Prenent cançons tradicionals que reflectien les experiències de rebel.lió i empresonament al gulag a la Rússia tsarista i soviètica --el gènere anomenat en rus blatniye pesni-- Mikhail Antipov hi ha afegit guitarres, teclats i percussió a l'estil surf donant-les un só semblant al de les bandes sonores de Quentin Tarantino.

Antipov explica què el va dur a fer-ho alhora que beu vi negre a la terrassa d'un bar, al costat de la seva dóna Ielena que tradueix els títols de les cançons a l'anglès i que hi va compartir el procès d'enregistrament a l'estudi i apartament de la parella.

Antipov recorda com va enregistrar un parell de cançons en estil surf i com va tocar-les pel crític de rock Artiom Troitski, que va esdevenir el productor de l'àlbum. Troitski va dir que era molt ben trobat, i que caldría desemvolupar-ho; que podría fer un àlbum sencer i potser més d'un, perque és un gènere molt ric i amb molt de material per treballar-hi.

Ningú no ha fet això abans, malgrat que és molt obvi.

L'àlbum no te lletres. Si les saps, pots cantar-les, va dir Antipov. Va fer l'àlbum amb el guitarrista Maxim Temnov, que és un expert en composicions de blatniye pesni.

Molts dels autors van compondre les cançons als mateixos camps de presoners diu Antipov, afegint que tanmateix aclarir qui són els autors és molt difícil. Les cançons tenen sovint 8 o 10 versions. Algunes fins i tot van ser tocades per artistes sovietics oficials com Leonid Utiosov, amb les lletres canviades.

Entre d'altres cançons que reflecteixen les experiències viscudes al gulag hi ha Vaninski Port, que inclou les lletres Et maleeixo, Kolima, esmentant la temuda regió del norest de Sibèria on s'hi concentrava la xarxa de camps de presoners de l'era Stalin. La cançó segueix, Embogiràs en contra la teva voluntat. Des d'aquí, no hi ha tornada enrere.

L'àlbum ha fet plorar a algunes persones, hi afegeix Ielena. Després de fer-ne copies, 300 van vendre's al decurs d'una setmana només a les tendes Soyuz stores, malgrat la manca de promoció per part de la companyia.

Algunes de les blatniye pesni daten del segle XIX, mentre que d'altres van ser composades a l'era soviètica. Originalment es tocaven amb l'acompanyament d'una guitarra de set cordes i d'un acordió, explica Antipov. Tracten de l'amor i la traició, de la vida i la mort, de la llibertat i l'empresonament.

El gènere ha viscut un canvi d'imatge enguany, gràcies a la ràdio Chanson que n'emet versions modernes. Amb un tractament que no complau gens Antipov. És una mena de versió comercial barroera, no te res a veure amb el 'blatnyie pesni'.

Gulag Tunes