Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: un altre món és aquí : dones
L’esquerra, o és alternativa, o no és esquerra.
05 jun 2006
PER UN BLOC DESBLOQUEJAT
tornar

Parlar dâesquerra alternativa sembla una redundància. Lâesquerra, o és alternativa, o no és esquerra. Per això, el bastir un referent polític nacional, alternatiu i dâesquerra, a les Illes Balears, va més enllà de les intencions electoralistes dâalguns dirigents, només guiades pel seu instint de supervivència política. Ãs, sobretot, una necessitat de la nostra societat, de la immensa majoria de les dones i dels homes dâaquestes Illes, que viuen un dia a dia on lâextensió de la precarietat laboral i social, la destrucció territorial, lâextermini dels referents ideològics i culturals, i la promoció dels valors del consumisme, de lâindividualisme i de la insolidaritat, composen tot plegat la matèria prima que engreixa els comptes de resultats de la colla que realment controla el negoci.



Lâespai polític illenc, a lâesquerra del PSOE, està conformat per molta gent de diversa procedència, però que ha anat desenvolupant, de manera unitària, les mobilitzacions socials més importants dels darrers temps: la defensa del territori, les manifestacions contra la guerra, les lluites pels drets laborals, per la convivència i la integració igualitària de les persones immigrants, per la igualtat i contra la violència cap a les dones, les lluites pels drets nacionals, per la llengua catalana, les dècades de lluites veïnals, etc. Lâesquerra social dâaquestes Illes ha compartit i comparteix un espai comú, composat polièdricament de diferents vessants dâuna mateixa lluita. Aquesta experiència, plural alhora que unitària, és el millor aval per a una proposta política alternativa, a les Illes Balears, al capitalisme fóra de control que patim, i al bipartidisme, cada vegada més accentuat, que el gestiona.



Darrerament, i en la mesura de que sâacosten les eleccions municipals i autonòmiques de lâany que ve, ha anat obrint-se pas la proposta de la conformació dâun Bloc, nacionalista i progressista, com a expressió política dâaquest espai unitari. Aquesta proposta ha donat una passa significativa amb el resultat del darrer congrés del PSM. Però, a hores dâara, ni la militància política i social, ni els sectors progressistes de la ciutadania de les Balears, tenen molt clar què és això del Bloc, ni la seva utilitat pràctica ni, sobretot, de quina manera sâha de construir. Els únics que sí sembla ho tenen definit són els professionals de la cosa, que reivindiquen i proposen, només en clau electoral, la repetició dâexperiències anteriors, com la candidatura âProgressistesâ?, alhora que es reclamen de lâesperit del govern del âPacte de Progrésâ?.



Anem a pams. Com diu el meu company Llorenç Buades, si només es tracta de fer fóra el PP de les institucions, el millor âBlocâ? és el PSOE. Les convocatòries electorals, sense menysprear la seva importància, no haurien de ser ni la principal, ni molt manco lâúnica obsessió de lâesquerra. Ãs important derrotar políticament a la dreta, però aquesta casa tampoc no es fa per la teulada. Un projecte alternatiu sòlid, des de lâesquerra, només serà possible, dâuna banda, amb la definició programàtica en pro dâuna societat alternativa i, dâaltra, de la plena i efectiva participació democràtica del subjecte polític, és a dir, dels sectors dâesquerra de la ciutadania. Només dâaquesta manera aquest projecte podrà començar a ser creïble, i podrà redreçar la confiança i la il·lusió perdudes per a centenars dâhomes i dones, compromesos i militants, avui decebuts i allunyats dâexperiències repetidament fracassades que, parides des de les cúpules, han tingut a la militància com a convidada de pedra.



Per enllestir amb criteri aquest projecte de futur, és imprescindible donar una ullada al passat. Un exercici sincer dâautocrítica hauria de ser suficient per descartar, com a model a seguir, tant la gestió del govern del Pacte de Progrés (1999-2003) com la conformació de la candidatura Progressistes (2004). En allò essencial, el govern presidit per Francesc Antich, en el seu conjunt, no va tenir mai una voluntat de definir un model alternatiu de societat. Lluny de compartir un projecte polític comú, va acabant essent una repartidora de gestió, de vegades amb bones intencions però bastant estanca entre si, de les diferents conselleries. En segons quins casos, fins i tot la coordinació i els objectius comuns entre conselleries gestionades per la mateixa força política, varen brillar per la seva absència. Aquestes mancances de fons, junt lâallunyament de la ciutadania, la pressió dels poders fàctics i la unitat electoral de la dreta, resultaren letals en maig de 2003.



La candidatura âProgressistesâ? va repetir bona part dels errors dâaquella experiència. El pacte negociat, amb urgències, entre les direccions dels partits que la varen conformar, va esdevenir un altre exercici de âdespotisme il·lustratâ? (âtot per al poble, però sense el pobleâ?). Alguns dels protagonistes, a portes dâaquell acord electoral, encara duien la boca plena de paraules com âpressuposts participatiusâ? âuna altra manera de fer políticaâ?, âparticipació ciutadanaâ?, etc. Varen fer un acord, en definitiva, de tímid recorregut, confiades les parts a que la suma dels vots dâanteriors comicis bastés per treure un diputat, sense més històries. Craso errore. Amb les pròpies bases dels partits allunyades del procés, i amb la ciutadania encara més enfora, la pressió cap al vot útil (PSOE) després dels atemptats de Madrid, seân va dur per davant la candidatura Progressistes, com una ventada a una casa de canyes.



Crec que aquests antecedents haurien de fer-nos pensar. La necessitat dâun debat ample i profund sobre el paper de lâesquerra en lâactual fase del capitalisme, el model neoliberal, sembla la primera prioritat. A les Illes Balears, aquest model desenvolupa tot el seu potencial de depredació ecològica, econòmica i social. Davant aquest repte, ni lâesquerra illenca, ni els treballadors, ni la ciutadania han de menester una altra oferta electoral âbloquejadaâ? a la participació. Al marge del calendari electoral, la necessitat no és només derrotar a la dreta i fer-la fóra del govern. El veritable objectiu de lâesquerra no és gestionar, amb tarannà, els mecanismes del sistema. Un projecte polític dâesquerra ha de ser, a més dâaixò i sobretot, una eina de transformació social, de superació de les injustícies, de canvi de les regles de joc, en favor dels éssers humans i la natura, i en detriment del negoci privat que hi ha muntat al voltant de la política.



Per deixar de jugar un paper subaltern, lâesquerra de les Illes Balears ha de bastir un projecte polític sòlid, coherent i democràtic. Un projecte orientat al repartiment del treball i la riquesa, a la lluita contra la precarietat laboral i social, i respectuós amb la naturalesa. Sâha de crear un marc de convivència, on la justícia, els valors culturals i democràtics, i la suma de voluntats, siguin motors del canvi social. Davant aquest procés ningú no hauria de jugar el paper dâespectador. Totes les persones compromeses, política i socialment, són necessàries.



Pep Juárez

Juny de 2006.
Mira també:
http://www.ixent.org
http://www.ixent.org

This work is in the public domain
Sindicat