens trobem davant dâun text que és de totes totes insuficient ja que ens nega el dret a gestionar els nostres propis recursos econòmics, humans i materials, imprescindibles per fer front al seguit de reptes que tenim davant, i que nega la nostra territorialitat i el dret a lâautodeterminació dels Països Catalans . I, tant o més important, sembla que ens el concedeixin aquells que sâhan negat en 25 anys a desenvolupar el text vigent i que han deixat clar que els i les catalanes no tenim dret a decidir per nosaltres sols.

Des del Sindicat dâEstudiants dels Països Catalans (SEPC), però, ens pertoca fixar-nos de forma més detallada en els efectes que aquest text tindrà sobre el sistema educatiu principatí, conscients que aquesta reforma és un fre a les nostres aspiracions dâavançar en la construcció dâuna escola pública, popular, no patriarcal, catalana i de qualitat als Països Catalans. Des del SEPC, doncs, considerem que cal dir NO a la proposta dâestatut per les següents raons:

1. Perquè parla dâuns drets i dâuns principis rectors (art 21) que no són més que una declaració dâintencions si no es disposa dels diners, de les competències per a garantir-los i de la voluntat de fer-ne una defensa àmplia (dret a lâeducació de qualitat, a la gratuïtat educativa, a la formació professional, a la formació permanent, a la igualtat dâoportunitats, a necessitats educatives especials)

2. Perquè si bé parla dâuna educació pública laica (art.21.2), el mateix article garanteix i perpetua la promoció de creences religioses des dels centres dâensenyament com si dâun interès educatiu públic més es tractés.

Dâaltra banda no és defensable des de la perspectiva de lâinterès públic que es financi amb fons públics centres gestionats per entitats religioses, que no respecten els drets legals i democràtics bàsics (la igualtat de sexe, la no discriminació de gènere en lâàmbit laboral, la no discriminació dâorientacions sexuals...). I el redactat no contempla mesures per posar fi a aquesta realitat.


3. Perquè manté la concertació de centres privats com un dels pilars de la xarxa educativa (art 21.3) quan lâexperiència ens demostra que és a la xarxa pública, la que ha de garantir la igualtat dâoportunitats educatives, on manquen més recursos humans i materials (professorat, equipaments, etc).

Els models educatius dualistes disposen dâuna xarxa pública que tendeix a ser de caràcter assistencial i dâ una xarxa privada progressivament concertada de caràcter elititzador, ja que el nivell de renda i lâestatus social de les famílies dels i les alumnes esdevé el principal filtre dâaccés. Cal entendre aquest fet en tant que les administracions sâeviten més despeses amb la concertació que no pas amb la gestió directa dels centres a la vegada que permet als grups de poder influents de disposar dâescoles a la seva mida. Així, i la realitat dels darrers anys ens ho ha demostrat, es fa necessari replantejar-se aquest model si volem garantir la igualtat dâoportunitats, més encara a lâhora dâencarar la immigració des dâuna perspectiva comunitària de benestar social.

4. Perquè no avança en la normalització del català i no fixa objectius més ambiciosos que la Llei de Política Lingüística del 1998. A més, tot i que defensa la normalització del català a les aules en diverses esferes, reconeix específicament el âdretâ? del professorat universitari dâutilitzar el castellà (35.5). I això xoca amb la voluntat del retirat projecte de decret de lâextint Departament dâUniversitats (DURSI) i amb lâarticle 6.4 de la Llei dâUniversitats de Catalunya (LUC), amb el qual es volia regular la necessitat que el professorat acredités el nivell C de coneixement de la llengua catalana. Des del SEPC considerem que és imprescindible, en política universitària, tenir garanties en matèria lingüística, especialment davant de la vigència del Distrito Ãnico i de la reforma de Bolonya.

Dâaltra banda, els articles 50.2 i 50.7 deixen clar que totes les mesures en defensa i promoció de la llengua requereixen ser desenvolupades més enllà de lâaprovació del text. Lâexistència de transferències pendents des de lâEstatut del 1979 o bé els aspectes pendents de desenvolupar previstos a la LUC des del 2003 porten mals auguris envers el seu compliment.


5. Perquè perpetua lâespoli fiscal i estableix una manca de mecanismes i de recursos suficients per a poder gestionar, entre dâaltres, un model educatiu propi si ens atenem al Títol VI. El traspàs de competències esdevé un problema per a tota administració si no es disposa de recursos per a gestionar-les i genera una mentalitat de poble colonitzat on les administracions âregionalsâ? només gestionen i decideixen allò que seâls deixa amb els diners que seâls cedeix. La sobirania econòmica és imprescindible si es vol avançar cap a la sobirania política, i el nou estatut no fa ni avenços tímids, pendents encara de concreció, com és el cas de lâAgència Tributària de Catalunya que, dâaltra banda, podrien haver-se aconseguit sense necessitat de retocar lâEstatut.

Si bé no podem caure en conclusions simplistes, en tant que les nostres problemàtiques no se solucionen només amb la fi de lâespoli fiscal, és evident que cal, també, un canvi en el model fiscal (que aquest sigui més recaptatori, equitatiu, progressiu...) i en la filosofia global de les polítiques públiques.


6. Perquè les competències exclusives que sâatorguen no queden blindades tal com es reclamava i es corre el mateix risc dâinvasió competencial com el ja viscut lâany 1979, i perquè aquestes no capaciten a la Generalitat a lâhora de crear un model educatiu propi sense ingerències espanyoles. Quedem al marge, doncs, de la capacitat de redactar lleis educatives pròpies, dâobrir i tancar centres universitaris i universitats públiques o dâimpulsar ensenyaments universitaris oficials, per posar alguns exemples.

En aquest sentit, cal agafar amb pinces articles com el 131 en matèria dâeducació o el 172 en matèria dâuniversitats. Tot i alguns avenços, sembla que no sâha après la lliçó del 1979 i de la LOAPA . No nâhi ha prou, doncs, en expedir títols si no podem decidir res de la seva composició, ni nâhi ha prou en gestionar les beques pròpies si no podem fer-ho amb els fons estatals que són els importants, ni nâhi ha prou en opinar sobre quines universitats i ensenyaments voldríem si no podem decidir-ho per nosaltres sols.


7. Perquè, més enllà de lâestatut, la realitat ens està demostrant que cal fer front al procés de mercantilització educativa que vivim a casa nostra; el procés dâimplementació de lâEspai Europeu dâEnsenyament Superior és una mostra del seguit de polítiques neoliberals que sâestan aplicant arreu de la Unió Europea així com a escala planetària i en les quals els Països Catalans no hi podem dir res ni tan sols a nivell regional. Són els estats espanyol i francès els qui estan decidint en el nostre nom en espais internacionals que són de gran rellevància.


Per tot plegat, els i les estudiants del SEPC considerem que lâactual proposta dâestatut ens allunya en la consecució dâun marc educatiu català i dâun currículum educatiu propi de Salses a Guardamar i de Fraga Maó, que és lâúnic marc possible en què podrem desenvolupar un model que respongui a les nostres necessitats com a poble i com a persones. Alhora, més enllà de la reforma estatutària en si, que entenem com un fet puntual, fem una crida als i les estudiants a organitzar-se i participar en el SEPC o en assemblees estudiantils als seus centres dâestudi com a única via per la qual optar a aquesta transformació.

Per un ensenyament públic, popular, no patriarcal, català i de qualitat:
El 18 de juny, Diguem NO a lâEstatut!

Mira també:
http://www.sepc.cat
Re: El SEPC afirma que el nou Estatut impedeix la creació d'un model educatiu propi.
13 jun 2006
fuera el estatut de indymedia!
Re: El SEPC afirma que el nou Estatut impedeix la creació d'un model educatiu propi.
13 jun 2006
Eso y fuera independentistas nazionalsocialistas tambien, que ya teneis cobertura con el presupuesto de la corrupcion y de toda las cultureta oficial y provinciana que nos envuelve. Pueblerinos que sois unos paletos.
Re: El SEPC afirma que el nou Estatut impedeix la creació d'un model educatiu propi.
14 jun 2006
Paleto es pretender que Indymedia se reduzca a la medida de tu ignorancia y de tus prejuicios.

Muy bien por la SEPC, más organizaciones como esta nos hacen falta en los Països Catalans.
Re: El SEPC afirma que el nou Estatut impedeix la creació d'un model educatiu propi.
14 jun 2006
parlen els de la terra ferma...jajaj! vosaltres, no sou res mes que escoria retreta dels partits, partidaris d'un si a les cadenes, nomes deixem dir-te una cosa, orgullosos de ser "pueblerinos", lluitadors, ferms i no retrocedir ni un milimetres davant els culs d'olla com vosaltres, no sou res ni ningu que lluiti per una justicia al nostres pais, tranquils que la cadira la tindreu... us la guarda el vostre amic "desquerres" a Pedralbes, res nois us deixo amb els españoles... pobrets..
Sindicat