Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: ecologia
Al.legacions a la implantació de l’aeròdrom a Fonollosa
13 jun 2006
Al.legacions a l’Avantprojecte del Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals per si les vol utilitzar qualsevol particular o entitat
Els qui subscriuen,
acudeixen a Vós i estant en el termini dâexposició pública de lâAvantprojecte del Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals, presenten les següents


OBSERVACIONS


Referides a la protecció que sâatorga als Plans de Jaumandreu-Moncunill i als Plans de Fals-La Gabriela dâaquest municipi, i que el pla els hi proposa el grau de protecció territorial en la modalitat de reserva estratègica per la localització de possibles alternatives dâimplantació dâun aeròdrom.

Aquests terrenys estan classificats en el planejament vigent com a sòl no urbanitzable preferentment agrícola âclau 5 â amb un perímetre de protecció paisatgística al voltant de les Torres de Fals i de la Torre de la Guàrdia (o Torre Segimona) que són BCIN.


SOBRE EL CARÃCTER GENERAL I EL MARC LEGAL

Dâentrada es fa una crítica severa a la planificació no arrelada al servei del territori, i que per resoldre en part alguns problemes ambientals de moltes àrees metropolitanes, es planifica amb un coneixement insuficient, i sobretot esbiaixat, de lâabast i sentit dels temes ambientals i desconeixent les reiterades demandes del representants polítics del territori. En aquest cas és ben clar que la ubicació dâun aeròdrom no és per atendre cap necessitat comarcal sinó una injustificada raó metropolitana de la qual no seân deriva cap benefici al territori on sâimplanta en relació als perjudicis ocasionats.

Aquesta iniciativa del PTPCC va en contra dâuna demanda popular en defensa del territori rural i oposada a la implantació de lâaeròdrom, avalada per 685 signatures del municipi de 1.215 habitants, i de 1.700 signatures més de la població dels voltants. En el mateix sentit sâhan manifestat en els darrers mesos diferents institucions de la comarca, entre elles les Corporacions en Ple de lâAjuntament de Fonollosa, del Consell Comarcal del Bages, de lâAjuntament de Manresa, de St Joan de Vilatorrada, de Rajadell, de Callús, de St Fruitós de Bages, de St Mateu de Bages, i fins un total de 19 Ajuntaments. També en el mateix sentit sâhi han manifestat entitats com la Unió de Pagesos, la Federació dâADF del Bages, etc...i les entitats del municipi (Associació Cultural i Recreativa de Fals, AMPA de Fonollosa, AAVV de Fals, la Cooperativa UMAC)

Aquesta proposta entra en total contradicció amb els objectius de la Llei dâUrbanisme 10/2004 de 24 de març que modifica lâanterior Llei 2/2002, les quals reclamen â...impregnar les polítiques urbanístiques de lâexigència de conjugar les necessitats de creixement amb els imperatius del desenvolupament sostenible...â?, o bé â...lâarticulació del territori català com una realitat ambientalment sostenible, funcionalment eficient, econòmicament competitiva i socialment cohesionada ha dâésser lâobjectiu principal de lâacció dels poders públics i de la normativa en matèria dâurbanisme i ordenació del territori.â?

La proposta presentada també vulnera les finalitats de la Llei 8/2005 de 8 de juny de protecció, gestió i ordenació del paisatge, sobretot pel que fa a lâincompliment de les previsions de lâart 8 en relació a: la preservació dels paisatges per llur caràcter natural o cultural; el manteniment, millorament i restauració dels paisatges agrícoles i rurals; lâarticulació harmònica entre els àmbits urbà i rural, etc.

En el moment que es sotmeti a lâavaluació ambiental estratègica dâacord a la Directiva Europea 2001/42/CE relativa a lâavaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient es constatarà les dificultats de justificació del seu acompliment .

També vulnera els criteris que desenvolupen el planejament territorial escrits pel mateix DPTOP, entre dâaltres, els relatius a moderar el consum del sòl, vetllar pel caràcter compacte i continu dels creixements, etc...

Les previsions que fa el PTPCC estan en contradicció amb les conclusions del Congrés del Mon Rural de Catalunya Ruralâ06, sobretot pel desconeixement i la manca de compromís de lâadministració actuant davant la necessitat de defensa de les explotacions agràries existents amb vocació dâésser més competitives.

També entra en contradicció amb determinades previsions que fa al Pla Director Urbanístic del Pla de Bages, sobretot pel que fa a les qualificacions sobre els terrenys on es pretén implantar lâaeròdrom (sobre el que més endavant ja sâinsistirà), però a més perquè el PDU expressament no parla dâaquest tema i el deixa pendent del que decideixi el Pla dâAeroports.

També entra en contradicció amb el Pla dâAeroports vigent a Catalunya el qual descriu la previsió dâun nou aeròdrom al nord de les comarques barcelonines, sense cap ubicació concreta, i que aquesta previsió es fa comptant que a Catalunya sols hi ha els aeroports de Barcelona, Girona i Reus. Però és de domini públic que mentrestant ja sâha endegat la posta en marxa dâun nou aeroport a Alguaire el qual ha de modificar forçosament les previsions inicials de desdoblament de lâaeroport de Barcelona a les comarques del nord. Per tant la reserva que en fa el PTPCC és innecessària.

I finalment, aquest document va en contra de les reiterades declaracions públiques del propi Conseller de PTOP Sr. Joaquim Nadal, i del Secretari de Mobilitat Sr. Manuel Nadal els quals han manifestat reiterades vegades que aquesta proposta quedava retirada fins que es revisés el Pla dâaeroports, i en tot cas, si es decidia la seva necessitat, la seva ubicació seria consensuada amb el territori, cosa que momentàniament no sâha fet.



SOBRE TEMES CONCRETS

1 â Errors de valoració del sòl

En el document es detecten errors de coherència en la valoració agrícola dels sòls de referència aplicant els mateixos criteris establerts pel PTPCC. Així en els criteris dâavaluació pels sòls dâalt valor agrícola sâhi inclou (taules 6.4.6 de la Memòria i Mapes 6.4.3, 6.4.4, 6.4.5):
-     1) el regadiu
-     2) lâalta producció agrària de secà
-     3) les zones amb denominació D.O.
-     4) àrees per la seva extensió, situació, funcionalitat, ecologia i valor cultural

En aquest cas els Plans de Jaumandreu-Moncunill estan valorats amb el criteri 2), i sâhan oblidat del criteri 3) i del 4)

I pel que fa als Plans de Fals-La Gabriela estan valorats pel criteri 4), però sâhan oblidat el criteri 2)

Això comporta desavinences en la classificació final dâaquests plans, i per tant obra la possibilitat dâubicació dâaltres usos diferents als relacionats amb lâagricultura, els quals no hi poden ser permesos.


2 â Existeixen desavinences amb el Pla Director Urbanístic del Pla de Bages i el Pla del Paisatge

Efectivament en el document dâaprovació inicial, la Comissió Territorial dâUrbanisme de Barcelona qualifica els Plans de Jaumandreu dins una zona dâalt valor agrícola de secà i els incorpora com espais dâinterès agrícola (T09); i també reconeix la incorporació dels Plans de la Gabriela i Collbaix a la xarxa dâespais naturals (T17) amb la identificació nº 40; de manera que el conjunt dels dos plans de Fonollosa formen part de lâestructura dâespais lliures territorials de la Comarca del Bages.

Insistint, a lâInforme ambiental del PDU es citen expressament com a instruments i accions estratègiques: la incorporació com a espais dâalt valor agrícola per a les D.O. (en aquest cas els Plans de Jaumandreu), els connectors determinats pel Pla de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Bages elaborat pel Consell Comarcal del Bages; i el conjunt dâelements de patrimoni arqueològic, arquitectònic i cultural catalogat, així com el seu entorn més proper o àrea dâinfluència (en aquest cas el connector dels Plans de La Gabriela és considerat un connector imprescindible)

A més de no haver-sâhi incorporat la Denominació dâOrigen pels Plans de Jaumandreu, ni la proximitat a la xarxa de protecció històrico-arquitectònica de les Torres de Fals pels Plans de la Gabriela (aparents oblits també del PDU); sâinsisteix que el PTPCC no ha fet la correcte valoració agrícola dels terrenys i sâha oblidat dels connectors incorporats a la xarxa dâespais naturals.

A més, a lâapartat 6.8.2 de la Memòria es fan manifestacions del tipus: â ... preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic...â?, â... la ocupació de lâespai obert amb usos de vegades poc adients i sense criteris paisatgístics està degradant la qualitat de paisatge...â?, â... el pla exclou indefinidament del procés edificador els sòls forestals amb especial valor natural o de connector biològic...â?, â... les zones agrícoles juguen un paper important en la dinàmica ecològica...â?, â... fora adient lâelaboració de Plans especials per aquelles zones agrícoles de més valor natural i paisatgístic amb la finalitat de recuperar els elements tradicionals i vincular lâactivitat agrària a activitats complementaries com pla producció biològica, lâagroturisme, el senderisme, els serveis dâoci, i la producció artesanalâ?.

I per tant sobre els plans esmentats i amb aquestes prevencions paisatgístiques que sâacosten més a la realitat territorial, la reserva dâun aeròdrom hi entra en contradicció ja que són totalment incompatibles.


3 â Hi ha contradicció entre documents del propi Pla

Quan a la Memòria, en lâapartat 8.4 es parla del sistema aeroportuari, es fan relacions dâequipaments existents i de noves necessitats per a lâàrea metropolitana de Barcelona (tal com també fa el Pla dâAeroports), però en cap moment es justifica que aquesta hagi de ser al Pla de Bages. Sâesmenta únicament que cal considerar el condicionament dels aeròdroms dâIgualada-Odena i el de Calaf-Sallavinera, i un nou emplaçament per lâaeròdrom de Manresa.

I en canvi en un apartat anterior, el 6.8 de la mateixa Memòria, és on es fa la nova reserva en sols de protecció territorial per lâaeròdrom al municipi de Fonollosa, denotant una manca de criteris de sostenibilitat en la redacció del document perquè no es vetlla sobretot lâaprofitament màxim de les infrastructures avui existents.

No té cap sentit fer una reserva territorial per un aeròdrom sobre uns terrenys a les Comarques Centrals, sense estar suficientment justificat i necessàriament avalat per estudis complementaris que validin les previsions i nâacordin amb el territori una ubicació concreta.


4 â Hi ha contradiccions amb les prescripcions de la Normativa

Igualment sâentra en contradicció respecte lâarticle 4.6 de la Normativa, que reclama per a la implantació de noves infrastructures, la condició de potenciar els seus efectes positius i de minimitzar el seu impacte pel que fa a:

- efectes negatius a àrees urbanes. No sâha estudiat lâimpacte acústic dâun aeròdrom sobre les àrees urbanes de Fals, Canet de Fals, Manresa, St. Joan de Vilatorrada, St Fruitós de Bages, Navarcles, Rajadell, Aguilar, etc., i en aquest sentit se nâaporta un primer estudi en el qual es demostra com es superen els nivells mínims admissibles per aquestes àrees urbanes, dâacord a la Llei 16/2002 de 28 de juny de Protecció de la contaminació acústica. Però no sols a lâentorn del pobles més propers, sinó que lâimpacte sonor també serà de gran afectació a tota la comarca del Bages.

- el trossejament de sòls morfològicament rellevants. Ãs evident en aquests casos, doncs és justament per aquests motius que han sigut preservats en el PDU.

- la necessitat de desmunts i terraplens. Sobre un estudi topogràfic detallat que també sâaporta, es destaca que la implantació dâuna pista de 2.500 m de llargada implicaria un terraplè a la capçalera oest de 25 m dâalçada, i una trinxera al final est de pista de 15 m de fondària, això acompanyat dels corresponents talussos dâacompanyament. També és evident la no adequació dâuna pista que, malgrat els possibles pendents de desguàs, vol implantar-se en un terreny que desnivella 60 m a tot el llarg del seu recorregut. (Tot això deduït directament a partir de la ubicació proposada en els estudis sobre la compatibilitat aèria als Plans de La Gabriela, encarregats per GISA)

- efecte barrera. Els Plans de la Gabriela, justament han estat inclosos a la Xarxa dâespais naturals del PDU per la seva vocació de connector biològic, per tant una pista col·locada transversalment és la millor manera dâinterrompre la connectivitat.

- la intrusió visual com elements negatius en el paisatge. No sols sâha de protegir la intrusió de lâimpacte de la pista sobre els terrenys més immediats del Pla de Fals, sinó també la contaminació visual que comportaria sobre tot el Pla del Bages la circulació aèria dâun aeròdrom al altiplà de la cota 400 m, especialment sobre tots els nuclis urbans de la població que es situen mitjanament a la cota 300 m


5 â No hi ha nodes alternatius de transport

Sâentén que la reserva per la ubicació dâuna instal·lació aeroportuària ha dâanar acompanyada dâuna xarxa molt potent i propera de transport, sobretot dâuna xarxa ferroviària, i la reserva proposada al Plans de Jaumandreu o de La Gabriela tenen una cota topogràfica al voltant dels 400 m sobre el nivell del mar que impossibilita qualsevol connexió a les xarxes més properes, fins i tot del proposat tren transversal, que circulen per les cotes 250/300 m.

A més, el PTPCC no en fa cap previsió al respecte, per tant queda totalment invalidada la proposta per la manca de connectivitat a xarxes ràpides i sostenibles de transport.


6 â Entra en contradicció amb lâInventari del Patrimoni Local del municipi de Fonollosa

LâAjuntament de Fonollosa acaba de redactar lâInventari sobre el seu patrimoni, on apart de tots els bens materials (Torres de Fals, Torre Segimona, elements de lâarquitectura tradicional, camí ramader...), també hi ha incorporats els paisatges de Jaumandreu i La Gabriela.

El coneixement dâaquest document, i la sensibilitat per tot aquest patrimoni col·lectiu comporten necessàriament replantejar els usos admissibles en aquest territori, vinculats no sols a les activitats agràries sinó també a les culturals, esportives, de lleure, etc.; i per descomptat que lâús aeroportuari hi és incompatible.

7 â La reserva és incompatible amb dâaltres equipaments comarcals

Ara mateix el DPTOP, mitjançant lâempresa GISA està fent el projecte dâampliació i millora de lâaeròdrom de Calaf- St. Pere Sallavinera, el qual està dins les previsions del Pla dâAeroports de Catalunya.

De la mateixa manera que la implantació dâun aeròdrom als Plans de Fals comporta la supressió de lâaeròdrom de St. Iscle-Manresa situat a 9 Km en línia recta per la incidència conjunta en lâespai aeri segons els estudis realitzats pel mateix DPTOP; a lâinrevés, la posta en marxa del de St. Pere Sallavinera invalida totalment lâenlairament o apropament dâaeronaus a qualsevol dels Plans de Fals i Canet de Fals situats a 13 Km en línia recta.
8- Es tracta dâespais naturals també utilitzats per lâesbarjo i lâesport

Ãs notori destacar que sobre els terreny reservats hi ha una gran activitat dâesport i de lleure a la natura. Són molt freqüents i tradicionals les caminades per aquests indrets i pel GR 3 (sender central de Catalunya) de St Benet al Miracle, les anades amb bicicleta , i per exemple la cursa del Campionat de Catalunya de BTT de llarga distància que sâorganitza aquest 27 dâagost proper, o els vols a lâaire lliure aprop del Collbaix que organitza, entre dâaltres, el grup Alioth Parapent Bages Club del Centre Excursionista de la Comarca del Bages

Per aquest motiu també són estratègiques aquestes reserves territorials. Però per motius ben diferents als expressats en el PTPCC

9â Hi ha manifestacions de rebuig suficients

Des que es va tenir coneixement dels estudis que el DPTOP havia encarregat, mitjançant GISA, per la validació aèria en la implantació dâun possible aeròdrom als Plans de la Gabriela, a la comarca del Bages hi ha hagut moltíssimes mostres i manifestacions de rebuig; entre elles, les dâentitats i de persones molt autoritzades com els Alcaldes de Fonollosa, Manresa i St. Joan de Vilatorrada, St Fruitós de Bages, o les del Consell Comarcal del Bages.

En el mateix sentit de rebuig també sâhi ha manifestat públicament els grups comarcals de CiU, ERC, Iniciativa-Verds i el Grup Socialista; els quals també ho han reiterat explícitament en els Plens de les corresponents Corporacions Locals.

Existeix suficient documentació escrita argumentant la manca de necessitat; la manca de connectivitat als pols industrials o als sistemes de transport; les diferències entre els beneficis i els perjudicis aportats; la proximitat a zones poblades de Fals, Canet de Fals, St. Joan de Vilatorrada, Callús, Manresa, etc.; els valors paisatgístics del territori; la no oportunitat dâaquesta implantació en el moment que es posa en funcionament lâaeroport dâAlguaire; etc.

En canvi no ha sortit ni cap persona ni cap institució defensant les virtuts dâaquest emplaçament; al contrari, totes les veus que han coincidit amb la impossibilitat de col.locar-ho al municipi de Fonollosa

10- Incoherències de lâestudi de GISA

Conegut doncs lâestudi dâimplantació de GISA als Plans de La Gabriela sobre el que es pot haver basat el PTPCC per reservar sòls per aquesta possible ubicació, hem de palesar un seguit dâincongruències i desencerts que conté lâesmentat estudi dâimplantació, i que invaliden continuar pensant que aquest emplaçament és lâadequat per aquesta instal·lació, per exemple: la incorrecte ubicació del nucli de Fals, errades de coordenades, hi manquen estudis de necessitats, topogràfics i acústics suficients, desconeixement dâobstacles clau per un enlairament segur, etc...

De tots ells ja se nâha donat compte al DPTOP i a les administracions que hi tenen competències directes








A MANERA DE CONCLUSIÃ


A partir dâaquí entenem que sâha de retirar definitivament la proposta dâimplantació dâun aeròdrom als Plans de Jaumandreu-Moncunill o als Plans de Fals-La Gabriela, mantenint el seu caràcter agrícola i dâidentitat paisatgística; i que sâha dâiniciar la redacció dâun Pla Especial de Protecció del Paisatge delimitat sobre els terrenys esmentats, i en base a la següent argumentació:

- cal conservar el medi rural com a complement imprescindible al medi urbà, compatibilitzant lâactivitat agroforestal en equilibri amb el territori, i en contrast amb el foment de la indústria i els serveis que promociona el medi urbà.

- cal potenciar lâactivitat agrària, forestal i pecuària, així com els conreus alternatius i la D.O ja implantada a Jaumandreu. Però també fomentar la cultura de la rendibilitat econòmica lligada a lâagricultura i la indústria agroalimentaria i la producció respectuosa amb el medi. Igualment és imprescindible endegar estudis estratègics que permetin reforçar la viabilitat dâinversions innovadores i la diversificació en la producció

- vetllar perquè totes les actuacions es facin per la millora de la qualitat de vida a pagès, amb la implantació de serveis bàsics tant per a les explotacions com per a les persones, tots ells mantenidors de lâactivitat productiva primària, i vetlladors principals del territori natural

- no es poden oblidar les alternatives, per exemple:
. els assentaments específics per a joves lligats al treball de lâagricultura i a lâhabitatge assequible,
. el turisme rural i lâagroturisme
. el foment per a la rehabilitació de masies per tal que no sâhi abandonin les activitats,
. la promoció per a la implantació dâenergies renovables com element estratègic de desenvolupament,
. també la implantació de noves tecnologies de la informació i la comunicació aplicades al camp
. el foment del cooperativisme (del qual el poble de Fals ja hi té una entitat dâaquest tipus â Cooperativa UMAC-), la incentivació fiscal, la reducció de la intermediació, lâaplicació del Contracte Global dâExplotació, etc.


- el foment per a la conservació i recuperació del patrimoni natural, cultural i històric, en aquest cas lligat a les Torres de Fals com a centre dâinterpretació del sistema de comunicació a lâalta edat mitjana entre diferents torres medievals existents a lâentorn (Boixadors, Aguilar, Rajadell, Fals, Callús, Súria, St Mateu, i Castelltallat)

- la promoció dâactivitats a lâaire lliure relacionades amb lâesport, i el coneixement del territori natural

- i finalment, la ubicació de xarxes dâequipaments que relacioni lâagricultura i lâeducació ambiental, com també la implantació en el territori de centres de formació i investigació de les activitats productives primàries.


Per tot això, fem les següents,


PROPOSTES


A la vista de tot el que sâha exposat, i en concordància amb les previsions que es fan al Pla Director Urbanístic del Pla del Bages, es creu que hi haurien suficients arguments per demanar sobre aquests terrenys la protecció especial recollida a lâart 2.6 de la normativa del PTPCC:
- als Plans de Jaumandreu-Moncunill per la seva alta producció agrària de secà, la qualificació vinícola de Denominació dâOrigen Pla de Bages, i per la seva extensió agrícola,
- i als Plans de Fals-La Gabriela per la seva alta producció agrària de secà, per la seva extensió, situació, funcionalitat ecològica i valor cultural i paisatgístic (al voltant de les Torres de Fals), i per estar incorporats a la Xarxa dâespais naturals del Pla Director Urbanístic com a connectors biològics,

Però atenent sobretot la necessitat de cercar un desenvolupament sostenible lligat a les explotacions actuals i als propietaris, i també a les conseqüències que ha de tenir lâaplicació de lâInventari del Patrimoni Local redactat per lâAjuntament de Fonollosa, es proposa en concret:


Que en lâAvantprojecte es retiri el grau de protecció territorial de reserva estratègica per la localització de possibles alternatives dâimplantació dâun aeròdrom, atès que no queda justificat a lâapartat 8.4 de la Memòria perquè aquesta és la única localització possible en tot el territori de les comarques centrals, i que no ve avalat per cap pla sectorial corresponent.

Que es canviï la seva protecció a la categoria dâespecial per la seva qualitat agrícola, ecològica i paisatgística, amb el compromís per part de lâAjuntament o dâun ens territorial superior, de desenvolupar un Pla Especial urbanístic per la planificació, ordenació i protecció de lâespai agrari per evitar-ne qualsevol tipus dâagressió o dâespeculació. Tot això però, deixant el suficient sòl de protecció preventiva al voltant els nuclis actuals per permetre-hi el seu creixement endogen suficient.

Que es faci extensiva aquest tipus de protecció especial a tot el Pla de Fals, entès en el seu conjunt com a àrea natural estructurant del territori.


Fonollosa, 18 de juny de 2006

HONORABLE SR CONSELLER DE POLÃ?TICA TERRITORIAL I OBRES PÃBLIQUES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

This work is in the public domain
Sindicat