|
|
|
|
|
Notícies :: @rtivisme : altres temes |
|
RocÃo Jurásica ha mort la Tvé
|
|
|
per killTv |
05 jun 2006
|
|
|
Resulta tan ensopida i tan previsible la cosa social (qui més qui menys aquà tothom espera els bà rbars, amb ganes o amb por), que les televisions només ens donen la llauna amb la mort de RocÃo Jurásica, la cantant més admirada pels guardiasciviles i pels espanyols. De la mort de la pobra dona n'han fet un espectacle tronat, d’una morbositat fora de mida. Una cosa, per dir-ho clar, digna de guardia civils i manipuladors televisius. Era molta Ejpaña, la Sipionera; el sÃmbol i el mite de la mushé-mushé, la cupletizta y er toreru. Ara ha arribat el moment de santificar-la i les televisions inicien el ritual del culte a la mort, el patètic viva la muerte de sempre. Als espanyols (i als bascos, que per si no us ho han dit són els pares dels espanyols), això de morir i matar és una cosa que els flipa de debò (o que com diuen ells “les poneâ€?) – a Catalunya només ponen les gallines, per cert, grà cies a tots.
Però no és que s’hagi mort i sant-s’ha-acabat. Què va, què va! Amb aquest enterrament comença la fase d’explotació intensiva del mite racial. La pobra Jurásica i la seva famÃlia friki ens amenaça amb un munt d’exclusives, de premsa rosa i de tele que també s’hi posa. La plaga de “viusâ€? que viuran de la mamella (descomunal i reditÃcia) de la morta resulta més difÃcil de calcular que els grans de sorra del desert. Tota una maledicció bÃblica ens caurà a sobre, sà senyor.
La Jurásica volia ser la copla renovà , exponent una Ejpaña de qualité, de vestit amb farbalans d'un mal gust inevitable; massa "puesta" i amb aquell aire d'arbre de Nadal que tenen els pobres quan volen aparentar que son burgesos. Però la copla com a gènere musical no és un invent que es pugui renovar.
La copla no és cosa de broma: ha vingut a ser gairebé l'à lbum recreatiu de sociologia hispà nica des de 1914 a 1967. Tota la resta (a partir de Manolo Escobar, per entendre'ns) només ha resultat pur pastitx. El mà xim que s'ha pogut fer en el gènere coplero ho va fer Doña Concha Piquer (valenciana) que sempre serà la maredeueta més preciosa i boniqueta/ que es venera en el altar. Les grans veus de la preguerra i dels anys de 1940, Doña Concha, com l'Emili Vendrell, com en MachÃn o com la immensa veu fadista d’Amalia RodrÃguez, són l’original de moltes coses en la música popular de la Mediterrà nia. Però són camins que acabaren tancats en si mateixos, incapaços d'evolucionar perquè la seva Ejpaña falsament andalusa i realment madrilenya ja era tan tronada que ni ells no se la creien. Després de la copla, la sensibilitat popular s'ha expressat en un altre gènere, la rumba, seguint el camà que obria el gran Peret; però el món simbòlic de la copla havia passat avall amb el 600. Una sensibilitat d'arrel popular i macarra com la de rumberos tipus Jaros, Las Grecas a Madrid o Manzanita a Barcelona (rumberos i no coplistes) podia ser brutal, terrible i dramà tica de debò sense resultar cursi. Amb la rumba va entrar la problemà tica de la modernitat urbana i de suburbi (i la droga, és clar!) en la música popular. La Jurásica, en canvi, és bà sicament colorÃn per bona intenció que s'hi posi. Que Déu la tingui al seu si, però que no deixi entrar al cel ni els seus vestits de princesa per a guardies civils mostatxuts, ni el seu crepat per a espanyols post-franquistes. I que ens deslliuri de la maledicció bÃblica dels que viuran de la morta. Amén. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: RocÃo Jurásica ha mort la Tvé
|
per vip
jestalella@hotmail.com |
05 jun 2006
|
|
Qui a dona dret a insultar? Pots estar d'acord amb ella o no. A mi no m'agradat mai com cantava. Però, perque mensypreas tant als que np ensen com tu? |
|
Re: RocÃo Jurásica ha mort la Tvé
|
|
per bruji |
05 jun 2006
|
sempre tens l'opció de no mirar tant la tele...
què tal un passeig amb bicicleta? |
|
Re: RocÃo Jurásica ha mort la Tvé
|
|
per TV eat your brain |
05 jun 2006
|
La tele te consume, dejala a un lado y no te preocupes por si en massmierda te hechan a la vieja esa... la mujer murió y eso afecta a la sociedad española... pues ya está... ellxs se lo guisan ellxs se lo coman! o no? Yo tambien canto y seguro que nadie me sacará por la tele cuando muera...
COMO UNA OOOOOOOOLA! TU AMOR LLEGÓ A MI VIDA!!! |
|
Re: RocÃo Jurásica ha mort la Tvé
|
|
per yo soy de ejpaña |
05 jun 2006
|
massmierda, massmierda! el opio del pueblo!
hi ha alguna diferència entre mirar "aquí hay tomate", "el cor de la ciutat" o er "futbol" ? crec que a efectes neuronals no. Estratègia de control social...bla bla bla |
|
Re: RocÃo Jurásica ha mort la Tvé
|
|
per Contrastant |
05 jun 2006
|
El passat dilluns 29 de maig, una notícia sobre l'estat de salut de la cantant espanyola Rocío Jurado tancava l'informatiu breu del canal TD8. Mentre una veu en off informava sobre les darreres "novetats", com és habitual en aquest informatiu, a la part baixa de la pantalla hi havia dos enunciats que feien la funció de titular i subtitular respectivament:
La Jurado, una mica millor
Tothom pendent de la seva salut
El subtitular (amb un cos de lletra més petit) ens permet reflexionar sobre el nivell de banalització a què han arribat els mèdia convencionals, especialment la televisió, i sobre una de les estratègies d'aquests mèdia per eludir les seves responsabilitats en l'establiment d'una determinada agenda.
No es tracta d'un fet novedós, però la intensa atenció dedicada els darrers dies pels telenotícies de les diferents cadenes espanyoles (TVE1, Tele 5 i Antena 3) (1) a l'agonia i la mort de la cantant de Chipriona és una mostra de com aquest gènere ha convertit en esdeveniments de primera categoria fets que s'haurien de situar fora de l'atenció mediàtica dels informatius, tant perquè pertanyen a l'esfera privada com perquè per aquesta mateixa raó no tenen cap trascendència en la vida política, social i econòmica de l'àmbit on viuen els destinataris/les destinatàries d'aquestes notícies.
(Sens dubte, en el cas que ens ocupa cal afegir-hi un altre factor que ha contribuït a situar la notícia en un lloc destacat de l'agenda dels mèdia espanyols: el profund nacionalisme (banal i no banal) d'aquests mitjans. L'star-system, com l'esport, ha estat i és un del mitjans més efectius per crear consciència nacional espanyola i Rocío Jurado n'ha estat un vaixell insígnia. L'ús de l'article la ("la Jurado") en el titular de la notícia de TD8, que denota familiaritat amb el personatge, demostra el que acabem d'exposar.) (2)
Aquesta deriva de la televisió cap a l'intrascendent, que es barreja sovint amb una emotivitat ara histriònica, ara més continguda, ha estat assenyalada i criticada a bastament i, juntament amb altres fenòmens, com ara el tractament superficial i impressionista de realitas complexes, contribueix a la banalització general dels continguts televisius, tendència de la qual no s'escapen els informatius. També s'ha assenyalat que no només és criticable aquesta deriva per la difusió impúdica de continguts irrellevants, sinó també pel fet que mentre el temps audiovisual (un bé certament escàs) és acaparat per aquestes temàtiques, d'altres, que són molt més rellevants, rebem una atenció escassa i/o superficial (de fet, sovint l'atenció és senzillament nul·la).
El destacable, però, de la notícia que comentem és el fet que, encara que sigui indirectament, permet entreveure una de les estratègies amb què els mèdia es desresponsabilitzen d'aquestes tries temàtiques, com si les decisions que cal prendre a l'hora d'establir una agenda jerarquitzada depenguessin sempre d'elements externs (3) a la mateixa presa de decisió, és a dir, a criteris professionals. (4) Ens referim a l'afirmació que tothom estava pendent de la salut de Rocío Jurado, la qual no deixa de ser una fal·làcia. Això sí, aquest enunciat serveix per desplaçar subtilment les responsabilitats a l'anomenada audiència, ja que si fos veritat que tothom estigués pendent d'un tema, seria comprensible que els mèdia també ho estiguessin. La realitat, però, és una altra: no és certa l'afirmació del subtitular i, sobretot, cal no oblidar que si els mèdia no hi haguessin dedicat cap minut a aquest temà la gent interessada hauria estat molt inferior.
En resum, en visibilitzar-lo arreu de la programació, els mèdia no poden obviar que amb les seves decisions sovint creen l'interès per un tema, per la qual cosa resulta fal·laciós fer veure que l'establiment de l'agenda respon a uns suposats interessos de l'audiència.
PD. Durant el dia d'avui (1 de juny), hem pogut sentir més d'un cop un argument que va en el mateix sentit de desresponsabilitzar, si més no parcialment, els mèdia del tractament mediàtic donat a l'agonia i la mort de Rocio Jurado: alguns tertulians afirmen que no es pot obviar el fet que algú de la família va avisar les televisions. Es tracta d'un pseudoargument que desvia la qüestió de fons, perquè aquestes mateixes televisions poden negar-se a acudir-hi. O és que les càmeres de televisió acudeixen sempre allà on són sol·licitades? Com passa amb l'educació dels fills i de les filles, cal saber dir no.
NOTES
(1) La nostra reflexió es refereix exclusivament als telenotícies, perquè se suposa que haurien de tenir una lògica diferent que els programes sobre famosos, que es regeixen exclusivament per la lògica econòmica.
(2) Així, per exemple, no és anecdòtic sinó una mostra d'aquest nacionalisme espanyol que l'informatiu del migdia de Tele 5 del dia 1 de juny acabés amb una cançó en què la cantant repetia fins a l'esgotament "Soy de España".
(3) Evidentment, no neguem que existeixin factors externs (econòmics i polítics sobretot) que condicionen l'agenda, però són precisament aquests els que sovint neguen els conductors/les conductores d'aquests informatius quan els entrevisten, una situació en què acostumen fer gran proclames d'independència i de manca de pressions de les cadenes on treballen.
(4) Cal tenir en compte que aquests tries no depenen de criteris personals o individuals de cada periodista, sinó d'allò que Pierre Bourdieu anomenaria habitus periodístic. |
|
Re: RocÃo Jurásica ha mort la Tvé
|
|
per jaja |
06 jun 2006
|
|
jajajajaj muy bueno Killtv! jjej xdxdxd |
|
|
