No tinc paraules per descriure les emocions que he viscut en les darreres 12 hores. La intencio inicial era viure l'escrutini a Podgorica, la capital del pais, pero la falta de lloc per allotjar-nos va fer que haguessim d'optar per una segona opcio: Cetinje, la capital historica de Crna Gora, d'uns 16.000 habitants i feu de l'independentisme en aquest pais petit i muntanyos.

M'ha sorpres especialment l'euforia de la gent, cantant, cridant, onejant banderes i fent sonar claxons. I a la nit, amb els resultats clars -pero no definitius- els civils empunyant les seves armes, des de pistoles a kalashnikovs passant per fusells de precisio, disparant trets a l'aire. Senzillament: pell de gallina. Cada rafaga era una festa, cada bandera onejava de cada finestra i cada persona era un volca d'alegria.

Ahir vaig tenir enveja sana dels montenegrins, són un poble petit pero tenen patria i la defensen. A Catalunya n'hem d'aprendre d'aquests detalls.

Els cinc catalans que hem vingut a Cetinje hem sigut els reis. Tothom ens coneix, tothom ens saluda, tothom ens demana si es poden fer fotos amb nosaltres, ens agafem les estelades i hi fan petons.

Increible! Vam venir amb cinc estelades i ja nomes ens en queda una, ens les treuen de les mans, fins i tot canten cantics nostres.

Som els unics estrangers al feu de l'independentisme montenegri i aixo ho han tingut en compte. Tothom ens acompanya a tot arreu, tothom ens presenta els seus amics i tothom ens diu que ens donen tot el nostre suport per la nostra lluita.

A Montenegro no s'accepta el vot per correu, cosa que ha provocat que els emigrants hagin tornat a Cetinje per votar. Gent de Los Angeles, de Praga, de Suissa, de Londres, d'Atenes.

Tothom torna per la independencia. I nosaltres tornarem a Catalunya per treballar perque un dia Catalunya sigui com Montenegro ahir a la nit.

Slobodna Crna Gora !!

Visca Catalunya lliure!!