Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Aplec de Paret Delgada
22 mai 2006
Aplec de Paret Delgada.

Per la independència de Catalunya, vota NO als estatuts.
Enguany el recuperat Aplec de Paret Delgada arriba a la novena edició consecutiva. El lema de "Per la independència de Catalunya, vota no als estatuts" presidirà la trobada a l'esplanada de l'ermita de Paret Delgada, a la Selva del Camp. S'hi comptarà amb els parlaments:
- de Mònica Sabata, en representació de la Plataforma pel Dret a Decidir.
- de Jordi Estalella, en representació de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), que aquests mesos celebra els primers 10 anys d'existència.
- d'Iñaki Gil de San Vicente, de l'àrea d'internacional de la Mesa Nacional de Batasuna, que exposarà la visió de l'esquerra independentista basca davant els recents canvis en la situació política.
- Josep Guia, en representació del PSAN.

Després del dinar popular serà el torn de l'actuació del duet de música tradicional i popular Bidònia.

reus ARROBA psan.net
www.psan.net

This work is in the public domain

Comentaris

NO als estatuts
22 mai 2006
PER LA INDEPENDÈNCIA DE TOT CATALUNYA,NO ALS ESTATUTS
Gairebé trenta anys d’experiència autonòmica han demostrat abastament que
les Generalitats «restaurades» actuen com a institucions reforçadores de l’estat
espanyol i de l’assimilació, dilució i fragmentació de la Nació Catalana. Les
inèrcies històriques, però, pesen, i són molts encara els catalans conscients
que consideren l’autonomisme com una mena d’independentisme mitigat, vàlid
com a eina de construcció nacional. Aquesta emmirallament en propostes
regionals de curta volada que es presenten com a catalanistes esdevé un
important obstacle en l’articulació d’un moviment d’alliberament nacional. No hi
ha, val a dir, millor escola que la pràctica. Si l’experiència autonòmica ha servit
perquè l’independentisme abandonés nocions gradualistes que presentaven
l’autonomisme com a una etapa intermitja necessària, l’experiència recent del
nou estatut del País del Valencià, del presentat per al Principat i de l’anunciat
per les Illes Balears hauria de refermar i ampliar aquestes conviccions. Que les
iniciatives estatutàries del País Valencià i de les Illes Balears provinguin de la
dreta espanyolista, que tan denigraven en el seu moment les «autono-suyas»,
ja és ben eloqüent. Però també ho és el procés estatutari del Principat. Lluny
d’encarar els dos eixos fonamentals de la reivindicació nacional
(autodeterminació i territorialitat), o de dissentir seriosament del model socioeconòmic
vigent, l’Estatut aprovat pel Parlament únicament servia per
refermar els lligams (i les submissions) espanyoles. I, com no podia ésser
d’altra manera, i malgrat la paraula de l’ocupant, aquell misèrrim i inacceptable
text encara va rebre noves retallades, sancionades amb tota la barra per
forces que es diuen nacionalistes o d’esquerres de debò. Després d’aquest
penós cicle, els catalans del Principat són cridats ara a un referèndum
consultiu, sense caràcter vinculant, però on un vot afirmatiu reforçaria la
legitimació de l’opressió nacional. Justament per això cal votar no: votar no a
aquest estatut «de la Moncloa», i també votar no a l’estatut «del Parlament».
Un vot que signifiqui un refús als estatuts que esquarteren i sotmeten la Nació
Catalana, un vot per la independència de tot Catalunya.
Catalunya, maig-juny del 2006
AC 95037 - 08080 Barcelona
AC 11 - 46080 València
psan ARROBA psan.net
Sindicat