Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: laboral
CGT davant la reforma de la Seguretat Social
26 mai 2006
La Taula de Reforma de Seguretat Social, en la qual les posicions de sindicats CC.OO + UGT, CEOE i Govern, es troben molt prop, sembla que serà presentada com un altre gran âpacte socialâ?, en breu...
Des de 1985, primera gran reforma de la Seguretat Social, endurint els requisits d'accessibilitat per a tenir dret a pensió contributiva i allargant el període de càlcul (baixant d'aquesta forma la quantia de la pensió), passant per la segona contrarreforma del 1997 (racionalització del sistema de pensions i seguretat social), la qual allarga el període de càlcul de dos a vuit anys -de forma progressiva en el temps-, amb la consegüent retallada a la quantia de la pensió, fins a arribar al gran pacte polític denominat âPacte de Toledoâ? en el 1995 i la seva posterior revisió en el 2002, fins a aquesta nova reforma, tot ha girat entorn de dos eixos:

- Un: la disminució real de la prestació pública en la quantia de la pensió, obligant d'aquesta manera a âinvertirâ? rendes salarials (molt minses) en plans i fons de pensions privats.
- Dos: l'allargament del període de càlcul a l'hora d'establir la quantia de la prestació.

La Reforma Laboral signada el passat 9 de maig introdueïx una retallada en els fons o ingressos al sistema de seguretat social: els empresaris cotitzaran menys. La Reforma de la Seguretat Social que ens anuncien allarga el període de càlcul als 15 anys efectius, el que suposa més cotitzacions per part dels treballadors i treballadores per a compensar la disminució d'ingressos per part dels patrons. Alhora, penalitza la jubilació anticipada (dels 60 anys passa als 61 anys) i endureix els coeficients reductors quan el treballador/a vol jubilar-se abans dels 65 anys, al mateix temps que suposa un âpremiâ? a aquells treballadors/es que vulguin romandre més enllà dels 65 anys....

Tot un negoci: l'empresari disminuïx els seus ingressos via reducció de quotes, el treballador ha de fer més ingressos a l'augmentar-li el període de càlcul (15 anys efectius) i, damunt, "consumiràâ? menys prestació, doncs li incentiven que continuï treballant fins als 70, 71, 80....

El mercat privat, sobretot el financer, sempre ha considerat que el pastís de la Seguretat Social era massa apetitós com per a seguir sent âmonopoliâ? del sistema públic. En 1987 es va sancionar la llei de Plans i Fons de Pensions privats, els quals s'introduïxen en la societat amb un argument miserable: el dèficit del sistema públic de la seguretat social i la seva fallida financera de no introduir correccions i racionalització. En el 2004, totes les Administracions Públiques creen el Pla de Pensions Privat per a més de 2,5 milions de treballadors/es.

Ara ens enfrontem a un pas més en la destrucció del sistema públic, i el Govern, amb el consentiment i beneplàcit dels âagents socialsâ? (sindicats CC.OO. i UGT) i l'alegria de la CEOE, a través de la nova Llei d'IRPF, âpremiaâ? els desgravaments fiscals dels fons privats de pensions.

Ãs el món al revés: La política institucional, vingui de la Comissió Europea, dels governs dels diferents països de la UE o dels âagents socialsâ?, segueix aliena a la recerca d'altres solucions que col·loquin l'accent en les persones i no en el mercat.

La CGT no pot quedar-se en la reflexió sobre el grau de racionalitat o irracionalitat que les diferents polítiques de governs, empresaris i sindicats majoritaris discuteixen i sancionen. El nostre compromís és amb la realitat social, i dels debats i les reflexions hem de passar a la mobilització de les nostres idees perquè aquestes compleixin el paper de transformar aquesta realitat complexa, difícil i cada vegada menys solidària.

CGT aposta i lluita per la cultura dels drets socials per a tots i totes. El nostre compromís és en defensa d'un sistema públic de pensions que elimini la desigualtat, i en la recerca de la justícia social.

Davant aquesta situació, des de CGT fem una crida a continuar en la fermesa de la mobilització, que es materialitzarà, entre altres accions, en la manifestació que convoca CGT el 10 de juny a Madrid.

MANIFESTACIÃ CONTRA LA REFORMA LABORAL I LA DIRECTIVA BOLKESTEIN, PEL REPARTIMENT DE LA RIQUESA I ELS DRETS SOCIALS.

10 DE JUNY DE 2006, MADRID, 18:00 HORES, PLAZA DE ESPAÃA

Gabinet de Premsa del Comitè Confederal de la CGT
Dimarts 23 de maig del 2006.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: CGT davant la reforma de la Seguretat Social
27 mai 2006
I davant l'Estatu? No diu res CGT? O és que només parleu de les lleis d'àmbit de l'Estat que voleu destruir? A mullar-se.
CGT, CNT y Solidaridad Obrera forman la Coordinadora Anti-Privatización de la Sanidad Pública de Madrid
27 mai 2006
CNT, CGT y Solidaridad Obrera forman la Coordinadora Anti-Privatización de la Sanidad Pública de Madrid

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/258054/index.php

Pagina web:
http://www.casmadrid.org/

Unitat d'acció per la dignitat de classe!!
Re: CGT davant la reforma de la Seguretat Social
27 mai 2006
CGT está por la autodeterminación de los pueblos.
Y gane el si gane el no, los trabajadores perdemos.Por lo tanto si quieren hacer un comunicado que lo hagan, pero a mi eso no me quita el sueño.
Definició del terme: Unitat d'Acció
27 mai 2006
Unitat dâacció: es la forma més elemental dâacord, limitada normalment a una ocasió o activitat, o en un anim de continuitat. En base a uns punts especififics, com âLlibertat presos políticsâ?, âNo una altre reforma laboralâ?... Es una activitat amplia, que pot incorporar diferents colâ¢lectius i organitzacions en un objectiu comú més enllà de les diferencies programàtiques i metodològiques que existeixin entre elles.
Re: CGT davant la reforma de la Seguretat Social
27 mai 2006
Més llibertat, i menys estatut.

Que esteu amb l'estatut que no cageu, segur que us feu palles pensant amb ell.
Re: CGT davant la reforma de la Seguretat Social
28 mai 2006
Contestando a Anna en su comentario realizado a âCGT davant la reforma de la Seguretat Socialâ?

Estimado/a quien seas:
Una de las cosas que más me repugna es el anonimato cobarde.
En la actualidad tengo 60 años y desde los 16 he militado dentro de la orientación anarcosindicalista y del movimiento autónomo. A los militantes que hemos hecho este recorrido, nos importa tres pepinos fritos las fronteras, sus estados y sus estatutos. También nos importan tres pepinos fritos el poder venga de donde venga.
Lo que si nos preocupa son las provocaciones tipo: (((âdavant l'Estatu? No diu res CGT? O és que només parleu de les lleis d'àmbit de l'Estat que voleu destruir?â?)), y nos preocupan por que sentimos y lamentamos que existan o puedan existir personas con la mente tan estrecha, el sectarismo tan degradante, la intencionalidad tan irracional y la mala leche provocada por una mala ideologización. Por tanto, esa nuestro preocupación se convierte en solidaridad a disposición de Anna y similares para reducir en lo posible la enfermedad del sectarismo, de la irracionalidad y de la cortedad mental.
CGT o federalisme llibertari en l'era global
28 mai 2006
CGT O FEDERALISME LLIBERTARI EN L’ERA GLOBAL



Estic tant cert del que dic, que sense pecar
d’exagerat, puc assegurar-vos que si algun dia
Catalunya conquesta la seva llibertat nacional, els
primers, si no els únics, repeteixo, que li posaran
entrebancs, seran els homes de la Lliga
Regionalista, perquè a Catalunya com arreu, el
capitalisme està mancat d’ideologia.

Salvador Seguí, Fragment del discurs a l’Ateneu de Madrid




I.- INTRODUCCIÓ. II.- EL FEDERALISME DINS EL MOVIMENT LLIBERTARI.
III.- L’ANTIESTATISME. IV.- EL FEDERALISME I EL MARC ESTATUTARI. V.-
FEDERALISME ESTATAL VERSUS LLUITA GLOBAL. VI.- CONCLUSIONS.


I.- Introducció:
Creiem que des de fa temps el moviment llibertari no ha prestat gaire atenció a una sèrie de conceptes com els de federalisme, confederalisme o nacionalisme caient massa vegades en uns tòpics que no afavoreixen el que precisament és característic de la CGT: el debat continu sobre les formes organitzatives i els continguts ideològics.

Creiem també, que massa sovint el moviment llibertari ha estat imbuït pel tòpic que identifica aquests conceptes com quelcom propi o inventat per la burgesia i les classes mitges reformistes, utilitzat a fi d’impedir les aliances internacionalistes de la classe treballadora.

Sense menystenir aquesta versió – la manipulació interessada de la burgesia i la socialdemocràcia envers aquests conceptes - hi ha prou referències teòriques i pràctiques que avalen que el federalisme, el confederalisme i el nacionalisme no han de ser conceptes d’origen burgès. Ans al contrari, han estat i poden perfectament tornar a ser, d’origen i concepció popular, treballadora i llibertària.

Repassar el concepte de federalisme i confederalisme des de l’òptica llibertària i al mateix temps fer una proposta d’organització confederal que pugui ser assumida respectant totes les sensibilitats dins la CGT, serà la base principal en què es basarà aquesta ponència.

El federalisme és la base de l’organització propugnada pel socialisme llibertari i la base també del nostre sindicat, la CGT, tal i com es reflecteix en l’article primer dels nostres estatuts: “ La Confederació General del Treball de Catalunya és una associació de treballadors i treballadores que es defineix anarcosindicalista, i per tant: de classe, autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i llibertària.

El federalisme, doncs, és un dels pilars bàsics que defineixen la nostra organització i la ideologia que la suporta. Entenem que aquest federalisme implica a la pràctica la total independència dels ens com a pas previ per a confederar-se, des de la lliure adhesió i la preservació d’aquesta independència, mantenint les seves formes de funcionament i reglamentacions pròpies, sempre en coordinació amb la resta de la Confederació.

Cada ens autònom, i per tant lliure, ha de tenir totes les estructures pròpies que calguin excepte les que es posin en comú en el conjunt de la Confederació per fer-la més útil sense que això signifiqui la pèrdua de les llibertats per federar-se o desfederar-se amb la Confederació estatal o bé amb d’altres federacions.

Entenem, doncs, federalisme com el dret de lliure unió, entre col•lectius o persones, per mutu acord i des de la base de la llibertat, com la conseqüència de l’autogestió individual.



II.- El Federalisme dins del moviment llibertari:

En les seves obres Bakunin ja postula el federalisme, que considera com una de les bases del sistema que defensà al llarg de la seva vida. Concretament, Bakunin comenta que “ el socialisme ha de tenir un caràcter federalista, una organització de baix cap dalt de les associacions de treballadors, tant industrials com agràries, científiques i literàries, primer en comuna, després en una federació de comunes, en regions, de regions en nacions i de nacions en una fraterna associació internacional. I afegeix “el dret de lliure unió, així com el dret de lliure secessió, són dels primers i més importants de tots els drets polítics; faltant aquests, una confederació seria solament una centralitat disfressada.

Per la seva part, Peiró escrigué: “ El mateix passa amb la confederació regional, la personalitat de la qual és un reflex de la voluntat de les federacions locals, i igualment passa amb la Confederació nacional, que no és més que la mandatària de les confederacions regionals. Ens trobem doncs, davant d’un sistema de relacions d’activitats basat sobre les essències del federalisme més depurat, ja que segueix una trajectòria que va de baix a dalt i de la perifèria al centre.

Aquesta línia se segueix dins la mateixa CNT, on dels dictàmens extrets del Congrés del maig del 1936 a Saragossa se’n desprèn que l’individu, la comuna i la lliure federació són els pilars del comunisme llibertari, i l’any 1976 postula n un dels seus escrits que “ La CNT expressa categòricament el seu reconeixement de les ètnies, dels pobles, perquè tant el món com la societat revelen diversitat i diferenciació: aquest reconeixement va portar a Proudhon a manifestar el federalisme. Però la diversitat no cal que es quedi tancada en ella mateixa, sinó que ha de potenciar-se i manifestar-se en el pacte lliure amb d’altres diversitats o varietats per a conviure totes harmònicament. Per això existeix la Federació.

Aquests són, tan sols, alguns exemples sobre el concepte de federalisme elaborats per importants teòrics de referència, però no caldria buscar massa per trobar-ne molts més.



III.- L’antiestatisme:

Una part de l’ideari llibertari és també la lluita contra l’Estat com a mitjà d’organització, entenent l’Estat com un ens que ens oprimeix i dificulta l’assoliment de l’emancipació social i la lliure igualtat entre les persones.

Històricament la CNT s’ha manifestat antiestatista, així en el primer Congrés de treballadors/es celebrat a Espanya l’any 1870, es postulà la transformació de la societat al marge de l’Estat polític i dels parlaments -derivats uns i altres dels modes de la burgesia- i es va advocar per la lliure reorganització social, sobre la base del treball lliure organitzat de baix cap dalt, per mitjà de la lliure federació de lliures associacions obreres i camperoles. Aquesta formulació econòmica representava la reorganització política amb la suplantació de l’Estat per la lliure federació de comunes i municipis lliures.

Som per tant antiestatistes, és per això que es fa difícil entendre perquè els diferents models organitzatius de l’anarquisme han tingut sempre en compte els marcs estatals de relacions laborals, fossin o no marcs clarament definits en els seus nivells d’industrialització i àdhuc en el seu estadi de lluita de classes.

Aquests marcs venien predefinits per dues imposicions estatistes, la necessitat de la burgesia de disposar d’uns mercats propis amb la creació d’estats-nacions i la necessitat de les oligarquies dominants (encara residus feudals) de disposar d’unes colònies on reproduir-se com a classe.

En el context del segle XX, aquesta federació seguint un model d’Estat, es podria explicar com una eina merament pràctica de defensar unes treballadores i treballadors dins d’un mateix àmbit laboral. Però avui, als inicis del segle XXI, l’estatisme i el capital són perfectes aliats, i sota una Unió Europea que actua com un supraestat cada cop més fort i amb un capitalisme globalitzat, aquesta federació a nivell estatal perdria el seu sentit més original i només seguiria, de facto, reconeixent un Estat contra el que diem lluitar i que suposa una agressió cultural i lingüística.



IV.- El federalisme i el nostre marc estatutari:

Els estatuts de la CGT de Catalunya són clars en el sentit que aquests són l’última instància (article 3, article 48è, disposicions addicionals i disposicions finals) i són els que regeixen el funcionament orgànic del nostre sindicat. Aquest fet no admet discussió, i més tenint en compte que la CGT es diu federal i resta confederada amb altres ens del que es coneix com l’Estat espanyol.

Tot i això, ens trobem amb una CGT federada seguint l’estructura de l’Estat sota el qual es troba, amb uns poders com a federació de tipus autonòmic. Una federació que no és del tot lliure quan no pot establir contactes amb d’altres ens afins i federar-s’hi independentment de la federació amb la CGT Estatal, una CGT que posa en dubte la validesa dels seus propis estatuts envers els de la Confederació.



V.- Federalisme estatal versus lluita global:

És obvi que, de la mateixa manera que ho continuava sent fa 70 anys, la federació amb d’altres ens que s’adscriuen a l’Estat Espanyol representa una eina útil de coordinació en tant en quant moltes de les legislacions laborals i de mesures socials (privatitzacions, expedients de regulació,..) ens són comunes. És doncs convenient aquesta federació en nom de l’eficàcia en la lluita.

No és menys cert, però, que tal i com s’ha comentat anteriorment, la Unió Europea i el poder transnacional provoca que cada cop més aquestes polítiques s’harmonitzin i per tant la lluita ha de ser global. Per això creiem convenient que la CGT de Catalunya continuï confederada amb les altres federacions territorials de la CGT a l’Estat Espanyol, però que alhora es pugui federar lliurement i com a ens propi, si així és el cas, amb d’altres organitzacions sindicals d’arreu, seguint únicament les decisions sobiranes emanades de les seves assemblees.



VI.- Conclusions:

Tot ens, sindicat o federació anarcosindicalista té autonomia pròpia i, com a primera conseqüència, té el dret inalienable de federar-se, confederar-se o desfederar-se lliurement, amb les úniques limitacions que les imposades per l’autonomia de la voluntat de la seva pròpia afiliació i per un compromís amb un ideari de lluita social.

Per tant, La possibilitat de federar-se, confederar-se o desfederar-se lliurement que tenim la CGT de Catalunya és conseqüència directa del nostre status d’ens lliure confederat, que ens ha de dur a seguir únicament els dictats de les nostres afiliades i afiliats, sota criteris d’enfortiment de la lluita i el suport mutu. Allí on es presenti la necessitat o l’oportunitat de federar-se amb altres ens, en pro d’assolir les nostres reivindicacions, cal fer-ho, sense necessitat de modificar estatuts.

De la mateixa manera, si acceptem que l’exercici del federalisme ha de ser completament lliure, també qualsevol ens –i entre ells la CGT de Catalunya- ha de poder relacionar-se amb d’altres organitzacions d’arreu del món sense que aquestes relacions hagin de ser autoritzades, supervisades o canalitzades per un altre ens. Per tant, si les nostres assemblees decideixen la necessitat d’una secretaria de relacions internacionals per poder parlar sense intermediaris amb d’altres organitzacions d’arreu del món, o si es decideix directament mantenir aquestes relacions, cal complir els mandats d’aquestes.

Amb aquesta ponència no es demana un trencament del lliure acord que ens uneix amb els companys de Madrid, Andalusia o Astúries, per exemple, sinó que reivindiquem la capacitat i la independència de la CGT Catalana de relacionar-se o inclús federar-se lliurement amb d’altres organitzacions afins d’arreu del món sense haver de passar per la CGT Estatal.

Analitzant ara les dues limitacions a la lliure federació (i a les relacions amb d’altres ens) -l’autonomia de la voluntat de l’afiliació i el nostre ideari de lluita social-, trobem en primer lloc que, fruit precisament de l’autonomia de la voluntat de la nostra afiliació, existeix una reglamentació pròpia –els estatuts de CGT de Catalunya- que cal respectar sempre mentre segueixin vigents i que no poden ser substituïts per estatuts ni reglaments aliens, siguin d’altres ens, sindicats o de la confederació estatal. No és lícit ni molt menys legítim que es vulgui donar una supletorietat als nostres estatuts que no tenen. És imprescindible deixar clar que els nostres estatuts, votats per la nostra afiliació són sobirans i són la nostra única i darrera instància a la que remetren’s per al nostre funcionament.

I en segon lloc, pel que fa al compromís amb un ideari llibertari de lluita social com a segona limitació a l’exercici del lliure federalisme, La nostra Federació de Catalunya ha tingut i té sempre en compte com un dels nostres principis bàsics l’internacionalisme i el suport mutu amb qualsevol ens, companys i companyes amb els qui compartim la lluita, entenent que la solidaritat és un principi bàsic que només es pot exercir des de la llibertat individual i en aquest cas col•lectiva.

Així doncs i parafrasejant un dels acords del Congrés Constitutiu de la Confederació Nacional del Treball "els governants que atropellin per mitjà de la força armada a algun dels germans federats, es trobaran, no amb llàgrimes, sinó amb l’actuació resolta d’aquesta federació..."

O com digué Salvador Seguí, "de poc ens serviria que aquesta força immensa, que se sosté per la tenacitat i la convicció del proletariat català, quedés tancada solament en els murs d’allò que se’n diu o anomena Catalunya; per això tenim necessitat de posar-nos amb comunicació amb tots els obrers espanyols, i tenim necessitat de posar-nos amb comunicació amb tots els de fora d’Espanya."

Per tot això, Reclamem que la CGT de Catalunya pugui decidir des de la llibertat i la independència la seva federació o confederació amb els ens que consideri convenients, i això només es pot fer amb un respecte total a l’autonomia de la voluntat de la nostra afiliació: aplicant els nostres estatuts com a únics, amb una secretaria de relacions internacionals pròpia i el que és més important, creient-nos-ho nosaltres mateixos, deixant a banda estructures estatals que, a més, ens oprimeixen com a nació, sense que això signifiqui deixar d’exercir la nostra solidaritat internacionalista.



VII.- Acords:

1er.- Que la CGT de Catalunya decideixi, des de la llibertat i la independència, la seva federació o confederació amb els ens que consideri convenients en el moment que consideri oportú, sempre sota criteris d’enfortiment de la lluita i el suport mutu.

2on.- Respecte total a l’autonomia de la voluntat de la nostra afiliació: aplicació dels nostres estatuts com a únics i darrera instància de la CGT de Catalunya.

3er.- Creació de secretaria de relacions internacionals pròpia si així ho 5 decideixen les assamblees de cada federació, que permeti normalitzar les relacions que ja es tenen des de la nostra federació de Catalunya amb ens d’arreu del món, sense intermediació ni tamís de cap tipus.

4art.- La CGT de Catalunya rebutjarà totes les formes d’estatisme que oprimeixin pobles, nacions o col•lectius i, en especial, lluitarà contra les agressions a les classes populars catalanes provinents de l’espanyolisme i el constitucionalisme autonòmic que encorseta voluntats, pobles i persones.

5è.- La CGT de Catalunya es declara internacionalista i solidària amb tots els pobles del món i, per això, ofereix el seu suport mutu als ens, sindicats i federacions de la CGT existents dins la península ibèrica, independentment que hi resti confederada o no.

Pau Juvillà (AD Baix-Camp Priorat)
Esther Sancho (AD Lleida)
Ricard Vilaregut (Únic Girona)
Xavier Barberà (AD Lleida)


Enllaç en PDF a les ponencies de la CGT sobre:

LA CGT DE CATALUNYA I LA QÜESTIÓ NACIONAL AL SEGLE XXI
http://www.cgt.es/cgtcatalunya/Documents/ponencies.pdf
Sindicat