Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Diumenge 28 de maig,Rosa Calafat a La Fornal
26 mai 2006
El proper diumenge 28 de maigl, la lingüista Rosa Calafat ofereix una conferència sobre Miquel Bauçà, poeta universal de Catalunya. Amb el títol "Per què adobes la teulada si fan figa els fonaments?" la ponent analitzarà, en clau política, l'evolució de l'autor -ja desaparegut- en la seva denúncia constant a l'atac espanyol a Catalunya.
L'acte és a La Fornal, a 19 h.

Rosa Calafat Vila
Lingüista. De nació catalana. Professora de la Universitat de les Illes
Balears des del 1989. Hi prepara futurs mestres i filòlegs. Doctora en
Filologia Catalana. La seva tesi, Llengua i repressió a la Mallorca del
segle XVIII. El projecte glotofàgic borbònic (1993), és una anàlisi
sobre el genocidi lingüístic. Dedicada a l'ecolingüística ha publicat
-a diferents revistes i llibres especialitzats (Quaderns Crema 1995)-
estudis sobre aculturació, interferència lingüística, destrucció dels
mites en les societats subordinades, llengua i poder. És coautora dels
llibres: La pervivència del rei En Jaume (1992), Ecologia lingüística
(1998), Reinventar l'ensenyament. Els reptes de l'educació pública
catalana en l'àrea de la globalització (2002), Perspectives
sociolingüístiques a les Illes Balears (2002). I autora de Sabotatge a
la llengua catalana (1999), exhaurit; i Sociolingüística (1999). Ha
fet estudis sobre els fenòmens involucrats en la reproducció
lingüística. Ha participat en taules rodones i impartit conferències
arreu del País.
1_Bauçà-Calafat.doc
Bauçà-Calafat.doc (229 KiB)
El proper diumenge 28 de maigl, la lingüista Rosa Calafat ofereix una conferència sobre Miquel Bauçà, poeta universal de Catalunya. Amb el títol "Per què adobes la teulada si fan figa els fonaments?" la ponent analitzarà, en clau política, l'evolució de l'autor -ja desaparegut- en la seva denúncia constant a l'atac espanyol a Catalunya.
L'acte és a La Fornal, a 19 h.

Rosa Calafat Vila
Lingüista. De nació catalana. Professora de la Universitat de les Illes
Balears des del 1989. Hi prepara futurs mestres i filòlegs. Doctora en
Filologia Catalana. La seva tesi, Llengua i repressió a la Mallorca del
segle XVIII. El projecte glotofàgic borbònic (1993), és una anàlisi
sobre el genocidi lingüístic. Dedicada a l'ecolingüística ha publicat
-a diferents revistes i llibres especialitzats (Quaderns Crema 1995)-
estudis sobre aculturació, interferència lingüística, destrucció dels
mites en les societats subordinades, llengua i poder. Ãs coautora dels
llibres: La pervivència del rei En Jaume (1992), Ecologia lingüística
(1998), Reinventar l'ensenyament. Els reptes de l'educació pública
catalana en l'àrea de la globalització (2002), Perspectives
sociolingüístiques a les Illes Balears (2002). I autora de Sabotatge a
la llengua catalana (1999), exhaurit; i Sociolingüística (1999). Ha
fet estudis sobre els fenòmens involucrats en la reproducció
lingüística. Ha participat en taules rodones i impartit conferències
arreu del País.
EL PECAT DELS CATALANS
consisteix a comparar-nos
amb els nostres enemics
i restar cofois, permetre'ns
de gandulejar, no fer
més del compte: ens fa pànic.
Miquel Bauçà.

-Quants dâesclaus hi ha a lâíndia?
-Més de set milions llargs
-Això és una vergonya!
Què podem fer els catalans?
-Lluitar per la independència,
per la nostra. De retruc,
els serem un bon exemple.

A pocs llocs com Catalunya,
hom pot dir, sense cap àlibi,
que els sinistres personals
vénen tots de la comuna.
Ãs un vici tolerat?
Ãs això el que ens fa ser colla?
També que els enemics
ens assotin amb més gana?

Catalunya és com lâeixample.
-avui més que mai igual-
una platja abandonada,
que comença a fer pudor
amb les restes del naufragi,
mostrant llur obscenitat.
Això no pot durar massa.

Els status quo gaudeixen
de completa llibertat
enfront dels canvis polítics
i de tot canviament.
No s'oposen, funcionen
pel seu compte, sense cap
element que els defineixi
com els gens i nogensmenys
força que es reprodueixen!
El miracle consisteix
a no haver-hi un erudit
capaç de determinar-los.
Per comprendre Catalunya,
cal fer la distinció
entre tres geografies:
una és la humanal,
també dita psicològica;
l'altra, física, descriu
l'aparença de la còrpora
dels diversos habitants.
Finalment, la metafísica.
Mentre no ens puguem mirar
el cervell, caldrà recórrer,
treballar amb aquests mitjans
i deixar d'una vegada
la territorialitat
i allò que hom diu la Història,
que només han de servir
de serventes molt suspectes.
Per usar aquests instruments
només cal escoltar el poble,
que reté els trets distintius,
tot i que no sap usar-los.
Els poetes, al revés,
disposant de saviesa,
ho expliquen molt millor,
malgrat que això no serveixi.

La política lingüística
ha estat un fracàs buscat
car lâefecte ha estat contrari:
els que lâhavien après
han tornat a reciclar-se.
Parlar avui en català,
a lâEixample, és menyspreable,
car els nostres enemics
han vist clar que basta i sobra
parlar alt, alçar la veu,
i hom canvia de llenguatge.
El missatge ha estat ben clar:
podem perdre lâidioma
i de fet no perdrem res:
un record de la família.
Lâimportant: tirar endavant
no fer el ruc amb ximpleries.

Parlar de catalanisme
no té cap sentit, ni un.
No serveix per a comprendre
res de res. Per als infants
és granment incomprensible.
Per als grans, inexistent.
Catalanitat, per contra,
és la clau per explicar
la conducta metafísica
del conjunt dels catalans.
Només amb aquest paràmetre
-o, millor, dimensió-
hom entén tota la història
i el sentit d'ella mateix,
com allò que és tan concret
que exigeix una mirada
de la mena per entendre-ho.
Moltes tribus periran
tot al llarg d'aquest mil.lenni,
però aquest dispositiu
és possible que ens permeti
perllongar una vida incògnita,
molt semblant a la d'avui,
que ningú no vol admetre.

Presumim de ser acollents
i ser molt antiracistes.
Ens agrada ser de tot,
catalans, també, amb mesura;
ens agrada ser de tribus,
com més llunyes, més, millor.
Ãs un vici que ens consenten.

ELS TRES GRANS IMPERATIUS
metafísics categòrics:
Catalunya, Estats Units
i els somnis. Ja és hora
de fixar-los, dins l'embull
que divulguen molts de murris,
que recorren els mercats,
les tavernes que no tanquen.

HE AVORRIT L'ASTRONOMIA,
les ciències naturals,
els volcans i les panteres,
car corrompen els humans
distraient-los de llur fi
que és conèixer la llur ànima,
els ventricles del cervell,
els axons de les neurones,
les dendrites, tot allò
que regula la conducta
o bé la producció
d'aquests somnis que em mantenen
viu encara malgrat tot,
malgrat l'estultícia enterca,
malgrat el decandiment
desarmat de Catalunya.

EL PECAT DELS CATALANS
consisteix a comparar-nos
amb els nostres enemics
i restar cofois, permetre'ns
de gandulejar, no fer
més del compte: ens fa pànic.

-QUINS SÃN ELS TRES CATALANS
que han fet més per Catalunya?
-El rei En Jaume Primer,
en Cerdà i en Pompeu Fabra.
-I aquells que li han fet mal?
-Sant Vicenç Ferrer i l'horda
d'aquells qui han claudicat
i s'han fet funcionaris
d'un estat que no té pas
altre fi o raó d'ésser
que esborrar-nos, fer-nos pols,
si pot ser sense que ho diguin.

MÃS QUE DESCOBRIR AMÃRICA,
serà molt més transcendent
el descobriment de l'ànima.
Serà quan els catalans
passarem tots a ser lliures.

A PART DELS ESTATS UNITS,
que no és historiable
-Catalunya, potser, molt
menys encara, malgrat siguin
diferents els vers motius-,
la història de la Història
és el tedi. Es repeteix,
talment com es repeteixen
els humans en aquest món,
sense cap vergonya oculta.
Però, molt de tant de en tant,
emergeixen uns miracles,
que, ontològicament,
són perfets com a prodigis,
que no són viscuts així.
Els cretins prou que sâafanyen
a trobar raons sotils
per tal dâexplicar el fenòmens,
fins que els deixen descarnats.
El miracle resta intacte.
Jo mateix nâhe viscut dos:
un és Auschwitz; lâaltre lâOnze
de Setembre, a Nova

DEPENDÃNCIES. SÃN MOLTÃ?SSIMES,
que patim I patirem.
Els psicòtrops, com les drogues,
lâalcohol, són barroers.
Nâhi ha dâaltres, de petites,
si hom vol, que són pitjors,
i que poden o salvar-nos
o deixar-nos fets un nyap.
Per exemple, el gregarisme
ha estat la perdició
dels Països Catalans.
Ara: com renunciar-hi?
Jo no hi veig altre camí
que lâeremitisme abrupte.

ELS PAÃ?SOS CATALANS,
com la fruita prohibida,
és sistema que és defès,
és espai imaginari
adaptable a la raó
no pas a la cretinesa
dels veïns immediats.
Ãs permès just als poetes.
Els Països Catalans
són el meu camp de recerca,
com un físic nuclear,
que té el seu, que són els àtoms.
El que dic, tot sâesdevé
dins aquest bell territori.
Ãs prou gran i ben poblat
per tenir por dâavorrir-me,
si mâincloc, a mi mateix.
Aquest llibre és un compendi
dels aspectes principals,
jo essent-hi com a mostra
que hom pot extrapolar
a la resta dels fenòmens.

LA COBDÃ?CIA. PASSIÃ.
Tots volem que Catalunya
sigui lliure i també
delegem molt que ens estimin.
No pot ser gaudir ensems
dâestatuts contradictoris.
Cal renunciar a un.
Quan diem que els catalans
som cruïlla de cultures
o que som integradors
-expressat de vint maneres-,
diem que volem amor,
molt dâamor. Ãs voler massa.

LâESTATUT DE CATALUNYA,
avui no fóra acceptat
per les masses de lâEixample.
Viuen com si no existís.
Consideren la qual cosa
com un pas victoriós
sobre aquells que lâinstal·laren.
Això els omple dâardiment
i de joia, que proclamen
ben altívols pel carrer,
preparats per una guerra,
si calgués. No comprenc
què ho fa que es reprimeixin.

M'HE ALLIBERAT DEL TOT,
de cosins I cosinetes,
I molts altres components,
de tot, menys de Catalunya,
perquè no em rota fer
un despreniment inútil.

This work is in the public domain
Sindicat