Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal : laboral
La nova reforma laboral: més del mateix
30 mai 2006
Comunicat dâEspai Alternatiu


Després de més dâun any de negociacions, el passat 9 de maig es va signar per part de govern, patronal i sindicats (CC OO i UGT) lâanomenat âAcord per a la millora del creixement i lâocupacióâ?.

Després de la signatura, totes les parts manifesten estan satisfetes. No obstant això, encara que el content de govern i patronal està justificat, no pensem que els sindicats i la classe treballadora es troben en el mateix cas.

El govern aconsegueix amb lâacord una imatge de normalitat, de capacitat de gestió i, el més valuós, el suport dels agents socials per a la seva política.

La patronal aconsegueix continuar lâabaratament de lâacomiadament mitjançant lâextensió del contracte de foment i del traspàs al FOGASA de determinats costos de lâacomiadament. Cal assenyalar, no obstant això, que la reforma de lâacomiadament (eliminar causes i facilitar procediments) ha quedat fora de la reforma a pesar dâestar recollida en el propi document de govern. Però la patronal aconsegueix també molts diners, mitjançant bonificacions a la contractació i per rebaixa de les cotitzacions (només per a 2006 estan pressupostats 2.500 milions dâeuros). A la vista de les quanties cap parlar de redistribució de rendes a costa del treball i a favor del capital.

Els sindicats a lâinici de la negociació es van marcar els objectius de reduir la temporalitat, recuperar la causalitat en la contractació, controlar lâencadenament dels contractes i regular la subcontractació. Dels continguts del text de lâacord es desprèn que ni tan sols sâhan acostat a alguns dâaquells.

De fet, en una circular interna de CC OO es reconeix que âhem de ser conscients que deixem fora de la negociació qüestions molt rellevants, com la regulació del contracte dâobra i servei vinculada a les contractes o lâestablir una responsabilitat solidària en la cadena de subcontractacióâ?.

Les millores es reduïxen a la limitació en lâencadenament de contractes, al subsidi dâatur per als majors de 45 i a les prestacions del FOGASA.

Respecte de la qüestió de la temporalitat, la realitat és que la limitació a lâencadenament és molt feble -mateixa persona i mateix lloc de treball-, doncs lâempresa disposa de dos anys per a decidir si fa fix al treballador temporal o si ho substituïx per altre contracte temporal a altra persona. A més, CC OO reconeix en la seva valoració que no han aconseguit la seva aplicació retroactiva, pel que el còmput sâinicia amb el contracte actualment en vigor. A canvi, sâaccepta lâabaratament de lâacomiadament amb lâobertura del nou procés de contractació amb acomiadament amb 33 dies. Vists els resultats de la implantació del contracte de foment de la contractació indefinida en el 97, on dâuna temporalitat del 33% i sense baixar en cap moment del 30%, hem arribat al 34% en 2006, la conclusió és que estem davant més del mateix. El contracte de foment, vist en perspectiva, no ve a substituir als contractes temporals sinó als indefinits ordinaris. Tot apunta que després dâaquesta reforma laboral, la temporalitat va a continuar de forma similar a lâactual.

Com balanç, des dâuna posició dâesquerra anticapitalista, es pot concloure que aquesta reforma laboral profunditza en el model liberal ja conegut, no va a contribuir a reduir la precarietat, subvenciona amb grans quantitats de diners a la patronal i suposa el suport sindical a unes mesures del govern que tenen de progressista només lâaparença.

Referent a això no convé oblidar lâintent de govern i patronal de facilitar les causes i procediments dâacomiadament. I, encara que per aquesta vegada no haja arribat a plasmar-se, estem segurs que tornaran a intentar-ho en la pròxima ocasió, sens dubte repetint lâargument de reduir la temporalitat!. Si a això li vam afegir que tot el procés de negociació sâha portat a terme sense informació ni debat ni participació alguna en la decisió per part dels i les treballadores, la conclusió no pot ser sinó negativa. Aquest acord és un nou fracàs sindical i, sobretot, una clara ocasió perduda, enfront dâun govern que sâestrenava, de canviar el rumb de les coses en un sentit favorable a la classe treballadora.

Enfront dâaixò, cal insistir que per a lluitar contra la precarietat laboral és precís aixecar reivindicacions molt més ambicioses, com lâexigència de reforma de la contractació temporal per a acabar amb els contractes a la carta i restablir el principi de causalitat i lâexigència de reforma de lâacomiadament, però al revés, fent marxa enrere a les successives reformes hagudes, restablint condicions més dures per a lâacomiadament i retornant al treballador o treballadora el dret a triar entre indemnització o recuperació del lloc de treball, en els casos dâacomiadament improcedent. I és imprescindible, a més, contar per a tot això amb la participació i la força dels treballadors i treballadores. Aquest si seria un camí per a canviar les coses.

27/05/2006

This work is in the public domain
Sindicat