Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: sense clasificar
Roda premsa Diguem NO a Vilafranca
30 mai 2006
P1010042.JPG
P1010048.JPG
P1010045.JPG
Lâindependentisme farà campanya contra la âhipoteca estatutàriaâ? evocant el âDiguem Noâ?.
El 3 de juny organitzen un acte polític a la plaça Jaume I amb xocolatada popular i bastoners.

Font: 3d8

El 25 dâabril, diverses persones a títol individual i membres dâorganitzacions polítiques i sindicals, entitats culturals i col·lectius socials, constituïen la âCampanya Diguem NOâ? amb lâobjectiu de demanar el vot negatiu al referèndum de lâEstatut dâAutonomia de Catalunya, previst pel 18 de juny. La Campanya Unitària per lâAutodeterminació, que al Penedès compta amb una coordinadora que ja porta mesos treballant-hi, sâha adherit a la Campanya Diguem NO. La Campanya Unitària per lâAutodeterminació ha anunciat que des dâara fins al referèndum âabocarà tots els seus esforcos a la Campanya Diguem NOâ? en una roda de premsa en què van intervenir el regidor de la Candidatura dâUnitat Popular (CUP) Otger Amatller, Jordi Torrens i Ãlex Suàrez. Els portaveus de la âCampanya Diguem Noâ? consideren que âcada cop més sectors socials sâestan sumant a lâoposició a aquest Estatut. Des de la Campanya Diguem NO pretenem crear una eina per canalitzar tota aquesta oposició a la comarcaâ?. Des de la Campanya Diguem NO centraran el debat de lâEstatut âsobre continguts i no pas, com fan els partidaris del sí, apel·lant a la por i a la demagògia tot enganyant amb falsetats. Per exemple, el plantejament de què en el cas que no sâaprovi un Estatut haurem dâestar 30 anys amb el del 79, cosa que és falsa, ja que si no sâaprova lâEstatut sâhaurà de negociar una nova relació amb Espanya. O lâargument que el vot pel NO només beneficiarà al PPâ?. Asseguren que, de âtot el procés de reforma de lâEstatut des del que es va aprovar al Parlament el 30 de setembre fins a lâEstatut de la Moncloa pactat per Mas i Zapatero seân pot extreure una conclusió: el projecte dâintentar reformar Espanya en clau federal és una quimera. Només genera frustració a les expectatives democràtiques del poble català. Seria molt més productiu dedicar els esforços a solucionar els problemes del país en clau democràtica. Ãs a dir, exercint el dret a lâautodeterminacióâ?. Pel que fa als actes de la âCampanya Diguem NOâ?, a Vilafranca han destacat lâacte central que tindrà lloc el proper dissabte 3 de juny, a partir de les 6 de la tarda a la plaça Jaume I, amb un acte polític, una xocolatada popular, actuacions de colles bastoneres i un concert amb el grup de música tradicional catalana La Farandoila.

Faran una parada al Mercat cada dissabte per exposar les raons del âNoâ? a lâEstatut

També els propers dissabtes, de la mateixa manera que ja han fet amb la Campanya Unitària per lâAutodeterminació, la Campanya Diguem NO farà parada al mercat de Vilafranca, per tal dâinformar a la comarca sobre les raons del NO a lâEstatut i continuar recollint adhesions pel dret a lâautodeterminació i per la âCampanya Diguem NOâ?. Finalment, han convocat una concentració el dissabte 10 de juny a les 8 del vespre a la Plaça de la Vila, amb el lema âPer un NO autodeterminista i massiu al referèndum de lâEstatut: Diguem NO!â?. Aquesta plataforma, en què no hi participa ERC, ha resumit el rebuig a lâEstatut âper coherència democràticaâ? perquè el procès dâaprovació de lâEstatut âno ha comptat amb la participació popularâ?. Recorden que lâEstatut âno contempla la totalitat de la nostra Nació, els Països Catalans. De fet, ni tan sols introdueix el reconeixement de Nació dins lâarticulatâ?. També al·leguen que lâEstatut âés un simple maquillatge del que ja tenim del 79. Sâhan fet petits ajustos cosmètics per tal que tot segueixi igualâ?. També fonamenten el No en què âlâEstatut hipoteca el futur de la llengua i la cultura catalanesâ? iâno permet la defensa del nostre patrimoni natural. Deixa el mateix model que fa 25 anys. Alhora mantenen que lâEstatut âperpetua els fonaments antidemocràtics de lâEstat espanyolâ? i apunten, així mateix que també âperpetua el dèficit fiscal i hipoteca el futur del nostre país, ja no podrem decidir la manera de gestionar els nostres recursosâ?. Finalment, afirmen que âlâEstatut no contempla el dret a lâautodeterminacióâ? i reclamen el âNO a aquest Estatut perquè és lâúnica opció que pot aturar la reforma estatutària de lâestat. Això no vol dir que ens haguem de quedar amb lâEstatut del 79, sinó que cal avançar cap a lâautodeterminacióâ?.

Fotos: roda de premsa+parada informativa al mercat

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Roda premsa Diguem NO a Vilafranca
30 mai 2006
tinc un dubte
si guanyes el NO?
que passaria?
continuariem amb el estatut del 79?
Re: Roda premsa Diguem NO a Vilafranca
30 mai 2006
tinc un dubte
si guanyés el SI?
què passaria?
l'hortet de Foment continuaria sent una puta colonia espanyola?

Burrets.
Re: Roda premsa Diguem NO a Vilafranca
30 mai 2006
Si sortis el si, tindriem un millor estatut pels interessos de la burguesia, si surt el no, la burguesia queda igual i els proletaris tenim encara més arguments per demanar allò que ens pertoca. La independència i el socialisme
Re: Roda premsa Diguem NO a Vilafranca
30 mai 2006
1. EL "S?" I EL "NO"

1.1. Per què hauria de votar "no"?


Bé, d'entrada permet-me que et recordi que son els defensors del "sí" els que ens haurien de convèncer a tots i a totes (partidaris del "no", abstencionistes, indecisos...) de que hi ha bones raons per votar "sí". Al cap i a la fi és qui afirma, i no qui nega, el qui ha de demostrar el que diu. Però, tot i així, exposar les raons que em porten a votar "no" és bastant fàcil.

En primer lloc, cal entendre per què es volia reformar l'Estatut. L'Estatut de 1979 (el que està vigent a dia d'avui) ens va donar un bon nivell d'autogovern, però amb tres mancances que feien que aquest autogovern es veiés seriosament retallat. La primera és que no preveia cap blindatge jurídic per a les competències de la Generalitat, de manera que era el Govern d'Espanya qui decidia quan, com i fins a quin punt les anava transferint al Govern de Catalunya. La segona mancança era que sobre el paper s'afirmava que el català i el castellà eren llengües "cooficials" a Catalunya, però a la pràctica els habitants de Catalunya només estaven obligats per llei a aprendre castellà (perquè ho diu la Constitució) però no a aprendre català, cosa que posava aquesta llengua en una situació d'inferioritat respecte del castellà. La tercera mancança, la més important, era que el sistema de finançament de la Generalitat depenia del presupost que li asignés el Govern espanyol. Traslladat a la lògica política pròpia de l'Estat espanyol, això significava que per aconseguir més diners sempre haviem d'acabar pidolant a Madrid, i només obteniem algunes engrunetes en el cas de que el partit del Govern espanyol de torn (fos el PP o el PSOE) governés en minoria i per tant depengués entre d'altres dels partits nacionalistes catalans (CiU i més tard ERC) per garantir la governabilitat de l'Estat. I és obvi que no pots aplicar polítiques autònomes si no disposes de diners per fer-ho. D'aquí el lamentable estat de la sanitat i l'ensenyament públic catalans, entre d'altres problemes que arroseguem a causa de no tenir sobirania financera.

Per solucionar aquestes grans mancances es va proposar una reforma de l'Estatut que va acabar cristalitzant en l'Estatut del 30 de setembre de 2005, aprovat amb un 90% dels vots del Parlament català. Aquest Estatut tenia tres eixos bàsics: 1) definició de Catalunya com a nació i reivindicació dels seus drets històrics com a tal, cosa que suposava un blindatge jurídic de les competencies de la Generalitat; 2) equiparació del català al castellà, preveient el deure de tot català a conèixer la llengua, en especial pel que fa al cos funcionarial; i 3) l'eix més important: un nou sistema de finançament on la Generalitat recaptaria el 100% dels impostos a través d'una Agència Tributària pròpia, i on es pactaria de manera bilateral amb l'Estat quin percentatge es quedaria a Catalunya i quin se n'aniria cap Espanya. Era per això que es reformava l'Estatut, i no només per un abstracte "augment de l'autogovern".

Doncs bé, cap (repeteixo: cap) d'aquests objectius s'ha assolit. Només s'ha assolit un augment del percentatge d'impostos que recapta la Generalitat (d'un 35% a un 50%) i noves competencies administratives, que no polítiques. Tot això son un tipus de "millores" que ja s'havien aconseguit en el passat, sense necesitat de reformar l'Estatut, a través de pactes bilaterals amb el Govern espanyol. Si es reformava l'Estatut era perquè no hi havia cap altra manera de blindar les competencies de la Generalitat (a través del nostre reconeixement com a nació), d'equiparar el català al castellà i d'aconseguir una autèntica autonomia financera. Si res d'això s'assoleix, quin sentit te votar "sí" a l'Estatut?


1.2. Aquest nou Estatut és millor que el que tenim ara. No és un argument suficient per votar "sí"?

Per començar, precisem: aquest no és un "nou" Estatut, sino una reforma del que ja teniem. És més precís, doncs, parlar de "reforma de l'Estatut" o de "Estatut reformat".

La resposta a la pregunta és "no". Per començar, no podem dir que aquest Estatut sigui millor que el que tenim ara. El que tenim ara, com a mínim, té un model de finançament obert, que es pot anar renegociant amb l'Estat cada X temps en funció de les necessitats que vagin sorgint. El nou model de finançament, en canvi, no només no suposa ni un euro més de recursos per a la Generalitat que el que tenim ara, sino que a més està tancat, sense marge per a la negociació. Això és preocupant si tenim en compte que el que si que augmenta a l'Estatut son les competències purament administratives que passen a ser responsabilitat de la Generalitat. Més responsabilitat administrativa per a la Generalitat, però no més poder polític ni més recursos econòmics. Per dir-ho d'alguna manera: el nostre llogater (Espanya) ens "deixa" que ens ocupem nosaltres del manteniment elèctric de casa nostra quan abans se n'ocupava ell, però no ens deixa decidir ni quan ni com ens n'ocupen, ni ens dona diners per ocupar-nos-en. L'Estatut que se sotmetrà a referèndum el 18 de juny suposa més competències administratives per a la Generalitat, però no ens atorga més poder polític per a gestionar-les amb autonomia, ni més recursos per a gestionar-les amb eficàcia. De res serveix que ens diguin que tindrem més responsabilitats en la gestió de la sanitat si no podem pagar el defícit milionari que arrosega la sanitat catalana. Així les coses, no podem dir que aquest Estatut sigui millor que el que tenim ara.

Però fins i tot si admetem la mirada superficial sobre l'Estatut que ens diu que "tindrem més competencies" i que "abans recaptavem un 35% dels impostos i ara recaptarem un 50%"; fins i tot si acceptem això, dic, la pregunta que ens hem de continuar fent és si aquests avenços son suficients com per a acceptar el desgast polític que suposarà per Catalunya l'aprovació d'aquest Estatut. Perquè aprovar aquest Estatut significarà 25 o 30 anys de no tocar ni una coma. Si el 18 de juny guanya el "sí" (i més si guanya sense un bon resultat pel "no") d'aquí 3, 4 o 5 anys, quan es comprovi que el model de finançament no s'adequa a les necessitats de Catalunya, els polítics espanyols ens diran (i amb raó) que "Catalunya ja té el que volia" i que el finançament és un tema tancat. 25 anys de seguir arrossegant el dèficit fiscal català. De no poder pagar les escoles bressol que necessitem, l'ampliació de plantilla sanitària que necessitem, la inversió en infrastructures que necessitem desesperadament per a no veure com la nostra economia s'estanca mentre la d'altres indrets del Regne d'Espanya prospera. Pensa-ho.



2. DINERS, FINANÇAMENT I COMPETENCIES

2.1. Què és això de què l'Estatut reformat no suposa més poder polític ni més recursos però si més responsabilitats administratives?


Resumint molt, des d'Espanya se'ns diu que a partir d'ara el pes de (per exemple) els nostres hospitals (de la seva gestió, del seu presupost...) el suportarem quasi exclusivament nosaltres. Al mateix temps, però, observem que l'Estatut reformat no ens confereix més poder polític per definir una política sanitària pròpia, diferent de la de la resta del Regne d'Espanya i adaptada a les nostres necessitats. I, sobretot (i aquest és el quid de la qüestió) no se'ns diu d'on treurem els diners per fer front a les nostres noves responsabilitats. Se'ns encolomen més despeses però no se'ns donen més recursos.


2.2. Explica'm això dels recursos. Que no tindrem més diners, ara que la Generalitat passarà a recaptar el 50% dels impostos?

La versió oficial diu que fins ara recaptàvem el 35% dels impostos i que ara recaptarem un 50%. Per començar, només amb aquests números bruts un ja veu que (per exemple) el dèficit sanitari català continua sent impagable: precisament per això es pretenia reformar l'Estatut en comptes d'aconseguir un simple augment del percentatge d'impostos recaptats per la Generalitat com els que ja s'havien aconseguit en anys anteriors mitjançant pactes amb La Moncloa i per cert sense necessitat de tocar ni una sola coma de l'Estatut. Però resulta que és molt probable que aquest "augment" no sigui tal.

M'explico: el model de finançament previst a la reforma d'Estatut aprovada pel Parlament català el 30 de setembre de 2005 preveia un model de finançament on la Generalitat recaptaria el 100% dels impostos i en cediria una part a l'Estat. La part a cedir s'acordaria en una Comissió Mixta Estat-Generalitat basant-se en dos principis: serveis de l'Estat (defensa, policia nacional...) i solidaritat amb les altres comunitats autònomes. En recaptar el 100% dels impostos a través d'una Agència Tributària pròpia, independent de l'espanyola, Catalunya tindria poder de negociació a l'hora d'acordar de manera bilateral amb l'Estat quins diners es queden a Catalunya i quins se'n van cap Espanya. L'objectiu d'aquest sistema era acabar amb l'espoli fiscal que pateix Catalunya en benefici d'altres comunitats, i que fa que avui en dia els ciutadans de Catalunya paguem impostos com si fóssim a un país nòrdic i tinguem un Estat del Benestar propi del Regne Unit.

En canvi, el model de finançament de l'Estatut que se sotmetrà a referèndum el 18 de juny es limita a dir que Catalunya recaptarà el 50% dels impostos. Més enllà de diferències numèriques, els impostos importants que Catalunya recaptarà seran bàsicament els mateixos que ara recapta la Direcció General de Tributs: successions i donacions i transmissions patrimonials. Aquesta Direcció General de Tributs canviarà de nom i passarà a dir-se Agència Tributària Catalana. Pel que fa als impostos com l'IRPF, l'IVA... es contempla la possibilitat de que en un parell d'anys aquesta Agència Tributaria Catalana (en realitat, insisteixo, la Direcció General que ja hi ha ara però amb un altre nom) estableixi algun consorci amb l'Agència Tributària Espanyola per tal de recaptar-los conjuntament. No tenim cap garantia de que aquest consorci s'acabi establint. Pel que fa a la joia de la corona, l'impost de societats (el que grava les empreses), continuarà estant en mans de l'Estat central. Veiem doncs, que la gallina continua quedant fora de les nostres mans.

El més inquietant, però, és com es decidirà la part dels impostos que, recaptats o no per la Generalitat, se'n van a Catalunya i la part que se'n va a Espanya. Si en el model del 30 de setembre de 2005 això s'acordava de manera bilateral entre el govern espanyol i el català, ara s'acordarà de manera multilateral en una comissió (el Consejo de Política Fiscal) formada pel govern espanyol i els governs de les 17 autonomies del Regne d'Espanya, la majoria de les quals son beneficiaries netes dels diners que venen del dèficit fiscal català. No cal dir que aquestes autonomies estaran frontalment en contra de qualsevol reducció d'aquest dèficit, i que eventualment es poden posar d'acord amb el govern espanyol per a augmentar-ho. Com es veu, el nou model de finançament consisteix bàsicament en que tot canviï per a que tot segueixi igual. En particular, per a que segueixi igual el dèficit fiscal català. El mateix que ens impedeix, insisteixo, construir més escoles bressol, finançar la nostra sanitat o fer que les aules de secundària deixin de ser barracons a tants i tants barris.

De tota manera, el millor és citar directament l'Estatut reformat:

"Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l'anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d'educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l'estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l'Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar. De la mateixa manera, la Generalitat rep recursos, si escau, dels mecanismes d'anivellament i de solidaritat. Els nivells esmentats són fixats per l'Estat."

Per l'Estat. I punt.

Pera a aprofundir de manera entenedora en els problemes que planteja el nou model de finançament és molt recomanable l'article de l'economista Elisenda Paluzié "Ni canvi de model, ni més diners". Un article pensat per a gent que no té ni papa d'economia, com un servidor :-)


2.3. Que passa finalment amb els ports i els aeroports?

Què ni tocar-los. Què queden en mans de l'Estat. Aquesta és l'Espanya plural: ni mig aeroport per Catalunya. Cosa que per cert demostra l'habilitat dels polítics espanyols: "cedeixen" generosament a Catalunya aquelles competencies administratives que son generadores netes de despeses (la sanitat, per exemple) però es reserven zelosament aquelles que generen guanys, com la gestió dels ports i els aeroports.



3. RECONEIXEMENT NACIONAL I QÜESTIÓ LINGÜ?STICA

3.1. L'Estatut reformat reconeix Catalunya com a nació per primera vegada a la Història. No és això motiu suficient per a votar "sí"?


En principi, parlem clar: no hi ha nació que s'aguanti sense diners. De res serveix autoproclamar-se nació si no es disposa de sobirania financera. Per això, tot i que fos cert que l'Estatut reformat reconeix Catalunya com a nació, això ens hauria d'importar poc mentre no es resolgui el problema fonamental, que és el dels diners. I, ja ho hem vist, no es resol.

Però és que a més a més és fals que l'Estatut reformat reconegui Catalunya com a nació. L'Estatut reformat conté la paraula "nació" al preambul (que no te valor jurídic), però a més a més d'una forma ben curiosa: "el Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit de forma àmpliament majoritària a Catalunya com a nació. La Constitució Espanyola, en el seu article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat". És a dir, ens diuen que la Constitució espanyola reconeix a Catalunya com a "nacionalitat" (cosa que ja sabiem) i que el Parlament de Catalunya ha definit a Catalunya com a nació. Però això és com dir "jo vaig dient que sóc Napoleó, però el meu DNI diu que em dic Joan". Això no és "reconeixer Catalunya com a nació per primera vegada en la Història", sino reconèixer per enèsima vegada en la nostra Història que ens considerem una nació però que des de fora no ens deixen ser-ho. I que els nostres representants abaixen el cap i diuen "si, bwana".

I, obviament, res de seleccions esportives pròpies. Només faltaria que tinguéssim reconeixement a l'estranger!


3.2. I que passa amb la llengua catalana?

Res. Aquest és el problema, que no passa res. L'Estatut reformat no contempla el deure dels ciutadans de Catalunya de conèixer el català (com si que ho contemplava l'Estatut del 30 de setembre), posant així la llengua catalana en una situació d'inferioritat respecte l'espanyola, que tots els ciutadans del Regne d'Espanya tenim l'obligació de conèixer segons la Constitució espanyola.



4. DRETS SOCIALS

4.1. L'Estatut reformat té un títol de drets i deures bastant avançat en matèria social. No és això un bon motiu per votar "sí"?

Per començar, el títol de drets i deures també ha sigut retallat. Per exemple, es deixava una porta oberta a la legalització i regulació del dret a l'eutanàsia que ara ha desaparegut.

Però a més d'això, no serveix de res un títol de drets i deures, per més avançat que sigui, si no hi ha manera de garantir aquests drets. No serveix de res que ens diguin que els catalans tenim dret a un ensenyament públic i de qualitat si després resulta que no hi han diners per fer aules noves o per comprar ordinadors dels anys 90 (ja no dic del segle XXI, perquè això és un luxe que pel que es veu només es poden permetre els col·legis d'altres autonomies). I no hi hauran diners mentre no tinguem un sistema de finançament que ens asseguri que el nostre pressupost autonòmic anual no dependrà de si a Madrid governa un partit (PSOE o PP, tant és) que necessita dels vots catalanistes per garantir l'estabilitat del seu govern. I no, amb l'Estatut reformat que ens fan votar el 18 de juny no obtenim tal sistema de finançament.

Resumint: el títol de drets i deures d'aquest Estatut reformat, a banda de retallat, es quedarà en paper mullat perquè no hi hauran diners per fer-ho complir.



5. LA SUPOSADA CONNIVÈNCIA AMB EL PP

5.1. Votaré "sí" perquè no vull votar el mateix que el PP.


Això és tot menys un argument. Pensa-ho: si el PP es manifesta a favor del teu dret a la vida, tu t'hi manifestaràs en contra?

Però podem agafar exemples de la realitat més o menys recent. Segurament, formes part del 90% de ciutadans de Catalunya que van condemnar la guerra d'Iraq. Doncs bé: que passaria si et digués que la ultradreta nazi d'aquest país (grupuscles com l'MSR) també va condemnar aquesta guerra? Canviaries el teu parer sobre la guerra només per aquest fet? No, oi?

I que pasaria si resulta que ets ateu o agnòstic i et dic que aquella guerra la va condemnar també el papa Joan Pau II?

Bé, en tots aquests casos es dona el fet de que has coincidit en una postura amb persones d'idees diferents i, a més, per raons diferents. En el cas del referendum del 18 de juny, el "no" del PP serà un no espanyolista i electoralista. El "no" de la majoria dels catalans que votaran "no" el 18 de juny és un "no" catalanista. Un "no" que en realitat és un "sí" a l'Estatut del Parlament del 30 de setembre de 2005.

Però en fi, si tot i així resulta que ets dels que no tenen criteri propi i necessiten un argument anti-pepero per estar tranquils, pensa en això: els partits i votants del "sí" coincideixen amb el PP en el rebuig a l'Estatut del 30 de setembre. Si votes que "sí", també estaràs coincidint amb el PP. I jo diria que d'una manera més ampla i profunda.



5.2. Però el PSC-PSOE diu que el PP utilitzarà el meu no per fer mal a Catalunya.

Per començar, és simptomàtic que el principal partit de Govern a Catalunya i Espanya centri la seva campanya no en l'Estatut reformat sino en les visceres dels catalans, utilitzant un recurs fàcil (la por al PP) en comptes d'arguments sobre que guanyem i que perdem amb aquesta reforma de l'Estatut. Deu ser que no en tenen, d'arguments.

Però si ens posem en plan anti-pepero, dir-te que els dos partits (PSC-PSOE i CiU) que més estan explotant el discurs aquest de "no votis el mateix que el PP" tenen un llaaaaaaaaarg historial de colegueo amb el Partit Popular. Pel que fa a CiU, cal recordar que van ser ells els qui van posar Aznar al poder per primera vegada, en un moment (1996) en que el PP no disposava de majoria absoluta a Madrid. I, també, que els últims 4 anys del govern Pujol estan marcats per la col·laboració amb els populars catalans (ja que Pujol va perdre la seva majoria absoluta al Parlament català), que van posar com a condició que no es toqués ni una coma de l'Estatut. De manera que la propera vegada que escoltis un lider de CiU dient-te que ets un mal català si votes "no" perquè el PP també ho fa, recorda que li pots agraïr l'ascens d'Aznar al poder i el retard durant 4 anys de la reforma de l'Estatut. Pel que fa al PSC-PSOE, que podem dir: durant els anys més durs del Govern Aznar el PSOE va anar darrere dels populars en tot el que sonés a "España". Recorda que va ser el PSOE qui va donar suport a la il·legalització de Batasuna, que el PSOE va signar un Pacte Antiterrorista amb el PP que marginava de la lluita antiterrorista a la resta dels partits, i que el PSOE i el PP també van votar el mateix quan el pla Ibarretxe va arribar a les Corts Espanyoles. I bé, una mica més a prop de casa nostra, el PSC-PSOE i el PP van anar de la maneta en diverses ocasions oposant-se a la política lingüística de la Generalitat quan governava CiU.


5.3. Tot i així, si voto que "no" el PP ho instrumentalitzarà al seu favor.

Potser abans del "no" d'ERC es podia sostenir aquest argument, perquè per desgràcia els mitjans de comunicació només paren atenció als partits polítics i no als moviments socials i a la societat civil, bona part de la qual ja venia dient de feia temps que votaria "no" a l'Estatut que se sotmetrà a referèndum el 18 de juny. Però ara que ERC diu que votarà que "no", serà molt difícil, per no dir impossible, voler aparentar que els que votin "no" el 18 de juny ho faran per afinitat al PP.

De fet, és més aviat a la inversa. Des que el catalanisme civil i en especial des que una força política independentista com és ERC han dit que "no" a l'Estatut, l'estratègia del PP s'ha trencat. Ara ja no poden aparentar que la misèria d'Estatut reformat que es votarà el 18 de juny és un "Estatut que trenca Espanya". Si aquest Estatut trenca Espanya, com és que els independentistes s'hi oposen?

No et creus això que dic? Bé, doncs fes-te a tu mateix una pregunta: quant fa que no sents els del PP fent la seva aparició quasi-diària als mitjans per atacar l'Estatut? No notes que fa setmanes que es venen oblidant del tema i que prefereixen parlar de la inseguretat ciutadana o de l'alto-el-foc d'ETA? Si de debò vols putejar el PP, acaba de trencar l'estratègia de Rajoy amb el teu "no"! Que es noti que hi han molts més votants del "no" que votants del PP!



6. EL VOT NUL, EL VOT EN BLANC I L'ABSTENCIÓ

6.1. Estic fart/a de tota aquesta comèdia de l'Estatut. Votaré nul/votaré blanc/m'abstindré.


És normal que després de dos anys de paripé estatutari un arribi a estar fart, sobretot tenint en compte com ha acabat el tema, amb tots els partits avantposant els seus interessos electoralistes a curt termini per sobre de l'interés general del país. Però precisament per això, perquè estàs/estem fart/a/es, ara és hora d'enviar-li un missatge als nostres polítics. Un avís de que s'ha acabat la nostra paciència, que volem un bon Estatut aconseguit d'una bona manera (i no amb el circ que hem estat veient aquests últims anys), que serveixi per garantir i augmentar els drets, les llibertats i el benestar dels catalans i catalanes.

I el problema és que ni el nul, ni el blanc, ni l'abstenció serveixen per a tal propòsit. El vot nul simplement no compta i per tant no tindrà cap ressó. El vot en blanc va a parar a la majoria, i si la majoria és del "sí", no només no estaràs mostrant que estàs fart/a sinó que a sobre semblarà que estàs contentíssim/a. I finalment, ja de per si es preveu que el nivell d'abstenció serà alt, i per tant tots els mitjans de comunicació prendran aquesta dada com un fet sense importancia. En canvi, si guanya el "no", o fins i tot si obté un bon percentatge de vots (un 35% ja estaria prou be), aleshores serà un fet tan visible que ningú ho podrà passar per alt. Hauràs contribuït a fer entendre els polítics catalans que bona part de la ciutadania catalana ja està farta de certes maneres de fer política.



7. EL FUTUR QUE ENS OBRIRÀ EL TRIOMF DEL NO

7.1. I que proposeu els votants del "no" catalanistes?


Bé, hi ha una mica de tot. N'hi ha que sembla que pretenguin proclamar la independència de Catalunya el 18 de juny. D'altres (i diria que som majoria dins l'electorat del "no") tenim un objectiu més modest: que l'Estatut que va aprovar el Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005 torni al Congrés dels Diputats per ser renegociat i que, surti el que surti de la negociació, mantingui sense retallades com a mínim els tres eixos que feien necessària una reforma de l'Estatut: sobirania financera, reconeixement de Catalunya com a nació i equiparació del català al castellà.

I, mentrestant, que les competencies administratives que Zapatero pretenia cedir a la Generalitat a través de l'Estatut reformat que votarem el 18 de juny vagin passant a mans de la Generalitat a través de l'article 150.2 de la Constitució, que ho permet i ho possibilita sense necessitat que hi hagi cap reforma de l'Estatut pel mig. Al cap i a la fi, si els governants espanyols estan d'acord avui dia, abans del referendum del 18 de juny, en que és just transferir aquestes competències a la Generalitat, per què no ho haurien d'estar després?


7.2. Bé però, finalment, que passa si guanya el "no"?

Bé, primer de tot dir-te que no passarà res greu. No s'acabarà el món, l'autonomia catalana no entrarà en crisi, al Barça no li treuran la Copa d'Europa, no entrarem en guerra, el PP no liderarà un cop d'Estat espanyolista, no ens envairan els alienígenes i el moviment de la Terra sobre el seu eix no s'aturarà. I no, el moviment de la Terra al voltant del Sol tampoc no s'aturarà. Dic tot això perquè un sent el que diuen els polítics del "sí" sobre que passarà si guanya el "no" i acabes tenint l'efecte de que estàs veient una pel·lícula apocalíptica amb efectes especials d'última generació.

En segon lloc, si que passaran coses, però totes elles bones. S'haurà acabat de trencar l'estratègia del PP, en evidenciar-se que el "no" ha sigut un "no" catalanista que no reclama que ens quedem com estem sinó que reivindica més autogovern del que es preveu a l'Estatut reformat sotmès a referèndum. El PSC-PSOE, CiU i la resta de forces polítiques tornaran a tenir a les mans la patata calenta de la reforma de l'Estatut i hauran de posar-se de nou a negociar, però aquest cop sense la idea preconcebuda de que els catalans i les catalanes ens empassarem amb patates l'Estatut que ens facin sigui com sigui. Tindran clar que ho han de fer be.

I finalment, un "no" majoritari a l'Estatut tindria un efecte molt positiu i durador, i que ja fa temps que necessitem a Catalunya: demostraria els polítics catalans (i espanyols) que el seu estil de fer política ja no val. Que ja no val fer promeses i després no complir-les, com va fer Zapatero quan va dir allò de que "aprobaré la reforma del Estatuto de Cataluña que apruebe el Parlamento de Cataluña" (atenció, no qualsevol reforma sinó LA reforma que aprovés el Parlament de Catalunya). Que tampoc no val estar durant dos anys fent el paripé i després presentar a la ciutadania un text que no serveix per res a banda de per reforçar o debilitar les estrategies electorals de tal o qual partit. Que a partir d'ara, si volen el vist-i-plau del poble, hauran de comptar amb la idea de que el poble pot tombar les seves decisions.



Perquè val la pena. Perquè se'ns han fet promeses que no s'han complert. Perquè el que nosaltres decidim ningú no ho ha de retallar, ni a Madrid ni enlloc. Perquè hem patit dos anys d'insults continuats com per ara arribar a un Estatut tan minso i inútil. Perquè tothom en aquest país està fart de que la classe política ens prengui per idiotes. I, sobretot, perquè els que necessitem i volem bons col·legis públics, bones beques i una bona sanitat pública necessitem un bon Estatut i un bon sistema de finançament, la cosa està clara:

EL 18 DE JUNY, ELS CIUTADANS I LES CIUTADANES DE CATALUNYA VOTEM NO
Re: Roda premsa Diguem NO a Vilafranca
30 mai 2006
En segon lloc, si que passaran coses, però totes elles bones. S'haurà acabat de trencar l'estratègia del PP, en evidenciar-se que el "no" ha sigut un "no" catalanista que no reclama que ens quedem com estem sinó que reivindica més autogovern del que es preveu a l'Estatut reformat sotmès a referèndum. El PSC-PSOE, CiU i la resta de forces polítiques tornaran a tenir a les mans la patata calenta de la reforma de l'Estatut i hauran de posar-se de nou a negociar, però aquest cop sense la idea preconcebuda de que els catalans i les catalanes ens empassarem amb patates l'Estatut que ens facin sigui com sigui. Tindran clar que ho han de fer be.



COM CONY PUC DIFERENCIAR UNA PAPARESTA DEL NO I DEL NO CATALANISTA?

SI EL PSC-CIU-IVC JA ESTA D'ACORD AMB AKEST ESTATUT I ELS QUE DIUN QUE NO SÓN EL PP I ERC.
SERAN ELLS DOS QUE HAURAN DE TORNAR A NEGOCIAR EL NOU ESTATUT?
Sindicat