|
|
|
Què diu Jordi Pujol sobre la subordinació autonòmica...
|
|
|
per Visca CIU ! |
05 jun 2006
|
|
|
En una entrevista a LA VANGUARDIA, del diumenge 28 de maig, Jordi Barbeta va recordar a Jordi Pujol que ell mateix havia escrit feia poc que “el nou Estatut no satisfà (“no colma�) les aspiracions de Catalunya�. L’expresident li va respondre:
“Bueno, lo que es evidente es que para la mayorÃa de los catalanes el Estatut deseable era el que aprobó el Parlament el 30 de septiembre. Lo votó el 90% de los diputados. SerÃa de una gran hipocresÃa negar ahora la evidencia de que la aspiración de Catalunya va más allá del Estatut que se va a someter a referéndum. Esa aspiración está fijada. Era muy importante que el Estatut no saliera rebajado de Catalunya.
Ahora, cuando el Gobierno de Catalunya plantee avances en el autogobierno en la lÃnea del Estatut aprobado por el Parlament lo podrá hacer con una autoridad moral y polÃtica indiscutible y marca una hoja de ruta para los próximos años.â€?
És a dir, que el mateix Jordi Pujol reconeix que “la majoria dels catalansâ€? troben que l’Estatut “desitjableâ€? és el del 30 de setembre. L’afirmació em sembla tan contundent, tan explÃcita, que no entenc com, a partir d’aquÃ, es pot acabar votant una altra cosa. Si allò és el que vol “la majoriaâ€? dels catalans, ¿no és una obligació polÃtica mantenir allò i defensar-ho democrà ticament? Podem ser tan lleugers i alegres a l’hora de decidir coses contra el desig de la majoria?
L’entrevista encara conté més perles. Ara, però, m’interessa sobretot aquesta:
“J.Barbeta: ¿Pero de todo el proceso usted se esperaba más?
J.Pujol: No me lo he planteado. Siempre he sido consciente de las dificultades y nunca pensé que el presidente Zapatero pudiera cumplir la promesa de aprobar el Estatut tal como saliera del Parlament.�
MagnÃfic. El pragmatisme i el tacticisme de l’expresident és tan fort que, pel que sembla, a) no tenia previsions de cap mena, sinó que anava a recollir el que caigués; b) sempre va donar per descomptat -i ho acceptava- que ZP havia fet una promesa que no podia complir. Heus aquà una dosi imponent de “peix al coveâ€?, que sap que el venedor et fa mal pes i et diu mentides. Em sembla que aquest és el Pujol resignat, el que s’ha dedicat molts anys a dirigir un poble subordinat. En canvi, el que parlava de l’Estatut “desitjableâ€? era un altre Jordi Pujol, un lÃder il•lusionat i amb visió de futur. Em sap greu saber que el Pujol que votarà el dia 18 serà el Pujol resignat.
Els que vulguin votar pel futur, que no li facin cas i que diguin “noâ€?. No volem un Estatut petit i enganyat. Volem, com a mÃnim, el desitjable. I desitgem, com a mÃnim, deixar de banda la resignació i la subordinació. |
This work is in the public domain |
