|
|
|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí |
|
La meva opció és l'abstenció
|
|
|
per ishi |
02 jun 2006
|
|
Nada para el pueblo, pero sin el pueblo |
La meva opció és l’abstenció.
Curiosa democràcia aquella on les lleis fonamentals es cuinen entre uns quants experts i es legitimen demanant al poble que les haurà de patir que digui que si o que no.
Jo no aniré a posar cap papereta en una capsa fingint que així exerceixo el meu dret a decidir.
Portem anys a Catalunya veient com una societat civil activa, políticament creativa, portadora de propostes innovadores xoca una i altra vegada amb un sistema polític-institucional ancorat a una cultura noucentista, impregnada d’una profunda desconfiança envers la capacitat de les masses de governar-se i d’una aferrissada defensa dels seus minvants ambits de decisió.
L’estatut, el seu articulat i el debat que s’ha suscitat al seu voltant han estat decisió del sistema de partits, amplificada pel sistema de mitjans, reorientada pel sistema econòmic, vigilada per l’entramat estatal.
El poble, és a dir nosaltres, no hi hem pintat res.
Diuen que això millorarà la nostra situació, ens aportarà més calés, o no. Que tindrem més llibertat, més autonomia... No ens diuen de què, de qui, per a qui i, sobretot, no els passa pel cap preguntar-nos si en volem més d’aquestes llibertats, calés i autonomies, o si ens estimariem que fossin d’una mena diferent, o si no prefeririem encabir aquestes demandes en d’altres de diverses. No ens pregunten què pensem que s’hauria de fer amb més calés (si és per seguir amb el model d’obres públiques del Nadal m’estimaria més, la veritat, que tanquessin l’aixeta del tot).
La societat ha canviat, la gent, potser no tota, però sì molta, té molts més coneixements i una visió de conjunt que sovint supera de llarg aquella de qui governa. És inacceptable que a aquestes alçades, a l’era d’internet, de la multiplicació de les xarxes, de l’acceleració vertiginosa de processos econòmics, culturals, científics, a l’era de la diversitat, de la complexitat es continui mantenint i promovent un sistema polític desfasat, paternalista, gelós de les seves prerogatives, aillat de la societat real.
El tractament que ja s’està fent de l’abstensió per part de polítics i periodistes, després del canvi dels darrers comicis, que va demostrar per a qui ho necessitava l’existència d’un sector important habitualment abstencionista que té una intelligència i una voluntat política definida i progressista, és vergonyós i només s’explica amb la ignorància o la mala fe d’aquesta gent que ens vol segrestar la veu i la mirada.
Jo no vull cap estatut que doni més o menys competències als mateixos de sempre i que serveixi per a justificar el sou de comunicadors i comentaristes. Vull que es comenci d’una vegada a reconèixer-nos el dret a discutir, confrontar-nos i decidir sobre el marc de convivència, les normes i regles que ens hem de donar, la mena de relació que volem tenir amb els veïns territorials o de classe. Discutir i implementar noves eines d’autogovern, però en sentit ampli, inspirant-nos o no en la nostra història...
Jo, que aspiro a decidir de debó, em nego a respondre amb un SI o un NO i ni tan sols a participar en aquesta pantomima amb un vot nul o en blanc. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: La meva opció és l'abstenció
|
|
per rebot |
02 jun 2006
|
jo també m'abstindré al referèndum.
No vull més infraestructures, ni més impostos per pagar carrosses, festasses i canapés. Vull menys policia, menys salaris exorbitats i blindats de polítics.
Vull mesures directes contra la misèria i l'exclusió. Vull que es reparteixi la riquesa. Vull que la democràcia sigui real. Vull que la democràcia comenci dins les empreses, on avui només tenim feudalisme. Vull que no hi hagi segones vivendes, Vull que s'aboleixi la propietat privada. Vull que el TGV descarrili i es matin els primers imbècils que hi pugin. Vull que amb els calés de l'AVE fiquin trens de rodalies gratuïts per tothom i menys segurates a la renfe. Vull que si em foto malalt no trigui mesos a poder veure un metge. Vull que el metge sigui una persona que estimi la seva feina. I vull que l'entorn no em posi malalt, com ara, tanta canya al tabac i no hi ha qui respiri al carrer amb tant de cotxe.
Vull que els mòbils siguin declarats armes de destrucció massiva. Vull que la tele analògica s'apagui d'una vegada per sempre i que la digital sigui un fracàs d'audiència.
Vull que l'ajuntament deixi de fomentar mercadillos, comerços, hipermercats i fires per molt medievals que siguin i que s'instauri el dia de treure la cadira al carrer i parlar de la vida, sense comprar ni vendre res.
Vull que es desregulin totes les relacions humanes, perquè ningú ha de viure de ningú i el sistema no pot obligar-t'hi. Vull que una vídua no necessiti una pensió per viure. Vull que les vídues siguin alegres i els vidus catxondos.
Vull que l'esglèsia s'autodisolgui i vengui tots els seus bens per repartir-los entre els pobres. Vull que sigui un valor en alça el no tenir res i gastar encara menys.
Vull que les criatures tinguin sempre qui les estimi i que no depenguin només dels capullos que els han tocat de pares. Vull que m'extirpin a càrrec de la seguretat social el bocí de cervell que tinc inutilitzat per culpa del capitalisme que hi ha dintre meu. És a dir, vull una altra cosa d'una vegada i per sempre.
No veig que l'estatut avanci cap a cap ni una d'aquestes premises. Aneu a pastar amb l'estatut, la constitució espanyola, la europea i la Bíblia.
Ni sí ni no. Simplement, no és la meva guerra. Espero que la de ben poca gent. |
|
Re: La meva opció és l'abstenció
|
|
per Rebotat |
02 jun 2006
|
A mí també m'agradaria viure en un món on totes siguerem iguals en tot i on tothom anés xiulant pel carrer agafant-se de la maneta i donant-se petons amb el primer vianat que es trobés en sortir per la porta de casa.
Som però al 2006, en una societat podrida amb uns pocs que manen i altres molts que obeïm. Entenc l'abstenció com una opció molt vàlida en unes eleccions "ordinàries", on hom no desitja mai delegar el seu dret a participar i decidir en els afers d'aquesta societat, i molt menys si ho ha de fer a un conjunt d'agrupacions de lladres i incompetents que ho donaràn tot i més per mantenir-se a la poltrona durant tot el temps que els hi sigui possible. Estem però, davant una situació un tant diferent. Això és un referendum, és una consulta "popular", i per molt que els professionals de la política i la corrupció, tal i com han fet sempre, vulguin aprofitar aquesta ocasió per "guanyar-se" el recolzament de la gent i exprèmer més encara la taronja d'on emana el suc del poder, no hem d'oblidar que ara no estem delegant res a ningú, sino que se'ns crida per expressar la nostra opinió, sí, no o abstenció, davant un fet concret com és la proposta de reforma estatutària. En aquest sentit, jo sóc partidari d'anar a votar i fer-ho pel NO, precisament perqué NO m'agrada que un grup de 135 polítics hagin pactat amb el president del govern espanyol, els grans grups empresarials i altres venuts com són els sindicats grocs, les noves "regles del joc" que haurem d'acatar durant els propers 25 anys. Aquest és un procés que NO ha nascut de la ciutadania, sinó de la classe política i empresarial, tant catalana com espanyola, i crec que és totalment lícit rebutjar-ho i dir-los NO quan et preguntin. Alguns diran que voto com el PP, altres que ho faig com ERC...doncs no, ho faig per mí, ni he votat ni votaré mai el PP, ni ERC, ni que voti NO ara vol dir que m'agradi més l'estatut del 79.
CAP ESTATut ENS FARÀ LLIURES!
VOTA NO! |
|
Re: La meva opció és l'abstenció
|
|
per Sumes i restes |
02 jun 2006
|
Els vots SI i els vots NO, i tambe el Blanc i el NUL, son els que marquen la Participació.
Nomes que votin el 60% dels electors/es ens imposaran el Estatut i a sobre diran que en consulta democratica o "popular".
Cap Referendum ens fara lliures.
Jo Abstenció. |
|
Re: La meva opció és l'abstenció
|
|
per multiplicacions i divisions |
02 jun 2006
|
Doncs vaja un argument més sòlid! si anem a votar el 60% de l'electorat, però d'aquest 60% només un 30%, per exemple, vota Sí, ja em diràs tu amb quina legitimitat ens imposarien el nou estatut...
Cap abstenció tampoc no ens farà lliures! |
|
Re: La meva opció és l'abstenció
|
|
per X |
02 jun 2006
|
Per a Sumes i restes:
¿Si un dia arribés un representant de la Generalitat i diu que promouràn un referèndum entre els veïns de la teva escala per veure si s'aprova, o no, el projecte de fer-vos fora per construir una nova comissaria dels mossos d'esquadra, també t'abstindries?
JO NO. |
|
Re: La meva opció és l'abstenció
|
|
per V |
02 jun 2006
|
|
X, tranquil que ni per deixar-te sense casa, ni per impossar-te una comissaria de Mossos no et preguntaran mai. |
|
Re: La meva opció és l'abstenció
|
|
per X |
02 jun 2006
|
|
És obvi que això no passarà mai, ho he dit simplement per contrarestar l'opinió d'aquella gent que creu que si no s'està d'acord amb una cosa, i et pregunten la teva opinió, el millor és no contestar...curiós.... |
|
Re: La meva opció és l'abstenció
|
|
per San Paganin |
02 jun 2006
|
En un referèndum el vot en blanc, el nul i o l’abstenció sempre, afavoreix el SI.
Sigui o no sigui la teva/nostra guerra, si es allò que marcarà el futur per un bon grapat d’anys. El dret a la vivenda, a la salut, al treball, a l’educació, etc. A més sigui o no la nostra/teva guerra decidim com la pagarem, per que de pagar-la no ens escapem pas. Fins hi tot la d’allà pagarem, tal com sempre l’hem pagat religiosament. |
|
Re: La meva opció és l'abstenció
|
|
per llibertari |
03 jun 2006
|
Molt d'acord amb l'anàlisi que fa ishi, amb les utopies de rebot però em quedo amb la conclusió de rebotat de que per tot això que dieu l'única esperança d'aturar-ho és amb un No. Després ens esperem dècades de resistència i insubmissió al que previsiblement sortirà, però ara hem d'intentar aturar aquesta farsa quan no sigui massa tard.
Aquest estatut l'han fet els polítics d'esquenes a la població, s'ha deixat retocar a Madrid i s'ha pactat una rebaixa per motius polítics i empresarials. El que va sortir de Catalunya també mereixia el nostre NO, i la frase "Cap estatut ens farà lliures" és de les més encertades que he vist en els darrers temps.
La qüestió és que l'única forma real d'aturar aquesta hipoteca és dir NO, inclús entre tots aquells que mai hem votat a cap partit ara tenim l'oportunitat de dir-los NO a tots aquests partits. Aquesta guerra no és nostra però ens han ficat ens agradi o no ens agradi, i per molt legitima que sigui l'abstenció o el vot nul, sabem que durant dècades els polítics han torejat l'abstenció d'una forma absolutament favorable als seus interesos. En el referendum per la constitució europea ens dona l'exemple de que ni tansols quan l'abtsneció va superar el 50% i era majoritària va servir de res, només el NO francès va aturar-la i si a França s'haguessin abstingut i no haguessin plantat cara ara estariem veient com ens endrapavem un altre timo.
Tradicionalment abstencionistes quan del que es tracta és d'escollir el botxí o partit polític, ara hauriem de convertir la nostra paraula en la més desestabilitzadora del sistema possible, i només veig que amb el NO podem donar-li la volta a la truita.
Salut |
|
Re: La meva opció és l'abstenció
|
|
per black cat |
03 jun 2006
|
algú sap si el tan famós refrendum serà vinculant o no?????!!!
per que si no és vinculant ja podem votar el que volguem que ells faran el que els hi surti d'allà!!!!!!! |
|
Re: La meva opció és l'abstenció
|
|
per una |
03 jun 2006
|
Jo també m'abstindré.
Estic molt d'acord amb l'ishi i el rebot. No vull participar en aixó que en diuen democràcia. |
|
|
