Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: @rtivisme
Web contra el film 'Salvador' : aportacions
06 jun 2006
Article sobre el film 'Salvador' publicat per l'Accent el març del 2004, amb motiu del 30è aniversari de l'assassinat
Al web http://www.salvadorpuigantich.info/ he trobat una relació dels articles sobre el film de Huerga, la veritat és que només veure les fotografies del web oficial del film ja se't posen els pèls de punta, adjunto aquí un article de fa un parell d'anys per si el voleu afegir-lo al web, ja que allà no he trobat la manera de proposar-ho.


******************************************************

Dos llibres més, i ara una pel.lícula
Mónica Murillo
Publicat a lâAccent el març de 2004, lleugerament modificat
   
******************************************************

    Salvador Puig Antich va ser lâúltim executat pel garrot vil a la presó Model de Barcelona. El 1000 era el grup polític de primera meitat dels setanta del que formava part. El 1000 va ser un grup de suport que, mitjançant dos projectes paralâ¢lels de biblioteca-impremta subversiva i dâagitació armada âbàsicament atracaments a bancs i impremtes-, buscava contribuir a la radicalització del moviment obrer autònom, de base i no controlat, afí a tendències com lâanticapitalisme, marxisme heterodox, situacionisme i consellisme. Per tot això, i perquè el dia 2 de març del 2004 sâacompleixen 30 anys de lâassassinat dâen Puig Antich, recentment sentim a parlar força del tema.

    Ara bé, el que aquí ens hauria de preocupar és no només de què parla âla culturaâ?, sinó també com ho fa, de quina manera. La relació dialèctica entre història i cultura fa que una i altra, per uns o altres camins, sempre sâacabin trobant. Ara bé, allò que hom anomena ârecuperació de la memòria històricaâ? pot ésser abordat a grans trets de dues maneres diametralment oposades: com a representació més o menys innovadora dâun objecte mort, a ser contemplat com a espectacle mercaderia que, partícip del creixent negoci cultural de les nostres societats resulti finalment en apologia o defensa del règim i ordre vigent, o bé, com a coneixement total que en superar la ideologia congelada resulti utilitzable pels agents del canvi social, pel seu valor crític vers el sistema i transformador de la societat. Pretendre narrar per la primera via la història dâalgú que precisament per la seva trajectòria personal, política, ideològica, vital... es situà amb la segona és per tant un doble crim.

    I aquí trobem gran part del problema i la gran diferència entre dos llibres recentment apareguts sobre el 1000 i Puig Antich, el llibre âCompte enrereâ? de Francesc Escribano i el llibre âEl MIL: una historia políticaâ? de Sergi Rosés. Mentre el primer es deté en la trajectòria individual del lluitador antifranquista en tant que víctima de la més dura repressió política a tots els nivells (policial, judicial, penitenciari...), lâaltre sâinteressa pel propi sentit polític previ de tot això, la teoria i pràctica dâun moviment heterogeni que encara avui no només lluita perquè el règim canviï la seva aparença per democratitzar-la, sinó perquè la pròpia gent trenqui dâuna vegada per totes amb la gran mentida, que a partir de negar la pròpia misèria tot ho falseja i tot ho impedeix, un cop rera un altre, âla revolució fins el fiâ?.

    Encara més recentment hem pogut saber per la premsa que a hores dâara es prepara una pelâ¢lícula, i potser alguna altra mercaderia televisiva o pseudo-cultural, sobre la qüestió. Aquesta pelâ¢lícula es basaria probablement en el llibre de Francesc Escribano, qui a més dâescriptor i guionista resulta que sâinclou, des de ja fa un temps i amb força èxit dâençà del tripartit, entre els alts directius de Televisió de Catalunya. Al mateix temps segons sembla la producció podria córrer a càrrec de Media Pro i Producciones Querejeta, és a dir, la cara amable i âprogressistaâ? dels qui governen la indústria cinematogràfica al nostre país. A partir dâaquí, podem suposar no sense motius que el producte final acabi per respirar dâallò que fan els partits polítics socialistes i comunistes, les institucions, cadenes com BTV i TV3, els fòrums dâErmua o del 2004, i demés enganyifes que des de la seva poltrona cultural són gairebé lâúnic que ens arriba com a cultura, i que només serveix per tapar una vegada i una altra allò que per altres camins fa la resta. En conclusió, un desastre, esperem que algun dia algú vulgui i pugui tornar a abordar des del cinema la qüestió, dâuna altra manera, probablement més adequada pel tema què es vol tractar.

This work is in the public domain
Sindicat