Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: globalització neoliberal : laboral
La nova reforma laboral: més del mateix
per quansevol	30 mai 2006
Comunicat d’Espai Alternatiu Després de més d’un any de negociacions, el passat 9 de maig es va signar per part de govern, patronal i sindicats (CC OO i UGT) l’anomenat “Acord per a la millora del creixement i l’ocupació�. Després de la signatura, totes les parts manifesten estan satisfetes. No obstant això, encara que el content de govern i patronal està justificat, no pensem que els sindicats i la classe treballadora es troben en el mateix cas. El govern aconsegueix amb l’acord una imatge de normalitat, de capacitat de gestió i, el més valuós, el suport dels agents socials per a la seva política. La patronal aconsegueix continuar l’abaratament de l’acomiadament mitjançant l’extensió del contracte de foment i del traspàs al FOGASA de determinats costos de l’acomiadament. Cal assenyalar, no obstant això, que la reforma de l’acomiadament (eliminar causes i facilitar procediments) ha quedat fora de la reforma a pesar d’estar recollida en el propi document de govern. Però la patronal aconsegueix també molts diners, mitjançant bonificacions a la contractació i per rebaixa de les cotitzacions (només per a 2006 estan pressupostats 2.500 milions d’euros). A la vista de les quanties cap parlar de redistribució de rendes a costa del treball i a favor del capital. Els sindicats a l’inici de la negociació es van marcar els objectius de reduir la temporalitat, recuperar la causalitat en la contractació, controlar l’encadenament dels contractes i regular la subcontractació. Dels continguts del text de l’acord es desprèn que ni tan sols s’han acostat a alguns d’aquells. De fet, en una circular interna de CC OO es reconeix que “hem de ser conscients que deixem fora de la negociació qüestions molt rellevants, com la regulació del contracte d’obra i servei vinculada a les contractes o l’establir una responsabilitat solidària en la cadena de subcontractació�. Les millores es reduïxen a la limitació en l’encadenament de contractes, al subsidi d’atur per als majors de 45 i a les prestacions del FOGASA. Respecte de la qüestió de la temporalitat, la realitat és que la limitació a l’encadenament és molt feble -mateixa persona i mateix lloc de treball-, doncs l’empresa disposa de dos anys per a decidir si fa fix al treballador temporal o si ho substituïx per altre contracte temporal a altra persona. A més, CC OO reconeix en la seva valoració que no han aconseguit la seva aplicació retroactiva, pel que el còmput s’inicia amb el contracte actualment en vigor. A canvi, s’accepta l’abaratament de l’acomiadament amb l’obertura del nou procés de contractació amb acomiadament amb 33 dies. Vists els resultats de la implantació del contracte de foment de la contractació indefinida en el 97, on d’una temporalitat del 33% i sense baixar en cap moment del 30%, hem arribat al 34% en 2006, la conclusió és que estem davant més del mateix. El contracte de foment, vist en perspectiva, no ve a substituir als contractes temporals sinó als indefinits ordinaris. Tot apunta que després d’aquesta reforma laboral, la temporalitat va a continuar de forma similar a l’actual. Com balanç, des d’una posició d’esquerra anticapitalista, es pot concloure que aquesta reforma laboral profunditza en el model liberal ja conegut, no va a contribuir a reduir la precarietat, subvenciona amb grans quantitats de diners a la patronal i suposa el suport sindical a unes mesures del govern que tenen de progressista només l’aparença. Referent a això no convé oblidar l’intent de govern i patronal de facilitar les causes i procediments d’acomiadament. I, encara que per aquesta vegada no haja arribat a plasmar-se, estem segurs que tornaran a intentar-ho en la pròxima ocasió, sens dubte repetint l’argument de reduir la temporalitat!. Si a això li vam afegir que tot el procés de negociació s’ha portat a terme sense informació ni debat ni participació alguna en la decisió per part dels i les treballadores, la conclusió no pot ser sinó negativa. Aquest acord és un nou fracàs sindical i, sobretot, una clara ocasió perduda, enfront d’un govern que s’estrenava, de canviar el rumb de les coses en un sentit favorable a la classe treballadora. Enfront d’això, cal insistir que per a lluitar contra la precarietat laboral és precís aixecar reivindicacions molt més ambicioses, com l’exigència de reforma de la contractació temporal per a acabar amb els contractes a la carta i restablir el principi de causalitat i l’exigència de reforma de l’acomiadament, però al revés, fent marxa enrere a les successives reformes hagudes, restablint condicions més dures per a l’acomiadament i retornant al treballador o treballadora el dret a triar entre indemnització o recuperació del lloc de treball, en els casos d’acomiadament improcedent. I és imprescindible, a més, contar per a tot això amb la participació i la força dels treballadors i treballadores. Aquest si seria un camí per a canviar les coses. 27/05/2006
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more