|
|
|
Notícies :: antifeixisme : altres temes |
|
Breu relat de la història de Marcel·là Massana
|
|
|
per maq |
22 mai 2006
|
Extret de http://sindominio.net/marxa-maquis/zart7.php
i traduït al català pel fantàstic traductor de la universitat d'alacant, internostrum. |
Les primeres partides rurals d'obediència anarquista a Catalunya es van acomodar en el Llobregat alt i mitjà . La més famosa dels anys quaranta va ser la dirigida per Marcel.là Massana Balcells “Panchoâ€?, tinent d'infanteria de l'Exèrcit de la República durant la guerra civil. Com la majoria dels militars republicans després de la contesa, Massana es va convertir en visitant assidu de presons, tribunals especials i "cuartelillos" de la Benemérita. Massana -qui fins i tot no ha tingut objeccions en autocalificar-se com “bandoler generósâ€?- va decidir enfrontar-se a l'aparell repressiu del franquisme en les comarques de Berguedà , Solsonès i Vallès. A l'agost de 1945, va entrar a Catalunya amb un grup de set homes. Més realista que els maquis procedents de França i que ignoraven el que ocorria en l'interior d'Espanya, Massana i els seus amics no es presentaven com *alliberadors del paÃs sinó com passeurs i contrabandistes. Sabia que, per a uns camperols tenallats per la por, els contrabandistes resultaven menys compromesos que els guerrillers.
El grup es va especialitzar en sabotatges contra les torretes metà l·liques de conducció elèctrica, utilitzant per a això explosiu plà stic i els corresponents detonadors que portaven de França. També va inaugurar oficialment una tà ctica que repetirien després els altres grups d'acció anarquistes, i que consistia a realitzar una sèrie d'accions subversives i repassar la frontera. Acompanyat d'Antonio Torres “Gachas�, Jordi Pons “Tarántula�, Jaume El Puig “*Tallaveneres� i José Pérez Pedrero “Tragapanes�, entre uns altres, va realitzar nombrosos segrests, atracaments i sabotatges durant diversos anys.
Van evitar en tot moment causar baixes a la Guà rdia Civil, llevat de quan el preu era la pròpia vida aixà ho exigia, ja que atemptar contra guà rdies civils no era operatiu: el règim els substituïa sense dificultat i, a més, augmentava la repressió. AixÃ, la partida de *Massana, assalta les oficines de la mina de lignits de Cercs, i es duu els jornals d'una setmana, acció aquesta que va repetir en altra ocasió. A principis de 1950 realitza un segrest a casa Ca Xacà s, del terme de Castellar del Riu. Aconsegueix 100.000 pessetes pel rescat.
En l'estiu de 1950 *Massana va efectuar l'última incursió a Espanya. En la seva explicació de per què va abandonar la lluita, ha confessat que ho va fer perquè la confederal es va desentendre dels maquis i perquè havia llibertaris que no es jugaven la vida des de 1939, però que anaven dient “que més que un guerriller, era un atracador que s'estava fent milionari�. Va morir a Occità nia.
Segons Téllez, els plantejaments dels dirigents “van ser activitats estèrils que van consumir als millors homes del moviment llibertari, van malbaratar els escassos mitjans existents i van impossibilitar la creació d'organismes eficients capaços de desenvolupar l'ofensiva a força d'objectius concrets, immediats i escalonats�. Com curiositat, hi ha una cançó dedicada a ell i a la seva lluita, es titula Massana i la canta el grup català Brams. |
This work is in the public domain |
|
Re: Breu relat de la història de Marcel·là Massana
|
|
per CaNuTo |
22 mai 2006
|
Hostia tú! Ja te mérit fer un relat de la lluïta de Massana i no dir per cap lloc que era militant de la CNT. I per altra banda donar importància a que va ser "tinent d'infanteria de l'Exèrcit de la República" o dir de ell "Com la majoria dels militars republicans...".
Com va dir Orwell, qui controla el present controla el passat, qui controla el passat controla el futur. |
