Els qui subscriuen,
acudeixen a Vós i estant en el termini d’exposició pública de l’Avantprojecte del Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals, presenten les següents
OBSERVACIONS
Referides a la protecció que s’atorga als Plans de Jaumandreu-Moncunill i als Plans de Fals-La Gabriela d’aquest municipi, i que el pla els hi proposa el grau de protecció territorial en la modalitat de reserva estratègica per la localització de possibles alternatives d’implantació d’un aeròdrom.
Aquests terrenys estan classificats en el planejament vigent com a sòl no urbanitzable preferentment agrÃcola –clau 5 – amb un perÃmetre de protecció paisatgÃstica al voltant de les Torres de Fals i de la Torre de la Guà rdia (o Torre Segimona) que són BCIN.
SOBRE EL CARÀCTER GENERAL I EL MARC LEGAL
D’entrada es fa una crÃtica severa a la planificació no arrelada al servei del territori, i que per resoldre en part alguns problemes ambientals de moltes à rees metropolitanes, es planifica amb un coneixement insuficient, i sobretot esbiaixat, de l’abast i sentit dels temes ambientals i desconeixent les reiterades demandes del representants polÃtics del territori. En aquest cas és ben clar que la ubicació d’un aeròdrom no és per atendre cap necessitat comarcal sinó una injustificada raó metropolitana de la qual no se’n deriva cap benefici al territori on s’implanta en relació als perjudicis ocasionats.
Aquesta iniciativa del PTPCC va en contra d’una demanda popular en defensa del territori rural i oposada a la implantació de l’aeròdrom, avalada per 685 signatures del municipi de 1.215 habitants, i de 1.700 signatures més de la població dels voltants. En el mateix sentit s’han manifestat en els darrers mesos diferents institucions de la comarca, entre elles les Corporacions en Ple de l’Ajuntament de Fonollosa, del Consell Comarcal del Bages, de l’Ajuntament de Manresa, de St Joan de Vilatorrada, de Rajadell, de Callús, de St Fruitós de Bages, de St Mateu de Bages, i fins un total de 19 Ajuntaments. També en el mateix sentit s’hi han manifestat entitats com la Unió de Pagesos, la Federació d’ADF del Bages, etc...i les entitats del municipi (Associació Cultural i Recreativa de Fals, AMPA de Fonollosa, AAVV de Fals, la Cooperativa UMAC)
Aquesta proposta entra en total contradicció amb els objectius de la Llei d’Urbanisme 10/2004 de 24 de març que modifica l’anterior Llei 2/2002, les quals reclamen “...impregnar les polÃtiques urbanÃstiques de l’exigència de conjugar les necessitats de creixement amb els imperatius del desenvolupament sostenible...â€?, o bé “...l’articulació del territori català com una realitat ambientalment sostenible, funcionalment eficient, econòmicament competitiva i socialment cohesionada ha d’ésser l’objectiu principal de l’acció dels poders públics i de la normativa en matèria d’urbanisme i ordenació del territori.â€?
La proposta presentada també vulnera les finalitats de la Llei 8/2005 de 8 de juny de protecció, gestió i ordenació del paisatge, sobretot pel que fa a l’incompliment de les previsions de l’art 8 en relació a: la preservació dels paisatges per llur carà cter natural o cultural; el manteniment, millorament i restauració dels paisatges agrÃcoles i rurals; l’articulació harmònica entre els à mbits urbà i rural, etc.
En el moment que es sotmeti a l’avaluació ambiental estratègica d’acord a la Directiva Europea 2001/42/CE relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient es constatarà les dificultats de justificació del seu acompliment .
També vulnera els criteris que desenvolupen el planejament territorial escrits pel mateix DPTOP, entre d’altres, els relatius a moderar el consum del sòl, vetllar pel carà cter compacte i continu dels creixements, etc...
Les previsions que fa el PTPCC estan en contradicció amb les conclusions del Congrés del Mon Rural de Catalunya Rural’06, sobretot pel desconeixement i la manca de compromÃs de l’administració actuant davant la necessitat de defensa de les explotacions agrà ries existents amb vocació d’ésser més competitives.
També entra en contradicció amb determinades previsions que fa al Pla Director UrbanÃstic del Pla de Bages, sobretot pel que fa a les qualificacions sobre els terrenys on es pretén implantar l’aeròdrom (sobre el que més endavant ja s’insistirà ), però a més perquè el PDU expressament no parla d’aquest tema i el deixa pendent del que decideixi el Pla d’Aeroports.
També entra en contradicció amb el Pla d’Aeroports vigent a Catalunya el qual descriu la previsió d’un nou aeròdrom al nord de les comarques barcelonines, sense cap ubicació concreta, i que aquesta previsió es fa comptant que a Catalunya sols hi ha els aeroports de Barcelona, Girona i Reus. Però és de domini públic que mentrestant ja s’ha endegat la posta en marxa d’un nou aeroport a Alguaire el qual ha de modificar forçosament les previsions inicials de desdoblament de l’aeroport de Barcelona a les comarques del nord. Per tant la reserva que en fa el PTPCC és innecessà ria.
I finalment, aquest document va en contra de les reiterades declaracions públiques del propi Conseller de PTOP Sr. Joaquim Nadal, i del Secretari de Mobilitat Sr. Manuel Nadal els quals han manifestat reiterades vegades que aquesta proposta quedava retirada fins que es revisés el Pla d’aeroports, i en tot cas, si es decidia la seva necessitat, la seva ubicació seria consensuada amb el territori, cosa que momentà niament no s’ha fet.
SOBRE TEMES CONCRETS
1 – Errors de valoració del sòl
En el document es detecten errors de coherència en la valoració agrÃcola dels sòls de referència aplicant els mateixos criteris establerts pel PTPCC. Aixà en els criteris d’avaluació pels sòls d’alt valor agrÃcola s’hi inclou (taules 6.4.6 de la Memòria i Mapes 6.4.3, 6.4.4, 6.4.5):
- 1) el regadiu
- 2) l’alta producció agrà ria de secÃ
- 3) les zones amb denominació D.O.
- 4) à rees per la seva extensió, situació, funcionalitat, ecologia i valor cultural
En aquest cas els Plans de Jaumandreu-Moncunill estan valorats amb el criteri 2), i s’han oblidat del criteri 3) i del 4)
I pel que fa als Plans de Fals-La Gabriela estan valorats pel criteri 4), però s’han oblidat el criteri 2)
Això comporta desavinences en la classificació final d’aquests plans, i per tant obra la possibilitat d’ubicació d’altres usos diferents als relacionats amb l’agricultura, els quals no hi poden ser permesos.
2 – Existeixen desavinences amb el Pla Director UrbanÃstic del Pla de Bages i el Pla del Paisatge
Efectivament en el document d’aprovació inicial, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona qualifica els Plans de Jaumandreu dins una zona d’alt valor agrÃcola de secà i els incorpora com espais d’interès agrÃcola (T09); i també reconeix la incorporació dels Plans de la Gabriela i Collbaix a la xarxa d’espais naturals (T17) amb la identificació nº 40; de manera que el conjunt dels dos plans de Fonollosa formen part de l’estructura d’espais lliures territorials de la Comarca del Bages.
Insistint, a l’Informe ambiental del PDU es citen expressament com a instruments i accions estratègiques: la incorporació com a espais d’alt valor agrÃcola per a les D.O. (en aquest cas els Plans de Jaumandreu), els connectors determinats pel Pla de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Bages elaborat pel Consell Comarcal del Bages; i el conjunt d’elements de patrimoni arqueològic, arquitectònic i cultural catalogat, aixà com el seu entorn més proper o à rea d’influència (en aquest cas el connector dels Plans de La Gabriela és considerat un connector imprescindible)
A més de no haver-s’hi incorporat la Denominació d’Origen pels Plans de Jaumandreu, ni la proximitat a la xarxa de protecció històrico-arquitectònica de les Torres de Fals pels Plans de la Gabriela (aparents oblits també del PDU); s’insisteix que el PTPCC no ha fet la correcte valoració agrÃcola dels terrenys i s’ha oblidat dels connectors incorporats a la xarxa d’espais naturals.
A més, a l’apartat 6.8.2 de la Memòria es fan manifestacions del tipus: “ ... preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic...â€?, “... la ocupació de l’espai obert amb usos de vegades poc adients i sense criteris paisatgÃstics està degradant la qualitat de paisatge...â€?, “... el pla exclou indefinidament del procés edificador els sòls forestals amb especial valor natural o de connector biològic...â€?, “... les zones agrÃcoles juguen un paper important en la dinà mica ecològica...â€?, “... fora adient l’elaboració de Plans especials per aquelles zones agrÃcoles de més valor natural i paisatgÃstic amb la finalitat de recuperar els elements tradicionals i vincular l’activitat agrà ria a activitats complementaries com pla producció biològica, l’agroturisme, el senderisme, els serveis d’oci, i la producció artesanalâ€?.
I per tant sobre els plans esmentats i amb aquestes prevencions paisatgÃstiques que s’acosten més a la realitat territorial, la reserva d’un aeròdrom hi entra en contradicció ja que són totalment incompatibles.
3 – Hi ha contradicció entre documents del propi Pla
Quan a la Memòria, en l’apartat 8.4 es parla del sistema aeroportuari, es fan relacions d’equipaments existents i de noves necessitats per a l’à rea metropolitana de Barcelona (tal com també fa el Pla d’Aeroports), però en cap moment es justifica que aquesta hagi de ser al Pla de Bages. S’esmenta únicament que cal considerar el condicionament dels aeròdroms d’Igualada-Odena i el de Calaf-Sallavinera, i un nou emplaçament per l’aeròdrom de Manresa.
I en canvi en un apartat anterior, el 6.8 de la mateixa Memòria, és on es fa la nova reserva en sols de protecció territorial per l’aeròdrom al municipi de Fonollosa, denotant una manca de criteris de sostenibilitat en la redacció del document perquè no es vetlla sobretot l’aprofitament mà xim de les infrastructures avui existents.
No té cap sentit fer una reserva territorial per un aeròdrom sobre uns terrenys a les Comarques Centrals, sense estar suficientment justificat i necessà riament avalat per estudis complementaris que validin les previsions i n’acordin amb el territori una ubicació concreta.
4 – Hi ha contradiccions amb les prescripcions de la Normativa
Igualment s’entra en contradicció respecte l’article 4.6 de la Normativa, que reclama per a la implantació de noves infrastructures, la condició de potenciar els seus efectes positius i de minimitzar el seu impacte pel que fa a:
- efectes negatius a à rees urbanes. No s’ha estudiat l’impacte acústic d’un aeròdrom sobre les à rees urbanes de Fals, Canet de Fals, Manresa, St. Joan de Vilatorrada, St Fruitós de Bages, Navarcles, Rajadell, Aguilar, etc., i en aquest sentit se n’aporta un primer estudi en el qual es demostra com es superen els nivells mÃnims admissibles per aquestes à rees urbanes, d’acord a la Llei 16/2002 de 28 de juny de Protecció de la contaminació acústica. Però no sols a l’entorn del pobles més propers, sinó que l’impacte sonor també serà de gran afectació a tota la comarca del Bages.
- el trossejament de sòls morfològicament rellevants. És evident en aquests casos, doncs és justament per aquests motius que han sigut preservats en el PDU.
- la necessitat de desmunts i terraplens. Sobre un estudi topogrà fic detallat que també s’aporta, es destaca que la implantació d’una pista de 2.500 m de llargada implicaria un terraplè a la capçalera oest de 25 m d’alçada, i una trinxera al final est de pista de 15 m de fondà ria, això acompanyat dels corresponents talussos d’acompanyament. També és evident la no adequació d’una pista que, malgrat els possibles pendents de desguà s, vol implantar-se en un terreny que desnivella 60 m a tot el llarg del seu recorregut. (Tot això deduït directament a partir de la ubicació proposada en els estudis sobre la compatibilitat aèria als Plans de La Gabriela, encarregats per GISA)
- efecte barrera. Els Plans de la Gabriela, justament han estat inclosos a la Xarxa d’espais naturals del PDU per la seva vocació de connector biològic, per tant una pista col·locada transversalment és la millor manera d’interrompre la connectivitat.
- la intrusió visual com elements negatius en el paisatge. No sols s’ha de protegir la intrusió de l’impacte de la pista sobre els terrenys més immediats del Pla de Fals, sinó també la contaminació visual que comportaria sobre tot el Pla del Bages la circulació aèria d’un aeròdrom al altiplà de la cota 400 m, especialment sobre tots els nuclis urbans de la població que es situen mitjanament a la cota 300 m
5 – No hi ha nodes alternatius de transport
S’entén que la reserva per la ubicació d’una instal·lació aeroportuà ria ha d’anar acompanyada d’una xarxa molt potent i propera de transport, sobretot d’una xarxa ferrovià ria, i la reserva proposada al Plans de Jaumandreu o de La Gabriela tenen una cota topogrà fica al voltant dels 400 m sobre el nivell del mar que impossibilita qualsevol connexió a les xarxes més properes, fins i tot del proposat tren transversal, que circulen per les cotes 250/300 m.
A més, el PTPCC no en fa cap previsió al respecte, per tant queda totalment invalidada la proposta per la manca de connectivitat a xarxes rà pides i sostenibles de transport.
6 – Entra en contradicció amb l’Inventari del Patrimoni Local del municipi de Fonollosa
L’Ajuntament de Fonollosa acaba de redactar l’Inventari sobre el seu patrimoni, on apart de tots els bens materials (Torres de Fals, Torre Segimona, elements de l’arquitectura tradicional, camà ramader...), també hi ha incorporats els paisatges de Jaumandreu i La Gabriela.
El coneixement d’aquest document, i la sensibilitat per tot aquest patrimoni col·lectiu comporten necessà riament replantejar els usos admissibles en aquest territori, vinculats no sols a les activitats agrà ries sinó també a les culturals, esportives, de lleure, etc.; i per descomptat que l’ús aeroportuari hi és incompatible.
7 – La reserva és incompatible amb d’altres equipaments comarcals
Ara mateix el DPTOP, mitjançant l’empresa GISA està fent el projecte d’ampliació i millora de l’aeròdrom de Calaf- St. Pere Sallavinera, el qual està dins les previsions del Pla d’Aeroports de Catalunya.
De la mateixa manera que la implantació d’un aeròdrom als Plans de Fals comporta la supressió de l’aeròdrom de St. Iscle-Manresa situat a 9 Km en lÃnia recta per la incidència conjunta en l’espai aeri segons els estudis realitzats pel mateix DPTOP; a l’inrevés, la posta en marxa del de St. Pere Sallavinera invalida totalment l’enlairament o apropament d’aeronaus a qualsevol dels Plans de Fals i Canet de Fals situats a 13 Km en lÃnia recta.
8- Es tracta d’espais naturals també utilitzats per l’esbarjo i l’esport
És notori destacar que sobre els terreny reservats hi ha una gran activitat d’esport i de lleure a la natura. Són molt freqüents i tradicionals les caminades per aquests indrets i pel GR 3 (sender central de Catalunya) de St Benet al Miracle, les anades amb bicicleta , i per exemple la cursa del Campionat de Catalunya de BTT de llarga distà ncia que s’organitza aquest 27 d’agost proper, o els vols a l’aire lliure aprop del Collbaix que organitza, entre d’altres, el grup Alioth Parapent Bages Club del Centre Excursionista de la Comarca del Bages
Per aquest motiu també són estratègiques aquestes reserves territorials. Però per motius ben diferents als expressats en el PTPCC
9– Hi ha manifestacions de rebuig suficients
Des que es va tenir coneixement dels estudis que el DPTOP havia encarregat, mitjançant GISA, per la validació aèria en la implantació d’un possible aeròdrom als Plans de la Gabriela, a la comarca del Bages hi ha hagut moltÃssimes mostres i manifestacions de rebuig; entre elles, les d’entitats i de persones molt autoritzades com els Alcaldes de Fonollosa, Manresa i St. Joan de Vilatorrada, St Fruitós de Bages, o les del Consell Comarcal del Bages.
En el mateix sentit de rebuig també s’hi ha manifestat públicament els grups comarcals de CiU, ERC, Iniciativa-Verds i el Grup Socialista; els quals també ho han reiterat explÃcitament en els Plens de les corresponents Corporacions Locals.
Existeix suficient documentació escrita argumentant la manca de necessitat; la manca de connectivitat als pols industrials o als sistemes de transport; les diferències entre els beneficis i els perjudicis aportats; la proximitat a zones poblades de Fals, Canet de Fals, St. Joan de Vilatorrada, Callús, Manresa, etc.; els valors paisatgÃstics del territori; la no oportunitat d’aquesta implantació en el moment que es posa en funcionament l’aeroport d’Alguaire; etc.
En canvi no ha sortit ni cap persona ni cap institució defensant les virtuts d’aquest emplaçament; al contrari, totes les veus que han coincidit amb la impossibilitat de col.locar-ho al municipi de Fonollosa
10- Incoherències de l’estudi de GISA
Conegut doncs l’estudi d’implantació de GISA als Plans de La Gabriela sobre el que es pot haver basat el PTPCC per reservar sòls per aquesta possible ubicació, hem de palesar un seguit d’incongruències i desencerts que conté l’esmentat estudi d’implantació, i que invaliden continuar pensant que aquest emplaçament és l’adequat per aquesta instal·lació, per exemple: la incorrecte ubicació del nucli de Fals, errades de coordenades, hi manquen estudis de necessitats, topogrà fics i acústics suficients, desconeixement d’obstacles clau per un enlairament segur, etc...
De tots ells ja se n’ha donat compte al DPTOP i a les administracions que hi tenen competències directes
A MANERA DE CONCLUSIÓ
A partir d’aquà entenem que s’ha de retirar definitivament la proposta d’implantació d’un aeròdrom als Plans de Jaumandreu-Moncunill o als Plans de Fals-La Gabriela, mantenint el seu carà cter agrÃcola i d’identitat paisatgÃstica; i que s’ha d’iniciar la redacció d’un Pla Especial de Protecció del Paisatge delimitat sobre els terrenys esmentats, i en base a la següent argumentació:
- cal conservar el medi rural com a complement imprescindible al medi urbà , compatibilitzant l’activitat agroforestal en equilibri amb el territori, i en contrast amb el foment de la indústria i els serveis que promociona el medi urbà .
- cal potenciar l’activitat agrà ria, forestal i pecuà ria, aixà com els conreus alternatius i la D.O ja implantada a Jaumandreu. Però també fomentar la cultura de la rendibilitat econòmica lligada a l’agricultura i la indústria agroalimentaria i la producció respectuosa amb el medi. Igualment és imprescindible endegar estudis estratègics que permetin reforçar la viabilitat d’inversions innovadores i la diversificació en la producció
- vetllar perquè totes les actuacions es facin per la millora de la qualitat de vida a pagès, amb la implantació de serveis bà sics tant per a les explotacions com per a les persones, tots ells mantenidors de l’activitat productiva primà ria, i vetlladors principals del territori natural
- no es poden oblidar les alternatives, per exemple:
. els assentaments especÃfics per a joves lligats al treball de l’agricultura i a l’habitatge assequible,
. el turisme rural i l’agroturisme
. el foment per a la rehabilitació de masies per tal que no s’hi abandonin les activitats,
. la promoció per a la implantació d’energies renovables com element estratègic de desenvolupament,
. també la implantació de noves tecnologies de la informació i la comunicació aplicades al camp
. el foment del cooperativisme (del qual el poble de Fals ja hi té una entitat d’aquest tipus – Cooperativa UMAC-), la incentivació fiscal, la reducció de la intermediació, l’aplicació del Contracte Global d’Explotació, etc.
- el foment per a la conservació i recuperació del patrimoni natural, cultural i històric, en aquest cas lligat a les Torres de Fals com a centre d’interpretació del sistema de comunicació a l’alta edat mitjana entre diferents torres medievals existents a l’entorn (Boixadors, Aguilar, Rajadell, Fals, Callús, Súria, St Mateu, i Castelltallat)
- la promoció d’activitats a l’aire lliure relacionades amb l’esport, i el coneixement del territori natural
- i finalment, la ubicació de xarxes d’equipaments que relacioni l’agricultura i l’educació ambiental, com també la implantació en el territori de centres de formació i investigació de les activitats productives primà ries.
Per tot això, fem les següents,
PROPOSTES
A la vista de tot el que s’ha exposat, i en concordà ncia amb les previsions que es fan al Pla Director UrbanÃstic del Pla del Bages, es creu que hi haurien suficients arguments per demanar sobre aquests terrenys la protecció especial recollida a l’art 2.6 de la normativa del PTPCC:
- als Plans de Jaumandreu-Moncunill per la seva alta producció agrà ria de secà , la qualificació vinÃcola de Denominació d’Origen Pla de Bages, i per la seva extensió agrÃcola,
- i als Plans de Fals-La Gabriela per la seva alta producció agrà ria de secà , per la seva extensió, situació, funcionalitat ecològica i valor cultural i paisatgÃstic (al voltant de les Torres de Fals), i per estar incorporats a la Xarxa d’espais naturals del Pla Director UrbanÃstic com a connectors biològics,
Però atenent sobretot la necessitat de cercar un desenvolupament sostenible lligat a les explotacions actuals i als propietaris, i també a les conseqüències que ha de tenir l’aplicació de l’Inventari del Patrimoni Local redactat per l’Ajuntament de Fonollosa, es proposa en concret:
Que en l’Avantprojecte es retiri el grau de protecció territorial de reserva estratègica per la localització de possibles alternatives d’implantació d’un aeròdrom, atès que no queda justificat a l’apartat 8.4 de la Memòria perquè aquesta és la única localització possible en tot el territori de les comarques centrals, i que no ve avalat per cap pla sectorial corresponent.
Que es canviï la seva protecció a la categoria d’especial per la seva qualitat agrÃcola, ecològica i paisatgÃstica, amb el compromÃs per part de l’Ajuntament o d’un ens territorial superior, de desenvolupar un Pla Especial urbanÃstic per la planificació, ordenació i protecció de l’espai agrari per evitar-ne qualsevol tipus d’agressió o d’especulació. Tot això però, deixant el suficient sòl de protecció preventiva al voltant els nuclis actuals per permetre-hi el seu creixement endogen suficient.
Que es faci extensiva aquest tipus de protecció especial a tot el Pla de Fals, entès en el seu conjunt com a à rea natural estructurant del territori.
Fonollosa, 18 de juny de 2006
HONORABLE SR CONSELLER DE POL�TICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. |
