|
|
|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
Comunicat sobre l'antiga llera del riu Llobregat
|
|
per DEPANA
Correu-e: delta ARROBA infomail.lac (no verificat!) |
09 jun 2006
|
|
L'antiga llera del Llobregat s’està reomplint parcialment amb llots contaminats, que poden afectar greument als aqüÃfers del Delta del Llobregat, una de les reserves subterrà nies d’aigua dolça més importants de Catalunya i de gran importà ncia pel subministrament i el consum de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. |
| | |
|
7 de juny de 2006
COMUNICAT SOBRE L'ANTIGA LLERA DEL RIU LLOBREGAT
L'antiga llera del Llobregat s’està reomplint parcialment amb llots contaminats, que poden afectar greument als aqüÃfers del Delta del Llobregat, una de les reserves subterrà nies d’aigua dolça més importants de Catalunya i de gran importà ncia pel subministrament i el consum de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Primer: En plena temporada de nidificació dels ocells, moltes de les espècies aquà tiques que freqüenten les llacunes del Delta i que ja havien iniciat el seu perÃode reproductor quan van començar les obres de rebliment de l’antiga llera del Llobregat, han vist afectada la seva reproducció, amb la segura destrucció dels seus nius i molt probablement també de les seves cries.
La majoria de les espècies aquà tiques que es reprodueixen a les zones humides estan, al menys teòricament, protegides per la Llei.
Tot i amb això, cal dir que el Departament de Medi Ambient i Habitatge no ha adopatat cap tipus de mesures al respecte, ignorant aixà les seves responsabilitats pel que fa a la protecció de la fauna.
Adjuntem una relació de les espècies d’ocells més interessants, que han vist com la seva reproducció ha estat afectada per les obres de rebliment de la llera, efectuades en plena temporada de nidificació.
També, en document anex, adjuntem un informe tècnic dels valors ambientals i naturals que qualificaven aquestes llacunes, fins a l’inici del rebliment i de la seva destrucció.
Espècies d’ocells que es reprodueixen a l’antiga llera o en les à rees properes, afectades pel rebliment i destrucció de la mateixa.
Totes es troben protegides, en haver estat incloses a la Llei de Protecció dels Animals de Catalunya y/o al Catálogo Nacional de Especies Amenazadas (2004) y/o dins d’alguns dels Annexes de la Directiva d’Aus. De la mateixa manera, d’acord amb la Directiva, també es consideren protegits els seus llocs de reproducció.
Capbusset (Tachybaptus ruficollis)
Martinet menut (Ixobrichus minutus) (Darrerament s’ha instal.lat una parella dins d’un dels canyars de la riba que properament serà colgat)
Ànec coll verd (Anas platyrhynchos)
Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
Polla de agua (Gallinula chloropus)
Fotxa comuna (Fulica atra)
Corriol menut (Charadrius dubius)
Abellerol (Merops apiaster)
Puput (Upupa epops)
Cogullada comuna (Galerida cristata)
Cuereta groga (Motacilla flava)
Rossinyol (Luscinia megarhynchos)
Bitxac comú (Saxicola torquata)
Rossinyol bord (Cettia cetti)
Trist (Cisticola juncidis)
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
Balquer (Acrocephalus arundinaceus)
Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
Teixidor (Remiz pendulinus)
Cruixidell (Emberiza calandra)
Espècies d’ocells que estan incloses als Annexes I de la Directiva d’Aus i que, tot i no reproduir-se a l’à rea afectada, la utilitzen com zona priorità ria d’alimentació durant la temporada de reproducció, per la qual cosa aquesta també es veurà afectada per les obres de rebliment de l’antiga llera.
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Martinet blanc (Egretta garzetta)
Bernat pescaire (Ardea cinerea)
Agró roig (Ardea purpurea)
Blauet (Alcedo atthis)
Segon: Les actuacions de rebliment del riu que s’estan duent a terme, res tenen a veure amb allò que havia estat programat i estipulat a la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del desviament del riu, ni amb l’Addenda posterior (Guió d’adequació per les prescripcions de la DIA), que l’ACA va redactar, a fi d’adequar l’obra prevista a les prescripcions de la DIA. Senzillament: s’està duent a terme l’enterrament d’un riu i d’una zona humida. Adjuntem aquella part de l’Addenda que fa referència a l’antiga llera, aixà com una comparació, punt per punt, d’allò que s’hauria d’haver fet i allò que realment s’està fent.
1ª- La llera del riu s’està enterrant amb tots els seus llots, amb la cà rrega de matèria orgà nica, amb la vegetació i amb un nombre considerable d’exemplars d’espècies animals protegides encara presents. D’acord amb la Declaració d’Impacte Ambiental del desviament i la seva Addenda d’aplicació, tota aquesta cà rrega s’hauria d’haver retirat i tractat posteriorment de forma adequada.
“Antes de iniciar el relleno, se deberá realizar una limpieza superficial del cauce de todos aquellos materiales que sean susceptibles de sufrir procesos de descomposición, ya que de otra manera, al quedar confinados, su fermentación y mineralización a lo largo del tiempo originarÃa serios problemas de estabilidad en las tierras superiores, y como consecuencia, en las instalaciones que sobre ellas se construyeran.
Asà pues, lo primero que deberá realizarse es el desbroce de toda la flora existente, la cual, antes de remitirse a vertedero, o eliminarse vÃa incineración (bien “in situ", bien en planta), se acopiará en un secadero cercano, para deshidratarla.
Evidentemente, en la operación de desbroce, parte de la capa de Iodos que hoy están depositados en el cauce, serán evacuados con la biomasa retirada, por lo que deberá tenerse presente esta circunstancia en la elección, del secadero y del posible vertedero, en el caso de que los fangos arrastrados estén contaminados; lo ideal será montar los posibles “secaderos de trasvase" dentro del propio cauce actual, y asà los lixiviados que se produzcan durante su deshidratación permanecerán dentro del sistema "cauce".�
2ª- S’està enterrant el riu sense retirar la cà rrega contaminant existent al fons la llera i sedimentada conjuntament amb els llots que ocupen tot la superfÃcie del vas, amb un volum estimat d’uns 32.849 m3. Això pot provocar un important impacte contaminant a l’entorn i als aqüÃfers del Delta del Llobregat, tal com ja ho preveu la DIA del desviament i la seva Adenda d’aplicació.
“Un segundo problema y no menos importante, que se debe resolver antes del relleno del cauce, es el de la carga contaminante contenida en el propio cauce depositada con los fangos que cubren el lecho. Esta capa de fangos se extiende ocupando una gran superficie con unos espesores variables que se estiman entre 5 y 10 cm, y un volumen total de 32.849 m3.
En cualquier caso, y aunque las contaminaciones detectadas no suponen riesgos con presumibles Ãndices de peligrosidad elevados, el principal problema a resolver es evitar la propagación de la contaminación hacia objetivos sensibles que pudiesen verse afectados a través del acuÃfero superficial, debido a la creación de gradientes hidráulicos en el mismo, producto de las oscilaciones que se producirán en el nivel freático.
Por tanto, la existencia de una extensa fuente contaminante, constituida por sustancias de toxicidad moderada y en bajas concentraciones como la que nos ocupa, puede provocar un impacto importante en el entorno. Por este motivo se contempla la evacuación completa de todos estos Iodos, previo relleno del cauce actual.�
3ª- Aquella part de l’antiga llera més propera al pont de MercaBarna i que encara manté la caracterÃstica de Domini Públic Hidrà ulic, s’està reomplint amb llots i fangs diversos, procedents de les extraccions fetes al fons de la porció del riu que va ser colgat durant la tardor del 2004. Aquests materials van ser assecats, per simple exposició a la intempèrie, en una mena d’era improvisada al damunt mateix del riu ara desaparegut. Per això parlem que la qualitat d'aquests fangs és més que dubtotsa, atès que són els llots parcialment contaminats. Ara, amb maquinà ria excavadora s’està ara procedint a descompactar aquests materials per poder carregar-los fà cilment als camions que els aboquen a la llacuna originada per l’antiga llera, que va quedar en desús. D’acord amb la DIA del desviament i la seva Addenda, aquests fangs, independentment del seu nivell de contaminació i la seva procedència u origen, s’haurien d’haver dut a un abocador autoritzat i no pas llençats al riu.
“Realizada la operación de evacuación de los fangos, se iniciará el relleno del cauce, con material procedente de la excavación del nuevo cauce, es decir, depósitos fluviales de la formación deltaica. Una vez la altura del relleno rebase el nivel del agua, éste se efectuará por tongadas, para facilitar su compactación.�
4ª- El Port de Barcelona, no ha aportat ni un metro cúbic de sorra a l’antiga llera; tot al contrari, n’està treient tota la que pot.
“La situación final a la que se debe tender, es la de componer en el antiguo cauce un suelo idéntico al del resto de la zona deltaica, de manera que dicha formación presente, en cuanto a caracterÃsticas del suelo se refiere, una solución de perfecta continuidad a nivel del actual lecho. Inferiormente, en la base del cauce actual, se prevé una primera capa de relleno de arena permeable de 1 m de espesor.â€?
5ª- Hores d’ara ningú ha constatat l’existència, ni la construcció, de cap mena de sistema de drenatge, ni pous de registre, ni es constata tampoc la intenció de construir-ne cap. En realitat la futura estació ferrovià ria que s'hi projecte en necessitarà , per la qual cosa s'haurà de tornar a ezxcar la zona ara aterrada, cosa que resulta del tot inexplicable. AixÃ, l'Adddenda de la DIA estableix:
“En planta, los drenes irán por los márgenes del rÃo, a pie de la berma que discurre por ambos taludes del rÃo. El dren derecho atraviesa el rÃo en el PK _2 + 200 y se une, mediante un pozo de registro, al dren margen izquierdo. Posteriormente sigue un único tubo de hormigón no poroso, de diámetro 600 mm, hasta el PK 2 + 791.â€?
Per concloure: les obres que s’estan duent a terme no tenen res a veure amb la Declaració d’Impacte Ambiental del desviament del riu
Llobregat i la seva Adenda posterior
Podem afirmar que aquesta actuació està afectant, amb tota seguretat, de forma directa a l’aqüÃfer superficial i també indirectament a l’aqüÃfer profund, i d’això podran derivar-se afectacions a la qualitat de l’aigua d’una de les reserves hÃdriques més importants de Catalunya i de la qual depèn, en gran part, el subministrament i el consum de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest fet és d’una greu i especial rellevà ncia en perÃodes de forta sequera, com és la de l’actual primer semestre de l’any 2006.
© DEPANA - Sant Salvador 97, 08024 BCN
Tel. 932 104 679 - Fax 932 850 426 - info@depana.org |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Comunicat sobre l'antiga llera del riu Llobregat
|
|
per Salvem el delta |
15 jun 2006
|
7 de juny de 2006
COMUNICAT SOBRE L'ANTIGA LLERA DEL RIU LLOBREGAT
L'antiga llera del Llobregat s’està reomplint parcialment amb llots contaminats, que poden afectar greument als aqüÃfers del Delta del Llobregat, una de les reserves subterrà nies d’aigua dolça més importants de Catalunya i de gran importà ncia pel subministrament i el consum de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Primer: En plena temporada de nidificació dels ocells, moltes de les espècies aquà tiques que freqüenten les llacunes del Delta i que ja havien iniciat el seu perÃode reproductor quan van començar les obres de rebliment de l’antiga llera del Llobregat, han vist afectada la seva reproducció, amb la segura destrucció dels seus nius i molt probablement també de les seves cries.
La majoria de les espècies aquà tiques que es reprodueixen a les zones humides estan, al menys teòricament, protegides per la Llei.
Tot i amb això, cal dir que el Departament de Medi Ambient i Habitatge no ha adopatat cap tipus de mesures al respecte, ignorant aixà les seves responsabilitats pel que fa a la protecció de la fauna. Adjuntem una relació de les espècies d’ocells més interessants, que han vist com la seva reproducció ha estat afectada per les obres de rebliment de la llera, efectuades en plena temporada de nidificació.
També, en document anex, adjuntem un informe tècnic dels valors ambientals i naturals que qualificaven aquestes llacunes, fins a l’inici del rebliment i de la seva destrucció.
Espècies d’ocells que es reprodueixen a l’antiga llera o en les à rees properes, afectades pel rebliment i destrucció de la mateixa. Totes es troben protegides, en haver estat incloses a la Llei de Protecció dels Animals de Catalunya y/o al Catálogo Nacional de Especies Amenazadas (2004) i/o dins d’alguns dels Annexes de la Directiva d’Aus.
De la mateixa manera, d’acord amb la Directiva, també es consideren protegits els seus llocs de reproducció. Capbusset (Tachybaptus ruficollis) Martinet menut (Ixobrichus minutus) (Darrerament s’ha instal.lat una parella dins d’un dels canyars de la riba que properament serà colgat) Ànec coll verd (Anas platyrhynchos) Xoriguer comú (Falco tinnunculus) Polla de agua (Gallinula chloropus) Fotxa comuna (Fulica atra) Corriol menut (Charadrius dubius) Abellerol (Merops apiaster) Puput (Upupa epops) Cogullada comuna (Galerida cristata) Cuereta groga (Motacilla flava) Rossinyol (Luscinia megarhynchos) Bitxac comú (Saxicola torquata) Rossinyol bord (Cettia cetti) Trist (Cisticola juncidis) Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) Balquer (Acrocephalus arundinaceus) Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) Teixidor (Remiz pendulinus) Cruixidell (Emberiza calandra) espècies d’ocells que estan incloses als annexes i de la Directiva d’Aus i que, tot i no reproduir-se a l’à rea afectada, la utilitzen com zona priorità ria d’alimentació durant la temporada de reproducció, per la qual cosa aquesta també es veurà afectada per les obres de rebliment de l’antiga llera. Martinet ros (Ardeola ralloides) Martinet blanc (Egretta garzetta) Bernat pescaire (Ardea cinerea) Agró roig (Ardea purpurea) Blauet (Alcedo atthis)
Segon: Les actuacions de rebliment del riu que s’estan duent a terme, res tenen a veure amb allò que havia estat programat i estipulat a la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del desviament del riu, ni amb l’Addenda posterior (Guió d’adequació per les prescripcions de la DIA), que l’ACA va redactar, a fi d’adequar l’obra prevista a les prescripcions de la DIA.
Senzillament: s’està duent a terme l’enterrament d’un riu i d’una zona humida. Adjuntem aquella part de l’Addenda que fa referència a l’antiga llera, aixà com una comparació, punt per punt, d’allò que s’hauria d’haver fet i allò que realment s’està fent.
1ª- La llera del riu s’està enterrant amb tots els seus llots, amb la cà rrega de matèria orgà nica, amb la vegetació i amb un nombre considerable d’exemplars d’espècies animals protegides encara presents. D’acord amb la Declaració d’Impacte Ambiental del desviament i la seva Addenda d’aplicació, tota aquesta cà rrega s’hauria d’haver retirat i tractat posteriorment de forma adequada. “Antes de iniciar el relleno, se deberá realizar una limpieza superficial del cauce de todos aquellos materiales que sean susceptibles de sufrir procesos de descomposición, ya que de otra manera, al quedar confinados, su fermentación y mineralización a lo largo del tiempo originarÃa serios problemas de estabilidad en las tierras superiores, y como consecuencia, en las instalaciones que sobre ellas se construyeran. Asà pues, lo primero que deberá realizarse es el desbroce de toda la flora existente, la cual, antes de remitirse a vertedero, o eliminarse vÃa incineración (bien “in situ", bien en planta), se acopiará en un secadero cercano, para deshidratarla. Evidentemente, en la operación de desbroce, parte de la capa de Iodos que hoy están depositados en el cauce, serán evacuados con la biomasa retirada, por lo que deberá tenerse presente esta circunstancia en la elección, del secadero y del posible vertedero, en el caso de que los fangos arrastrados estén contaminados; lo ideal será montar los posibles “secaderos de trasvase" dentro del propio cauce actual, y asà los lixiviados que se produzcan durante su deshidratación permanecerán dentro del sistema "cauce".â€?
2ª- S’està enterrant el riu sense retirar la cà rrega contaminant existent al fons la llera i sedimentada conjuntament amb els llots que ocupen tot la superfÃcie del vas, amb un volum estimat d’uns 32.849 m3. Això pot provocar un important impacte contaminant a l’entorn i als aqüÃfers del Delta del Llobregat, tal com ja ho preveu la DIA del desviament i la seva Adenda d’aplicació. “Un segundo problema y no menos importante, que se debe resolver antes del relleno del cauce, es el de la carga contaminante contenida en el propio cauce depositada con los fangos que cubren el lecho. Esta capa de fangos se extiende ocupando una gran superficie con unos espesores variables que se estiman entre 5 y 10 cm, y un volumen total de 32.849 m3. En cualquier caso, y aunque las contaminaciones detectadas no suponen riesgos con presumibles Ãndices de peligrosidad elevados, el principal problema a resolver es evitar la propagación de la contaminación hacia objetivos sensibles que pudiesen verse afectados a través del acuÃfero superficial, debido a la creación de gradientes hidráulicos en el mismo, producto de las oscilaciones que se producirán en el nivel freático. Por tanto, la existencia de una extensa fuente contaminante, constituida por sustancias de toxicidad moderada y en bajas concentraciones como la que nos ocupa, puede provocar un impacto importante en el entorno. Por este motivo se contempla la evacuación completa de todos estos Iodos, previo relleno del cauce actual.â€?
3ª- Aquella part de l’antiga llera més propera al pont de MercaBarna i que encara manté la caracterÃstica de Domini Públic Hidrà ulic, s’està reomplint amb llots i fangs diversos, procedents de les extraccions fetes al fons de la porció del riu que va ser colgat durant la tardor del 2004. Aquests materials van ser assecats, per simple exposició a la intempèrie, en una mena d’era improvisada al damunt mateix del riu ara desaparegut. Per això parlem que la qualitat d'aquests fangs és més que dubtotsa, atès que són els llots parcialment contaminats. Ara, amb maquinà ria excavadora s’està ara procedint a descompactar aquests materials per poder carregar-los fà cilment als camions que els aboquen a la llacuna originada per l’antiga llera, que va quedar en desús. D’acord amb la DIA del desviament i la seva Addenda, aquests fangs, independentment del seu nivell de contaminació i la seva procedència u origen, s’haurien d’haver dut a un abocador autoritzat i no pas llençats al riu. “Realizada la operación de evacuación de los fangos, se iniciará el relleno del cauce, con material procedente de la excavación del nuevo cauce, es decir, depósitos fluviales de la formación deltaica. Una vez la altura del relleno rebase el nivel del agua, éste se efectuará por tongadas, para facilitar su compactación.â€?
4ª- El Port de Barcelona, no ha aportat ni un metro cúbic de sorra a l’antiga llera; tot al contrari, n’està treient tota la que pot. “La situación final a la que se debe tender, es la de componer en el antiguo cauce un suelo idéntico al del resto de la zona deltaica, de manera que dicha formación presente, en cuanto a caracterÃsticas del suelo se refiere, una solución de perfecta continuidad a nivel del actual lecho. Inferiormente, en la base del cauce actual, se prevé una primera capa de relleno de arena permeable de 1 m de espesor.â€?
5ª- Hores d’ara ningú ha constatat l’existència, ni la construcció, de cap mena de sistema de drenatge, ni pous de registre, ni es constata tampoc la intenció de construir-ne cap. En realitat la futura estació ferrovià ria que s'hi projecte en necessitarà , per la qual cosa s'haurà de tornar a ezxcar la zona ara aterrada, cosa que resulta del tot inexplicable. AixÃ, l'Adddenda de la DIA estableix: “En planta, los drenes irán por los márgenes del rÃo, a pie de la berma que discurre por ambos taludes del rÃo. El dren derecho atraviesa el rÃo en el PK _2 + 200 y se une, mediante un pozo de registro, al dren margen izquierdo. Posteriormente sigue un único tubo de hormigón no poroso, de diámetro 600 mm, hasta el PK 2 + 791.â€? Per concloure: les obres que s’estan duent a terme no tenen res a veure amb la Declaració d’Impacte Ambiental del desviament del riu Llobregat i la seva Adenda posterior Podem afirmar que aquesta actuació està afectant, amb tota seguretat, de forma directa a l’aqüÃfer superficial i també indirectament a l’aqüÃfer profund, i d’això podran derivar-se afectacions a la qualitat de l’aigua d’una de les reserves hÃdriques més importants de Catalunya i de la qual depèn, en gran part, el subministrament i el consum de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest fet és d’una greu i especial rellevà ncia en perÃodes de forta sequera, com és la de l’actual primer semestre de l’any 2006.
© DEPANA - Sant Salvador 97, 08024 BCN Tel. 932 104 679 - Fax 932 850 426 - info ARROBA depana.org |
|
|
