|
Notícies :: un altre món és aquí |
Els més fatxes voten sí
|
|
per inf |
09 jun 2006
|
Comença a aclarir la boira que escampen els defensors del sí a l'Estatut retallat i apareix la raó última dels interessos que amaga aquesta opció: el bloqueig a qualsevol canvi polític en favor de la immensa majoria que representen els sectors populars del país. L'última evidència la trobem en el suport entusiasta que els regidors de la xenòfoba Plataforma per Catalunya acaben de donar a la moció que presentava CiU de suport al pacte Mas-Zapatero a Manlleu. El ventall ideològic i social que dóna suport a l'Estatut retallat va des de la xenofòbia i el sector Opus Dei d'Unió, passant pels que fan negoci amb la Catalunya de peatge i el sucursalisme socialista per acabar en el biocomunisme de Palau. Què uneix tanta estranya transversalitat? La ferma voluntat de mantenir un statu quo. Aconseguir una aturada del temps amb un Estatut retallat que consolida el model de l'Estatut del 79 i permet a una elit social seguir remenant les cireres de la dependència, tot perdonant la vida i cedint unes cadires als bons nens i nenes d'Iniciativa.
Ahir, tant Mas com Maragall com Montilla van fer diverses declaracions on apostaven per un govern sociovergent. Ja està en marxa la segona part del to be continued de l'acord Mas-Zapatero, el pacte de la sociovergència per instal·lar-se junts al Palau de la Generalitat. Els monopolis i tractes de favor creats en l'època de CiU tindran una nova oportunitat per fer-se amb pastissos que els han quedat pendents: la sanitat, les prestacions socials d'atenció a la gent gran, les concessions de televisió digital terrestre, l'operador neutre de telecomunicacions, les subvencions a mitjans de comunicació...
La vella elit dirigent ha forçat una pròrroga de l'Estatut del 79. Han seguit la fita marcada per Lampedusa: "Que tot canviï perquè tot continuï igual". L'Estatut retallat és un maquillatge barat de l'Estatut del 1979. Ni un euro més de finançament, ni reconeixement nacional, ni blindatge de competències, ni gestió de ports i aeroports, ni marc català de relacions laborals, ni competències en immigració... L'Estatut retallat és una carcassa buida, purs focs d'artifici, que vol consolidar i allargar una idea de país totalment dependent, econòmicament, socialment i políticament, d'Espanya i dels sectors que fan negoci amb aquesta dependència.
Els mateixos que el 1979 van pactar repartir-se el pastís, avui tornen a clamar per la sociovergència per evitar perdre el control. Votar sí és el primer pas cap a aquest govern que tindrà el suport de la vella i fossilitzadora elit dirigent al servei d'Espanya. |
Uriel Bertran Arrué |
 This work is in the public domain |
Re: Els més fatxes voten sí
|
per aiii |
09 jun 2006
|
tan de bo a l'EI tinguessim gent capaç d'escriure coses com l'uriel |
Els més llestos no voten...
|
per Rulo |
09 jun 2006
|
Digues el que vulguis dogmatic |
Re: Els més fatxes voten sí
|
per calla uriel |
09 jun 2006
|
tantdebò els jerquis que hem ocupat càrrec haguéssim estat una mica més qualificats i no ens haguéssim creats enemistats a tot arreu! |
Re: Els més fatxes voten sí
|
per els analfabets no voten |
09 jun 2006
|
. |
Re: Els més fatxes voten sí
|
per fins a la soca dels collons |
09 jun 2006
|
tandebo no es votes ni aquet estatutet ni l estatut del 30 - s , si no l autodeterminacio dels PPCC |
Re: Els més fatxes voten sí
|
per m |
09 jun 2006
|
els mes fatxes son el 75% dels votants ? |
Re: Els més fatxes voten sí
|
per n |
09 jun 2006
|
no, els més fatxes són plataforma per catalunya, i voten si |
Re: Els més fatxes voten sí
|
per un que votarà en BLANC |
09 jun 2006
|
no, els més fatxes son el PP, ERC, La Falange i Ciutadans poer Catalunya, i voten NO. |
Re: Els més fatxes voten sí
|
per un que no votarà |
10 jun 2006
|
voten sí: els que saben que hi surten guanyant (bàsicament polítics) i els que no veuen que un pacte polític no va per a ells.
voten no: els que saben que hi surten perdent (bàsicament polítics) i els que no veuen que un pacte polític no va per a ells.
Quanta ceguera, entre els no-polítics. |