Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: un altre món és aquí
Els més fatxes voten sí
per inf	09 jun 2006
Comença a aclarir la boira que escampen els defensors del sí a l'Estatut retallat i apareix la raó última dels interessos que amaga aquesta opció: el bloqueig a qualsevol canvi polític en favor de la immensa majoria que representen els sectors populars del país. L'última evidència la trobem en el suport entusiasta que els regidors de la xenòfoba Plataforma per Catalunya acaben de donar a la moció que presentava CiU de suport al pacte Mas-Zapatero a Manlleu. El ventall ideològic i social que dóna suport a l'Estatut retallat va des de la xenofòbia i el sector Opus Dei d'Unió, passant pels que fan negoci amb la Catalunya de peatge i el sucursalisme socialista per acabar en el biocomunisme de Palau. Què uneix tanta estranya transversalitat? La ferma voluntat de mantenir un statu quo. Aconseguir una aturada del temps amb un Estatut retallat que consolida el model de l'Estatut del 79 i permet a una elit social seguir remenant les cireres de la dependència, tot perdonant la vida i cedint unes cadires als bons nens i nenes d'Iniciativa. Ahir, tant Mas com Maragall com Montilla van fer diverses declaracions on apostaven per un govern sociovergent. Ja està en marxa la segona part del to be continued de l'acord Mas-Zapatero, el pacte de la sociovergència per instal·lar-se junts al Palau de la Generalitat. Els monopolis i tractes de favor creats en l'època de CiU tindran una nova oportunitat per fer-se amb pastissos que els han quedat pendents: la sanitat, les prestacions socials d'atenció a la gent gran, les concessions de televisió digital terrestre, l'operador neutre de telecomunicacions, les subvencions a mitjans de comunicació... La vella elit dirigent ha forçat una pròrroga de l'Estatut del 79. Han seguit la fita marcada per Lampedusa: "Que tot canviï perquè tot continuï igual". L'Estatut retallat és un maquillatge barat de l'Estatut del 1979. Ni un euro més de finançament, ni reconeixement nacional, ni blindatge de competències, ni gestió de ports i aeroports, ni marc català de relacions laborals, ni competències en immigració... L'Estatut retallat és una carcassa buida, purs focs d'artifici, que vol consolidar i allargar una idea de país totalment dependent, econòmicament, socialment i políticament, d'Espanya i dels sectors que fan negoci amb aquesta dependència. Els mateixos que el 1979 van pactar repartir-se el pastís, avui tornen a clamar per la sociovergència per evitar perdre el control. Votar sí és el primer pas cap a aquest govern que tindrà el suport de la vella i fossilitzadora elit dirigent al servei d'Espanya.
Uriel Bertran Arrué
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more