La campanya pel sà a l’Estatut de dalt és un bon exemple de la manifesta mania dels poderosos de tenir-ho tot sota control.
Com es pot interpretar si no és aixà aquesta muralla del sà que vol associar el no amb el projecte del PP?
Com es pot entendre aquesta campanya contra ERC pel fet d’haver obeït les seves bases, quelcom que no es pot qualificar d’altra manera que d’exercici de la democrà cia?
Com es pot entendre aquesta bateria continuada de mentides i de mitges veritats que omple papers periòdics, televisors i emissores de rà dio des que s’ha passat la consigna que cal guanyar el s�
M’indigna que es digui que aquest Estatut sigui millor que l’anterior. M’indigna perquè fer aquestes afirmacions és tracta de ximple el personal.
Només faltaria que fos pitjor! Només faltaria que després de tant de xou ens quedéssim pitjor del que està vem! Que és millor està clar, però que no hem arribat a uns mÃnims potables, també.
Per exemple, on ha quedat el marc català de relacions laborals? On ha quedat la competència per al Govern Català de gestionar la inspecció del treball i ampliar-ne la ridÃcula xifra de setanta inspectors i inspectores per a tot el territori gestionat per la Generalitat de Barcelona?
On ha quedat la possibilitat d’aplicar un IPC català –cada any superior al de l’Estat i per tant responsable en bona part de la pèrdua de poder adquisitiu entre la classe obrera principatina- en la negociació col·lectiva?
On ha quedat la possibilitat de decidir les quantitats que es destinaran a les pensions, quin serà el sou mÃnim i quines les prestacions d’atur?
Tot això, absolutament tot això, s’ha quedat en el ribot de l’Alfonso Guerra, amb el beneplà cit del Mas, el Maragall i, el que és més patètic, del Saura
Diguem NO |