Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: indymedia : xarxa i llibertat
Des de Mururoa a Xiapes Des de Mururoa a Xiapes
22 mai 2006
article publicat via el portal Suburbia sobre la història del 'hacktivisme' o acció social a la xarxa.

EVHACK*
Lluny de l’estereotip de persones introvertides, aïllades i exclusivament obsessionades amb la programació i la seguretat informàtica, molts hackers prenen consciència de les dimensions polítiques del codi que escriuen i es llancen per ampliar els seus efectes polítics.

D’aquesta manera sorgeix l’hacktivisme, aquest híbrid entre hacking i activisme; un polèmic espai d’intervenció política i tàctiques de subversió digital els orígens recents de la qual es remunten al netstrike, el ciber-zapatisme i la reacció d’alguns membres de ‘Cult of the Death Cow’ als defacement i atacs DoS contra la infraestructura comunicativa de països en vies de desenvolupament.

Què vol dic hacktivisme?

D’una manera o d’una altra el hacking i la informàtica sempre han estat units a certes actituds polítiques, difícilment classificables, això sí, des de la vella dicotomia de la dreta i l’esquerra. Per tant l’activisme (sense el tag ben definit, però amb aquesta barreja d’aspiracions políticosocials i habilitats tècniques) es remunta cap als orígens de la xarxa, els yippies, la Free Programari Foundation o els primers cypherpunks (entre ells Philip Zimmermann, creador de PGP).

El hacktivisme pretén utilitzar la tecnologia per millorar els drets humans a través de mitjans electrònics
Els ideals d’accés universal als ordinadors, la circulació lliure d’informació i el dret a la privadesa són una constant de la cultura hacker del "do it yourself " o el "information wants to be free". Però el terme hacktivisme no va sorgir fins molt més tard.

Oxblood Rufin, membre veterà de Cult of the Death Cow o cDc (mític col·lectiu de hackers amb seu a Texas) i el creador del lloc hacktivismo.com, va recordar-nos fa poc com el seu company Omega va utilitzar per primera vegada la paraula hacktivisme el 1996 per referir-se al "hacking amb objectius polítics".

Molt aviat la definició va prendre un caire més concret i el mateix Oxblood va assumir la tasca d’"utilitzar la tecnologia per millorar els drets humans a través de mitjans electrònics". Així doncs, va néixer el lloc hacktivismo.com i el projecte Camera/Shy, una eina d’esteganografia a l’abast de qualsevol persona.

Més tard va sorgir el sistema Six/Four : un servidor intermediari contra la censura que permet establir comunicacions segures i anònimes entre dues màquines per via d’un protocol ssl. L'objectiu d'aquestes dues eines és oferir oportunitats per a la llibertat d’expressió en països amb règims totalitaris.
>br> No obstant això, aquesta definició i pràctica del hacktivisme va sorgir després d’una llarga discussió que van afrontar diversos hackers polítics entorn a les diferents formes d’entendre les aliances entre el hacking i la política. Per entendre-les hem de situar-nos a les muntanyes de Chiapas...

Més enllà del Hightech: Hacktivisme lowtech des de les muntanyes de Chiapas

Els informes de la Rand Corporation divideixen la infoguerra en tres capes : la capa física (formada per la infraestructura de maquinari i xarxes), la capa lògica o sintàctica (programes, protocols i sistemes que corren sobre la capa física) i la capa semàntica (de contingut). Abans que cDc creés el terme hacktivisme, els Zapatistes, conscients de la seva incapacitat de guanyar cap batalla en les capes físiques i lògiques, van decidir optar per la capa semàntica (ampliant el seu missatge a través de la xarxa) com un espai d’intervenció política i hacking tecnopoètic: la capa de la legitimitat i la dignitat històrica, la capa de la veritat on el govern mexicà ja només podia aplegar més enganys al voltant de la situació d’abandonament dels pobles indígenes.

El 1994, els comunicats dels zapatistes travessaven el planeta viatjant de correu en correu, a través de la interconnexió de les xarxes socials de persones que reenviaven els missatges
Així va ser com els Zapatistes van decidir atacar amb bombes semàntiques el ciberespai. L’any 1994 els comunicats dels indis de la selva Lacandona travessaven el planeta viatjant de correu a correu, a través de la interconnexió de les xarxes socials de persones que, captivades pel disseny poètic dels contes maies guerrillers, reenviaven els comunicats a familiars i amics.

El resultat va ser un firewall contra una possible invasió militar del govern mexicà a la zona de Chiapas, un firewal construït per milers de mirades d’ulls internacionals que esperaven el següent comunicat zapatista.

Aviat va sorgir el ciberzapatisme: una forma de "disturbi electrònic" a la xarxa. El Critical Art Ensemble (CAE o Conjunt d'Art Crític) duia ja feia anys que experimentava amb les interfícies entre la literatura ciberpunk els nous mitjans electrònics i la política antagonista.

El 1998 Ricardo Dominguez i altres membres del CAE van decidir crear una eina d’activisme lowtech. Zapatistes Flood Net era un petit programa amb javascript que repetia tres cops per segon la petició de pàgina al servidor objectiu de la protesta. El participant en aquest acte de "desobediència civil electrònica" només havia de deixar oberta la finestra del seu navegador, seure i mirar.

Unes 80.000 persones van participar en aquesta manifestació virtual i el servidor que allotjava la pàgina web del llavors president de Mèxic va caure. Es van coordinar accions semblants també gràcies als electrohippies.

La proposta original de donar suport als zapatistes amb accions de desobediència civil electrònica prové d’un grup de hacktivistes italians (Anonymous Digital Coalition) que anys enrera, el 1994, van estrenar el model d’acció política Netstrike (manifestació virtual) aconseguint tombar diversos servidors web francesos en protesta per les proves nuclears a Mururoa. Les reaccions dels governs van trigar un cert temps però van arribar amb força.

El pentàgon va acusar el CAE de ciberterrorisme i va desenvolupar un programa que destruïa el sistema operatiu dels ciberzapatistes mentre que el govern italià va segrestar el servidor que allotjava netstrike.it el 2001 i va detenir 42 hacktivistes el 2002 per estar vinculats amb el netstrike i indymedia.org.

La discòrdia : Hacktivisme i infoguerra

Si bé el netstrike o la desobediència civil electrònica presenten certa legitimació, gràcies a la massificació de cibernautes que fan peticions a servidors (en analogia amb les manifestacions urbanes que paralitzen el trànsit), aviat diversos grups de hackers van començar a fer atacs de denegació de serveis o intrusions destructives (com defacements) en nom del hacktivisme. Així, per exemple, Legions of the Underground van declarar la infoguerra a l'Irac i la Xina per no respectar els drets humans.

Ràpidament, el cDc (així com molts altres col·lectius de hackers, entre ells L0pht, Phrack, el CCC alemany o Hispahack) van fer una crida en contra de la destrucció de les infraestructures telemàtiques com a forma d’acció política.

I aquí tornem al principi d’aquest article, la reacció a aquestes formes destructives de hacktivisme va posar de manifest la necessitat de definir i practicar altres formes de hacktivisme més constructives i centrades a oferir eines a ciutadans de règims totalitaris; en lloc de destruir la infraestructura de xarxa amb la qual els ciutadans d’aquests mateixos règims poguessin lluitar pel seu dret a la lliure expressió.



*Article publicat via el portal Suburbia

Article publicat originalment a la revista Arroba

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Des de Mururoa a Xiapes Des de Mururoa a Xiapes
23 mai 2006
La traducció és de Canal Solidari (www.canalsolidari.org):

http://www.canalsolidari.org/web/noticies/noticia/?id_noticia=7199
Sindicat