Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
Genocidi cristiÃ
per Quintus Aurelius Symmachus	24 mai 2006
...Si Qua In Agris Templa Sunt, Sine Turba Ac Tumultu Diruantur... Emperador Arcadi, 13.7.399
314 Immediatament després de la seva legalizació, l'esglesia comença a atacar els pagans: el concili d'Ankara denuncia i escomet contra el culte a la deesa Artemis. 324 L'emperador Constantí declara el cristianisme com religió única i oficial de l'Imperi Romà. A Dídima, a Asia Menor, es saqueja l'oracle del déu Apol.lo i s'assassinen els seus sacerdots després de torturar-los. Expulsen els pagans del mont Atos i destrueixen tots els seus temples pagans. El mont Atos és enguany pels cristians l'Agio Oros o Muntanya Sagrada i està ple de monestirs. 326 L'emperador Constantí, seguint les ordres de la seva mare Helen, destrueix el temps del déu Asclepi a Cilícia així com molts altres temples de la deesa Afrodita a Jerusalem, Afaca, Mambre, Fenicia, Baalbec, etc. La mare de Constantí, per cert, va inventar-se el conegut com Sant Sepúlcre a més del Gòlgota (l'indret on va tenir lloc la cruci-ficció) guanyant-se el títol de santa pels serveis prestats. 330 L'emperador Constantí roba els tresors i les estatues dels temples dels deus olímpics a Grècia per decorar la seva nova Constantinopla, la nova capital de l'Imperi Romà. 335 L'emperador Constantí saqueja temples a l'Asia Menor i Filistea i ordena executar els pagans. Assassinat del filòsof Sopatre. 341 L'emperador Constanci empaita "a tots els hel.lenistes". Molts pagans grecs son empresonats o directament executats. 346 Noves persecucions contra els creients en els déus a Constantinopla. Exili forçòs del famòs orador Libani acusat de "mag". 353 Un decret de Constanci mana la pena de mort per qualsevol culte amb sacrificis i "ídols". 354 Un nou decret mana el tancament de tots els temples pagans. Alguns són profanats, convertits en bordells. S'assassinen sacerdots pagans. Primera crema de biblioteques a varies ciutats. S'instal.len les primeres fàbriques de cal al costat dels temples, la seva pedra es desmonta per ser transformada en cal perdent-se per sempre més valuoses obres arquitectòniques i artístiques. 356 Un nou edicte de Constanci mana, una altre vegada, la destrucció dels temples i l'execució de tots els "idolatres". 359 A Siria els cristians organitzen un veritable camp de concentració on torturen i executen els pagans detinguts arreu de l'imperi. 361 a 363 A Constantinopla (11 de desembre del 361), l'emperador Flavi Claudi Julià, anomenat Julià l'Apostata pels cristians per mantindre la seva creença en els vells deus, declara la tolerància religiosa que suposa el restabliment i la llibertat dels cultes pagans. 363 Assassinat del emperador Julià (26 de juny) pels cristians. 364 L'emperador Jovià mana la crema de la biblioteca d'Antioquia. Un edicte imperial (11 de setembre) mana la pena de mort per tothom que reti culte als déus. Tres decrets diferents (4 de febrer, 9 de setembre, 23 de desembre) manen la confiscació de totes les propietats dels temples pagans i castiga amb pena de mort la realització de i participació en cultes pagans tant públics com també privats. 365 Un decret imperial (17 de novembre) prohibeix als militars creients en els deus que comandin a soldats cristians. 370 L'emperador Valent mana una brutal campanya d'empaitament dels creients en els deus arreu de l'imperi romà d'orient. A Antioquia s'assassinen, entre molts d'altres, el ex-governador Fidusti i els sacerdots Hilari i Patrici. Es cremen munts de llibres a les places de les ciutats de l'imperi romà d'orient. S'empaiten tots els amics de l'assassinat emperador Julià (Orebasi, Sal.lusti, Pegàs etc.). Cremen viu el filòsof Simònides i decapiten el filòsof Màxim. 372 L'emperador Valent mana el governador d'Asia Menor d'exterminar els "hel.lens" i cremar tots els documents i llibres referents a les seves creences i coneixements. 373 El terme "pagà" (pagani, d'on prové el català pagès) es introduit pels cristians per adreçar-se als creients en els deus amb menyspreu. 375 Tancament del temple del déu Asclepi a l'Epidaure, a Grècia. 380 El 27 febrer un edicte del emperador Teodosi imposa el cristianisme com religió exclusiva arreu de l'imperi romà, manant que "totes les nacions subjectes a la nostra clemència i moderació han de practicar la religió entregada als romans pel diví apòstol Pere". Els creients en els deus, els no-cristians, són titllats de "repugnants, heretges, estupids i cecs". A un altre decret Teodosi titlla de "bojos" a tothom que no cregui en el déu cristià alhora que prohibeix tota discrepància amb els dogmes de l'esglèsia. Ambrosi, bisbe de Milà, comença a destruir els temples de la ciutat i els seus voltants. Els sacerdots cristians atien els cristians contra el temple de la deesa Demèter i Eleusis i tracten de penjar els sacerdots Nestori i Prisc. El sacerdot Nestori, de 95 anys d'edat, termina els Misteris d'Eleusis i anuncia la futura predominància des de llavors de la foscor sobre la humanitat. 381 El 2 de maig, Teodosi nega de tots els drets als cristians que tornen a practicar la seva religió. A tota la meitat oriental de l'imperi es saquegen i cremen temples i biblioteques. El 21 de desembre, Teodosi prohibeix fins i tot la simple visita als temples. A Constantinopla el temple de la deesa Afrodita es convertit en un bordell i els temples d'Hèlios i d'Artemis en estables. 384 L'emperador Teodosi mana al pretor prefecte Maternus Cinegius, un devot cristià, que es posi al servei dels bisbes cristians per destruir els temples del nord de Grècia i Asia Menor. 385 a 388 Maternus Cinegius es atiat pel bisbe ("Sant") Marcel de recòrrer tot el país saquejant i destruint temples i altars hel.lènics. Entre d'altres destrueixen els temples d'Edesa, el temple de Zeus d'Apame, el temple d'Apol.lo a Dídima i els temples de Palmira. Milers d'innocents d'arreu de l'imperi són martirizats sls esfereïdors camps de concentració de Skitòpolis. 386 L'emperador Teodosi prohibeix (16 de juny) la cura dels temples pagans saquejats. 388 Teodosi prohibeix parlar i debatre en públic sobre afers religiosos. El vell orador Libani li tramet la seva famosa carta Pro Templis a Teodosi amb l'esperança de que els temples siguin respetats i conservats. 389 a 390 Prohibides totes les cel.lebracions que no siguin cristianes. Grups d'eremites fanàtics del desert arriben a les ciutats d'Orient Mitjà i Egipte destruint estàtues, altars, temples i agredint els seus habitants. Teòfil, patriarca d'Alexandria, atia la persecució contra els creients en els deus, força la transformació del temple de Dionís en una esglesia cristiana, crema el Mithraeum de la ciutat, destrueix el temple de Zeus i humilia els seus sacerdots abans d'assassinar-los apedregats. 391 El 24 de febrer un nou decret de Teodosi no només prohibeix la visita als temples sino fins i tot mirar les estàtues trencades. Més i cruels persecucions arreu de l'Imperi. A Alexandria els creients en els déus, liderats pel filòsof Olimpi, organitzen una revolta i després de lluites als carrers es tanquen dins el temple fortificat del déu Serapis (el Serapeion). Després d'un dur setge la gentalla cristiana pren el temple, crema la seva biblioteca i l'enderroca. 392 El 8 novembre l'emperador Teodosi prohibeix tots els rituals que no siguin cristians i els titlla de "supersticions dels Gentils" (gentilicia superstitio). Nous empaitaments a gran escala contra els pagans. Clausuren els ancestrals misteris de Samotracia i assassinen els seus sacerdots. A Xipre els bisbes locals ("Sant") Epifani i ("Sant") Tijon destrueixen gairebé tots els temples de l'illa i assassinen decenes de milers d'innocents. Els misteris locals de la deesa Afrodita són també clausurats. L'edicte de Teodosi declara que "aquells que no obeeixin al par Epifani no tenen dret a seguir visquent a aquesta illa". Revoltes contra l'emperador i l'esglèsia a Petra, Gaza, Rafia, Heliopolis, Aeropolis i altres ciutats d'Orient Mitjà. 393 Es prohibeixen els Jocs Pitis, els Jocs d'Actia i els Jocs Olímpics com part de la "idolatría" hel.lènica. Saquejats els temples d'Olimpia. 395 Dos nous decrets (22 de juliol i 7 d'agost) enceten més persecucions contra els creients en els déus. Rufí, eunuc primer ministre de l'emperador Arcadi adreça els gots batejats (guiats per Alaric) a Grècia. Atiats pels monjos cristians saquegen i cremen moltes ciutats (Corint, Megara, Dion, Argos, Delfi, Feneos, Nemea, Esparta, Messene, Licosoura, Olímpia, Figaleia, etc.), massacrant o esclavitzant innombrables grecs i enderrocant els seus temples. Cremen entre d'altres el santuari d'Eleusis, cremant vius tots els seus sacerdots incloent el sacerdot mitraic Hilari. 396 El 7 de desembre, un nou decret de l'emperador Arcadi mana que la creença en els déus sigui castigada com alta traïció. Empresonament dels pocs sacerdots que encara resten. 397 "Enderroqueu-los!". L'emperador Arcadi mana d'enderrocar tots els temples que encara es mantenen dempeus. 398 El quart Concili de Cartago prohibeix a tothom, incloent els bisbes cristians, l'estudi dels llibres dels pagans. Porfiri, bisbe de Gaza, enderroca gairebé tots els temples pagans de la ciutat excepte nou que es mantenen actius. 399 Amb un nou edicte (13 de juliol), l'emperador Arcadi mana l'enderrocament immediat de tots els temples, especialment els que són a les àrees rurals: Si qua in agris templa sunt, sine turba ac tumultu diruantur. His enim deiectis atque sublatis omnis superstitioni materia consumetur. 400 El bisbe Nicetes mana enderrocar l'oracle del déu Dionis a Vesai i el bateig forçòs de tots els creients en els déus de l'àrea. 401 La gentalla cristiana de Cartago assassina els pagans i destrueix temples. També a Gaza el bisbe ("Sant") Porfiri mana als seus seguidors d'atacar els creient en els déus i l'enderrocament dels nou temples encara actius a la ciutat. El cinquè Concili de Calcedònia mana l'ex-comulgació (fins i tot després de morts) dels cristians que matinguin bones relacions amb amics i parents creients en els déus. 405 Joan Crisòstom atia grups de monjos vestits de gris amb pals i barres de ferro a destruir els temples de totes les ciutats de Palestina. 406 Joan Crisòstom recapta fons, amb l'ajuda de dones cristianes, per pagar l'enderrocament dels temples hel.lènics. con la ayuda de mujeres cristianas ricas para financiar la demolicion de los templos helenicos. A Èfes mana de destrucció del famòs temple de la deesa Artemis. A Salamis, Xipre, ("Sant") Epifani i ("Sant") Eutici continuen empaitant els creient en els déus i enderrocant temples i santuaris. 407 Un nou decret prohibeix, una vegada més, totes les creences no cristianes. 408 Els emperadors Honori i Arcadi, de la meitat occidental i oriental de l'Imperi respectivament, manen plegats que totes les estàtues dels temples siguin destruides o enretirades. També prohibeixen la propietat individual de qualsevol estàtua pagana. Els bisbes locals dirigeixen nous i durs atacs contra els creients en els déus i la crema de les seves biblioteques. S'empaiten també els jutges que no els condemnin. 415 A Alexandría la gentalla cristiana, atiada pel bisbe Ciril, ataca i esquartera la famosa i bella filosofa i matemàtica Hipàtia que era directora de la seva biblioteca. Els trossos del seu cos són passejats pels carrers de la ciutat i finalment cremats amb els seus llibres. Ciril és fet sant més tard en morir. El 30 d'agost comencen les persecucions de tots els sacerdots pagans del nord d'Àfrica, crucificats o cremats vius. 416 Hipati, alies "l'espassa de déu", assassina els pagans de Bitínia. A Constantinopla (7 de desembre) s'acomiaden a tots els oficials de l'exèrcit,funcionaris i jutges que no siguin cristians. 423 L'emperador Teodosi II declara (8 de juny) que la religió dels pagans és "un culte al dimoni" i mana que tothom que la practiqui sigui empresonat i torturat. 429 Es saqueja el temple de la deesa Atenea (Partenó) a l'Acròpoli d'Atenes. S'empaiten els atenencs. 435 El 14 de novembre, un nou edicte del emperador Teodosi II maan la pena de mort per tots els "heretges" i pagans de l'imperi. 438 L'emperador Teodosi II emet un nou decret (31 de gener) contra els pagans, considerant la seva "idolatria" como la causa d'una recent plaga(!). 440 a 450 La gentalla cristiana enderroca tots els temples, altars i monuments d'Atenes, Olímpia i d'altres ciutats gregues. 448 Teodosi II mana la crema de tots els llibres no cristians. 450 S'enderroquen tots els temples d'Afrodisies (ciutat de la deesa Afrodita) i es cremen totes les llibreries de la ciutat. La ciutat es bateja com Stavroupolis (ciutat de la creu). 451 Un nou decret del Teodosi II (4 de novembre) reafirma que la "idolatria" es castiga amb la mort. 457 a 491 Empaitaments esporàdics contra els creients en els déus a la meitat oriental de l'imperi. S'executa, entre d'altres, al metge Jacob i al filòfof Gesi. Són torturats Severià, Heresti, Zòsim, Isidre i molts més. Assassinats els darrers pagans d'Imbros, al nordest del mar Egeu. Assassinats a Xipre els darrers creients coneguts de Zeus Labrani. 482 a 488 Assassinats la majoría de creients en els déus d'després d'una revolta desesperada contra l'emperador i l'esglèsia. 486 Més sacerdots son descuberts, detinguts, humiliats, torturats i assassinats Alexandria. 515 El baptisme es fa forçòs fins i tot pels que ja deien ser cristians. 528 L'emperador Justinià prohibeix els Jocs Olímpics d'Antioquia. També mana l'execució cremats a la foguera, per crucifixió, esquarterats per animals o tallats de tothom que practiqui "la fetilleria, la idolatría, la màgia o l'endevinació" i prohibeix tots els ensenyaments dels pagans ("...aquells que pateixen la blasfema bogeria dels hel.lens"). 529 L'emperador Justinià tanca l'Acadèmia de filosofía d'Atenes (on havía ensenyat Plató) i confisca les seves propietats. 532 El fanàtic monjo Joan Asiac dirigeix una croada contra els creients en els déus a l'Asia Menor. 542 L'emperador Justinià permet al fanàtic monjo Joan Asiac de forçar la conversió dels pagans de Frígia, Cària i Lidia a l'Asia Menor. En 35 anys s'aixequen 99 esglesies i 12 monasteris a sobre dels temples pagans enderrocats. 546 Centenars de pagans són condemnats a mort a Constantinopla per l'inquisidor Joan Asiac. 550 Prohibides les creences en els déus germànics al regne franc. Es mana que tots els temples siguis destruits alhora que es prohibeixen les cançons i cel.lebracions no cristianes sota amenaça de mort. 556 L'emperador Justinià mana al brutal Amanci d'anar a Antioquía per assassinar els darrers creients en els déus i per cremar totes les biblioteques privades de la ciutat. 562 Detencions, humiliacions, tortures, empresonaments i assassinats massius de pagans a Atenes, Antioquía, Palmira i Constantinopla. 578 a 582 Més pagans són torturats i crucificats arreu de la part oriental de l'imperi, s'assassinen els darrers creients en els déus d'Heliopolis. 580 S'ataca un temple secret de Zeus a Antioquía. El sacerdot es suicida, pero es detenen la resta de creients. Tots els prisioners, incloent el vice-governador Anatoli, són torturats i duts a Constantinopla per comparèixer a judici. Són sentenciats a mort i llençats als lleons. Al veure que els lleons no els ataquen, al final són crucificats. Els seus cadàvers són arrosegats per la gentalla cristiana i finalment llençats sense cap enterrament a un abocador. 583 L'emperador Maurici decreta l'empaitament els pagans hel.lens. 590 Arreu de l'imperi oriental els cristians "descobreixen conspiracions" paganes. Nova onada de tortures i assassinats. 692 El Concili de Constantinopla prohibeix les cel.lebracions paganes i dionisiaques com ls Calendes, les Brumalies, les Saturnàlies, les Antestèries, etc... 719 Misioners francs irrompen a Frisia i forcen la seva conversió mitjantçant l'espasa. Gener del 774 Carlemany declara la seva intenció de convertir els saxons o, si no ho aconsegueix, d'exterminar-los. 780 Carlemany decreta la pena de mort per tothom que rebutgi el baptisme cristià, que no cel.lebrin les festivitats cristianes, qui incineri els seus morts, qui mostri hostilitat als cristians, etc. 782 4,500 nobles saxons són decapitats en un sòl dia a Verden an der Aller per rebutjar la conversió al cristianisme. 804 Els darrers creients en els déus són sotmesos, tot i que es mantindràn segles en la clandestinitat sent titllats per exemple de bruixots al decurs de 30 anys de genocidi des del 774 al 804 dos terços dels saxons són assassinats en nom del cristianisme. 804 Els creients en els déus hel.lens de Laconia, Grècia, resisteixen exitosament contra l'intent del patriarca de Constantinopla Tarasi en forçar la seva conversió al cristianisme. 950 a 988 Conversió violenta a Laconia dels darrers creients en els déus per l'armeni "Sant" Nikon. 994 A Noruega l'Olaf Triggvason es converteix al cristianisme a canvi de rebre una gran quantitat de diners dels anglesos que compren alhora la seva protecció front les escomeses d'altres escandinaus. Mitjançant una brutal campanya força la conversió de Noruega i, amb aquesta, també a les illes Shetland, Orkney i Faroe. 1000 Olaf segresta i manté com rehens islandesos creients en els déus exigint la conversió d'Islàndia al cristianisme a canvi d'alliberar-los. Islàndia també cau. 1015 Olaf mor, Noruega retorna als déus. 1024 Olaf II Haraldsson, més tard anomenat "Sant" Olaf, pren el tron de Noruega. Assassina, cega i mutila els creients en els déus germànics, mana el saqueig i l'enderrocament dels temples pero malgrat aixó els creients en els déus resisteixen fins ben entrat el segle XII. 1066 Guillem el Conqueridor encara fa lleis a Anglaterra contra els pagans, els seus succesors en seguiràn fent. Segle XII A Suècia el saqueig i enderrocament dels temples que culmina amb destrucció del gran temple d'Uppsala enmig de grans enfrontaments. 1226 A Prússia els croats teutònics assassinen innombrables quantitats de les tribus eslaves i bàltiques que hi viuen en nom del cristianisme. Tots els que rebutgen la invasió són assassinats per rebutjar la conversió al cristianisme. La croada és, en realitat, una simple excusa per conquerir terres esclavitzant els seus habitants nadius. Des d'allà envaeixen el Bàltic. Segles XIII i XIV Els lituans lluiten reeixidament, amb l'ajut de supervivents prussians i letons, contra els croats teutònics resistint la imposició del cristianisme alhora que mantenint la seva independència. 1387 El rei Jogaila és batejat als 11 anys d'edat a canvi de rebre la corona de Polònia, comprant així la seva conversió i forçant la dels lituans que tanmateix van mantindre les seves creences varis segles.
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more