Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Rebutgem l'Estatut amb el NO
per observador	25 mai 2006
Dissabte 27 de maig Pça Catalunya 18h Barcelona
Barcelona, el Barcelonès Parlaments de: Elisenda Palouzé Sergi Perelló Oriol Jonqueres Héctor López Bofill Mònica Sabata Xevi Safont-Trias i després... actuació de MESCLAT ! [Hi podreu trobar material de Diguem NO]
Mira també: http://www.diguemno.org http://www.tenimeldretdedecidir.org
This work is in the public domain

Comentaris

acte unitari pel NO
per pdd	25 mai 2006
CARTELL_acte 27 de maig.pdf (373,39 KiB)
La Plataforma pel Dret de Decidir vam convocar la manifestació del 18 de febrer per donar veu al poble català en un moment en el qual es definia un marc polític nou. Vam sortir al carrer per reivindicar que som una nació i que tenim el dret de decidir. És a dir, que som els catalans i catalanes els que hem de tenir capacitat política sobre tot allò que ens afecta. Hem pogut constatar, però, com el projecte d'estatut aprovat pel Parlament de Catalunya ha estat sotmès a un tracte humiliant per part de les institucions de l'Estat, amb la modificació substancial de 165 articles i disposicions (i un preàmbul refet de dalt a baix) i no ha estat defensat de forma conseqüent per bona part de la classe política catalana, amb la renúncia a aspectes fonamentals per al nostre autogovern. Rebutgem l'Estatut que serà sotmès pròximament a referèndum perquè, a més de representar una vulneració d'un acord àmpliament majoritari del Parlament català, no inclou cap de les aspiracions i propostes a favor de les quals ens manifestàrem el 18 de febrer i reclamàvem en el nostre manifest inicial. 1- No reconeix Catalunya com a nació La definició de Catalunya (article 1) queda igual que en l'Estatut de 1979 vigent, amb la devaluada expressió de "nacionalitat". El concepte de nació queda postergat al preàmbul, amb una al·lusió vaga sense cap mena de fonament ni conseqüència jurídica, cosa que certifica la desnaturalització de tot l'articulat. Es nega l'existència del poble català com a subjecte de drets nacionals i històrics com el dret a decidir el nostre futur, a una relació bilateral entre Catalunya i l'Estat i a una projecció internacional pròpia (en diplomàcia, economia, cultura o seleccions catalanes). Es nega la realitat nacional occitana de la Val d'Aran (article 11). 2- No representa cap avenç en la sobirania fiscal Es refusa que la Generalitat tingui responsabilitat fiscal sobre tots els impostos recaptats a Catalunya. L'Agència Tributaria Catalana es limitarà a gestionar els tributs propis i els cedits per l'Estat en la seva totalitat. En canvi, els impostos més significatius (IRPF, IVA, Societats i Impostos especials) continuaran en mans de l'Agència Tributària de l'Estat. La capacitat normativa sobre tots els impostos, plantejada per la proposta del Parlament, referida a tots els aspectes significatius (base imposable, tipus impositiu, exempcions, reduccions i bonificacions), s'ha quedat en una promesa vaga d'ampliar la capacitat normativa en aquells impostos sobre els quals s'amplia el percentatge de participació de la Generalitat, mentre que l'Impost de Societats queda totalment en mans de l'Estat. En cap cas es pot parlar d'un nou model de finançament. L'increment de la participació en alguns tributs (iniciada l'any 1993) no passa de ser una cessió virtual, en no comptar amb una Agència Catalana que els recapti tots. Tampoc no garanteix un increment dels recursos, ja que l'augment dels ingressos procedents de la cistella d'impostos serà compensat per la disminució dels ingressos procedents del Fons de Suficiència. Encara més important: l'article 201 fa una referència explícita a la LOFCA (cosa que no feia el projecte del Parlament), a la qual quedem sotmesos, i l'article 206 deixa clar que els nivells de suficiència, solidaritat i anivellament seran fixats només per l'Estat. S'elimina així qualsevol possibilitat de relació bilateral Estat-Generalitat i serà el Govern central, en el marc del Consell General de Política Fiscal i Financera, qui determinarà els diners de què finalment podrà disposar la Generalitat. A més, sense instruments estadístics adequats (balances fiscals, renda disponible dels territoris en termes reals) el model continuarà mancat de transparència. 3- Impedeix la presència internacional del nostre país El reconeixement internacional a què pot accedir Catalunya és el propi d'una regió de la Unió Europea, no d'una nació. L'Estatut preveu que el Govern de l'Estat pugui incorporar representants de la Generalitat de Catalunya a les delegacions espanyoles a la Unió Europea o a altres organismes internacionals, en els afers relacionats amb les competències o interessos de Catalunya, de la mateixa manera que pot convidar-hi representants de les altres comunitats autònomes. Naturalment, els catalans seran acreditats i identificats com a espanyols. No es descarta que Catalunya tingui una presència directa en alguns organismes en qüestions que afecten les seves competències, però sempre amb un reconeixement de segona categoria, com correspon a les realitats regionals. L'article 200 diu que "La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions socials, culturals i esportives de Catalunya i, si escau, llur afiliació a les entitats afins d'àmbit internacional". És un redactat prou ambigu per no permetre que les seleccions esportives, per exemple, representin plenament el país en competicions internacionals. En aquest tema, s'ha suprimit, del text del Parlament, el punt que reclamava com a competència exclusiva "el foment de la projecció exterior de l'esport català per a garantir que les federacions catalanes participin en competicions oficials d'àmbit europeu i internacional". 4- No millora la posició de la llengua La llengua catalana no és reconeguda com la històrica i pròpia dels Països Catalans, com l'eina de cohesió nacional i social de tota la comunitat. A més, les modestes propostes del projecte d'Estatut del Parlament han quedat substancialment retallades: # Quan s'estableix el català com a llengua d'ús normal i preferent de totes les administracions de Catalunya, no inclou totes les administracions i mitjans presents a Catalunya. # La competència lingüística de la Generalitat no es projecta sobre la "doble oficialitat", sinó sobre la llengua catalana, cosa que resolt a la baixa la qüestió respecte de la mateixa doctrina del Tribunal Constitucional. # El deure de conèixer les dues llengües oficials queda sense conseqüències jurídiques, ja que s'ha eliminat del text original la impossibilitat d'al·legar-ne desconeixement. # Les propostes relatives a normes d'etiquetatge, considerades insuficients per les associacions de defensa de la llengua, també es modifiquen de manera que "almenys en català" esdevé "també en català". # Per a magistrats i jutges, el coneixement del català serà un mèrit i no un requisit. 5- No permet que establim polítiques pròpies de ciutadania i d'immigració Amb la seva submissió a les lleis estatals, l'Estatut no permet l'ampliació dels drets de ciutadania a la població catalana d'origen estranger, sense els quals no es pot parlar de veritable incorporació. És més, han desaparegut competències previstes en el projecte del Parlament com "l'establiment i la regulació de garanties en relació amb els drets i deures de les persones immigrades" o la relació bilateral Estat-Generalitat per a la determinació dels contingents de persones immigrades. El nou text redueix el paper de la Generalitat a l'execució de la legislació estatal i europea en matèria de treball d'estrangers, condicionada a la "necessària coordinació que correspon a l'Estat". 6- Continuen en mans de l'Estat qüestions legislatives i executives essencials Aquest Estatut no ens dóna dret a decidir en temes socials i econòmics importants, com són salut, educació, gestió d'infraestructures (aeroports), justícia i règim local. Ens manca també un marc català de relacions laborals. L'Estatut continua subordinat a la Constitució espanyola i, per tant, l'Estat continua mantenint intacta la seva capacitat legislativa (també executiva, en alguns casos) en competències exclusives. A més d'algunes, que ja hem esmentat, com les relacions internacionals o la regulació de la ciutadania, l'article 149 de la Constitució estableix fins a 32 qüestions com a competències exclusives, algunes tan importants com la defensa i les forces armades, l'administració de justícia, la legislació laboral, la planificació general de l'activitat econòmica o el comerç exterior. 7- Els drets democràtics i socials queden sotmesos a la legislació de l'Estat La Generalitat no tindrà capacitat per convocar consultes entre la ciutadania en forma de referèndum, ni tan sols en aquells temes en els quals disposa de competències, com preveia el projecte del Parlament. Tampoc s'admet una circumscripció pròpia, o amb CCAA pròximes, a les eleccions europees. L'extensa relació de drets socials i mediambientals no amaga la seva manca d'eficàcia i força normativa. En tots els punts conflictius (laïcitat de l'ensenyament, dret a una mort digna, dret de les dones a disposar del propi cos) ha quedat palesa i, moltes vegades explicitada, la seva subordinació a les lleis estatals. Les formulacions genèriques i la manca de mecanismes de garantia resten també força legal a aquest Estatut. En resum, aquest projecte d'Estatut no inclou cap de les aspiracions i propostes a favor de les quals ens vam manifestar el 18 de febrer passat: no ens reconeix com a nació, no se'ns permet gestionar els propis recursos, no ens dóna dret a decidir en els afers socials més importants i no se'ns reconeix el dret a l'autodeterminació. No volem renunciar a uns objectius de país ambiciosos i ens neguem a acceptar una nova hipoteca que perpetuï anys i anys la situació de subordinació sobre les generacions que vénen. Hem de rebutjar aquest Estatut per evitar que aquest marc autonòmic quedi congelat i el país vagi perdent poder de decisió i dinamisme respecte les altres nacions europees. El poble català s'ha de dotar de les eines legislatives necessàries per ser una nació lliure i avançada dins Europa. Per això, les lleugeres millores que pot suposar aquest Estatut respecte del vigent no són en absolut l'avenç que necessita el país, i no corresponen al ritme amb què avança la societat catalana, que, en les seves reivindicacions, supera de llarg aquest estret marc autonòmic que estableix l'Estat espanyol. La Plataforma pel Dret de Decidir continuarà treballant per a un futur escenari d'autodeterminació, on ens siguin reconeguts els nostres drets com a poble i on un veritable procés constituent permeti als catalans i a les catalanes de decidir les normes que han de regir la nostra societat. Per això, cal que fem un primer pas participant activament en el referèndum i expressant de forma massiva el rebuig a aquest Estatut. Davant dels atacs i les amenaces antidemocràtiques, i davant també de les actituds polítiques servils, el poble català ha de demostrar coratge i fermesa en la defensa dels seus drets. Perquè som una nació i tenim el dret de decidir NO ENS DEIXEM ENGANYAR, REBUTGEM AQUEST ESTATUT
Mira també: http://www.tenimeldretdedecidir.org/

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more