Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal : guerra
La població més desprotegida i pobra del món paga el preu de la guerra contra el terror
24 mai 2006
(Londres). El 2005 ha estat un any de contradiccions en el qual els signes dâesperança per als drets humans sâhan vist menyscabats per lâengany i les promeses incomplides de les grans potències, segons ha manifestat Amnistia Internacional avui, 23 de maig, amb motiu de la publicació del seu informe anual.


Durant la seva intervenció en la presentació de lâInforme 2006 dâAmnistia Internacional, la secretària general dâAI, Irene Khan, ha afirmat que el programa de seguretat dels poderosos i privilegiats ha segrestat les energies i lâatenció del món apartant-les de les greus crisis de drets humans que tenen lloc a dâaltres llocs.

âVa haver-hi governs que, tant colâ¢lectivament com individualment, van paralitzar institucions internacionals i van malgastar recursos darrere de mesquins interessos de seguretat, van sacrificar principis en nom de la âguerra contra el terrorâ i no es van donar per assabentats de les violacions generalitzades de drets humans. Com a conseqüència dâaixò, el món ha pagat un alt preu en termes dâerosió dels principis fonamentals i també en la forma dâun dany enorme a la vida i els mitjans de vida de la gent correntâ?, ha manifestat la senyora Khan.

âLâatenció intermitent i lâactuació feble de les Nacions Unides (ONU) i la Unió Africana ni de lluny âi de forma penosaâ van ajustar-se a les necessitats que plantejava la situació a Darfurâ?, ha assegurat Irene Khan en relació amb un conflicte que sâha cobrat milers de vides, que ha causat milions de desplaçaments i en el qual totes les parts en conflicte continuen cometent crims de guerra i crims de lesa humanitat.

LâIraq es va sumir en una espiral de violència sectària el 2005. La senyora Khan ha advertit: âQuan els poderosos són massa arrogants per tornar a avaluar i reformar les seves estratègies, el preu més alt el paguen les persones més pobres i desprotegides, que en aquest cas són els ciutadans i ciutadanes corrents de LâIraqâ?.

El problema dâIsrael i els Territoris Ocupats es va retirar de lâagenda internacional el 2005, la qual cosa va intensificar la penúria i desesperació dels palestins i els temors de la població israeliana.

Els atacs dels grups armats el 2005 van arribar a noves cotes de brutalitat i intensitat i es van suposar la pèrdua dâun gran nombre de vides humanes.

âEl âterrorismeâ? dels grups armats no té excusa, és inacceptable. Els seus autors han de ser obligats a comparèixer davant la justícia, però en un procés amb garanties, no a través de tortures o detenció secreta. Per desgràcia, la brutalitat creixent dâaquests actes a tot el món lâany passat no és sinó un altre recordatori amarg que la âguerra contra el terrorâ ha fracassat i continuarà fracassant fins que es concedeixi prioritat als drets humans i a la seguretat de les persones per sobre de mesquins interessos nacionals de seguretatâ?, ha afirmat Irene Khan.

âNo obstant això, el 2005 també va haver clars senyals dâesperança en contraposició a la desesperació.â?

Lâany passat vam poder presenciar una de les més grans mobilitzacions de la societat civil en la lluita contra la pobresa i a favor dels drets econòmics i socials. La cimera de lâONU, en la qual es van examinar els avenços en el compliment dels Objectius de Desenvolupament del Milâ¢lenni, va posar de manifest lâestrepitós fracàs dels governs a lâhora dâassolir una actuació que sâajusti a les promeses contretes. Per exemple, van dir defensar els drets humans de les dones però no van complir els objectius internacionals dâigualtat dâaccés a lâeducació per a les nenes.

El 2005, el moviment en favor de la justícia va guanyar un altre punt amb les primeres ordres de processament dictades per la Cort Penal Internacional per crims de lesa humanitat i crims de guerra comesos a Uganda. A Llatinoamèrica es va trencar la immunitat dâanteriors caps dâestat amb lâarrest domiciliari impost a Augusto Pinochet i lâordre de detenció internacional cursada contra Alberto Fujimori.

Governs de grans potències van haver de rendir comptes davant els seus tribunals i institucions públiques. El tribunal de màxima instància al Regne Unit va rebutjar un pla del govern britànic per utilitzar confessions obtingudes mitjançant tortura. El Consell dâEuropa i el Parlament Europeu van obrir sengles investigacions sobre la participació europea en âels lliuraments extraordinarisâ? dirigits pels Estats Units, i també sobre el trasllat ilâ¢legítim de detinguts a països on corrien perill de ser torturats o sofrir altres abusos.

Va anar sortint a la llum dades i més dades que revelaven en quina mesura els governs europeus havien colâ¢laborat amb Estats Units en els delictes, contravenint la prohibició absoluta de tortura i maltractaments i delegant les tasques de tortura mitjançant la transferència de detinguts a estats com Egipte, Jordània, el Marroc, Aràbia Saudita i Síria, en els quals se sap que es practica la tortura.

âResulta lamentable que alguns governs hagin tractat de buscar noves formes dâeludir les seves obligacions en lloc dâacceptar i considerar positius els esforços de tribunals i càmeres legislatives per restablir el respecte dels principis fonamentals de drets humansâ?, ha manifestat la senyora Khan.

El Regne Unit va solâ¢licitar âgaranties diplomàtiquesâ? âo garanties documentalsâ per retornar persones a països on corrien perill de ser torturades.

Als Estats Units es va aprovar legislació que reafirmava la prohibició de la tortura i els maltractaments amb lâoposició del president, George Bush; però a continuació es van imposar dures restriccions al dret de les persones detingudes a Guantánamo perquè un tribunal federal examini el tracte que reben.

âAmb la mateixa contundència que condemnem els atemptats âterroristesâ? contra la població civil, hem dâoposar-nos a lâargument esgrimit pels governs que és possible combatre el terror mitjançant la tortura. Un argument dâaquesta mena és enganyós, perillós i erroni: no es pot apagar un foc amb gasolinaâ?, ha manifestat Irene Khan.

âEl doble discurs i la doble moral de les grans potències són perillosos perquè afebleixen la capacitat de la comunitat internacional per enfrontar-se a situacions problemàtiques de drets humans com les de Darfur, Txetxènia, Colòmbia, Afganistan, Iran, Uzbekistan i Corea del Nord. Permeten que els autors dâabusos en aquests i altres països actuïn amb impunitat.â?

âQuan el govern britànic guarda silenci respecte a la reclusió arbitrària i els maltractaments a Guantánamo, quan Estats Units fa cas omís de la prohibició absoluta de la tortura, o quan els governs europeus emmudeixen respecte al seu historial en matèria de âlliuraments extraordinarisâ?, racisme o refugiats, estan menyscabant la seva pròpia autoritat moral per liderar la defensa dels drets humans en altres llocs del món.â?

âVa ser un any en el qual lâONU va perdre massa temps debatent sobre la reforma i la composició de les seves institucions clau i en canvi no va parar esment a lâactuació de dos dels seus membres principals, Xina i Rússia, que han permès sistemàticament que els seus propis interessos polítics i econòmics prevalguin sobre els problemes de drets humans en lâàmbit nacional o internacional.â?

âAquells en qui recau la responsabilitat principal de salvaguardar la seguretat mundial al Consell de Seguretat de lâONU van demostrar el 2005 que eren els més amatents a paralitzar el Consell i impedir que adoptés mesures efectives en matèria de drets humans.

âEls governs de les grans potències estan jugant un perillós joc amb els drets humans. Lâhistorial de conflictes perllongats i abusos creixents contra els drets humans està aquí, a la vista de tot el món.â?

Lâany 2005 va ser el començament dâun canvi de disposició a lâopinió pública. âAquesta pressió incipient ha dâemprar-se amb eficàcia per transformar en acció la falta de responsabilitat internacionalâ?, ha demanat la senyora Khan.


Aquestes són les peticions clau dâAmnistia Internacional el 2006

⢠A les Nacions Unides (ONU) i a la Unió Africana, que abordin el conflicte de Darfur i posin fi als abusos contra els drets humans que es cometen allí;

⢠A lâONU, que negociï lâaprovació dâun Tractat sobre el Comerç dâArmes que reguli el comerç dâarmes petites perquè no sigui possible emprar-les en la comissió dâabusos contra els drets humans;

⢠Al govern dâEstats Units, que tanqui el camp de detenció de Guantánamo i reveli el nom i la localització de totes les persones detingudes en altres llocs com a part de la âguerra contra el terrorâ?;

⢠Al nou Consell de Drets Humans de lâONU, que insisteixi en la igualtat de criteris de respecte als drets humans per part de tots els governs, ja sigui a Darfur o a Guantánamo, a Txetxènia o a Xina.

âLâautoritat política i moral dels governs serà progressivament jutjada en funció de la seva posició respecte als drets humans dintre i fora del seu país. Més que mai, el món necessita que els països amb poder i influència en lâàmbit internacional âels membres permanents del Consell de Seguretat de lâONU, així com aquells que aspiren a formar part dâellâ es comportin amb responsabilitat i respecte pels drets humans. Els governs no poden continuar jugant amb els drets humansâ?, ha manifestat Irene Khan

This work is in the public domain
Sindicat