Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juny»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: corrupció i poder : pobles i cultures vs poder i estats
La Generalitat pressiona la societat civil pel 鈥渟铆鈥?
23 mai 2006
Política 18-J:

Lâ聙聶aznarisme ha estat una de les etapes més autoritàries des de la mort de Franco pel que fa a les llibertats individuals i collectives. Els â聙聹no a la guerraâ聙?, la vaga general negada per TVE, les mobilitzacions contra el Banc Mundial i les exhibicions militars del Ministre Trillo a Barcelona, eren expressions populars dâ聙聶enuig i denúncia per la manca de democràcia que lâ聙聶exercici del poder Aznar havia imposat. Només el sufragi era acceptat com a dret democràtic per part dels dirigents del PP. No hi havia cap motiu més per pensar que la democràcia sâ聙聶estenia a dâ聙聶altres espais de participació política â聙聯 partits, societat civil, agents socials, universitats, associacions...â聙聯. Però amb el tomb electoral del 2004, semblava que amb el â聙聹talanteâ聙?, participació i diàleg serien la referència política de lâ聙聶actuació pública i que el procés de federalització de lâ聙聶Estat trobaria en el nou president espanyol el màxim aliat. Ã聣s evident que la forma va canviar radicalment, però és segur que el fons sofrís el mateix procés?
Els darrers presidents espanyols, han tingut en comú un fet que els desprestigia profundament: és lâ聙聶anomenada â聙聹gran mentidaâ聙?. Felipe González amb el seu no a lâ聙聶OTAN, JM Aznar amb el â聙聹créanme, en Irak hay armas de destrucción masivaâ聙? i darrerament JL Rodríguez ZP amb el ja reiterat â聙聹Aprovaré el estatuto que salga del Parlament de Catalunyaâ聙?, han estat les grans â聙聯tot i que no úniques- mentides dels presidents i presidenciables de lâ聙聶executiu espanyol. Per això, cal considerar que el problema rau en part pel poc respecte cap a la paraula, el compromís o la promesa que alegrement, i feta en el cas de ZP, en un moment dâ聙聶asfíxia política deguda a lâ聙聶autoritarisme dâ聙聶Aznar, va pronunciar sense tenir la certesa ni probablement la voluntat dâ聙聶acomplir-la. Aquí neix el culebrot de lâ聙聶Estatut. La manca de llibertats dâ聙聶un govern, obliga a lâ聙聶oposició a qualsevol cosa per assolir el poder; fins i tot a mentir.


A Catalunya, el Pacte del Tinell va institucionalitzar lâ聙聶aposta pel nou escenari que es preparava per viure el nostre país amb un nou govern després de 23 anys del President Pujol. Aviat es va veure que la democràcia espanyola patia greus deficiències. La dimissió del conseller en cap fruït de les pressions a que el van sotmetre després dâ聙聶un fet polític que ara els mateixos que el van criminalitzar es veuen legitimats a protagonitzar, el diàleg amb ETA, van qüestionar-ne lâ聙聶esperat i profund canvi polític. Quasi dos anys després, amb lâ聙聶acord del Parlament del 30 de setembre, es va recuperar la illusió al mateix ritme que els atacs i envestides dels poders fàctics van acabar configurant el que sâ聙聶ha definit com a catalanofòbia. Quan Mas i Zapatero arriben a un pacte a esquenes de la majoria governamental catalana â聙聯hi incloc el PSC i IC V que en un primer moment ignoraven lâ聙聶abast de lâ聙聶acord- el marge dâ聙聶actuar sâ聙聶estreny. Es negocia a més la impossibilitat dâ聙聶ampliar el pacte a posteriors millores per concentrar el rèdit electoral al PSOE-CiU en una prova pilot de la governabilitat a lâ聙聶alemana. El PSOE decideix que el més còmode aliat per sortir de lâ聙聶atzucac català sigui CiU després de la impune intervenció de boicot al procés estatutari català per part dels poders fàcticsâ聙聯 església, estat, exèrcit, mitjans de comunicació â聙聯 ERC continua amb la necessària porta oberta del tràmit parlamentari mentre la via â聙聹Bâ聙? del despatx i flirteig decidirà que ERC no rebi ni una sola atenció institucional per millorar lâ聙聶esmolat text.


ERC es posicionarà pel nul com a única via per evitar la renuncia total que suposa el sí. Però quan ERC democratitza la decisió política, coneixedora del risc que cap altre partit està disposat a assumir, escoltant totes i cadascuna de les opinions de la gent que dona sentit al sistema de partits com articulació de la democràcia parlamentària, el no sâ聙聶incorporarà com a decisió final a malgrat dels riscos que ha comportat i amb totes les conseqüències que la decisió ha tingut â聙聯sortir de Govern-. Després constataríem que havia triomfat lâ聙聶operació â聙聹fracàs del Tinellâ聙?. Un Tinell que preveia un nou estatut incorporat a tots els programes electorals en plena època Aznar amb la voluntat dâ聙聶oferir una visió democràtica i respectuosa amb les llibertats nacionals dels pobles de lâ聙聶estat, tot i que només ERC havia defensat un nou estatut més enllà de lâ聙聶últim cicle electoral. Per això, no sembla pertinent que aquells que ens demanen un exclusiu pronunciament de lâ聙聶estatut i a més, aquest sigui afirmatiu, siguin aquells a qui no ha interessat cap mena de mobilització ni consulta en tot el procés estatutari. No serà doncs, un estatut desnaturalitzat, aquell que es defensarà al referèndum mantenint al marge lâ聙聶únic partit que nâ聙聶ha estat el defensor els darrers anys?


El 18-J no es decidirà si Catalunya és una nació. Afortunadament, aquesta qüestió transcendeixen el marc legal i jurídic establert. Tampoc perpetuarem un sistema de finançament que ens doni la suficiència financera per encarar nous reptes polítics de més autogovern â聙聯 els percentatges de participació en els impostos són revisables -. Malauradament ningú ens pot garantir que els mals endèmics de lâ聙聶estat del benestar del que nâ聙聶és responsable competencial el Govern de la Generalitat â聙聯pensions, sanitat i educació- resolgui la fallida financera que suporta el nostre sistema.


Per això, cal valorar lâ聙聶estatut en la seva justa mesura. Ni més ni menys que un escàs acord de legislatura. Res més que matisos en el finançament i algun traspàs inofensiu. I tot amb la pàtina de segell únic i exclusiu. El no, és negar-se a comprar a preu dâ聙聶obra dâ聙聶art un segell de poc valor. El sí té un risc: perpetuar el model dâ聙聶estatut â聙聯 com a simple llei orgànica de lâ聙聶estat â聙聯 per a limitar la relació Catalunya-Espanya a una relació pseudoautonomista de la mateixa forma que ho fa lâ聙聶estat amb els municipis a partir de la Llei de Bases de Règim Local. El conegut â聙聹cafè per a tothomâ聙? i la regulació normativista de lâ聙聶administració subsidiària. En els darrers mesos la política catalana sâ聙聶ha vist edulcorada i les paraules han estat rellevades de llur responsabilitat. La imatge ha assumit el comandament de la nau i hem perdut la claredat dels objectius que pretenem aconseguir per elevar a categoria general el tacticisme i lâ聙聶estratègia.


Als partidaris del sí caldria preguntar: Què votem? Quina és en una frase la gran virtut dâ聙聶aquest Estatut? Fem lâ聙聶esforç dâ聙聶oblidar-nos dels percentatges, de disposicions transitòries i de normativa competencial. Quin és el guany polític per Catalunya en relació amb el desgast patit? Quina és la fita assolida en relació al 79? Amb lâ聙聶estatut del 79, més enllà de lâ聙聶articulat, es recuperava un estatus, el de lâ聙聶autogovern, extirpat durant quaranta anys per la dictadura franquista. I amb el de 2006? O es que estem amagant una pròrroga edulcorada del 79 ara difosa i ampliada amb lâ聙聶efecte provocat per aquesta nova disciplina que anomenem marketing i comunicació política? Finalment, el referèndum no pot ser un tot o res al futur de Catalunya. Ni el sí resoldrà tot el dèficit nacional que arrosseguem després de la pagada hipoteca del 79, ni possiblement el no resultarà un toc dâ聙聶atenció a la classe política entossudida a mantenir lâ聙聶estatus quo del poc millor que res.


Hom pot creure que la decisió dâ聙聶ERC no és encertada. I aquesta és una opinió respectable. El que potser no és tant acceptable és que es qüestioni ERC per la seva decisió. I no ho és, perquè fer-ho seria tant com afirmar que el sistema de partits polítics sobre els quals sâ聙聶asseu la nostra democràcia, entenent com a partit, de les direccions, cúpules i elits fins a les bases o militants, erren en les seves decisions opinant des dâ聙聶un despotisme en el millor dels casos illustrat, quan no despotisme i prou. Criticar algú per sortir del marge del canviar-ho tot perquè tot romangui igual. El 18-J serà una bona oportunitat per mesurar el 18-F. I caldrà recordar als polítics que deien que no era el moment de mobilitzar-se, si ara, tampoc és el moment de votar no. Ã聣s curiós com certa moral ens diu què és bo i què és dolent quan acte seguit es proclamen hereus de la pluralitat i la tolerància. Els del sí defensaran com a legítima i respectable lâ聙聶opció del no? Es comença a intuir que el govern presentarà els guanys de lâ聙聶estatut del 2006 en comparació amb els de 1979, tot i que resulta improbable que ningú el compari amb el text legitimat pel 90% del Parlament.
Sembla previsible que la campanya de govern sâ聙聶inclinarà pels rèdits i avantatges positius del text encara nonat, però que oblidarà irremeiablement les hipoteques que continuarem pagant per uns serveis públics que continuaran saturats â聙聯i tècnicament ja està demostrat- insuficientment finançats. Començo a intuir que algú sâ聙聶entossudirà a dir-nos que no votem res més que lâ聙聶estatut. Paradoxalment els màxims defensors de lâ聙聶estatut seran els que mai lâ聙聶han vindicat i que aquells que estan en contra de més autogovern per Catalunya i per tant de lâ聙聶Estatut, sâ聙聶atribuiran els possibles resultats del no, adulterant lâ聙聶autèntic sentit del vot.
Començo a intuir que el vot no al referèndum serà el vot de qui vol parlar i no se sent escoltat. De qui aguanta estoicament la veu crítica dâ聙聶allò que lâ聙聶envolta a la feina, al carrer, a la universitat o al casal dâ聙聶avis i que ja nâ聙聶està tip. Que no per ser català sâ聙聶ha de dir amén a tot, perquè no hi ha més cera que la que crema. Que ens sentim lluny de les declaracions grandiloqüents i sentenciadores dels polítics de lâ聙聶establishment. Que ens sentim lluny de la festa democràtica que suposem hauria de ser lâ聙聶Estatut. Que aquest anyullament és inversament proporcional â聙聯en molts casos- a lâ聙聶estima que es té pel nostre país.


Si guanya el no â聙聯i no ho dic en relació al sí, sinó en relació al percentatge que en tregui, a partir del 30% és una victòria -, certament a Catalunya hi haurà una cosa que canviarà. Per primera vegada, un no serà un vot dâ聙聶afirmació. Dâ聙聶afirmació nacional. Per primer cop des de 1931 Catalunya sâ聙聶haurà espolsat la por i el seny poruc, del â聙聹podria ser pitjorâ聙? o el â聙聹millor això que resâ聙?, i posarà fi a la tergiversació, dâ聙聶aquells que installats als comandaments del poder i als ressorts de la manipulació comunicativa ens volen fer creure que avui estem millor que ahir, però pitjor que demà. Els nostre pares pagaven la hipoteca a 10 anys. Nosaltres les paguem a 30. Però no obliguem a que els nostres fills la paguin de per vida. Per això cal dir als banquers de la política que la dignitat dâ聙聶un país no té preu. No crec que ningú es pugui sentir orgullós de votar no. Però tampoc de contribuir a la resignació del país que només se sent, el que el deixen sentir i censura la seva passió, el seu sentiment i la seva illusió, al desig de qui voldria el país sotmès i a més agraït.
Mira també:
http://www.tribunacatalana.org/opinio.php?id=9331

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La Generalitat pressiona la societat civil pel 鈥渟铆鈥?
23 mai 2006
Millor que ens fessin empassar els estatuts apunta de pistola. Perquè tal com ho fan (amb mentides, amb amenaces, amb pactes secrets que espantarien les criatures, manipulant la informació...), més que un ritual democràtic això sembla una befa de la democràcia. Estan decidits a fer entrar el Sí (que és una argolla al coll) fent el que sigui, i l'entraran, amb vaselina o amb un calçador, però l'entraran. No sé quin valor pot tenir una cosa tan grapejada com aquest Sí que volen extraure de les boques dels aterrits catalans així com s'extrau un queixal sense anestèssia, aquests mateixos 'dentistes' que fa dos dies havien redactat un document diferent que ara ha estat esguerrat a Madrid. Quina poca dignitat acceptar que t'esguerrin el que tu has creat, riure la gràcia del que t'ha ningunejat, mostrar la cara pel teu botxí i demanar amb insistència a la població que aprovi aquest esguerro. Per què no demanem asil polític a Bolivia els que encara tenim vergonya?
Re: La Generalitat pressiona la societat civil pel 鈥渟铆鈥?
25 mai 2006
Estic d'acord amb l'article, però la maquinària comunicativa farà impossible que s'expliquin les autèntiques mentides del SI

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona