Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
Rebutgem l'Estatut amb el NO
|
|
per observador |
25 mai 2006
|
Dissabte 27 de maig
Pça Catalunya
18h
Barcelona |
|
Barcelona, el Barcelonès
Parlaments de:
Elisenda Palouzé
Sergi Perelló
Oriol Jonqueres
Héctor López Bofill
Mònica Sabata
Xevi Safont-Trias
i després... actuació de MESCLAT !
[Hi podreu trobar material de Diguem NO] |
Mira també:
http://www.diguemno.org http://www.tenimeldretdedecidir.org |
This work is in the public domain |
Comentaris
Re: Rebutgem l'Estatut amb el NO
|
per Heracles |
25 mai 2006
|
|
acte unitari pel NO
|
per pdd |
25 mai 2006
|
| CARTELL_acte 27 de maig.pdf (373,39 KiB) | |
La Plataforma pel Dret de Decidir vam convocar la manifestació del 18 de febrer per donar veu al poble català en un moment en el qual es definia un marc polític nou. Vam sortir al carrer per reivindicar que som una nació i que tenim el dret de decidir. És a dir, que som els catalans i catalanes els que hem de tenir capacitat política sobre tot allò que ens afecta.
Hem pogut constatar, però, com el projecte d'estatut aprovat pel Parlament de Catalunya ha estat sotmès a un tracte humiliant per part de les institucions de l'Estat, amb la modificació substancial de 165 articles i disposicions (i un preàmbul refet de dalt a baix) i no ha estat defensat de forma conseqüent per bona part de la classe política catalana, amb la renúncia a aspectes fonamentals per al nostre autogovern.
Rebutgem l'Estatut que serà sotmès pròximament a referèndum perquè, a més de representar una vulneració d'un acord àmpliament majoritari del Parlament català, no inclou cap de les aspiracions i propostes a favor de les quals ens manifestàrem el 18 de febrer i reclamàvem en el nostre manifest inicial.
1- No reconeix Catalunya com a nació
La definició de Catalunya (article 1) queda igual que en l'Estatut de 1979 vigent, amb la devaluada expressió de "nacionalitat". El concepte de nació queda postergat al preàmbul, amb una al·lusió vaga sense cap mena de fonament ni conseqüència jurídica, cosa que certifica la desnaturalització de tot l'articulat. Es nega l'existència del poble català com a subjecte de drets nacionals i històrics com el dret a decidir el nostre futur, a una relació bilateral entre Catalunya i l'Estat i a una projecció internacional pròpia (en diplomàcia, economia, cultura o seleccions catalanes).
Es nega la realitat nacional occitana de la Val d'Aran (article 11).
2- No representa cap avenç en la sobirania fiscal
Es refusa que la Generalitat tingui responsabilitat fiscal sobre tots els impostos recaptats a Catalunya. L'Agència Tributaria Catalana es limitarà a gestionar els tributs propis i els cedits per l'Estat en la seva totalitat. En canvi, els impostos més significatius (IRPF, IVA, Societats i Impostos especials) continuaran en mans de l'Agència Tributària de l'Estat.
La capacitat normativa sobre tots els impostos, plantejada per la proposta del Parlament, referida a tots els aspectes significatius (base imposable, tipus impositiu, exempcions, reduccions i bonificacions), s'ha quedat en una promesa vaga d'ampliar la capacitat normativa en aquells impostos sobre els quals s'amplia el percentatge de participació de la Generalitat, mentre que l'Impost de Societats queda totalment en mans de l'Estat.
En cap cas es pot parlar d'un nou model de finançament. L'increment de la participació en alguns tributs (iniciada l'any 1993) no passa de ser una cessió virtual, en no comptar amb una Agència Catalana que els recapti tots. Tampoc no garanteix un increment dels recursos, ja que l'augment dels ingressos procedents de la cistella d'impostos serà compensat per la disminució dels ingressos procedents del Fons de Suficiència.
Encara més important: l'article 201 fa una referència explícita a la LOFCA (cosa que no feia el projecte del Parlament), a la qual quedem sotmesos, i l'article 206 deixa clar que els nivells de suficiència, solidaritat i anivellament seran fixats només per l'Estat. S'elimina així qualsevol possibilitat de relació bilateral Estat-Generalitat i serà el Govern central, en el marc del Consell General de Política Fiscal i Financera, qui determinarà els diners de què finalment podrà disposar la Generalitat. A més, sense instruments estadístics adequats (balances fiscals, renda disponible dels territoris en termes reals) el model continuarà mancat de transparència.
3- Impedeix la presència internacional del nostre país
El reconeixement internacional a què pot accedir Catalunya és el propi d'una regió de la Unió Europea, no d'una nació. L'Estatut preveu que el Govern de l'Estat pugui incorporar representants de la Generalitat de Catalunya a les delegacions espanyoles a la Unió Europea o a altres organismes internacionals, en els afers relacionats amb les competències o interessos de Catalunya, de la mateixa manera que pot convidar-hi representants de les altres comunitats autònomes. Naturalment, els catalans seran acreditats i identificats com a espanyols. No es descarta que Catalunya tingui una presència directa en alguns organismes en qüestions que afecten les seves competències, però sempre amb un reconeixement de segona categoria, com correspon a les realitats regionals.
L'article 200 diu que "La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions socials, culturals i esportives de Catalunya i, si escau, llur afiliació a les entitats afins d'àmbit internacional". És un redactat prou ambigu per no permetre que les seleccions esportives, per exemple, representin plenament el país en competicions internacionals. En aquest tema, s'ha suprimit, del text del Parlament, el punt que reclamava com a competència exclusiva "el foment de la projecció exterior de l'esport català per a garantir que les federacions catalanes participin en competicions oficials d'àmbit europeu i internacional".
4- No millora la posició de la llengua
La llengua catalana no és reconeguda com la històrica i pròpia dels Països Catalans, com l'eina de cohesió nacional i social de tota la comunitat. A més, les modestes propostes del projecte d'Estatut del Parlament han quedat substancialment retallades:
# Quan s'estableix el català com a llengua d'ús normal i preferent de totes les administracions de Catalunya, no inclou totes les administracions i mitjans presents a Catalunya.
# La competència lingüística de la Generalitat no es projecta sobre la "doble oficialitat", sinó sobre la llengua catalana, cosa que resolt a la baixa la qüestió respecte de la mateixa doctrina del Tribunal Constitucional.
# El deure de conèixer les dues llengües oficials queda sense conseqüències jurídiques, ja que s'ha eliminat del text original la impossibilitat d'al·legar-ne desconeixement.
# Les propostes relatives a normes d'etiquetatge, considerades insuficients per les associacions de defensa de la llengua, també es modifiquen de manera que "almenys en català" esdevé "també en català".
# Per a magistrats i jutges, el coneixement del català serà un mèrit i no un requisit.
5- No permet que establim polítiques pròpies de ciutadania i d'immigració
Amb la seva submissió a les lleis estatals, l'Estatut no permet l'ampliació dels drets de ciutadania a la població catalana d'origen estranger, sense els quals no es pot parlar de veritable incorporació. És més, han desaparegut competències previstes en el projecte del Parlament com "l'establiment i la regulació de garanties en relació amb els drets i deures de les persones immigrades" o la relació bilateral Estat-Generalitat per a la determinació dels contingents de persones immigrades. El nou text redueix el paper de la Generalitat a l'execució de la legislació estatal i europea en matèria de treball d'estrangers, condicionada a la "necessària coordinació que correspon a l'Estat".
6- Continuen en mans de l'Estat qüestions legislatives i executives essencials
Aquest Estatut no ens dóna dret a decidir en temes socials i econòmics importants, com són salut, educació, gestió d'infraestructures (aeroports), justícia i règim local. Ens manca també un marc català de relacions laborals.
L'Estatut continua subordinat a la Constitució espanyola i, per tant, l'Estat continua mantenint intacta la seva capacitat legislativa (també executiva, en alguns casos) en competències exclusives. A més d'algunes, que ja hem esmentat, com les relacions internacionals o la regulació de la ciutadania, l'article 149 de la Constitució estableix fins a 32 qüestions com a competències exclusives, algunes tan importants com la defensa i les forces armades, l'administració de justícia, la legislació laboral, la planificació general de l'activitat econòmica o el comerç exterior.
7- Els drets democràtics i socials queden sotmesos a la legislació de l'Estat
La Generalitat no tindrà capacitat per convocar consultes entre la ciutadania en forma de referèndum, ni tan sols en aquells temes en els quals disposa de competències, com preveia el projecte del Parlament. Tampoc s'admet una circumscripció pròpia, o amb CCAA pròximes, a les eleccions europees.
L'extensa relació de drets socials i mediambientals no amaga la seva manca d'eficàcia i força normativa. En tots els punts conflictius (laïcitat de l'ensenyament, dret a una mort digna, dret de les dones a disposar del propi cos) ha quedat palesa i, moltes vegades explicitada, la seva subordinació a les lleis estatals. Les formulacions genèriques i la manca de mecanismes de garantia resten també força legal a aquest Estatut.
En resum, aquest projecte d'Estatut no inclou cap de les aspiracions i propostes a favor de les quals ens vam manifestar el 18 de febrer passat: no ens reconeix com a nació, no se'ns permet gestionar els propis recursos, no ens dóna dret a decidir en els afers socials més importants i no se'ns reconeix el dret a l'autodeterminació.
No volem renunciar a uns objectius de país ambiciosos i ens neguem a acceptar una nova hipoteca que perpetuï anys i anys la situació de subordinació sobre les generacions que vénen. Hem de rebutjar aquest Estatut per evitar que aquest marc autonòmic quedi congelat i el país vagi perdent poder de decisió i dinamisme respecte les altres nacions europees. El poble català s'ha de dotar de les eines legislatives necessàries per ser una nació lliure i avançada dins Europa. Per això, les lleugeres millores que pot suposar aquest Estatut respecte del vigent no són en absolut l'avenç que necessita el país, i no corresponen al ritme amb què avança la societat catalana, que, en les seves reivindicacions, supera de llarg aquest estret marc autonòmic que estableix l'Estat espanyol.
La Plataforma pel Dret de Decidir continuarà treballant per a un futur escenari d'autodeterminació, on ens siguin reconeguts els nostres drets com a poble i on un veritable procés constituent permeti als catalans i a les catalanes de decidir les normes que han de regir la nostra societat. Per això, cal que fem un primer pas participant activament en el referèndum i expressant de forma massiva el rebuig a aquest Estatut. Davant dels atacs i les amenaces antidemocràtiques, i davant també de les actituds polítiques servils, el poble català ha de demostrar coratge i fermesa en la defensa dels seus drets.
Perquè som una nació i tenim el dret de decidir
NO ENS DEIXEM ENGANYAR, REBUTGEM AQUEST ESTATUT |
Mira també:
http://www.tenimeldretdedecidir.org/ |
Re: Rebutgem l'Estatut amb el PP i la COPE
|
per cri-cri |
25 mai 2006
|
propaganda nazionanista intoxicadora fins als pebrots... |
Re: Rebutgem l'Estatut amb el NO
|
per qui diu que parla? jestalellam@yahoo.es |
25 mai 2006
|
Hem podeu dir a quí representen aquests que parlen? Hem podeu dir si us agrada més l'estatut actual el 79 que el que APROVAREM el dia 18? però només digueu-me SI o NO us agrada més. No necessito literatura barata. |
Re: Rebutgem l'Estatut amb el NO
|
per demagògia 79 |
25 mai 2006
|
Prou amb això del 79. Jo estic pel no i crec que no s'han de generar falsos discursos com fan el PSC, ICV, EUIA i CIU. Si no surt la reforma d'estatut no tornem al 79, ens quedem amb les competències transferides que tenim fins avui dia que no disten gens del que ja s'ha acabat pactant entre Mas i Zapatero. A veure si us entereu que ja no ens alimenten molles i volem el pa sencer. Si us agraden les molles, que és del que heu estat vivint molts fins ara doncs molt bé, però no vingueu amb la historieta del 79. Si no t'he convençut et recomano que visitis www.tenimeldretdedecidir.org o www.diguemno.org i allà veuràs quins "avenços" hi ha en aquesta nova estafa. Si vols anar més ràpid mira't aquest text d'en López-Bofill publicat a l'Avui i si vols, continua, votant que sí, doncs que t'aprofiti.
Des del catalanisme també podem dir no a un Estatut que ha enterrat els principis del 30 de setembre i que no suposa cap mena de canvi substancial en les relacions amb l'Estat espanyol. El Parlament havia aprovat un text que consagrava el reconeixement de la nostra nació com a entitat política, que blindava el poder assumit per la Generalitat i que assegurava un marc de finançament suficient. Com és sabut, però, un pacte entre el cap del govern l'espanyol i el cap de l'oposició a Catalunya (cosa que no té antecedents en cap sistema del món) va arruïnar la voluntat majoritària dels representants de la ciutadania i sacrificà tots els aspectes esmentats: en el text que serà sotmès a referèndum no hi haurà, doncs, ni ple reconeixement jurídic nacional, ni blindatge de competències, ni finançament suficient. Cap dels objectius pels quals es va fer el nou Estatut ha estat assolit.
En aquesta tessitura, ¿no té un punt d'humiliació acceptar un text que no dóna resposta a cap de les demandes formulades? Un text que no passa de ser allò que ja hauríem pogut aconseguir amb l'Estatut vigent de 1979 si s'hagués desplegat amb algunes lleis orgàniques i una interpretació més autonomista del Tribunal Constitucional.
Penso que el patriotisme, per utilitzar el terme que va invocar l'Agustí Colomines la setmana passada en sentit antagònic, té alguna cosa a veure amb la dignitat, i em sembla força indigne participar en una negociació on estan en joc aspectes cabdals per a la teva comunitat política i no obtenir res del que havia estat proposat.
I quan dic no res, ho afirmo taxativament. Furgant en els racons dels preceptes estatutaris que resten no trobem cap senyal, no sols de les línies mestres de la proposta del Parlament, sinó de detalls menors que potser podrien haver suposat una avenç, per posar uns exemples: el català continuarà sense ser requisit per exercir de jutge a Catalunya, la Generalitat continuarà sense tenir competències sobre l'aeroport del Prat, continuarem sense tenir seleccions nacionals, sense poder definir i regular un sistema de seguretat pública de forma íntegra o sense poder convocar referèndums si no ho autoritza l'Estat (coses, totes elles, que incloïa l'Estatut del 30 de setembre). No hi ha cap escletxa per on poder haver sortit del full de ruta, res que s'escapi a un text ajustat a l'Espanya unitària de sempre que no té cap mena de ganes d'avançar cap a un horitzó federal i plurinacional.
No tinc res en contra d'Andalusia (per mi com si es volen declarar independents) però no diu gaire a favor d'un Estatut de Catalunya a l'alçada de les nostres ambicions nacionals que el text andalús aprovat fa poc pel Parlament d'aquella comunitat sigui calcat al nostre (només falta que el català sigui declarat la llengua oficial d'Andalusia), potser només hi ha una diferència: un sistema de finançament que si a Andalusia s'aprova i s'aplica de debò farà irrellevants els preceptes de l'Estatut català en aquesta matèria. ¿És això el màxim que el govern amic de Zapatero podia oferir als catalans? ¿L'Estatut d'Andalusia?
Alguns defensors del sí m'han replicat que anar més enllà hauria estat trencar les regles del joc, que no estàvem preparats per fer el pas endavant i que ens hem de resignar amb el que tenim. Però, en primer lloc això no és veritat, l'Estatut ha estat retallat molt més enllà de les objeccions constitucionals, si els partits catalans haguessin negociat junts a Madrid es podria haver forçat la màquina sense una ruptura. El govern Zapatero va utilitzar el pretext de la constitucionalitat per passar el ribot allà on la Constitució no deia res.
I en segon lloc: per què no es pot dir 'no', senzillament, perquè tampoc no acceptes les regles del joc, perquè no acceptes que la norma institucional bàsica del teu país hagi de ser aprovada amb el consentiment del president del govern d'un altre país, perquè estàs fart d'una estructura jurídica, i política i econòmica que no ha trontollat des de la Transició i que amenaça de portar Catalunya a l'estancament i a la dissolució, perquè et deprimeix que els mateixos que decidien fa vint-i-cinc anys (Maragall o Guerra, per dir dos noms) són els mateixos que decidiran el futur dels propers vint-i-cinc, dir, senzillament, que no perquè vols que finalment hi hagi una sotragada a Catalunya que s'endugui per davant tot l'equilibri de poders i tota la teranyina mediàtica que mai no ha posat en dubte la nostra subordinació a Espanya, perquè reclames una renovació completa d'un model exhaurit i perquè entens que és imprescindible el relleu generacional i que comencin a tallar el bacallà aquells que no recorden ni la Guerra Civil, ni el franquisme, que no van votar ni la Constitució, ni l'Estatut del 79, ni entenen de cap de les maneres per què hem d'abaixar el cap per servilisme o per compassió quan en democràcia podem aspirar a tot. Per què no podem votar que no aquests que ara arribem a la nostra maduresa com a ciutadans que també reclamem el dret de viure el nostre moment èpic i d'escriure la nostra història d'una vegada?
Qui vol hipotecar-se per als propers vint-i-cinc anys per la competència en matèria de ferrocarril i cable quan té a les seves mans l'inici d'un procés que situï Catalunya al lloc que li correspon a Europa i al món? Per patriotisme no podem legitimar les engrunes.
Hèctor López Bofill és Doctor en Dret i professor de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
Article aparegut a l'AVUI (22/5/2006) |
Re: Rebutgem l'Estatut amb el NO
|
per d'esquerres primer |
25 mai 2006
|
Francament, votar NO al traspàs de competències de Rodalies de Renfe i a la renda bàsica és tota una declaració ideològica.
D'ERC era d'esperar, de les forces extraparlamentàries d'esquerres, d'entrada no. |
Re: Rebutgem l'Estatut amb el NO
|
per rodalies renfe? renda bàsica? |
25 mai 2006
|
Seràs babau. Si surt no ens quedarem sense mossos d'esquadra i sense traspàs de l'educació, com que tornem al 79, ja, ja, ja, ja. Si surt no, doncs a desenvolupar l'actual estatut i la constitució o no hi ha talante a les Espanyes, i paral·lelament apretar fort perquè s'acabi de transforma aquesta estat de merda en base al respecte a la decisió dels pobles. Rodalies Renfe i renda bàsica, vaja, coses que no es podien haver aconseguit sense lligar-nos 25 anys més a un estatut de merda. Va home, va. Aquesta és la vostra defensa de l'Estatut, doncs si que anem bé. Caradures, això és el que sou. |
Re: Rebutgem l'Estatut amb el NO
|
per capullos en general |
25 mai 2006
|
la renda bàsica? jajaja, sí, sí, i el setè cel, i el paradís i l'emancipació obrera.
els del tomàquet sou d'allò més divertits, fins que us poseu a llepar el cul al psoe. |
Re: Rebutgem l'Estatut amb el NO
|
per capullo en concret |
25 mai 2006
|
ARTICLE 24.DRETS EN L'ÀMBIT DELS SERVEIS SOCIALS
3. Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a
una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord
amb les condicions que legalment s’estableixen.
D'emancipació obrera l'estatut no diu res, però de renda bàsica, com veus si.
Els capullos en general també sou prou divertits. |
Re: Rebutgem l'Estatut amb el NO
|
per No |
25 mai 2006
|
Jo estic pel NO
Que l'actual estatut és millor que el del 79...?
Doncs per mi com si tornem al 75, redéu. Si ens ha de costar tanta humilació, presa de pèl i teatre, per mi estripem la baralla i a començar de nou. Una mica de dignitat, profavó.
No, no i no. |
Re: Rebutgem l'Estatut amb el NO
|
per no no i no |
25 mai 2006
|
"humilació, presa de pèl i teatre"
això, no és cap argument. |
Re: Rebutgem l'Estatut amb el NO
|
per capullo específic |
26 mai 2006
|
"amb les condicions que legalment s'estableixen"...y hasta aquí puedo leer.
indicador del grau d'avenç social que l'estatut suposa: CiU, patronals i el PP català en silenci hi estan a favor (com demostra la recent enquesta d'intereconomia que revela que el 57% de l'electorat del pp votarà que sí).
a qui preteneu enganyar? |
Re: Rebutgem l'Estatut amb el NO
|
per Jason |
26 mai 2006
|
A Indymedia hi ha més psoecialista i cosmopijo del que sembla, apart dels habituals fatxatrolls.
La primera reacció del Piqué i del Rajoy just després del pacte de Mas i Zapatero va ser alegrar-se'n i dir que aquests dos havien deixat l'estatut tal com ells el volien.
Un parell de dies després deien que s'oposaven, pero és només per fer de poli dolent i fer passar per bo la merda d'estatut esmicolat i buidat que ens han deixat.
Pero el millor és que en Mas va pactar amb el Zapatero després d'un sopar amb la patronal espanyola a Catalunya amb gent com el Godó, el Lara, el Brufau o el Juan Roig (el de Mercadona) que van manar-li de pactar amb Zapatero retallant el màxim l'estatut i que ja s'encarregaríen de vendre'l als seus mitjans de comunicació.
Votar si és votar a favor del control al que aquesta patronal ens sotmet, és acceptar que la nostra voluntat democratica i pacífica no val una merda front els seus privilegis i diners. |
Re: Rebutgem l'Estatut amb el NO
|
per una |
26 mai 2006
|
"Hem podeu dir si us agrada més l'estatut actual el 79 que el que APROVAREM el dia 18? però només digueu-me SI o NO us agrada més. No necessito literatura barata."
Una mica de literatura barata:
"em pots dir com t´agradava més el Pla Hidrològic Nacional? Tal i com l´anava a aprovar el PP tot sol, o tal i com es va aprovar amb els vots de CiU (per a fer-hi petites millores). Seguint el teu esquema mental haurÃem d´haver dit SÃ? al PHN perquè era una miqueta millor que el que va fer el PP tot sol no?"
"Em pots dir què era millor per a Catalunya? La majoria absoluta del PP tot sol, o algunes "petites millores", que va introduïr CiU? Seguint el teu esquema mental: S� AL PACTE PP-CiU!, perquè és millor que el PP governant sol".
I ara, en paraules de Pasqual Maragall, el que és realment aquest Estatut:
"CiU va exigir a Zapatero, que a canvi del pacte de la Moncloa jo no em tornés a presentar".
O sigui segons el vostre lÃder Pasqual Maragall, l´Estatut de la Moncloa, que ha de ser aprovat per uns 30 anys és fruit de les à nsies de CiU per tornar al poder.
Després d´això, no cal que em diguis res. FORA ABSOLUTISTES!!
IC-V = PSOEVERGENTS |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article. Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo. Comments can not be added to this article any more
|