Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
la descentralització de l´estat: ....ai, que em pixo !
01 jun 2006
El per què del NO a L´Estatut amb tota mena de dades econòmiques.
Hola,
sóc en Pep de Can Pixapins i et voldria explicar perquè votaré NO al referèndum de lâestatutâ¦
â¦però abans et voldria explicar tot el que no ens diuen els polítics ni dâaquí ni dâallàâ¦

LA DESCENTRALITACIà DE LâESTAT: â¦ai, que em pixo!!













Afortunadament tenim un estat tan ben parit, i organitzat amb tan bon criteri (el mateix criteri que tenia Felip V) que el nombre de funcionaris per cada mil habitants és inversament proporcional a la riquesa que és capaç de generar el territori. O sigui, quanta més misèria, més gent hi ha per gestionar-la!!! Hi ha coses que fan riureâ¦


Nombre de funcionaris per cada mil habitants
Extremadura: 80 endevines qui els paga el sou? â¦TU!!! Andalusia 79
Castella i Lleó: 66
Madrid: 66
Catalunya: 36 i ara, quines coses! â¦menys de la meitat que a Extremadura?




Nombre de funcionaris de la administració autonòmica per mil habitants

Extremadura: 41 (1 de cada 10 treballa i la resta miren com ho fa)
Castella i Lleó: 34 (1 de cada 10 treballa i la resta ho fa veure quan hi ha algú)
Castella la Manxa: 32 (1 de cada 10 treballa⦠i la resta es burxa el nas)
Madrid: 25 (el 68% comencen a les 10.00 h. i acaba a les 13.00 h.) Ãndia!!
Catalunya: 19 (foten la mateixa feina que 41 extremenys junts⦠o sigui: res)
Font: La Vanguardia

Extremadura es la regió amb més funcionaris de tota la UE.
EL 75% del PIB dâExtremadura prové de fora dâaquesta comunitat; és a dir, el 75% de les seves despeses són transferències de lâEstat. Dâon les treuen?
El 80% del territori espanyol és insolvent⦠i la seva insolvència la paguem nosaltres, i com ens estan tan agraïts ens ho paguen fent-nos boicot als productes catalans i retallant lâestatut!!!
Us podeu imaginar un país on tothom fos funcionari? Dâon traurien els diners per pagar-los? De Catalunya, es clar.







LES INFRAESTRUCTURES: buaaaah⦠dame argoâ¦!!!






Durant els darrers 25 anys, els usuaris del servei RENFE de rodalies de BCN, sâhan incrementat un 8% anual. En canvi, el nombre de vagons i la freqüència de pas és exactament la mateixa que en 1980!!! En hores punta, o bé hi puges a la primera estació, o bé has dâanar a BCN tot xinu xanu... Fins ara, les partits polítics catalans no sâhan molestat més que en discutir la seva gestió dâaquesta competència; però de res servirà que el gestioni la Generalitat, si sâhi miren tant com fins ara ho ha fet el govern central...
◦ Com pot ser que el bitllet dâanada en el pont aeri Barcelona - Madrid costi 350 ⬠en classe turista i els bitllets a Paris o Londres costin poc més de 110? No creieu que IBERIA sâinfla les butxaques a costa nostra???




Mentre entre un 20% i un 35% de les inversions en aeroports de tot lâestat es destina a Madrid, a Barcelona mai hem passat del 9,5%!!! (El gràfic no inclou la inversió de la T4 de Barajas!!!!!!!!) (mentre les dades de Catalunya inclouen TOTS els aeroports de la nostra comunitat).

Es vergonyós que Catalunya hagi hagut de esperar més de 20 anys a tenir la connexió de lâAVE!!! Mentre aquesta arriba IBERIA sâembutxaca els guanys del pont aeri Madrid-Barcelona. A més, segons el projecte original es la velocitat màxima seria de 350 Km/hora. En canvi, ara el sistema ASFA que tenim limita la velocitat a 200Km/h com a màxim. El que volen és que continuem pagant a IBERIA els 700 ⬠(anada i tornada) del pont aeri!!!



Comparativa de les tres xarxes de metro més grans: â¦buff!!

Km estacions pobl. àrea metropolitana
metro de Madrid: 231 238 5.050.000
metro de Barcelona: 88 125 4.750.000
metro de València: 134 (20 sub) 110 1.750.000

Inversions al metro Madrid:
Km nous milions pts.
1999 56 270.000
2003 57 440.000
2005 113 140.000
2006 - 450.000 (previsió)



Comparativa inversió/passatgers metrosur (Madrid) tramvia (BCN): coi!!

inversió passatgers â¬/ per usuari
metrosur (Madrid) 1.123 mill ⬠21 mill 53,5
tramvia BCN (Trambaix) 210 mill ⬠37 mill (2005) 5,8
tramvia BCN (Besòs) 205 mill ⬠42 mill (prev. 2006) 4,8
LâEstat ha gastat al Metro de Madrid 3 vegades més
que a Barcelona per portar 4 vegades menys usuaris.

La inversió del Metrosur es va justificar amb una previsió de 50.000.000 dâusuaris anuals; previsió que mai sâha complert.
Sâhi ha dâafegir el cost de lâampliació del Metro de Madrid en el tram de Villaverde: 500 milions ⬠per a una població de 161.000 habitants.
Pla dâinfraestructures (1995-2000): ⦠a aquest pas arribarà abans el metro de
Madrid a Castelldefels, que el metro de Barcelonaâ¦



inversió total subvenció de lâestat per bitllet (1999-2000)
Barcelona: 415 mill ⬠0.14 â¬
Madrid: 1.123 mill ⬠0.30 ⬠endevines qui paga la diferencia? â¦lâusuari, es clar!

LâEstat finança el transport públic a tota Catalunya amb el 32% del que es gasta a la Comunitat de Madrid!!! Com pot ser, si som 1,5 milions dâhabitants més?

Així doncs, no ens ha de sorprendre que la xarxa de Metro de Madrid sigui la cinquena més extensa del món, i la més moderna de totes. Dâaixò seân diu créixer a costa dels altres!!!








Ja nâhi ha prou de peatges!! â¦no, no i no!!!









Dels més de 7.500 Km d'autovies que hi ha a Espanya, a Catalunya ens n'han tocat 194Km!!! (2,5% del total, incloses les rondes de BCN).

Les autopistes franceses (amb 7.000km) han tingut els mateixos beneficis que les autopistes de Catalunya (quan les catalanes sumen poc més de 700 Km).

El 2004 els peatges de tota Espanya varen generar 270.000 milions de pts (116.000 milions dels quals corresponen a Catalunya) (43% del total). Això vol dir que tenim el 10 % de les vies ràpides i paguem el 43% de la recaptació total!!!!



El finançament de la nova terminal de lâaeroport Madrid Barajas (T-4) ha tingut un pressupost total de 6.185 milions dâeuros (2.000 més dels previstos inicialment). Això és molt més dels 4.200 milions que rebrà Catalunya durant el propers 7 anys, amb el finançament que acompanya el nou estatut.


que diuuuuuuuussss ??????






Ãs a dir, pretenen resoldre el dèficit històric dâinversions a Catalunya amb un miserable 69% del que a Madrid ha costat la construcció de la nova terminal de Barajas!!! TOQUEM A 238 ⬠PER CATALà I ANY!!!

El que és més gros de tot, és que sempre hi haurà algú que dirà que això és millor que res!!! JA ES PODEN CONFITAR LâESTATUT I SEU FINANÃAMENT!!!






EL FINANÃAMENT: â¦Quien parte y reparteâ¦



Percentatge de finançament en infraestructures realitzades a Catalunya:

Govern Felipe González (1982-1992) 8% del total espanyol
Govern Felipe González (1993-1996) 12% â â?
Primer Govern Aznar (1996-2000) 16% â â?

Percentatge de la població de Catalunya sobre la de Espanya: 18.5%




Pressupostos dâinversió pública de lâestat (percentatge del total de lâestat):


1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
Madrid 23 26 22 22 19 20 19
21,14
Andalusia 14 11 13 12 14 13 14
13,36
Catalunya 8 7 11 13 13 14 16
12,60
Font: âlâexpoli fiscal. Pons i Novell, J. Tremosa Balcells, R.



Fins 1998 Madrid rebia 3 vegades més finançament que tota
Catalunya. Ara, les coses han millorat i rebem vora la meitat. Què bé, oi?








Dèficit fiscal de Catalunya (% del PIB):

1986 8,2 1994 8,2
1987 9,3 1995 8,5
1988 9,6 1996 9,3
1989 10,9 1997 10,4
1990 10,1 1998 10,1
1991 10,2 1999 10,6
1992 11,7 2000 11,4
1993 7,8





Gràcies al dèficit fiscal, el pes de Catalunya sobre el PIB estatal
sâha anat reduint progressivament fis arribar al mínim històric del 18%






LA DISTRIBUCIÃ DE LA RIQUESA:



nombre de ciutadans en el tram més baix de la renta
Extremadura 108.000
Catalunya 1.445.000 â¦Algú sap què vol dir la solidaritat interregional?



â¦i resulta que la comunitat de Madrid té el nivell de renda més alta que Catalunya, però ningú carrega contra els madrilenysâ¦

Evolució PIB/habitant No hi ha dret!!!
1997 2001

Madrid 101 112,5 Com pot ser que el diferencial entre Madrid i
País Basc 94 105,1 Catalunya sigui cada vegada més i més gran?
Navarra 97 106,2
Balears 101 105,4 Com pot ser que havent partit dâallà mateix,Catalunya
Catalunya 100 100,7 no creixi tant com Madrid o Balears i que ens hagin
superat Navarra i el País Basc?


Creixement del PIB entre 1997 i 2001: evidentment a Madrid creixen més que nosaltres, per que treballen molt més⦠oi?

Madrid 11,4 Madrid és la comunitat que més creix gràcies a les inversions públiques.
País Basc 11,1
Navarra 9,2 Madrid, La Rioja i Cantàbria no aporten absolutament RES a la
La Rioja 6,9 fiscalitat de les regions més pobres de lâEstat, tot i estar al capdavant
Cantàbria 5,7 pel que fa al creixement econòmic i tenir rentes que superen la mitjana.
País Valencià 5,1
Andalusia 5,1 Andalusia és una de les comunitats que rep més transferències dels
Balears 4,4 catalans, quan en realitat creixen 5 vegades més que nosaltres.
Múrcia 3,2
Canàries 3,1 Castella Lleó, Múrcia, La Rioja, Andalusia i Galícia són receptores netes
Galícia 2,5 de finançament, quan en realitat creixen molt més que Catalunya.
Castella Lleó 1

Catalunya 0,7 Catalunya ocupa el lloc 13 è en creixement econòmic. Estem en
Aragó 0,5 estancament econòmic en un context dâexpansió global!!!

Castella la Manxa 0,1
Extremadura -1,5 Estem quasi a la cua!!!! I no pararan fins que siguem els últims!!!
Astúries -3,6

Font: EUROSTAT 2004










LA SOLIDARITAT FISCAL:


la què ?

tant se val, no continuis llegint....



Ningú dubta que la solidaritat fiscal entre regions i les polítiques de redistribució de la renta són molt necessàries, però cal que compleixin un seguit de principis o condicions:

1.- TOTES les regions riques han de contribuir al manteniment de les més pobres, segons el seu grau de riquesa. Això a Espanya no passa. Catalunya, València i Balears suposen el 90% de la solidaritat entre regions.

2.- La riquesa NO es pot mesurar únicament en termes de PIB, si no en termes de renda familiar disponible, ja que el PIB no té en compte la distribució de la riquesa dins dâuna mateixa comunitat. Per exemple si només tinguéssim en compte el PIB per habitant, Tarragona seria la província més rica de Catalunya; quan en realitat no ho és.

3.- A més de la riquesa, cal tenir en compte altre variables com el creixement econòmic; en cas contrari pot passar que regions amb crisi o estancament econòmic acabin contribuint al fiançament de regions amb un creixement superior a la mitjana. Aquest criteri tampoc es té en compte a Espanya. Aquest criteri és tan elemental, que fins hi tot Alemanya el fa servir per justificar la retallada de la seva aportació als Fons Estructurals i de Cohesió de la UE.

4.- Cal que lâobjectiu de la solidaritat interregional sigui la convergència econòmica de les regions més desafavorides. A Espanya les dades demostren que la solidaritat fiscal mai ha tingut com a finalitat la redistribució de la renta; a Espanya no hi ha cap altre objectiu que la descapitalització de Catalunya!!! i la classe política catalana sâhi conforma!!

5.- Les aportacions de les regions riques a les pobres han de ser flexibles, per tal que es puguin reduir en èpoques dâestancament econòmic. A Espanya el terme flexibilitat només sâentén en la mesura que cada vegada hem de contribuir més a finançar els problemes de un Estat que no ens pertany!!

6.- El creixement dâunes comunitats no pot fer-se a costa del creixement dâaltres, tal i com passa ara. Cap regió del món aporta tan en termes de fiscalitat al seu Estat com Catalunya a Espanya, i com en sâho agraeixen? ⦠fent-nos boicot, es clar!!

7.- La distribució de la solidaritat ha de tenir en compte criteris de renta familiar. NO pot ser que a Catalunya hi visquin 1.450.000per sota del llindar de la pobresa sense que lâEstat faci absolutament RES!!!

8.- La distribució de les transferències de lâEstat han dâanar destinades a les classes populars més desafavorides. A Espanya, la principal beneficiaria de les transferències estatals és la Duquesa de Alba.

9.- El finançament de regions més pobres no pot ser excusa per frenar el creixement econòmic i les inversions públiques a les regions que més paguen.


NI UNA SOLA DâAQUESTES CONDICIONS BÃSIQUES,
ES COMPLEIXEN EN EL FINANçÃ?MENT DE LâESTAT ESPANYOL!!!


La solidaritat fiscal de Catalunya: ⦠TANCAMENT DE CAIXES, JA!!!!! Ni un duro més per aquesta trepa de lladres!!!!








Alemanya aportava fins ara el 0,5 % del seu PIB a les regions pobres dâEuropa (ara no es veuen en cor de pagar-ho). La ONU considera que si els països rics del món donessin el 0,7% del seu PIB la pobresa al món acabaria desapareixent. Califòrnia aporta als EUA un 2,5 % del seu PIB. A Espanya les dades de les balances fiscals no es fan públiques, son secret dâEstat; però les estimacions de les entitats bancàries afirmen que Catalunya dóna a Espanya més del 12% del seu PIB anual!!! 25 vegades més que Alemanya!!!! Això només vol dir una cosa: ens castiguen amb la descapitalització de Catalunya només pel fet de ser catalans!!! I el que és pitjor, TOTS els polítics dâaquí ho permeten!!!







I mentre estant, on redimonis es fica la classe política catalana??? Si realment diuen que som una nació, aleshores com és que ningú no mira pels interessos de Catalunya??? Es pot ser una simple nacionalitat, fins i tot una nació sense Estat, però mai de la vida els ciutadans tenen que acceptar que NINGà ni dintre ni fora de Catalunya vetlli pels nostres interessos i necessitats!!!! i si no en saben més, que PLEGUIN TOTS!!!!







LâEDUCACIÃ PÃBLICA:

Comparativa:
Andalusia Madrid Catalunya

Aules prefabricades: 673 82 643 (+54 col·legis sencers)
Col·legis nous: 47 42 36
Inversió (milions â¬): 229 112
Estudiants nous: 15.000 38.000
Alumnes estrangers: 62.000 105.000 106.000

Beques concedides a cada comunitat autònoma (2002-2003):

Beques Import (milers â¬) Total alumnes
Catalunya 216.000 95.000 1.100.000
Andalusia 681.000 224.000 1.500.000
C. Madrid 332.000 112.000 1.038.000
C. Valenciana 303.000 97.000
Castella Lleó 233.000 71.000
Extremadura 121.000 39.000






LA LLENGUA CATALANA: ⦠divide y vencerásâ¦




âLa riqueza de las distintas modalidades lingüísitcas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.â?

Això, que ben mirat podria ser un titular de la revista El Jueves, és en realitat lâarticle 3.3 de la Constitució espanyola de 1978. Què Déu ens agafi confessats si la supervivència del Català ha de dependre del respecte i la consideració dâEspanya!!!

Com pot ser que la Biblioteca Nacional els llibres escrits en català i el escrits en valencià hagin estat trenta anys a prestatges diferents, com si es tractés de dues llengües diferenciades? No pot ser que la unitat de la llengua encara estigui en entre dit!! Tant els molesta pensar que el gairebé el 30% del espanyols també usen el català a la vida quotidiana? Com sâentén que un estat democràtic i modern exclogui 40% de la seva població, inclosos bascos i gallecs, valencians i balears?
Com pot ser que des de Madrid seâns negui el DRET a poder veure cinema traduït al català? Com és que els partits polítics dâaquí sâhi conformen?





De què ens serveix als catalans que lâadministració de la Generalitat funcioni en català, quan TOTA lâadministració de lâEstat situada a Catalunya (passaports, documents dâidentitat, seguretat social, INEM, administració de justifica, delegació del govern, govern civil, administració dâhisenda), ho fa en castellà? Quin concepte de normalització lingüística tenen els partits catalans que han negociat el nou estatut i han permès aquest greuge?




Lâactitud de les autoritats espanyoles envers el català a variat substancialment. Fins no fa gaire era una llengua perseguida. Ara simplement la ignoren. Segons les poblacions de cada domini lingüístic, el castellà és la 5ª llengua de la UE (empatada amb el polonès). Dons bé, segons el setmanari anglès The Economist, el català es la setena (empatada amb el portuguès, lâhongarès, el txec i el grec) totes llegues oficials de la UE. Dins dâEspanya el domini lingüístic del català en totes les seves variants territorials, ocupa el 30% de la població. Si els catalans som espanyols, aleshores perquè el govern i les institucions dâEspanya no parlen també la nostra llengua?






EL REI:



Article 1.1 de la constitució. âEl rey es el Jefe del Estado, símbolo de su unidad y permanencia, arbitra y modera el funcionamiento regular de las institucionesâ¦â?



Ah, siiiiiiiii?



I dons?


Quin ha estat el paper del rei en tot el procés estatutari?


Sota quina pedra es va amagar quan des de Madrid es cridava al boicot als productes catalans?


Si arbitra i modera, que ho faci dâuna vegada per totes; i si no, que plegui!!!!





LâEXÃRCIT:


Buuagg!



NO pot ser que com va passar després del 23-F 1981, amb lâaprovació de la Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico (LOAPA) de 1982, lâautonomia de Catalunya quedi aigualida una vegada més, gràcies a lâinestimable col·laboració dels sectors més dretans de lâexèrcit espanyol, dâescassa o nul·la vocació democràtica i contraris a lâesperit i als valors de la constitució de 1978.



En aquestes condicions no hi pot haver res a negociar!!!!!!!!



Cap procés constitutiu (o estatutari) no pot estar subjecte a pressions per part de les autoritats militars; en cas contrari, qualsevol observador internacional ho entendria com una violació flagrant a la democràcia, i en aquest sentit sâhan pronunciat les editorials de nombroses publicacions de tot el món con: el Finantial Times, The Guardian, Le monde Dimplomatic, The Economist, etc. respecte a lâactual procés estatutari de Catalunya i el xantatge protagonitzat per les institucions militars contra Catalunya.









LA SOCIETAT CIVIL ESPANYOLA:





Ara fa un any i mig els catalans varem sortir al carrer, per manifestar la nostra solidaritat envers el ciutadans de Madrid, després dels atemptats del 11-M. Aquella però, no va ser la primera vegada; sempre hem estat al costat de Espanya en la lluita contra el terrorisme dâETA, demostrada en innumerables manifestacions multitudinàries. Però on eren els madrilenys quan alts caps de lâexèrcit espanyol amenaçaven amb tornar a envair Catalunya, durant el procés discussió de lâEstatut a les Corts Generals? Ara els ciutadans de Castella ens ho paguen amb boicots sistemàtics als productes catalans i la constant mofa als mitjans de comunicació.
◦ Quan durant el procés constituent de la transició espanyola (1978), Espanya va decidir crear comunitats autonòmiques allà on no hi havia més que províncies de Castella la Manxa i de Castella Lleó (Madrid, La Rioja, Cantàbria), ningú no ens va preguntar al catalans la nostra opinió; ni tan sols la varen consultar als ciutadans dâaquestes regions; simplement les varen crear i punt. Aleshores, per quins setze ous es creuen amb el dret de demanar la convocatòria de referèndums a tot el territori dâEspanya sobre qüestions que afecten a lâadministració interna de Catalunya?





EL CENTRALISME DE MADRID:



â¦valgaâm deu senyorâ¦



EL CLIENTELISME DE LâESTAT: Oye, Ministro⦠qué hay de lo mio?â¦


La Presidenta de la Comunitat de Madrid, (la senyora Esperanza Aguirre) és una autèntica estratega de les finances i del markèting, sobre tot si no paga ella⦠La seva família és propietària dâunes terres a la província de Guadalajara que no valien ni un ral, fins que la molt espavilada sâhi va fer passar lâAVE Madrid-BCN i sâhi va fer construir lâestació de Guadalajara tot i que es troben a 16 Km del centre de la ciutat. Ara sâhi fan camps de golf i un parell dâurbanitzacions âchachiâs piruliâsâ?⦠aquests són els criteris que fa servir lâEstat per a fer les infraestructures⦠haurien de donar-li un premi, per JULAI!!!!!









âPERLESâ? DELS NOSTRES POLÃ?TICS i INTEL·LECTUALS:




Manuel Fraga: â(â¦) Cataluña fue ocupada por Felipe IV, Felipe V que la venció, fue bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a ocuparla tantas veces como sea necesario y para eso yo estoy dispuesto a coger el fusil de nuevo. Por consiguiente ya saben ustedes a qué atenerseâ¦â?

Benvolgut senyor Fraga: quanta raó té vostè. Gràcies per recordar-nos el lloc que ocupa Catalunya dins dâEspanya i per fer possible lâentesa fraternal entre tots els espanyols





Alfonso Guerra: âhemos dejado el estaut limpio como una patenaâ¦â? (sic)

Benvolgut senyor Guerra: De debò es pensa que votarem una merda dâestatut com el que vostès sâhan tret de la màniga?





Dionisio Ridruejo: « (â¦) En el orden económico se hizo todo lo posible para beneficiar al resto de España, con la extensión de la industrialización, pero se procuró extremar el criterio en sentido negativo, a disfavor de las regiones culpables, para darles a entender que se las castigaba frenando su ya notable desarrollo. He tenido noticia de innumerables expedientes de iniciativa catalana y capital catalán para la instalación de industrias nuevas, resueltas con la fórmula de âautorizadas fuera de Cataluñaâ?» (sic)





José Maria Cuevas: âEl estatuto de Cataluña es una aberraciónâ¦â?

Benvolgut senyor Cuevas: en un país democràtic, el que és una aberració és que un individu afí al règim falangista preconstitucional ocupi càrrecs dâinterès públic durant trenta anys una vegada mort el dictador que el va triar en el càrrec com a representant dels empresaris espanyols. El que és una aberració és que vostè sigui representant dels empresaris espanyols sense ni tan sols haver estat mai empresari.







MOTIUS PER VOTAR NO A LâESTATUT



NO per que el contingut no té RES a veure amb lâaprovat pel Parlament de Catalunya.


NO per que en política també són molt importants les formes, i amb el tema de lâEstatut, Espanya les ha perdut totes.


NO per que aquest estatut es el resultat de les pressions i amenaces de lâexèrcit!


NO per que aquest estatut es el resultat de la catalanofibia! Com pot ser bo aquest estatut si ens lâhan fet a mida gent que ens odia?


NO per que ZP ha incomplert la seva promesa dâaprovar lâestat que elaborés el Parlament de Catalunya i el que ens donen no sâhi assembla de res!


NO per que això no és una veritable autonomia, si no una simple descentralització de lâadministració de lâestat!



NO per que amb aquest estatut Catalunya sempre estarà subordinada a la voluntat de Castella!


NO per que no resol 30 anys de dèficits en infraestructures!



NO per que no resol la qüestió del finançament!


NO per que TOTS els partits catalans només han vetllat pels seus propis interessos!


NO per que la solidaritat fiscal tal i com lâentenen a Madrid, empobreix als catalans cada vegada més!!



NO per que a Castella ens titllen de captaires, quan en realitat som nosaltres qui mantenim aquest Estat!


NO per que lâEstat no mira mai pels interessos de Catalunya!


NO per que no es resol la oficialitat de la llengua catalana ni a les Corts ni a la UE!


NO per que ens neguen el dret a decidir per nosaltres mateixos!


NO per que ens neguen el reconeixement internacional de les seleccions esportives catalanes!

NO per que a Castella encara tenen una visió imperialista de lâEstat!



NO per que amb aquest estatut el centralisme de BCN supera el de Madrid!


NO per que lâestat incompleix el principi de publicitat amb les balances fiscals!










⦠I nâhi ha que encara diuen que aquets estatut és millor que res; I UN Bà NEGRE!!!!!

This work is in the public domain

Comentaris

Re: la descentralització de l´estat: ....ai, que em pixo !
01 jun 2006
Todos los datos estan mal o se sacan tontamente de su contexto...

Igual se los cree el que lo ha escrito y todo.
Re: Pixat, pixat...
02 jun 2006
També se li ha "oblidat" dir-nos quins percentatges de tot aixó s'han quedat a les butxaques dels catalans rics.
Que també son catalans, oi!
Re: la descentralització de l´estat: ....ai, que em pixo !
02 jun 2006
Quanta xenofòbia camuflada de nacionalisme
Sindicat Terrassa